Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

QUI DIA PASSA ANYS EMPENY...FELIÇ 2009

Tanca metàlica de la casa que es costrueix al Passeig Marítim Ja s’acaba un nou any, i crec que durant aquests dotze mesos poc hem avançat “arquitectònica, patrimonial, cívica, social....ment”.
Només entrar a Sitges, a la rotonda de “Can Perico”, et trobes l’arbre ecològic que tants comentaris va propiciar l’any passat. Aquesta visió, una mica fora de context, ja et dona una idea de la situació en que es troba el nucli urbà del poble. Per sort, a l’arribar al que sembla un “camp de batalla”, el Cap de la Vila, hi ha la bonica i acolorida parada d’articles nadalencs realitzats per les voluntàries i pels alumnes de la Fundació Ave Maria, tots ells (voluntaris, articles i alumnes), autèntiques meravelles.
Però en el camp que seguim fatal a Sitges és en el patrimonial. Poques coses canvien i res millora. A vegades semblen obrir-se petes escletxes de llum. Com diuen els castellans “A todo cerdo le llega su Sant Martín”, i una cosa així és el que podem aplicar a la sentència sobre la Casa Robe…

La cisterna del Park Güell, un espai màgic( per cert, aquesta és el comentari que fa 100)

Dimecres al matí feia un dia esplèndid a Barcelona, i per una qüestió de feina vaig anar al Park Güell. Ja per si mateix, aquest espai és màgic i d’una gran bellesa, però jo vaig poder gaudir d’un privilegi del que molts n’han sentit a parlar, i pocs l’han pogut veure en directe: visitar a la cisterna que s’amaga sota la Sala Hipòstila.
Moltes vegades havia sentit a parlar d’aquest espai recòndit, però no hauria cregut mai que fos un lloc tan màgic. A les 11 del matí un operari va aixecar la que fins aquell moment semblava una simple tapa de serveis situada en plena sala de les columnes. La veritat és que entrar per aquell forat feia una mica d’angúnia, però un cop a dins, us puc assegurar que la visita valia molt la pena.
Es tracta d’un espai ampli, amb gruixudes columnes que es corresponen amb les de la Sala Hipòstila, i amb un acabat impropi d’un lloc destinat a no ser mostrat al públic, però que tot i la seva foscor Gaudí va decidir construir-lo com si es tractes d’un espai visit…

Solo soy un ser humano..... en el país de "Nunca jamás"

Haig de confessar que ahir vaig anar al concert d’homenatge a Joan Baptista Humet una mica a cegues, o millor dit, “a sordes”. Des de fa un parell de mesos que he recuperat alguns discs d’aquest cantautor del que, exceptuant les seves cançons més conegudes, coneixia poc el seu repertori. Em vaig quedar meravellada per la bellesa de les seves lletres.
El Club o Sala Annexa del Palau Sant Jordi de Barcelona va reunir un gran nombre d’artistes de destacadíssim reconeixement per a recordar la persona d’Humet. Va ser un gran concert on tothom va gaudir de la veu i de la música de cantants com Joan Isaac, Moncho, Ana Belen, Joan Manuel Serrat, Víctor Manuel, Dyango, Maria del Mar Bonet, Maria Rossell.........
Va ser una nit de moltíssimes emocions i també de desil·lusions. Dalt de l’escenari alguns d’aquests artistes van demostrar que també eren persones, van voler cantar i dedicar unes paraules a la persona d’Humet. Altres, potser els més esperats pel públic que allà ens reuníem, van demost…

Artur Carbonell entra al "Hall of Fame" de l'art català

El pintor sitgetà Artur Carbonell i Carbonell (1906-1973) ha entrat per fi a formar part dels artistes que tenen obra a la col·lecció del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Demà la seva pintura “Constel·lació” de 1933 serà esposada, juntament amb altres 29 obres d’artistes Jaume Sans, Eudald Serra, Lamolla, Salvador Ortiga, Ramon Marinel i Antoni Clavé, en una sala destinada exclusivament a mostrar exemples de l’art català de la dècada dels 30.
És per aquest motiu que avui he decidit recuperar una cronologia de Carbonell que vaig realitzar en motiu de l’exposició homenatge que es va organitzar durant el mes de novembre de 1998 al Grup d’Estudis Sitgetans per commemorar els 25 anys de la seva mort, i un article que es va publicar a la revista “La Xermada” amb el mateix motiu.

Artur Carbonell, un artista dedicat a l'art.

Des del seu neixement fins a la Guerra Civil Espanyola (1906-1936)

L’1 d’Abril de 1998 es complien els 25 anys de la mort del gran i polifacètic artista sitgetà Artur Carbonell , nascut el 31 de Gener de 1906 a Sitges .

Fill de Pere Carbonell i Mestre (Sitges 1865- 1929 ) , i de Sebastiana Carbonell i Termes , una parella d’ “americanos “ fills de Sitges que s’havien casat a l’ Havana l’any 1895 i que havien aconseguit fer una “petita fortuna “ gràcies a la feina que tenia Pere com a soci gerent en una ferreteria , “La Llave” , de Sagua la Grande (Cuba ) . La recent família Carbonell i Carbonell van instal·lar-se definitivament a la nostra Vila l’any 1900 i residiren a la casa que es va fer construir al carrer Illa de Cuba 34-36 , típic carrer de la nova “eixampla “ sitgetana , el pare de Sebastiana , Josep Carbonell i Mestres (també “americano “ ).Obra que va ser encarregada a Jaume Sunyer Juncosa l’any 1888 i que anys més tard heretaria el seu nét Artur . En aquesta casa , varen nàix…

Cronologia d'Artur Carbonell i Carbonell

1906
Artur Carbonell i Carbonell neix en una casa d’ “americanos “ del carrer Illa de
Cuba de Sitges el 31de Gener. Fill de Pere Carbonell i Mestre i de Sebastiana
Carbonell i Termes.

1915
Des de molt jove ja té contacte amb el món del teatre i de la pintura. Fa un viatge
per Madrid, Toledo, El Escorial i Aranjuez. A la capital de l’Estat anirà a visitar El
Museo del Prado i assisteix a una representació dels Ballets Russos al Teatro Real
de Madrid.

1920
La família Carbonell s’instal·la a Barcelona, fet que no impedirà que segueixi una
forta relació entre Artur i el poble de Sitges.

1923
Un cop acabada la seva estància en el “Instituto General i Técnico” de Barcelona,
institució en la qual estudia el batxillerat, Carbonell entra a cursar la carrera
d’arquitectura, però la deixa poc desprès. Aquesta experiència és molt
important en la obra pictòrica d’Artur, ja que els coneixements adquirits en
assignatures com dibuix tècnic i artístic, geometria ...., els posa en pràctica als
seus quadres.
Artur Carbone…

LES PRESSES MAI SÓN BONES...

Aquest dies he anat a la Cerdanya, i passejant per Puigcerdà m’he trobat amb la plaça del poble aixecada, igual que si hagués anat per Sitges. La situació és més o menys igual en tots dos casos. A les botigues de Puigcerdà, on volen fer peatonal la plaça del campanar, hi ha cartells on s’agraeix als compradors la seva paciència per les molèsties que provoquen les obres, i els comerciants demanen perdó per la falta d’espais per aparcar. Evidentment jo no tinc res a dir, però crec que la idea, tant la de demanar perdó, com la de peatonalitzar la plaça, és molt bona. Pel Pont de la Puríssima la Cerdanya estava “a tope”, semblava impossible que estiguem vivint la crisis econòmica actual. Com sempre, amb aparcaments a la plaça com sense, era impossible passejar per Puigcerdà, però tots els cotxes havien aparcat. Així doncs, crec que fer la Plaça sense cotxes no és mala idea, ja que ara es podrà gaudir molt més de l’espai i de la magnífica torre del campanar, darrer vestigi de la gran esgl…

UNA BOMBA DE RELLOTGERIA

Fa uns mesos em preguntava quina seria la meva ràdio de capçalera un cop l’Antoni Bassas deixés Catalunya Ràdio, i us haig de dir que la xarxa m’ho ha posat molt fàcil. Des de Barcelona cada matí puc escoltar Radio Maricel. La veu familiar de Vicenç Morando em dóna la informació sobre quines coses passen a Sitges entre setmana, a la vegada que em permet “discutir”amb fonaments amb la meva avia sobre alguns temes dels que diàriament ella escolta a Ràdio Maricel, i que durant molts anys, em transmetia a través d’una trucada telefònica per donar-me la seva versió, una conversa que s’havia convertit en un monòleg ja que jo no en tenia dades fiables.
Avui, he escoltat l’entrevista que Vicenç Morando li fa cada mes a l’alcalde de Sitges Jordi Baijet, (val la pena escoltar-la de nou en aquest link) entre moltes conclusions he tret la que l’Ajuntament de Sitges està sotmes a la “tirania” del Pablo (sento no conèixer el cognom de tan il·lustre veí). Segur que tots els sitgetans el coneixem, i…

CALMA APARENT

Avui he baixat a Sitges i un cop més he quedat meravellada davant de l’esplèndid paisatge que s’obria davant dels meus ulls. Alguns pensareu que és la primera vegada que visito aquest poble, i altres que m’he tornat boja. La llum de Sitges és especial, però un dia entre setmana de mitjans de novembre és veritablement un privilegi poder gaudir, gairebé en soledat, del magnífic passeig i de la immensitat del mar de tardor. Tot i que sóc molt feliç vivint a Barcelona, i que ara per ara no hi ha cap previsió de variar el meu estatus d’ “estiuejant sitgetana” ( o millor dit, sitgetana estiuejant), he de confessar que he sentit enveja d’aquelles persones (poques) que avui, ahir i demà, surten de casa seva i a pocs metres poden gaudir de tanta bellesa.
Però davant d’aquest calma aparent, la veritat és que el poble està en continu moviment, o no. El Mercat Nou, a punt de ser inaugurat (divendres), mostra una cara molt més moderna i adient a la seva funció com a àgora pública. Tot Sitges l’es…

POTSER SÓN MASSA GROSSOS, PERÒ DE COLOR "BLAU SITGES"

Fa dues setmanes que no passo per davant de les cases del Carrer Sant Josep número 5 i 7, just a la confluència entre els carrer el carrer Sant Gaudenci, i per aquest motiu, no se si avui encara estan en peus o ja han estat derruïdes. Tal i com queda gravat a la dovella central de la porta, la clau, aquestes van ser construïdes l’any 1799. Aquest cap de setmana hi intentaré passar per fer la meva particular “visita d’obres”.
Durant el darrer quart del segle XVIII, Sitges experimentà un gran increment demogràfic, cosa que propicià l’obertura de nous carrers com els de Sant Gaudenci, Sant Josep i Sant Bonaventura, projecte dut a terme pel propietari dels terrenys, el senyor Josep Bonaventura Falç, el qual l’any 1793 hi va construir la seva nova casa, que amb els anys s’acabaria coneixent com la Casa Llopis i que actualment ocupa el Museu Romàntic. La data de la seva construcció la sabem per l’inscripció que apareix a la llinda de la porta del carrer Sant Gaudenci.
Tornant a les cases del …

UNA LLIÇÓ DE VIDA IMPRESSIONANT

Avui, en el blog de Vicenç Morando he pogut veure un vídeo que m’ha fet pensar moltíssim. Davant de fets i actituds tan destacables i lloables com les de Randy Pauch, me n’adono de l’estupidesa d’algunes preocupacions que poden arribar a amargar un vida, i que en realitat no tenen raó de ser. Crec que no puc dir res més que el que ja escriu en Vicenç a la seva magnífica crònica, ni es pot fer millor resum que el que el mateix Randy Pausch va fer al programa d’Oprah Winfrey. Així doncs que no tinc altre recomanació per vosaltres que demanar-vos que mireu, i sobretot escolteu, les paraules d’aquest jove professor, és una lliçó de vida impressionant.

PLAQUES I INSCRIPCIONS, ELEMENTS FONAMENTALS PER A LA CATALOGACIÓ

Casa Petit, actual Hotel Subur Marítim, en una foto de finals dels anys 30.
La falta d’expedients a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, es veu recompensada amb la donació dels arxius professionals i personals de molts arquitectes a l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Aquest és el cas de Josep Maria Martino(1891-1957), la família del qual va decidir l’any 1992 de fer donació a l’arxiu del COAC de més de 200 expedients firmats per Martino entre 1917 i 1953. L’estudi de tots aquest documents, contrastant-los amb les llicències d’obres que es conserven al a l’arxiu sitgetà, han ajudat a conèixer millor l’obra de l’arquitecte, alhora que ens ha servit per trobar el veritable autor de projectes que per aproximació, i per falta d’informació en aquell moment, van ser atribuïts a Martino.
Seguint una tradició molt arrelada als arquitectes de la primera meitat del segle XX, d’inclusió de plaques amb el seu nom, a les façanes dels edificis, ens ajuden a incrementar el catàleg de mo…