13 de maig 2008

LA CASA BELLESGUARD DE GAUDÍ ES TROBA EN PERILL


La Casa Bellesguard, construïda per Antoni Gaudí entre1900-1909, té darrera seu una història molt interessant que intento resumir a continuació.


Quan va morir Joan Baptista Grau, bisbe d’Astorga, els seus hereus van posar a la venta algunes de les propietats que aquet posseïa. Va ser el mateix Gaudí el que va recomanar a la senyora Maria Sagués, vídua de Jaume Figueres, que comprés un gran terreny que es trobava a la part alta de la ciutat de Barcelona. Per a l’arquitecte, aquesta finca tenia un passat que la feia molt singular. L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei de la corona catalano-aragonesa, va adquirir aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard.

Quan l’any 1900 Antoni Gaudí va iniciar les obres de la casa, en els terreny encara s’hi conservaven dues torratxes del mur medieval, construccions gòtiques que l’arquitecte va decidir conservar i restaurar, a la vegada que per impedir que aquestes es poguessin malmetre, variar el trajecte que anava de Sant Gervasi de Cassoles al cementiri de la població, nou emplaçament que va obligar a Gaudí a dissenyar un viaducte que creués el torrent pel que passava el nou camí.

Fascinat per la història d’aquell espai, Gaudí va optar per projectar un nou edifici realitzat en pedra i maó, que evoca clarament a un castell medieval del segle XV, i en que no s’oblidà d’incorporar-hi els merlets. De la construcció destaca la seva tendència a la verticalitat i l’organització simètrica triada per al disseny de la façana principal, a la que dona volumetria mitjançant la introducció d’un cos cúbic que sobresurt. Per al coronament de l’edifici Gaudí va crear un interessant jo de finestres i petites obertures. De la teulada sobresurt un prisma rectangular que conté el nucli de les escales interiors. No podem oblidar la presència de la torre troncocònica, coronada per una creu de ceràmica vidriada, peça que està sustentada per una pilastra amb les quatre barres de la bandera catalano aragonesa, i una corona, elements que evoquen directament a la figura del rei Martí. Aquesta original estructura ajuda a incrementar la sensació de verticalitat de l’edifici. Per a la porta principal, l’arquitecte va optar per emmarcar-la dins d’un arc de mig punt, estructura que els remet al gòtic civil català. Per a la reixa va dissenyar un interessant treball de ferro forjat on podem llegir “Ave Maria Puríssima. Sens pecat fou concebut”, una benvinguda molt popular en les cases catalenes.

A la Ilustració Catalana del dia 30 de juliol de 1905 es publica aquest reportatge fotogràfic. 

Afegeix la llegenda
Afegeix la llegenda
Afegeix la llegenda
Afegeix la llegenda
Afegeix la llegenda


La bellesa exterior de l’edifici no troba la continuïtat a l’interior, on el sostre de les diverses sales es resolen mitjançant un sistema d’arcs i voltes. Destaque les golfes realitzades mitjançant arcs de maó, i la gran alçada del vestíbul en el que s’hi col·locà una escala que ens connecta l’entrada amb els pisos superiors. Per il·luminar quest espai central, Gaudí va obrir rosetons de vius colors, i una làmpada de vidre i forja que es converteix en la protagonista del rebedor.


En el jardí de la casa Gaudí hi va col·locar diversos elements com els dos bancs circulars que envolten una font, tots ells decorats amb ceràmica blanca i blava, o les gerres per a flors. Tampoc podem oblidar els bancs que Gaudí va decidir adossats a la façana principal, i en els que Domènech Sugranyes hi va crear un interessant treball de mosaic amb dibuixos que fan referència a la història present i passada de la casa.


Des del mes de gener de 2006, la casa ha aconseguit retornar al projecte inicial, gràcies a la recuperació del viaducte, un element que durant molts anys i degut al seu mal estat de conservació va passat totalment desapercebut. Davant del fet que el camí al cementiri creuava els terrenys de Bellesguard, Gaudí va decidir desviar-lo i per a tal motiu va tenir que crear una original estructura formada per robustos pilars inclinats, que adossats al mur de contenció del camí li permetien salvar el desnivell del terreny, ja que per allà hi passaven diversos torrents que baixaven de Collserola. Aquesta original estructura evoca les potes d’una manada d’elefants, inspiració en el món animal que trobem en altres obres de Gaudí.

1 comentari:

jaume prat ha dit...

Sobre el Bellesguard:

Puntualitzar (sense tanta documentació com la que tens tu) que alguns han posat en dubte que aquells fóssin els terrenys on Martí I l'Humà tingué la seva residència.
Iguament, això no té massa importància davant el fet que Gaudí fa un capmàs amb la història, obviant-la gairebé completament i fent-la servir com a material pintoresc: per ell tindrà el mateix valor que un pi crescut, o un roure o una bona vista retallada.
Aquest punt de vista és anàleg al de Viollet-le-Duc, un dels seus principals mestres a la distància, que té una obra arquitectònica molt personal, resultat de malentendre (crec jo, intencionadament) la història. des de l'agulla de Nôtre-Dame fins a Carcassonne. Gaudí s'acostarà més, no obstant, al genial Héctor Guimard, que fa servir d'una manera encara més desperjudiciada les ensenyances del mestre en un estil molt personal.
Discrepo amb la distinció que fas entre interior-exterior, ja que, precisament, els arquitectes d'aquest període (i Gaudí no en serà cap excepció) sempre distingeixen completament els dos món, i els relacionen per oposició: dins és dins i fora és fora, i, respecte del fora, torna a haver-hi dos móns: el de la pròpia parcel.la i el món exterior.
Per últim, parlar de les ceràmiques de Sugrañes: les he visitat (com tot l'exterior i els jardins del Bellesguard) i em semblen dos coses simultànices: horribles (un dels pitjors treballs ceràmics que mai s'ha realitzat a una obra de Gaudí), maldestres, matussers, poc integrats, i una bona mostra del tot el que en Gaudí es refiava dels seus colaboradors: ho feia fins a l'extrem d'acceptar una obra mal feta a un edifici seu.
La ceràmica aquesta té el principal problema de no quedar integrada. Torna a quedar massa ben requadrada, massa ben definida geomètricament per integrar-se a una obra on tots els revestiments juguen a matar les arestes, on els merlets maten la línia del cel, on els arcs parabòlics de la coberta (que marquen el més allunyat que es pugui estar de l'arquitectura medieval) imposen un perfil dolç molt allunyat d'aquella contundència que tenen els edificis del gòtic.
Un detall petitó que ho explica molt bé: a la façana nord de l'efici, Gaudí deixarà vist al bell mig de la façana el baixant d'un vàter. Tal qual. Revestit, això sí, de còdols, com la resta de la façana. El resutat final contribueix a desdibuixar la geometria encara més, atomitzada en petites anècdotes que, totes sumades, formen un tot coherent a un edifici que torna a semblar més crescut que construït.
Sempre he pensat que va ser una enorme pena que Gaudí tingués raptat, en auqell moment, el seu geni Jujol en la construcció de la casa Batlló.

Publica un comentari a l'entrada