17 d’abr. 2007

M'agrada el Blau (resposta al meu article "Ens ho mereixem")

Sí, m'agrada el blau. Sempre s'ha dit que era un color de Sitges, cantat pel poeta David Jou i immortalitzat pel fotògraf Joan Iriarte. I, haig de dir, que m'ha encantat l'edifici del carrer Joan Tarrida, amb la seva façana blava, un blau suau, encantador, que subjuga. És clar tothom té la seva opinió. Quan vaig assabentar-me d'aquest afer, vaig anar a mirar-li. No n'hi ha per tant, ni molt menys. De temps ens hem adonat que menyspreem, més o menys, massa realitzacions que es fan. Creiem que no hem de ser tant així. Si som savis, no volguemser-ho tant. Per exemple, ja fa molts anys que les suntuoses mansions de Can Gorgas i de Can Sans, com a can Bori, potser, s'aquell estil modernista, no ho recordem prou, allà al passeig de La Ribera, davant el mar, van ser enderrocades. Va ser un cop llastimós al Sitges artístic, emulador del molt que es veu de bonic quan surts a fora. Per mi hi ha per criticar altres obres, - no acostumo a criticar- que s'han acceptat, sense dir res. Cadascú fa el li agrada més i amb la idea de no molestar la sensibilitat i la mirada crítica de qui no troba mai res ben fet. Repeteixo, aquest blau no molesta, no són pas pocs que els hi agrada. Si ens hem de ficar en aquests assumptes per discutir, hi ha molta sal a la paella on es couen els espigalls, tanta, que farà agafar molt mal gust al paladar. Sitges és magnífic, d'una bellesa incontestable, per mi i molts sitgetans..

Pau Paulí i Pin, publicat a l'Eco de sitges del 7 d'abril de 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada