11 d’abr. 2008

El Baluard i els seus articles premonitoris

Revistant el Baluard de Sitges, he trobat diversos articles interessantíssims en els que podem fer-hi una doble lectura. Tot i que aquests texts van ser escrits fa més de 75 anys, els temes dels que tracten són d’una actualitat extraordinària. El seu autor, que firma sota el pseudònim d’Ironical, ens fa una crònica molt exacta de la situació en que es troba Sitges a principis dels anys trenta del segle XX, i sembla fer un advertiment per a situacions futures. Crec que si algú li hagués fet més cas, Sitges no es trobaria en l’estat actual, i gaudiria d’un turisme de molta més qualitat, com aquell que visitava el nostre poble durant les primeres dècades del segle passat.

Avui transcriuré un dels primers articles i en dies posteriors n’inclouré d’altres que espero que ens facin reflexionar a tots.

El Baluard de Sitges, 9 de juliol de 1933
Filosofia Turística
Molta és la propaganda que es fa en pro del turisme a Sitges, per arribar a convertir-la en una de les més importants viles turístiques de Catalunya. No cal dubtar-ho. Però, si diré, que per més propaganda que se’n faci, per més que es parli de Sitges, del seu clima, de les seves belleses, dels seus esports, dels seus hotels etc.., no s’arribarà a fer una propaganda ben arrodonida. Perquè, senyors... suposem, que un follet informatiu de Sitges o un qualsevol cartell acolorit de la nostra vila sigui vist per un “gentelman” estranger i aquest tingui vius desitjos de conèixe’ns, quina serà la impressió que li causarà la Blanca Subur, la famosa Platja d’Or turística, la Sitges simplement?

A l’arribar als nostres termes res més que un estat agradable trobarà, peò si el portem a donar un tomb, ja la cosa canviarà.

Anirem pels nostres carrers, i bé, com estaran els nostres carrers? Són carrers propis per rebre al turista?

Si el temps és sec, trobarà els carrers tots bonyagut en forma de muntanyes russes o d’una cosa semblant.

Si plou, coberts de fang, plens de oasis diminuts, esdevindrà el “gentelman” bellament empastifat. Serà un esport nou per a ell.

Si la seva habillamenta és un xic extravagant per nosaltres, segurament no sabrem dissimular els gustos o modes estrangeres i ens en riurem a la seva esquena, fins i tot l’esbroncarem, car uns mitjons verds, uns pantalons grocs, una camisa acarbassada i una boina lila no ens plauen.

Si el “gentelman” per una de les mil casualitats volgués anar a pescar a la Punta, el bell esport (?) de la pesca sufrirà un tort, les roques són curosament adornades amb certes matèries olorífiques que no haig de nombrar per turisme.

Si el “gentelman” volgués asseure’s en un banc de la Torreta, famós per mil raons, no ho podria fer, per les mateixes causes, car el trobaria convertit en un “water” públic, o cosa igual.

El fi, un “gentelman” a casa nostra no s’hi trobaria bé, ell vindria a cercar aquell Sitges- Paradís modern- i trobaria, digueu-me amics, que trobaria?

Si aquella Sitges divertida i bella del follet turística, fos real, evidentment en el segle XX s’hauria descobert una Glòria terrenal, un bell Paradís; però, senyors, si la brigada de sanejament no inspecciona el territori, i la brigada municipal no acaba amb els bonys i clots dels carrers, i si els sitgetans poc turístics que esbronquen als estrangers no es dediquen a altra broma, la Blanca Subur dels historiadors, la Platja d’or dels turistes i aristòcrates, i la Sitges dels sitgetans no podrà esdevenir mai aquella vileta hermosa i sana dels cartells de propaganda del nostre turisme. (sic) IRONICAL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada