15 de juny 2008

ON VAS AMB LES BANDERES I AVIONS I TOT EL CERCLE DE CANONS QUE APUNTES AL MEU POBLE?

(On estaven avui els joves de JNC o de ERC que no han penjat senyeres al Castell com ja van fer l'any 2005?)

No m’he equivocat, ja se que aquest vers pertany a Lluis Llach i no a Raimon, un dels grans protagonistes del dia, però trobo que es el títol idoni per resumir que ha passat avui al Castell de Montjuïc.

Puc dir que m’he emocionat al sentir Raimon cantant des del Fossar del Castell. La visió del cantautor alçant la seva veu a pocs metres d’on l’any 1940 va ser afusellat el president Companys, ha estat un espectacle de gran bellesa i simbolisme. M’hauria agradat estar allà i viure aquest moment en directe, però haver-ho vist per televisió m’ha fet adonar de molts detalls que potser des de Montjuïc no hauria tingut la oportunitat de copsar.

És al·lucinant que per celebrar un acte tan important, per alguns, com és el canvi d’us d’un espai carregat de simbolisme, records i pensaments, s’hagi organitzat una paella gegant. Potser amb aquesta decisió s’ha volgut fer un detall a totes aquelles persones que no van poder gaudir de la Feria d’Abril, i que avui han anat a visitar el castell de Monjuïc amb l’únic objectiu de gaudir d’un acte lúdic i gratuït.

Crec que la idea de fer un recital de Raimon per a commemorar aquest transvas de poders (exercit-ciutat de Barcelona), ha estat molt encertada. Però quan finalment, a les sis en punt, ha sortit Raimon a l’escenari, l’ànima m’ha caigut als peus......, una sola bandera republicana onejava al ritme de les cançons d’amor i protesta. Potser no m’esperava un mar de senyeres, però encara menys que aquesta no hi fos present...... . (Clica la foto de dalt i veuràs imatges del concert)
La càmera de TV3 feia un pla del públic, i la majoria d’aquest eren persones que per la seva edat segur que van viure la repressió franquista, els moments durs de la guerra i de la postguerra; molts haurien corregut davant dels grisos al sortir d’un concert de Raimon... tots se sabien les cançons... però semblava que tots haguessin perdut els seus ideals de llibertat.

A primera fila els representants polítics i institucionals. Encapçalava la comitiva el President de la Generalitat, José Montilla, tot un representant del partit socialista vestit amb traje i corbata en un concert de Raimon. Si els socialistes catalans de 1970 veiessin aquesta imatge es posarien les mans al cap ( i no només per la corbata). La que anava més adient per l’acte era la senyora Montilla, vestida seguint un estil d’inspiració marinera amb un americana-levita blava a la que nomes li faltaven els galons. Ella si que tenia clar que anava a presidir un acte pseudomilitar, mentre que pel cap del president potser hi rondava el pensaven de “NOSALTRES NO SOM D’EIXE MÓN!!!!”.

Des de l’Ajuntament de Barcelona ens venen la idea de que a partir d’ara el Castell de Montjuïc es convertirà en el gran motor d’un moviment pacífic que tindrà com a objectiu reivindicar el dret a la memòria històrica, crear un museu de la pau, recordar als joves les múltiples escenes esgarrifoses que es van viure entre els seus murs.... però tot això estarà rodejat per canons imponents. És davant d’aquesta incongruència quan m’ha vingut al cap la “Cançó sense noms” de Llach, i preguntar-li al responsable de tot aquesta il·lògica: ON VAS AMB LES BANDERES I AVIONS I TOT EL CERCLE DE CANONS QUE APUNTES AL MEU POBLE?

3 comentaris:

Medit ha dit...

jo, francament, el tiraria a terra... ja sé que és la única mostra d'arquitectura militar mínimament relevant a la ciutat, però, si en arquitectura Barcelona té el catàleg que té, qui necessita un exemple de fortificació estil Vauban quan d'aquest tipus d'estructures ja n'hi ha de millors (el què pugui tenir de "millor" un cony d'estructura militar) a d'altrs indrets... el de Montjuïc, per molt que bramin gent com el Montaner o el plasta del Cardona, és lleig com una mala cosa, de memòria infausta, i molt poc reaprofitable per a altres usos degut a la seva morfologia...

em sembla que no hi devia haver masses senyeres en l'acte (no diguem estelades, entre tant de socialista), perque tot plegat sembla més propaganda del PSC que una altra cosa (el govern central continua "participant" de la possessió del castell.. encara que Defensa s'enretiri del escenari, la rojigualda acabarà penjant-se d'algun mastil peti qui peti.. en fi.)

Heus aquí la història del castell (gravat d'un bombardeig del 1842 inclòs... de debó que volen conservar aquest nyap? jo els hi regalava unes quantes piules a les gavines del port de Barcelona perque elles mateixes el fessin a trossos... jaja..):
http://www.geocities.com/medit1976c3/montjuic_3.htm

criticartt ha dit...

La veritat és que jo penso igual que tu, però si dic que m'agradaria fer desapareixer aquest castell algums em tiraran en cara que em passo el dia parlant de conservar el patrimoni, i que a la primera de canvi em desmarco.

Medit ha dit...

No crec que sigui contradictori si es treballa una mica l'argumentació.
No tot el patrimoni té el mateix valor... jo crec que hi ha valors relatius i valors absoluts.

en valor absolut, el Castell de Montjuïc, en tant que -que jo sàpiga- únic castell de la ciutat és obvi que s'ha de conservar..

però en relació a altres estructures, construïdes en el mateix estil, en la mateixa época i amb la mateixa funció, em sembla que no és una mostra especialment relevant.
Per tant, quin valor predomina, i -com diu la Terribas del Polònia- perquè?

jo sóc de l'opinió d'en Bohigas, en aquest país es conserva massa, hi ha com una por a no tocar cap pedra que sembli antiga, independentment del valor real que tingui (Can Ricart per exemple, la Tagliabue l'està documentant fins a l'última trosset de totxo, abans de fer la reforma, i ja diu el que molts havien dit: no té cap "mèrit" arquitectònic remarcable)...

No serviria l'argument que el Castell i la Ciutadella han estat les úniques estructures -apart de vaixells, canons mòbils, etc- des d'on s'han disparat sense contemplacions enormes boles de ferro que devien esclafar més d'un barceloní? no és això un motiu de pes (no pun intended) (ja que volen conservar el castell pel simbolisme) com per fer-lo desaparèixer?
ben bònic que va quedar el Parc de la Ciutadella quan es van treure la maleïda estrella punxeguda aquella d'en Verboom de sobre, no?

Salut!

Publica un comentari a l'entrada