Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2008

IDEES LLUMINOSES

En un dels suplements especials que publica La Vanguadia ahir dia 28 d’abril, hi trobem un article que ens parla, un cop més, de les excel·lències de Sitges. Hem de tenir molt clar que aquesta pàgina no és gratuïta, i que per tant no es tracta d’un reportatge, sinó d’un “pamflet propagandístic”.
Un cop llegida l’entrevista m’he adonat d’un fet si més no curiós. L’article no va firmat, o potser si, ja que al final del qüestionari i en el lloc on hauria de sortir el nom del periodista hi trobem com a referència l’Ajuntament de Sitges. Això ja m’indica, abans de llegir ni una paraula, de que l’entrevista serà fàcil, plàcida i segur que molt introspectiva.
Totes les qüestions són interessants i repetitives, però jo només vull remarcar les que tenen sentit en aquest bloc. Em permetreu que no tradueixi les paraules de l’alcalde, i que les deixi en la llengua original del diari.

Pregunta- La iniciativa de construir estos centros culturales, los “Caus Ferrats del siglo XXI” tendrán una importanc…

XALET KLEIN A POLLENSA

L'altre dia vaig constatar que algú buscava al meu bloc informació sobre el xalet que Josep Maria Martino va projectar cap a 1930 a Pollensa, Mallorca. Per aquesta raó he decidit publicar dues fotos originals d'aquest edifici que es troben a l'Arxiu del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona. Espero així ajudar a l'interessat.

UN PASSEIG PELS PASSEIGS DE SITGES

Ja torna a ser diumenge per la tarda, i com molts altres caps de setmana, això implica més d’una passejada amunt i avall pel Passeig de la Ribera i pel Passeig Marítim de Sitges. Al igual que ja va fer Vicenç Morando a l’Eco de fa unes setmanes, jo també faré la meva particular descripció d’aquest trajecte.Però primer de tot deixo clara la meva situació: vaig acompanyada de dos nens amb bicicleta i arrastro un cotxet amb un altre bebè, així doncs potser el fet de que el meu passeig no sigui tan plàcid com el d’en Vicenç faci que la meva visió de les coses tingui un nivell molt més radical.

Només baixar el carrer Sant Pau, punt de partida de la ruta, ja trobo el primer inconvenient. El gran bassal d’aigua situat justa a la rampa d’accés al passeig fa que el nen posi el peu en aquest “suc negre”, que davant de la falta de pluges, i de la proximitat de diversos containers plens d’escombreries em fa creure que no es tracta de simple aigua de pluja. La nena, al veure la situació del germà, …

EL SITGES D' E.C. RICARD

Llegint les Memòries de l’artista noucentista Enric Critòfol Ricard (Vilanova i la Geltrú, 1893-1960), he arribat al capítol en el que es recopilen diversos articles que fan referència a algun aspecte o personatge relacionat amb el poble, hi he trobat una reflexió de Ricard que m’ha fet pensar amb el pas del temps. Ara, a principis del segle XXI, podríem creure que la bellesa del passeig de Sitges i dels xalets que s’hi van erigir fa noranta anys és inqüestionable, que els artistes i intel·lectuals del moment de la urbanització de Terramar, especialment els que militaven en el moviment noucentista, trobaven totes les gràcies en aquests edificis.., però anem molt equivocats?.

El pensament d’E.C. Ricard que inclouré a continuació, em fa dubtar de si la seva crítica vers “els pecats arquitectònics que puguin haver-hi en aquest nou Sitges” fa referència a les edificacions noucentistes dissenyades per Martino o té com a objectiu els xalets racionalistes com el Barco o Nurillar, construïts …

CAL PROTESTAR FINS I TOT QUAN NO SERVEIX DE RES

M’agrada molt Pedrolo, trobo que és un dels millors autors de literatura catalana del segle XX. Aquesta afirmació, segurament compartida per milions de lectors, no és cap intent de convèncer a ningú de comprar un llibre seu avui que celebrem la diada de Sant Jordi.

Davant de la quantitat de llibres nous que es poden veure a les parades que omplen els carrers de tot Catalunya, aquest matí a la Plaça Molina de Barcelona m’he topat amb una taula en la que hi havia pocs llibres però tots interessants. Presidida per dos joves independentistes, un títol m’ha cridat l’atenció, com si amb llums de neó fes senyals per buscar la meva mirada: Cal protestar fins i tot quan no serveix de res, una publicació d’Edicions el Jonc. M’hi he vist tan identificada que la meva ma, de manera involuntària, ha agafat un exemplar. L’he comprat, juntament amb un altre llibre Escola de rebel·lia. Història d’un sindicalista, una petita novel·la escrita l’any 1923 per Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Suc…

CATALANS = POLACS !!!!!

Que fort!!! Sabia que el programa Polònia tenia un índex d’audiència molt elevat, però d’aquí a donar-nos el nostre darrer gentilici. Sembla impossible que el diccionari anglès Collins, un dels més utilitzats arreu del món, faci aquest tipus de comparacions. Sembla que el filòleg encarregat de realitzar la part anglès- espanyol els hi ha colat un gran gol. Parlant de gols, avui mentre mirava un altre programa de TV3, El Bocamoll, he tingut la sensació d’estar dins de la pel·lícula El dia de la marmota: ens han tornat a posar el “capítol” d’ahir. Crec que ningú dubtava de que el programa estava gravat, i que els concursants porten una maleta plena de roba per anar-se canviant a mida que van superant programes, amb la intenció de fer creure a alguns il·lusos que s’està emetent en directe, però jo esperava que a mig programa algun responsable s’hagi adonat de l’error hi hagi apagat el vídeo, però no. Primer he tingut el pensament de creure que en el programa de demà l’Espartac Peran, el …

SITGES POBLE DE FUTUR I CÍVIC, ja ja ja ja ja!!!!!

Si un llegeix tots els projectes que l’Ajuntament de Sitges té pensats per dur a terme els propers anys podem pensar que Sitges és un poble de futur. http://www.sitges.cat/html/la_institucio/accio_de_govern/els_grans_projectes.html#anch-7

En aquesta pàgina hi ha una descripció de tots i cadascuna de les genials idees que faran del poble un lloc ideal on viure i conviure. Tindrà un mercat nou on poder comprar tot el necessari per a la subsistència humana; cobriran la via del tren aconseguint la desitjada unió entre el barri del Poble Sec i el nucli antic; retiraran els cotxes del Passeig de la Ribera i del Port de n’Alegre fent que els infants puguin jugar a pilota, anar amb bicicleta, patinar, en definitiva, gaudir d’un espai immens sense perill (només faltarà que es posi una que envolti el mar per impedir que els petits vilatans caiguin al mar; la construcció d’una biblioteca-arxiu municipal, que si fem cas de les imatges virtuals hi podrà viure fins hi tot l’E.T., esdevindrà un lloc …

Jo no vull ser Ministra de Defensa

Ahir dia 14 d’abril, veient per televisió el primer acte oficial de la nova ministra de defensa, la senyora Carmen Chacón, m’he adonat que mai podré ser com ella. Aquesta afirmació tan rotunda no la faig arran de les declaracions que alguns militars han fet sobre la seva persona: dona (jo sóc dona), embarassada (ara no ho estic, però les tres vegades que he passat per aquest estat de “bona esperança” fan que superi el seu rang maternal), i catalana (d’això n’estic segura). És en aquest tercer punt on hi trobo la principal diferencia entre la ministra i jo. Ara m’explicaré.
Tot i que era la primera vegada que Carmen Chacón passava revista a les tropes, ella es movia per aquell espai, fins ara reservat als homes, amb una naturalitat extraordinària. Mentre la veia caminar tan segura amb la seva panxa i els seus talons, el meu cap pensava amb el fet de que Zapatero l’ha encertat formant un govern en el que predominen les dones, tot i que si jo tingués la oportunitat de ser ministra (cosa …

El Mercat Nou de Sitges

Des de fa uns dies, el nou mercat de Sitges està en obres. La veritat és que millor que l'ajuntament hagi decidit enderrocar-lo avui, ja que dieuen que aviat es revisarà el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, i no fos cas que a algun al.lucinat se li passés pel cap incloure aquest "mamotreto" dins del catàleg, en substitució de l'antic mercat de la Plaça de l'Ajuntament.
Avui llegint amb el bloc del Guillem Carbonell, m'he trobat amb un article sobre el mercat. Ha sigut així com m'ha vingut al cap el pq d'aquesta obra tan poc funcional, estètica i coherent amb l'entorn. http://www.guillemcarbonell.cat/ L'any 1984, el reconegut arquitecte Carles Ferrater, posseidor de gran nombre de premis d'arquitectura, va rebre l'encàrrec de l'ajuntamnet sitgetà de realitzar el projecte per al nou mercat, el qual aniria ubicat al Carrer de l'Hort Gran , al costat de l'estació de trens. Quan un es fixa en l'obra que va realitz…

El Baluard i els seus articles premonitoris

Revistant el Baluard de Sitges, he trobat diversos articles interessantíssims en els que podem fer-hi una doble lectura. Tot i que aquests texts van ser escrits fa més de 75 anys, els temes dels que tracten són d’una actualitat extraordinària. El seu autor, que firma sota el pseudònim d’Ironical, ens fa una crònica molt exacta de la situació en que es troba Sitges a principis dels anys trenta del segle XX, i sembla fer un advertiment per a situacions futures. Crec que si algú li hagués fet més cas, Sitges no es trobaria en l’estat actual, i gaudiria d’un turisme de molta més qualitat, com aquell que visitava el nostre poble durant les primeres dècades del segle passat.

Avui transcriuré un dels primers articles i en dies posteriors n’inclouré d’altres que espero que ens facin reflexionar a tots.

El Baluard de Sitges, 9 de juliol de 1933
Filosofia Turística
Molta és la propaganda que es fa en pro del turisme a Sitges, per arribar a convertir-la en una de les més importants viles turístiques…

Obres de Neus Ramon

Hora de dibuixar de Neus Ramon. Fot. Jordi Gavaldà


Nena dibuixant de Neus Ramon. Foto Jordi Gavaldà


Pomes, de Neus Ramon. Foto Jordi Gavaldà


Mare de Neus Ramon. Foto Jordi Gavaldà

NEUS RAMON, EL PINZELL DELS ÀNGELS

Quadre de Pere Pruna, Noia sobre blau, c.1966. Pintura al fresc



"L’ exposició de Neus Ramon ens dona ocasió d’adonar-nos de com el bon dibuix es presta a una meravellosa interpretació psicològica. Una reflexió que es pot aplicar a les obres presentades per aquesta artista, la qual aconsegueix que la força evocadora del seu dibuix iguali a la seva forma expressiva. A través del traç, complementat si es necessari pel color, recull actituds, fixant la mobilitat; i capta les fisonomies, ressaltant-ne la transcripció dels caràcters; manera de fer amb la que aconsegueix fer-nos entrar en la intimitat dels sers i de les coses”.
Isabel Coll, Universitat de Barcelona. Text de presentació per a la invitació a l’exposició.


Feia temps que no gaudia tant davant de les obres exposades en una exposició d’art contemporani. La visió dels dibuixos de la pintora Neus Ramon m’ha impressionat tant que he decidit trencar amb la “monotonia temàtica” del meu bloc, i fer una recomanació a tots aquells que t…

Article d'Oriol Bohigas a El País

TRIBUNA: ORIOL BOHIGAS
Política patrimonial de la República
La Fundación Caja de Arquitectos está publicando dos series de monografías que resumen diversos trabajos de investigación sobre temas de evidente interés para la cultura arquitectónica, aunque a menudo sean obras de divulgación difícil a través de los medios habituales. Últimamente ha salido un volumen sobre La conservación del patrimonio español durante la II República (1931-1939), obra del arquitecto valenciano Julián Esteban Chapapria, que viene a sumarse a la serie de trabajos publicados sobre la ingente política cultural de aquellos escasos años en que los gobiernos de izquierda tuvieron que luchar -primero en términos políticos y, al fin, en términos bélicos- contra una media España conservadora, anticuada, golpista y ferozmente represiva. Lo más admirable de ese proceso fue la rapidez con que se tomaron las primeras decisiones para la protección del patrimonio histórico-artístico, una cuestión olvidada por la Monarquía y …

Comentari de Froilan Franco

A continuació copio el comentari que Froilan Franco ha fet sobre la meva referència al seu escrit a l'Eco. He decidit col.locar-lo aquí ja que crec que la seva aportació al tema és prou important com per disposar d' una entrada directa. Jo en cap moment vull dir que Martino va tenir un enfrontament amb el GATCPAC, tot al contrari, ja que l'arquitecte va tenir un gran gest de bona voluntat al voler pagar del seu propi sou la factura del projecte escolar que l'Ajuntament de Sitges havia encarregat cap a maig de 1933 al GATCPAC, el qual va cedir l'encàrrec a l'arquitecte i membre del grup Ricard Ribas Seva, que un cop va presentar l'avantprojecte, el consorci el va aprobar el 19 de maig de 1933, oerò que finalment i per raons econòmiques va rebutjar i no va pagar els honoraris corresponents, nomenant a Josep Maria Martino com a nou arquitecte encarregat d'aquest projecte d'Escola Graduada.
Si llegim les moltes cartes que s'envien entre l'Ajuntam…