17 d’abr. 2007

Donar la raó als bojos i als tontos

Feia dies que no escrivia res al blog, però és que durant les darreres setmanes les qüestions domèstiques se m’han girat una miqueta i he anat de bòlid. Però fins i tot durant els moments d’inactivitat “blogistica”, el meu cap no ha parat de donar voltes.
Els meus darrers article publicats a l’Eco de Sitges, Patrimoni de la humanitat??? (17 de febrer de 2007) i Ens ho mereixem!!! (31 de març de 2007), ja he rebut els primers comentaris.
Tot i que crec que la gent segueix passant olímpicament dels problemes urbanístics i patrimonials que afecten el nostre poble, aquesta vegada he aconseguit que com a mínim una desena de persones hagin llegit el meu article, i aquí no hi incloc la meva família directa. Hi ha dies que em sento com El Quijote lluitant contra els Molins. Em fa l’efecte que visc en un món “d’il·lusos” en el que només hi ha uns pocs habitants: jo i algun altre “boig”.
Pel que fa al primer article, els comentaris han estat variats i fins i tot originals. El primer ha vingut d’un veí/amic de gairebé noranta anys. A la sortida d’un funeral, a la porta de l’església em va dir “ja et segueixo i estic amb tu”. La veritat és que primer no vaig entendre a que es referia, però enseguida vaig adonar-me que parlava de l’article publicat la setmana anterior. Vaig agrair la frase, però per la manera de dir-ho i per l’experiència d’aquesta persona i vaig llegir entre línies un: “tu ves fent que d’aquí no en trauràs res”.
El següent comentari va ser el “millor” i fins i tot el podríem qualificar d’al·lucinant. Un regidor de l’ajuntament, d’un grup independent (actualment sense activitat política) i que es titlla d’ecològic, em va felicitar per la meva “valentia” a l’hora de denunciar aquests fets. Primer em vaig quedar una mica parada però al cap d’uns segons li vaig contestar que aquest no era el comentari més adequat per a una persona que està dins de l’ajuntament. En el meu entendre aquest regidor tenia dues sortides: intentar negar-me els fets ja que ell al formar part de l’ajuntament mai ha denunciat aquests fets, senyal que hi està conforme; o l’altra opció era donar-me la raó i proposar-me una ajuda o solució, demostrant que el seu partit esta en total desacord amb la política de patrimoni promoguda des de l’alcaldia. Però no, ell em va felicitar per la meva “valentia”, qualitat que va relacionar a la meva joventut.
L’article “Ens ho mereixem!!!” ha rebut molts més comentaris directes a la meva persona que l’anterior. Han estat molts els que m’han animat a seguir amb la meva lluita, però això no em dona gaires ànims, ja que popularment és diu que “als tontos i als bojos sempre se’ls hi dona la raó”.
Però l’opinió més original ha estat la que Pau Paulí i Pin (persona que no tinc el plaer de conèixer, o com a mínim, nom que no em dona gaires pistes) ha publicat en l’Eco, M’agrada el blau, el 7 d’abril de 2007. Jo no he negat mai que el blau hagi tingut una forta relació amb Sitges, però dubto que per molt que David Jou hagi versat sobre aquest color, li agradi sortir de casa els seus pares i trobar-se amb la façana esmentada. El color blau va ser inclòs en l’àmbit Sitgetà a través de diversos detalls, però la de caràcter particular. Una cosa és pintar un pati de casa amb el “blau de Sitges”, originalitat d’un espai domèstic que va cridar l’atenció de grans artistes, com els pintors Ramon Casas i sobretot Santiago Rusiñol. Però una cosa és voler entrar dins d’aquest espai blau i l’altre es trobar-te una façana en ple carrer.
A mi el blau m’agrada, però també el negre, el rosa, el verd lloro......., i si hem de fer cas al senyor Pau Paulí, tothom té dret a pintar casa seva del color que vulgui..... potser si que així aconseguiríem que Sitges fos considerat “patrimoni de la humanitat “freaky””.
L’article del senyor Pau Paulí el podria comentar frase per frase, però això ho faré quan tingui temps, ja que per molt que ell digui “si som savis, no vulguem ser-ho tant”, jo no em considero sàvia i si ho fos m’agradaria ser-ho “tant i més”, però per arribar a aquest punt hem de seguir estudiant i treballant, i poder arribar a ser un SAVI.

Beli Artigas Coll

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada