23 de maig 2008

NURILLAR. UNA REINVENCIÓ

Xalet Navarra, actualment den rehabilitació

Casa Nurillar avui, amb un pis de més

Fa uns dies vaig rebre un missatge al bloc d’en Guillem Carbonell que em preguntava de que anava això de Nurillar. Així doncs, i eximint als lectors que ja sabeu de que va el tema i els que esteu més que farts de llegir-me sobre aquesta qüestió, que no nego s’ha convertit en una obsessió, faré un petit resum sobre com han anat les coses.

La Casa Nurillar era un petit xalet construït l’any 1934 al Passeig Marítim de Sitges, i que va ser obra de l’arquitecte Josep Alemany, el mateix que firma el projecte original, el del molí a la façana, de la Sala El Molino del Paral·lel de Barcelona. Trencant amb tot el que s’estava fent en el sector de Terramar, Alemany va decidir projectar un petit edifici unifamiliar, en el que seguint la tendència arquitectònica més avantguardista del moment, va inspirar-se en es línies simples i pures de les construccions navals. Aquest estil racionalista o funcionalista va tenir entre els seus principals representants a l’arquitecte francès Le Corbusier, el qual sabem que va visitar Sitges durant el mes d’octubre de 1928, on va poder apreciar els grans xalets que s’havien construït al Passeig, obres que no van agradar molt al mestre ja que s’allunyaven de les idees arquitectòniques que ell representava. Si hagués tornat a Sitges uns anys més tard, Le Corbusier s’hauria sentit satisfet de veure com la seva obra havia calat fort a en un Sitges post-noucentista, amb edificis, avui tots d’alguna manera desapareguts, com eren el propi Nurillar; el Casino Platja d’Or, construït l’any 1932 i obra de l’arquitecte del GATCPAC Ramon Argiles; la casa d’Artur Roca obra de Jaume Mestres Fossas, enderrocada fa uns anys; o la casa Casabó Suqué, més coneguda com el Barco, i que ha viscut una reforma una mica menys brutal que la soferta pel Nurillar.




La Casa Nurillar, que tot i no trobar-se en el millor estat de conservació possible, es va mantenir en peus fins l’any 2005, quan per a realitzar una reforma integral de l’edifici es va decidir conservar les façanes de la casa, i buidar tota l’estructura interior. Per a tal finalitat, a la façana principal s’hi va instal·lar un complicadíssim sistema de contenció que va realitzar la seva feina correctament durant diversos mesos. L’estiu va passar, però just quan Sitges va quedar sense estiuejants i el Passeig no era tan transitat, un dia del mes d’octubre de 2005, de forma “fortuïta” aquella estructura de ferros que havia aconseguit aguantar la façana durant mesos, va cedir, i amb ella les quatre parets del Nurillar.



A partir d’aquest moment tot van ser despropòsits pel que fa a la nova construcció que s’aixecaria en aquest terreny privilegiat. L’edifici que actualment podem veure té molt poc en comú, per no dir res, amb el xalet original. Tot i que la Casa Nurillar estava inclosa en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges amb el número d’identificació 372 i amb un nivell de protecció III, amb el que es marca clarament que “s’haurà de mantenir el volum, els elements i el color de la façana”, el departament encarregat de vetllar per la conservació del nostre patrimoni no va fer res per impedir la pèrdua d’un edifici tan interessant.



Tot i que des de l’Ajuntament s’assegura que la casa compleix amb totes les normes urbanístiques, a mida que el nou edifici ha anat agafant forma la meva convicció de que no hi ha res legal en la seva construcció es fa cada vegada més forta. Els volums actuals de l’edifici no tenen res a veure amb els originals. Ara l’edifici no només és molt més gran, sinó que aquesta sensació ve incrementada per el fet de que l’edifici es troba en un nivell de terra superior per incloure un pàrquing soterrani, que al igual que el segon pis de la casa, mai va existir. Davant d’aquest fet incontestable, l’Ajuntament ens vol convèncer de que aquesta planta superior ja existia en l’edifici original i que posteriorment es va enderrocar. Jo tinc els plànols originals de la casa i us puc assegurar que allà no hi ha cap indici d’un pis addicional. Per cert, també em van assenyalar que aquest pis no seria habitable, que no es tancaria i que era un “simple quarto de màquines”. Doncs s’ha tancat amb estructura metàl·lica, vidre i persianes... molt de gasto per un espai inútil, no ?!!!!



També és destacable el fet de que per poder tenir el pàrquing, la distribució de les parcel·la marcada en els terrenys de primera línia del Passeig Marítim de Sitges, on la casa es troba alçada respecte al jardí posterior, situat a un nivell més baix, en aquest cas se’l passen totalment de llarg, i la piscina de la casa es troba anivellada amb la planta baixa de l’edifici.



Bé, doncs aquest només són alguns dels punts que jo considero denunciables respecta a la “reforma, reconstrucció, remodelació, rehabilitació, REINVENCIÓ” de la antiga Nurillar. Però encara considero més denunciable el fet de que la gent de Sitges passi totalment del seu patrimoni arquitectònic i en definitiva artístic, ja que ningú (sempre amb l’excepció de Vicenç Morando) no ha obert la boca respecte a la greu situació en que es trobem molts dels edificis del nostre poble.



Per sort, des de fa uns dies, un altre xalet racionalista del Passeig, la Casa Navarra, situada just davant de l’estàtua de Benaprés, es troba en reformes, i sembla que aquest cop els treballs arribaran a bon port i aquest estiu podrem gaudir del blanc i la puresa de línies que poc a poc va recobrant el bell edifici.




1 comentari:

Publica un comentari a l'entrada