19 de set. 2007

PASSA EL TEMPS I RES CANVIA !!!!!!!

Fa molts mesos que tenia el meu blog una mica abandonat, però per sort la “normalitat” ha tornat a la meva vida i ja és hora de que torni a escriure.
Primer de tot dir que acabarà el 2007 i que la meva intenció de fer una exposició sobre l’arquitecte Josep Maria Martino abans de finalitzar l’any en que es commemora el cinquantenari de la seva mort, no haurà estat possible. Però com que crec que Martino es mereix un reconeixement públic espero que puguem fer una exposició durant l’any 2008. Buscaré la manera de fer una mostra amb la dignitat que l’arquitecte noucentista i les seves obres es mereixen. Potser l’Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni no tenen pressupost per a realitzar una exposició i un catàleg ( no gaire extens i sense grans pretensions editorials) sobre la vida i l’obra de Martino, però crec que els nostres polítics i les personalitats encarregades de defensar el nostre patrimoni artístic i cultural tindrien que fer un “mínim” esforç per buscar els diners que permetin aquest homenatge. Em sembla molt bé que des de l’Ajuntament de Sitges, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya..... donin totes les facilitats per impulsar l’art contemporani. Envejo les exposicions, no tant per les obres mostrades com per l’espai expositiu i el catàleg de la mostra, que tenen lloc a espais com el Miramar o l’antic mercat de Sitges.
Tot i això jo sóc més “caparruda” que ningú, i espero trobar altres sortides, ja siguin econòmiques o de col·laboració, amb les quals estic segura que aconseguirem muntar una “gran exposició” mitjançant la qual podrem conèixer un dels moments arquitectònics, culturals, socials i artístics més brillants que mai ha viscut Sitges: 1919-1934.
Durant aquests mesos en que he estat “out” del blog han passat moltes personals i poques novetats patrimonials.
A Sitges sembla que tot segueixi igual: la casa del carrer Joan Tarrida segueix de color blau “pitufo”, la del carrer Sant Bartomeu cantonada Sant Gaudenci encara conserva el blanc impol·lut que li van atorgar fa uns anys...... Però també hi ha coses que han empitjorat: l’edifici de telègrafs segueix amb la degradació, al igual que la Residència Helvètica i molts altres edificis catalogats que es troben en perill.
I ara toca el meu tema preferit: la casa de Nurillar del Passeig Marítim. Aquesta si que ha sofert canvis, i la seva “grandiositat” arquitectònica sembla competir amb la casa ( de nova planta i de monumentals columnes que s’està construint en un solar situat a primera línia de mar, molt a prop de Terramar. Aquest “colossal” edifici, que s’allunya de la tendència arquitectònica contemporània que pregonen els grans arquitectes actuals”. Davant de la visió de l’estructura inicial d’aquesta casa sembla que la persona que ha aprovat aquest projecte s’hagi vist vivint a Beverly Hills. Però que no veu quina és la tipologia de cases unifamiliars que hi ha al Passeig Marítim i a les zones del Vinyet i Terramar? Veus com necessiten una exposició sobre Josep Maria Martino i l’urbanització del sector de Terramar?
Bé, deixem-ho aquí, ja que si segueixo per aquest camí faré pocs amics.

1 comentari:

Anònim ha dit...

així són les coses

Publica un comentari a l'entrada