89 ANYS (AVUI JA 98) D'UNA ARRIBADA. ELS ARTIGAS A SITGES



L'any 2008 vaig publicar aquest petit article a l'Eco de Sitges. Era la meva manera de felicitar al meu avi pels seus 89 anys. Avui, 19 de febrer de 2017, 9 anys més tard i amb 9 anys més al seu costat, torno a penjar l'article com a homenatge a ell. Un petó molt gran avi!!


Josep Artigas Vila a la terrassa de l'antic
Hoyel Terramar

El dimecres 9 d’abril el meu avi celebrava els 89 anys de la seva arribada a Sitges. El millor de tot és que aquell dia ell encara no havia nascut, li faltava gairebé un més per arribar a aquest món. Tot i aquest petit detall, l’avi estava més que cofoi de recordar aquesta data tan important per a la història de Sitges ja que és el dia en que es va signar la constitució de la Societat Anònima “Parques y Edificaciones”.

De retruc, la data seria de molta significació per a nosaltres ja que el 9 d’abril de 1919 la família Artigas-Vila arribava a Sitges amb la finalitat de treballar en el que seria el projecte urbanístic més important viscut a Sitges durant el segle XX: la creació de la ciutat - jardí de Terramar. Una idea promoguda per Francesc Armengol i Duran (1886-1931), un industrial tèxtil sabadellenc, el qual va advertir que el nostre poble tenia l’emplaçament ideal per a construir-hi un elitista complex turístic, basat en una completa Ciutat Jardí. Persona intel·ligent, des dels inicis del seu projecte va tenir ben clar que ell sol no aconseguiria fer realitat aquest somni, i que per abastar la seva determinació li calia envoltar-se de bons col·laboradors.



Com home agut que era, no va dubtar en contractar a un jove arquitecte, Josep Maria Martino (Barcelona, 1891-1957), com a projectista i director de les obres; a Josep Artigas Vila com a mestre d’obres i encarregat dels treballs decoratius de pedra artificial que exigiria la urbanització; a Salvador Robert (Sitges 16 d’abril de 1870- 1934) encarregat dels treballs de Jardineria; Josep Carbonell Gener (Sitges 1897- 1979), director de la revista Terramar, a qui se l’encarregà la promoció de la idea; i finalment a Miquel Utrillo (Barcelona 1862- Sitges 1934) que va realitzar diverses labors entre les que destaquen els dissenys dels jardins, i l’elecció del topònim “Terramar”, tal com des d’aleshores s’anomenaria la nova ciutat jardí.



A tots ells els unia el fet que creien en aquell projecte i que coincidien en adonar-se de la seva magnitud, alhora que coincidien en el seu encís per Sitges. Una seducció que comportà que els Artigas decidissin quedar-s’hi a viure.

Entre tots els artífexs del sector de Terramar, Josep Artigas i Vila és el més desconegut de tots, malgrat la seva important intervenció en el projecte. És per aquest motiu, unit a la responsabilitat que em recau com ascendent dels Artigas, que m’he disposat a esbrinar detalls sobre la vida i l’obra d’aquest artesà que sabem va nàixer a Sant Esteve de Castellar, actual Castellar del Vallès, vers 1886.

Menú del primer dinar que es va fer en l’Hotel Petit, abans era la casa Sellarot, y es va fer aquest dinar com a commemoració d’haver començat les obres de Terramar. Dit Hotel s’estava començant les obres amb aquest dinar i van assistir els consellers junt amb el President, Sr. Armengol i a més hi havia el Sr. Utrillo, el Sr. Robert i Josep Artigas”
Josep era el segon fill del matrimoni format per Segimon Artigas Figueras i Mercè Vila Canet. El pare, oriünd de El Figarò (Valles Oriental), va anar voluntari a la guerra Carlista i un cop finalitzada aquesta va establir la seva residència a Castellar del Vallès, on disposaven de les diligències que unien Castellar amb Sabadell i amb Caldes de Montbui. El matrimoni va tenir tres fills, en Pere, en Josep i en Ramon. A la mort del pare a principis del XX, la resta de la família va decidir deixar el poble natal per instal·lar-se a Barcelona, al carrer Trafalgar n.39. Un cop a la ciutat, en Josep i en Ramon van anar a estudiar a l’Ateneu Obrer i, finalitzada la seva etapa com aprenent, en Josep es va posar a treballar al taller que Pere Àvila, reconegut guixaire adornista, tenia al Passeig Sant Joan 73 de Barcelona; en Ramon va ésser joier, però malauradament va morir molt jove, a principis dels anys vint, a causa de la tuberculosis.

Durant el mes de gener de 1906, Josep van marxar a treballar a Madrid, instal·lant el seu despatx professional al tercer pis del número 54 del cèntric carrer Ferraz. Mentrestant, Pere estava a Saragossa fent el servei militar. Cridat pel seu germà, l’any 1907 Pere va marxar a la capital espanyola on van col·laborar amb l’arquitecte de moda del moment, Joaquín Saldaña en la urbanització del barri de Salamanca i en la construcció, entre 1907 i 1910, del palau de la finca del Castanyar situada a Mazarambroz (Toledo).

La malaltia de Ramon, el germà petit, i una nova oferta de treball a Catalunya, va fer que Josep i Pere decidissin retornar a Barcelona per treballar en un gran projecte com era la urbanització que s’estava iniciant a Sitges. Les casualitats van fer que el xofer de Francesc Armengol, Joan Rius Vila, cosí germà dels Artigas, recomanés a Josep com a possible mestre d’obres.

Un cop a la vila, Josep va instal·lar-se en una de les habitacions que rellogaven en un dels darrers pisos de l’edifici situat al carrer Parellades cantonada Sant Francesc, on actualment hi ha la pastisseria Massó, hostatgeria que popularment es coneixia com “Ca la Quica”. El seu germà Pere col·laborava amb ell en els treballs arquitectònics i decoratius que havien d’ornamentar gran part dels noves construccions sitgetanes. Només arribar a Sitges, Josep Artigas Vila va posar-se a treballar colze a colze amb l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, director de l’obra. La col·laboració entre l’ arquitecte i el mestre d’obres seria constant i llarga en el temps, treballant conjuntament en les obres de Terramar i posteriorment, Josep Artigas seria l’ encarregat de la decoració de les cases que Martino projectaria en el sector del Vinyet i al centre urbà de Sitges. No és estrany doncs, que entre ambdós sorgís una estreta i forta amistat.

Cada cop més integrats a Sitges, a començaments dels anys vint, els Artigas decideixen establir la seva llar a la població. La família estava formada pels germans Pere i Josep- Ramon ja havia mort-, per la seva mare, Mercè Vila- oriünda de Castellterçol; per la muller de Pere, Pilar Serveto, i pels dos fills del matrimoni, Josep i Ramon, els quals amb els anys seguirien treballant en la mateixa feina que feien el pare i oncle.

Primer van ocupar els edificis construïts en els terrenys on més tard s’hi aixecaria l’hotel Terramar, una zona en la que a més hi havia les oficines, la fusteria, etc.., i on també s’hi van crear les vivendes dels treballadors. Poc temps desprès, en un altre terreny, proper al primera, van construir un taller amb una petita casa adossada. No seria fins l’any 1928, quan Josep Maria Martino projectaria la casa de l’actual carrer Mossèn Joan Lloveras cantonada Verge de Montserrat, edifici on la família establiria la seva llar definitiva a Sitges. En aquests terrenys també s’hi va instal·lar el taller en el que s’hi realitzaven els motlles de guix que servirien per a realitzar les diverses peces de pedra artificial que tant reconeixement els van donar.

Casa Freixa
Són tants els exemples que podríem anar assenyalant del treballs decoratius sortits del taller dels Artigas que ho deixo per a un treball posterior, en el qual ja estic investigant en diferents arxius barcelonins. Ara solament assenyalaré algunes mostres que permetin adonar-se de la importància de la seva tasca. Com a mestre d’obres Josep Artigas va treballar en la construcció dels jardins del Parc de Terramar (1919), amb els originals bancs en els que hi podem llegir en diferents idiomes frases que inviten al passejant a seure i descansar, o ens indiquen l’any de construcció de l’espai; també va participar en les obres de l’autòdrom. Entre els treballs d’ornamentació destaca la bellesa de la decoració amb gerres de fruites de la façana de la casa Freixa (1921), les balustrades, columnes, medallons i finestres de les cases Brujas (1921), Villa Teresita o Avel·lí Montenegro (1930) o els cassetons del ràfec de la Casa Corachan (1927). Durant la urbanització del passeig Marítim l’any 1926, Josep Artigas va dissenyar els originals bancs dobles de ciment –que tants records tenen per els enamorats sitgetans- bancs decorats amb rajoles vidriades de diferents colors, els quals tot i estar modificats, encara es conserven. De la mateixa manera que encara es guarden les boles de ciment i els petits murets que marquen la separació entre el vial i els parterres de gespa o els diversos accessos a la platja, elements fets també pels Artigas.

Josep Artigas i Vila, morí a Sitges el 27 d’abril de 1962, tenia 77 anys, darrera d’ ell deixava una amplia producció artística, mentre que el seu taller de pedra artificial i de motllos de guix, quedaven en mans dels seus nebots en Josep i en Ramon Artigas Serveto.

P.D.. Ah!! i per cert, felicitats avi, avui- 2 de maig de 2008- si que compleixes 89 anys!


Beli Artigas Coll


Article publicat a L'Eco de Sitges, 2 de maig de 2008

Comentaris