1 de juny 2008

NOUCENTISME I ESCOLA - MARTINO I GODAY


Diuen que l’esperança és la darrera cosa que es perd, i aquest ha estat el meu pensament quan avui he llegit l’article “Goday fue algo más que el arquitecto de las escuelas” que Lluís Permanyer publica a la seva secció “El Álbum” de La Vanguardia.


Casualitats de la vida, a l’Eco de Sitges d’aquesta setmana Froilan Franco també publica un nou artícle-capítol sobre l’interessant i intens conflicte entre l’arquitecte Josep Maria Martino i l’Ajuntament de Sitges per portar a terme la construcció del més que necessari Grup Escolar. (Encara no he pogut incloure aquest article, però en els comentaris fets per Froilan Franco en aquest bloc hi trobareu tota la informació).


El llibre “Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona, de la Mancomunitat a la República” és una obra editada per l’Ajuntament de Barcelona, amb la que es vol revalorar la figura d’un dels arquitectes més importants pel que fa a la renovació pedagògica que va tenir lloc a Catalunya durant aquelles tres primeres dècades del segle XX. En aquest important estudi hi trobem textos de destacats autors com Josep Maria Ainaud de Lasarte, Oriol Bohigas, Pere Dardes, Gonçal Mayos, Xavier Barral i Eva Pascual. Però el pes més destacat del treball recau sobre els estudis que han realitzat Marc Cuixart Goday, arquitecte i net de Josep Goday, i d’historiador Albert Cubeles.


És aquí on decideixo fer un apart i felicitar a l'Albert Cubeles Bonet per la seva tenacitat, una característica personal que l’ha dut fins a un dels seus objectius com a historiador, la publicació d’un dels seus principals estudis arquitectònics. Jo vaig conèixer el Cubeles fa molts anys, quan ell era alumne de la mare i jo encara anava al cole. No hi havia dia que no truqués a casa i per passar-li en telèfon a la mare li deiem: “és en ......”. (aquí no posaré quin era el nom, carinyós amb el que el varem batejar el meu germà i jo), però la veritat és que tot i que li quedava calcat, la seva insistència, si més no telefònica, el va portar a saber tot allò que volia o necessitava per tirar endavant els seus treballs de carrera i arribar amb el temps a escriure interessants llibres i a comissariar importants exposicions.


Podria citar diversos escrits i estudis, però per la proximitat local i temàtica, entre les seves obres destaco “La Moixiganga de Sitges. Una visió des de la història de l’art”, treball de recerca que va ser publicat l’any 1984, i l’article “Unes mostres d’arquitectura Modernista a Sant Sadurní d’Anoia” que va ser publicat a la Miscel·lània Penedesenca de l’any 1994.

Tornant al tema del llibre sobre Josep Goday. Un dels màxims reconeixements d’un historiador és que el teu treball de recerca vegi la llum, ja sigui en format llibre o exposició. També per a un gran arquitecte, el tenir un catàleg raonat de les seves obres o/i una exposició antològica, és un gran homenatge. Així doncs, quan els dos objectius s’uneixen, d’aquesta unió pot arribar a sortir un treball com el llibre dedicat a la vida i obra de l’arquitecte Josep Goday.


El redescobriment de personalitats tan destacades dins del món artístic, arquitectònic, cultural, polític o social, fan que un se n’adoni de la importància de reivindicar figures que han quedat a l’oblit, o no, i que amb la seva feina han fet del nostre petit país un lloc molt interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada