18 de juny 2008

ARMAND CARDONA TORRANDELL. UNA GRAN HERÈNCIA


Hi ha pobles amb sort, i un d’aquest és Vilanova i la Geltrú, que des d’avui té com a part del seu patrimoni, una quarantena d’obres del pintor Armand Cardona Torrandell.
El Museu Víctor Balaguer ha rebut aquests quadres procedents de l’herència d’Emília Zarzoso, vídua de Bartomeu, germà del pintor. La senyora Zarzoso va demostrar la seva generositat realitzant aquesta donació, a la vegada que deixava molt clar el gran respecte i admiració que sentia vers la figura i l’obra d’Armand Cardona Torrandell.
Aquests quadres serviran per completar i enriquir la col·lecció d’art contemporani del Museu Balaguer, ja que es tracta d’obres que abracen totes les etapes pictòriques de Cardona.

Però m’agradaria fer un resum d’una de les facetes artístiques més destacades de Cardona Torandell, la d’escenògraf, i principalment fer referència a les obres que va treballar amb el director teatral Ricard Salvat, amb el qual va formar un tàndem importantíssim.

Armand Cardona Torrandell va néixer el 30 de novembre de 1928 a Barcelona, però degut a la feina dels seus pares, mestres nacionals, l’any 1933 va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, ciutat que esdevindria el seu hàbitat natural i on moriria el 15 de gener de l’any 1995.
Podríem pensar que aquest canvi de vida no seria molt favorable per a la formació cultural i artística del jove Armand, però el cas és totalment contrari.
Vilanova i la Geltrú era una ciutat Mediterrània oberta a les cultures del món. El Garraf sempre ha sigut una comarca on el vanguardisme ha tingut un paper destacat.
A tan sols vuit quilometres de Vilanova i la Geltrú hi ha Sitges, una vila que sempre havia destacat pel seu tarannà innovador. Ja al final del segle passat, el corrent artístic que dominava Europa, el simbolisme, va entrar a Espanya per mitjà d’aquesta vila, a resultes de la presentació de La Intrusa de Maeterlinck , el 1893. El nou corrent influí en els artistes modernistes i es plasmà en obres de Santiago Rusiñol i d’Adrià Gual.
Un fet semblant succeí l’any 1930 quan el pintor i director teatral Artur Carbonell i Carbonell (Sitges 1906-1973) va portar a l’escenari del Casino Prado de Sitges l’obra de l’escriptor francès Jean Cocteau, Orfeu. Així doncs, un cop més l’avantguardisme va entrar a Espanya de la mà d’un sitgetà.
Tota aquesta explicació sobre els nous moviments culturals i artístics que van florir a Sitges no és una simple exaltació del meu poble, sinó que Sitges va ser molt important en la producció de. Cardona.
Però va ser el gran pintor vilanoví Joaquim Mir, el primer gran referent pictòric del jove Cardona. Van ser moltes les vegades que es podien veure els dos artistes junts. Mir realitzant un dels seus reconeguts paisatges de Vilanova i Cardona al seu costat observant com treballava el mestre. De Mir sobretot admirava la forma de colocar els colors i la gran lluminositat dels seus quadres.
Un fet que va influir moltíssim en la producció pictòrica de Cardona Torrandell va ser la Guerra Civil Espanyola. Els desastres que van poder veure els ulls d’aquell nen de vuit anys, van ser plasmats anys més tard en grans teles.
Ja de molt petit Armand va començar a demostrar el seu interès per al dibuix. Llegia revistes del moment com “Blanco y Negro”, “Mundo Gráfico”, “La Esfera”, “La Linterna” o “La Estampa”, entre altres.
Armand va realitzar estudis a La Escuela de Altos Estudios Mercantiles, també estudis d’anatomia humana a partir de vells atlas que troba a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova. Segueix un curs de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona. Però l’any 1952 ingressa com alumne d’escenografia en l’Institut de Teatre de Barcelona. Va ser durant aquesta època quan Cardona coneixeria als que esdevindrien els seus millors amics, em refereixo als germans Salvat Ferrer.
Aquí va començar a fermentar el tàndem perfecte que hem nomenat anteriorment. Armand Cardona com a escenògraf i Ricard Salvat com a director teatral.
A partir d’ara intentarem analitzar l’obra de Cardona i fer especial esment a les escenografies que aquest va idear per a les obres que dirigia Salvat.
L’any 1951 es quan Cardona decideix dedicar-se per complert a la pintura, desprès de passar per altres oficis com mestre o empleat en un Banc. A partir d’aquest moment la seva producció pictòrica i artística serà extensa i variada. Les exposicions on es poden trobar obres de Cardona cada cop seran més constants.
La personalitat densa i tumultuosa de l’artística es veia plasmada en els seus dibuixos. Al igual que les seves experiències, la gent del carrer, que li servia de model, i la profunda crisi religiosa per la que estava passant.
Cardona va començar amb un estil totalment naturalista, però poc a poc va variar totalment la seva forma de pintar. L’expressionisme, el simbolisme, l’abstracció i l’informalisme eren estils utilitzats constantment per l’artista. No eren moments concrets. Podia realitzar obres on feia una barreja d’estils, sense la voluntat d’entrar a formar part d’un corrent artístic concret, com podria ser el fet de que molts crítics d’art l’incloguessin dins del grup del Dau al Set. Tot i que Cardona sentia una gran admiració per les obres, trencadores, modernes i reivindicatives que realitzaven els artistes d’aquest grup d’art. Ell pintava per la seva necessitat d’expressar el que sentia. Era la seva manera de treure tot el que li preocupava.
Però en aquest estudi no ens endinsarem molt en la seva pintura. Intentarem ser més concrets i intentar donar les bases que ens permetran entendre la seva peculiar manera de pintar i la plasmació de les seves idees artístiques en les escenografies que va realitzar per a diversos muntatges teatrals.

Així doncs, el que ens interessa en aquests moments el la vessant escenogràfica de Cardona Torrandell.


Els seus treballs en el món de l’escenografia teatral
Per entendre les obres de Cardona hem de saber de la seva obsessió per a mostrar les males accions de l’home i la seva purificació a través del sofriment i la veritat de la llum. Aquesta obsessió va fer que el nostre pintor i escenògraf s’interesses per escriptors que tracten en les seves obres la maldat dels homes i la possibilitat de superar-la o reduir-la. Ens referim a autors com Georg Bûchner, Bertolt Brecht, Salvador Espriu, Vladimir Maiakovski, Gabriel Ferrater o Fernando Arrabal.
Es molt important la relació artística entre Cardona i Espriu. La obra més important del poeta fou Primera Història d’Esther, una faula mítica. Tracta, en aparença burlesca, una representació burlesca de l’episodi bíblic a càrrec d’unes titelles. S’ofereix una doble acció, la “real”, que té lloc en un jardí de Sinera, i la “fictícia”, que s’esdevé en una ciutat fictícia, Susa. Però són destacades les moltes referències a la Guerra Civil Espanyola, i a les dramàtiques conseqüències
Ja hem explicat que l’obra de Cardona Torrandell mai oblida aquestes cruels imatges que provocà la guerra.
Sobre aquesta obra, Joaquim Molas, crític, va dir: “La Primera Història d’Esther és una gran síntesi històrico-mítica de la Catalunya contemporània i és també una de les creacions de llenguatge més contundents de la literatura catalana moderna. Aquesta obra enceta una sèrie de nous camins teatrals i literaris que se situen a l’avantguarda de l’art modern”.
Ricard Salvat sempre es va sentir molt atret per l’obra d’Espriu. Dirigí diversos texts com Pell de Brau, Gent de Sinera, Ronda de mort a Sinera, i Primera Història d’Esther. D’aquesta última obra, Salvat va realitzar el muntatge d’una primera versió l’any 1962 i una segona versió l’any 1968. En els dos casos l’escenografia era obra de J.M. Subirachs
L’any 1965, Armand Cardona Torrandell s’inicia en el món teatral amb la realització de l’escenografia i vestuari per a la obra de Salvador Espriu, Ronda de mort a Sinera. Aquest muntatge va ser dirigit per Ricard Salvat. Cardona va realitzar els decorats i els figurins per a les representacions que es van dur a escenaris de Barcelona, Madrid i París. Amb aquesta escenografia va ser Finalista en el ”Premio de Escenografia del Teatro Latino”..
Salvador Espriu serà una constant en l’obra de Cardona. Moltes vegades trobem quadres o murals on apareixen referències a texts i a la persona d’Espriu. Però aquest no va ser la única persona que “obsessionava “ a l’artista. Bertolt Brecht també serà un “assidu” a les obres de Cardona. L’amor per la literatura i pel teatre de Brecht era compartit pels dos grans amics, Ricard Salvat i Cardona.
Cardona segueix realitzant escenografies i l’any 1966 fa l’espai escènic i els telons per al muntatge de La bona persona de Sezuan, de Brecht, dirigit per Ricard Salvat i estrenat al Teatre Romea de Barcelona. Aquest muntatge va ser presentat a l’any següent al Teatro Reina Victoria de Madrid i al Teatre Grec de Montjuïc de Barcelona. El cartell de l’obra també el va realitzar Cardona.
Amb la presentació d’aquesta obra, Ricard Salvat va introduir el teatre realista a Catalunya. Aquest va ser un escalafó més en la voluntat de Salvat, de posar el teatre català al nivell d’investigació dels països europeus.
El grup que realitzà l’espectacle fou l’Adrià Gual, i la versió en català era de Carme Serrallonga. L’any 1967 quan es va tornar a representar aquest muntatge, i l’escenografia seguia sent de Cardona, però la versió del text fou en castellà. La companyia que presentà el muntatge fou la de Núria Espert.
Quan Cardona realitzava una escenografia, arribava a sentir tant el text del muntatge, que molt cops trobem series de dibuixos i pintures que tracten diversos texts literaris. Així doncs, durant l’any 1967 exposà una sèrie de 33 dibuixos sota el títol de “Cardona Torrandell. Gents de Sesuan”, que es basaven en el text de Brecht.
A L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol, muntatge dirigit per Salvat l’any 1966 i amb escenografia de Ràfols Casamada, es va demanar la col·laboració de Cardona en la realització del cartell.
L’any 1969 i 1970, la companyia Adrià Gual presenten una segona versió de Ronda de mort a Sinera d’Espriu. Un cop més, el decorat fou de Cardona Torrandell. El muntatge es passejà per diversos escenaris com Vilafranca del Penedès, Sabadell, Figueres, Girona, al Teatre Romea de Barcelona. L’any 1970, es presentà al Palazzo Grassi dins de la XXIX Biennal de Venècia. En motiu d’aquesta important oportunitat, Cardona tornà a fer una nova escenografia, la qual no distava gaire de la que s’havia utilitzat per les representacions a Catalunya.
Més tard els tornaria a realitzar ja que l’any 1975 es va presentar la 3ª versió del muntatge al Teatre Grec de Montjuïc, per commemorar el 10º aniversari de l’estrena de l’obra. Cardona va fer per tercera vegada l’escenografia d’aquest text.
L’any 1980 es presenta la 4ª versió de “Ronda..” a la Plaça Sant Maria del Mar de Barcelona, en motiu de les festes de La Mercè.
Però Cardona no només va treballar, teatralment parlant, amb Ricard Salvat. L’any 1974 va realitzar el decorats per al muntatge Woyzech de Georg Bûchner, dirigit per Pere Salabert amb el Teatre de la Cooperativa de Tarragona. Aquest cop, Cardona també va realitzar el cartell i el programa de mà per a l’espectacle
Durant el Festival de Teatre Grec de Barcelona de 1975, es va realitzar un muntatge Homenatge a un espectacle de col·lectiu, amb textos de Salvador Espriu. El decorat, format per una sèrie de panells pintats, era obra de Cardona Torrandell.
Cardona i el Festival Internacional de Teatre de Sitges
Tot i que poc a poc Cardona va anar deixant la realització d’escenografies teatrals per dedicar-se a pintar i dibuixar quadres per a la gran quantitat d’exposicions que va fer durant aquests anys 70 i 80, durant els quals Cardona va ser reconegut internacionalment.
Però ell no oblidava mai el teatre i sempre seguia relacionat amb el món. No es podia oblidar de les art escèniques i de tot el que les envoltava, ja que constantment sentia parlar d’aquest tema a casa del seu amic Salvat. Va ser durant els anys en que Ricard Salvat va exercir com a director del festival de Sitges, quan Cardona va rebre l’encàrrec de realitzar els cartell per als Festivals Internacionals de Sitges de l’any 1980, corresponent a la XIII convocatòria. Però ja l’any 1977 havia realitzat els dibuixos d’una serigrafia que es van donar com a recordatori del Festival de Teatre.
Va ser durant 1979, any en que el Festival passa a ser Internacional de Teatre de Sitges, quan El Gall Groc va obtenir un dels seus majors èxits amb la representació de Gernika d’Arrabal, amb la presència de l’autor a l’estrena. L’escenari va ser l’Escorxador Municipal de Sitges, que en aquell moment encara funcionava com a tal. Es tractava d’un muntatge gairebé surrealista amb algunes pinzellades de realisme tan patètiques com la presència de la mare que intenta fugir de la destrucció, protegint la seva filla que no podrà salvar. L’escenografia o l’espai escènic, de Ramon Artigas, i la part plàstica, dibuixos de Cardona Torrandell , ajudaven a marcar els punts anteriors. El soroll dels martells, els imponents ganxos d’acer en els que s’hi penjaven a diari les víctimes de l’escorxador, l’amenaça latent del brutal militar que no ajuda gens a les víctimes de la tragèdia, el permanent desig de conservar viu el símbol de la seva identitat, l’arbre, formen un conjunt tan impressionant, tan autèntic...Es tracta d’una escenografia brutalista.
Aquest cop l’escenografia no va ser obra d’un artista plàstic, sinó d’un jove arquitecte, Ramon Artigas. Ricard Salvat també ha declarat que desprès del seu treball amb pintors contemporanis, va canviar la seva preferència per arquitectes com a escenògrafs. Amb aquests nous professionals, desapareixia un dels problemes que se li havien presentat en l’etapa anterior. Els arquitectes si que tenien clar l’espai teatral.
En el diari La Hoja del Lunes del 30 d’octubre, hi havia un article sobre la representació de l’obra on destacava una frase que feia clara referència a la pedanteria que va demostrar Arrabal al llarg de l’estrena, “Sin olvidar al Gernika, que resultó un espectáculo sobrecogedor.... a pesar de Arrabal”.
En un altre article sobre l’obra deien: “En su busqueda por la ciudad (fent referència als membres del Gall Groc), dieron con un lugar que se mata cada día. El lugar en donde la sangre habita donde se deguella, se castra, se destripa. Allí nos lleva el Gall Groc para recordarnos que los verdugos, así como los carniceros, empuñan nuestro cuchillo de odio o de ambición para dejarnos las manos limpias de asesinos de asfalto aunque sea por omisión”.
Tot i això, Arrabal va demostrar ser un autor modern al proposar la presència d’ovelles vives en l’escenari de la obra per remarcar el caràcter realista d’aquesta.
La gent del poble recorda amb nostàlgia les grans vetllades teatrals que van poder gaudir en els salons del teatre Casino Prado o en altres de menys convencionals. També es parla sempre del gran ambient cultural i personal que es respirava a Sitges durant aquells dies del mes d’octubre, molt lluny del que es viu en l’actualitat.
Durant aquest any 1979 es torna a presentar la 4 versió de l’obra d’Espriu, Ronda de Mort a Sinera, i un cop més, l’escenografia era de Cardona.
Fa el cartell per a la representació de 1980 de La Tierra de Álvar González de Antonio Machado, un altre dels autors que Cardona admirava des de els seus anys com estudiant de literatura.
Un any més tard realitzà el seu darrer treball escenogràfic. Cardona va fer el cartell, els decorats i va dissenyar l’espai escènic per al muntatge La Guerra i el món, basat en un text de Vladimir Mayakovski. L’espectacle es va presentar al Teatre Grec de Barcelona de 1981.
L’Ajuntament de Barcelona patrocinà una exposició de Cardona l’any 1982 en la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El títol de la mostra era Murs de Teatre. El cartell i el catàleg també va ser obra de l’artista.
A partir d’aquest moment, Cardona deixa de banda la realització d’escenografies teatrals. Realitza gran quantitat de cartells per a diversos muntatges teatrals. Però la seva salut anava empitjorant per causes diverses, i l’artista es dedica exclusivament a la realització de quadres, tot i que aquests no eren necessàriament de petit format. Amb el temps, cada vegada va poder pintar menys. Els seus últims anys els va passar a l’Hospital de Sant Camil de Sant Pere de Ribes, però durant 1995, any de la seva mort, Cardona il·lustrà el cartell per a la 4ª versió de l’obra d’Espriu, Pell de Brau.
El teatre, Salvat i Espriu van acompanyar a Cardona al llarg de gran part de la seva vida i fins a la seva mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada