10 de juny 2008

L'ENTORN D'UN EDIFICI TAMBÉ CAL CONSERVAR-LO


Si haig de ser sincera, poques vegades em fixo en els Avisos Oficials que es publiquen a La Vanguardia, però ahir, com si una força superior m’empenyés a fer-ho, vaig llegir una resolució que em va alegrar moltíssim. En ella s’hi llegeix:


“Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Resolució.
CMC/1724/2008, de 20 de maig, per la qual s’incoa expedient de limitació d’un entorn de protecció de la Casa Milà, a Barcelona, i s’obre un període d’informació pública.
Per Decret de 24 de juliol de 1969 (“BOE” de 20-8-1969) es va declarar monument historicoartístic la Casa Milà a Barcelona.
L’1 d’abril de 2008 la Direcció General del Patrimoni Cultural va emetre informe favorable a la incoació de l’expedient de delimitació d’un entorn de protecció de la Casa Milà.
Atesos els articles 8 i 9 de la llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, resolc:
1.- Incoar expedient de delimitació d’un entorn de protecció de la Casa Milà, a Barcelona (Barcelonès). Aquest entorn consta grafiat al plànol que figura a l’expedient administratiu.
2.- Notificar aquesta Resolució als interessats, donar-ne trasllat a l’Ajuntament de Barcelona, i fer-li saber que, d’acord amb el que estableix l’article 9.3 de la llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, aquesta incoació comporta la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel·lació,edificació o enderrocament a la zona afectada, i també la suspensió dels efectes de les llicències ja concedides. No obstant això, el Departament de Cultura i de Mitjans de Comunicació pot autoritzar la realització de les obres que sigui manifest que no perjudiquen els valors culturals del bé. Aquesta autorització ha de ser prèvia a la concessió de la llicència municipal, llevat que es tracti de llicències concedides abans de la publicació de la present Resolució.
[.........]
Barcelona, 20 de maig de 2008.- El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras i Gaju.

Davant d’aquesta acció legal tan transcendent per a la conservació del nostre patrimoni, jo em pregunto com és que aquesta llei no s’aplica a tots els municipis catalans. Un edifici catalogat és important per ell mateix, però l’entorn és un factor fonamental per poder posar-lo dins d’un context històric, social i artístic, coneixements que ens ajudaran a entendre millor el perquè de la necessitat de conservar l’obra arquitectònica.


És aquí on entra la meva reivindicació de la necessitat de crear, i aplicar, un catàleg de colors de façanes, d’estils arquitectònics, de volums, d’elements constructius, materials....

Amb actuacions legals d’aquesta importància a Sitges s’haurien pogut impedir restauracions/reformes/ reconstruccions tan nefastes com quan es va pintar de color blanc la façana de la Casa Robert al carrer Sant Bartomeu, o la nova tipologia de reixat, realitzat amb ferro o conglomerat de fusta, que s’ha posat de moda al Passeig Marítim de Sitges, un element arquitectònic que trenca totalment amb la unitat aconseguida pels tancaments de bruc i heura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada