7 de març 2008

UNA BUFETA A MARTINO: PASSAT I PRESENT

Vicenç Morando, a l’article que va escriure a l’Eco fa unes setmanes es preguntava sobre qui era el “regidor de l’Ajuntament de Sitges” que va rebre una bufetada de mans (mai millor dit) de l’arquitecte Coderch.

Per el meu estudi sobre Josep Maria Martino, ja temps li vaig preguntar a l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot si sabia alguna cosa sobre Martino, i la resposta va ser: “Poca cosa, només que Coderch li va donar una bufetada. L’Escola (referint-se a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona), n’anava plena”. Així doncs crec que amb aquestes paraules el dubte de Morando queda una mica més clar. Com a mínim, jo crec firmament amb les paraules del senyor Gil Nebot, afirmacions que m’han arribat de boca d’altres del meus interrogats. Evidentment documentar gràficament o literàriament aquest tipus d’esdeveniments és gairebé impossible, fet que m’impedeix assegurar al cent per cent la veracitat de l’episodi.

Però sí que sabem que entre Martino i Coderch, tot i ser dos grans arquitectes que van realitzar importantíssims projectes, hi havia molts punts, principalment polítics, que els allunyaven.
Josep Maria Martino Arroyo(1890-1957) va ser arquitecte municipal de Sitges des de 1916 fins a principis dels anys 40. Durant aquests anys va construir nombrosos edificis, tant dins del nucli urbà com al sector de la ciutat-jardí de Terramar, projecte que va dirigir a partir de l’any 1919 sota la protecció de Josep Armengol, promotor d’aquesta gran idea. És a l’actual Passeig Marítim de Sitges on trobem els bonics xalesta noucentistes que tanta elegància i bellesa donen al sector.
Juan Antonio Coderch de Sentmenat (1913-1984) també va ser arquitecte municipal de Sitges entre 1942 i 1945. Durant aquests anys va realitzar pocs projectes a la vila, però posteriorment va dissenyar obres molt destacades dins del l’arquitectura moderna com la casa Casacuberta (1945), la casa Josep Mirabent (1945), la casa Garriga Nogués (1947), les cases per a pescadors (1951) o la casa Catasús de 1956.

Com hem vist, arquitectònicament els dos van tenir una importància fonamental dins del catàleg del patrimoni arquitectònic de Sitges. Però, i la bufetada? Doncs aquesta, presumptament, va ser donada per desavinences político-arquitectòniques.

Evidentment les tendències polítiques que un elegeix venen donades per diverses influències, principalment per vivències personals. Degut a que entre Martino i Coderch els separava una generació, els fets de la guerra civil els van afectar de manera diferent. Quan va esclatar el conflicte bèl·lic, Martino ja era un home de mitjana edat amb idees clares i fonamentades, fent que tingués una inclinació més republicana. Pel que fa a Coderch, aquest va viure la guerra sent un noi de vint i pocs anys, i como molts de la seva generació, va acceptar les idees imposades pel regim franquista. Durant els seus primers anys com a arquitecte va rebre diversos encàrrecs del govern de la dictadura, arribant a dissenyar un projecte per als caiguts de la Falange a Valladolid. Però també hem de tenir en compte que tot i la seva tendència política, aquells que el conegueren el defineixen de radical, però sempre deixant clar la facilitat de dialogar amb ell, i la seva capacitat d’acceptar el que l’envoltava. Laboralment va ser capaç de trencar amb l’arquitectura estricta i monumental fomentada des de el regim, i fundar durant la dècada dels anys 50 el Grup R juntament amb arquitectes ideològicament oposats com Sostres, Moragas, Pratmajor, Martorell o Bohigas, entre altres. Aquest col·lectiu reivindicava la necessitat d’anar contra l’arquitectura oficial optar pel Racionalisme, tendència constructiva que tenia un fort ressò a la resta d’Europa.

Personalment aquesta unió amb persones d’ideologies contraportades la trobem amb l’elecció dels seus amics entre els que destaca la persona del Mossen Ballarín o el pintor Tàpies. A Sitges l’arquitecte també va tenir un nombrós cercle d’amistats entre ells Josep Mirabent i Magrans, el qual li va encarregar el projecte de casa seva al carrer Sant Mus l’any 1945.
Bé, doncs la bufetada que Coderch li va donar a Martino ve d’una disputa relacionada amb la plaça d’arquitecte municipal de Sitges, controvèrsia que es va veure incrementada per la divergència ideològica entre els dos arquitectes, i per la situació de dictadura que vivia el país. I que cadascú faci la lectura que vulgui.

Però entre Martino i Coderch hi ha un altre fet diferencial. La persona i l’obra de Coderch han esdevingut protagonistes de gran número de llibres, articles, exposicions i homenatges. Les seves obres són conegudes mundialment i elogiades pels grans arquitectes. En contra, Josep Maria Martino no té cap llibre sobre les seves cases, ni ha pogut gaudir de l’exposició que es mereixia. Per segona vegada, Coderch li ha passat la mà per la cara, i més que una bufetada, el guanya per “palissa”. Aquí també podeu fer la lectura que vulgueu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola, respecte al periode en que va ser arquitecte municipal a Sitges en Josep-Antoni Coderch de Sentmenat va projectar la caserna de la Guàrdia Civil (avui desapareguda), i les cases Terrés-Camaló (1942) -avui modificada-, Cardona (Las Tortugas) i d'altres del Passeig de la Ribera. La meva àvia Mª Lluïsa Bergnes de Las Casas li va presentar a molta gent vinculada amb Sitges per promocionar-lo.
Carina Mut Terrés-Camaló

Publica un comentari a l'entrada