23 d’abr. 2008

CAL PROTESTAR FINS I TOT QUAN NO SERVEIX DE RES


M’agrada molt Pedrolo, trobo que és un dels millors autors de literatura catalana del segle XX. Aquesta afirmació, segurament compartida per milions de lectors, no és cap intent de convèncer a ningú de comprar un llibre seu avui que celebrem la diada de Sant Jordi.


Davant de la quantitat de llibres nous que es poden veure a les parades que omplen els carrers de tot Catalunya, aquest matí a la Plaça Molina de Barcelona m’he topat amb una taula en la que hi havia pocs llibres però tots interessants. Presidida per dos joves independentistes, un títol m’ha cridat l’atenció, com si amb llums de neó fes senyals per buscar la meva mirada: Cal protestar fins i tot quan no serveix de res, una publicació d’Edicions el Jonc. M’hi he vist tan identificada que la meva ma, de manera involuntària, ha agafat un exemplar. L’he comprat, juntament amb un altre llibre Escola de rebel·lia. Història d’un sindicalista, una petita novel·la escrita l’any 1923 per Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre, que crec que a l’avi li farà el pes.


Tornant al títol del llibre de Pedrolo. Quan escric aquest bloc, o els articles que publico a l’Eco de Sitges, el meu cor em diu que ja faig bé de protestar, però davant de l’absoluta indiferència de la gent de Sitges, i de d’impunitat amb que actua l’Ajuntament, el meu cap em bombardeja amb frases que tenen com a objectiu fer-me desistir. Però per dissort d’alguns, en aquesta qüestió reivindicativa el meu cas el cor té més força que el cap.


Ara em llegiré el llibre amb tota l’atenció que es mereix. Pedrolo va escriure els seus articles amb la intenció de millorar la situació del nostre país davant del que ells creia que eren injustícies. Jo, salvant sempre les distàncies i demostrant una gran admiració pel reconegut autor, buscaré en ell exemple i suport per seguir la meva “petita batalla” contra la degradació del nostre patrimoni. Feliç Sant Jordi a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada