28 de març 2007

ENS HO MEREIXEM!!!!!!

La setmana passada vaig llegir a la columna de Vicenç Morando que la façana de l’hotel Sant Joan al carrer Joan Tarrida l’han pintat de color blau. Davant d’aquesta evidència més que clara només se’m passa una expressió pel cap: “ENS HO MEREIXEM!!!!!”.
Ja fa anys que enumero els continus atemptats arquitectònics que s’estan carregant una part important del nostre patrimoni, i la meva sensació és que aquest no importa a ningú, ja que ni l’Ajuntament ni el poble fa res per impedir-ho.
Tot i la repercussió visual que pot tenir la façana blava, hem de dir que aquesta no és la pitjor acció que s’ha fet sobre el patrimoni arquitectònic de Sitges, doncs en aquest cas amb una nova pintada de blanc el problema ja queda solucionat. Passa que com que des de l’administració pertinent no s’ha fet res per impedir aquest tipus d’actes, la gent es pensa que Sitges és el ”llunyà oest de la Mediterrània” i que tothom pot fer el que vol amb les seves propietats, sense pensar que aquestes no només formen part del patrimoni personal, sinó que també són part importantíssima de la historia del poble.
En el mateix carrer Joan Tarrida, i molt a prop del nou “edifici celestial”, hi trobem una casa realitzada cap a 1920 per l’arquitecte J.M. Martino, que des de les obres del terreny que ocupava el “golfito”, es troba en un greu estat de conservació, situació que tampoc sembla preocupa gaire.
Pel que fa a les dues façanes del carrer Parellades que tant han donat a parlar, s’ha de deixar clar que arquitectònica i patrimonialment les dues tenen la mateixa importància. Una altra cosa és que decorativament una tingui més qualitats estètiques que l’altre. Hem de tenir clar que cada casa va ser dissenyada en èpoques diferents i per tant els estils no coincideixen. La casa Dasca es va construir cap a1845 i la casa J. Ferret de Querol l’any 1890, gairebé cinquanta anys de diferència en que es va produir un moviment arquitectònic i estètic de renovació molt fort que ens portaria fins al modernisme.
Evidentment el catàleg del patrimoni està obsolet i ple d’incongruències. Els més de vint anys des de que va ser creat és una raó clara, juntament amb les queixes i dubtes que provoca, per a que l’Ajuntament reclami una reforma que proporcioni un catàleg coherent i amb bases artístiques i històriques.
També s’hauria de fer alguna cosa per establir unes normes clares sobre la manera de conservar els edificis sitgetans. Avui ha estat la façana blava, ahir la pèrdua de diverses cases del passeig com el Barco o el Nurillar, però la veritat és que les possibilitats que tenim per demà són molt variades; van des de la Residència Helvètica del Passeig Marítim, fins a l’edifici de Telègrafs del carrer Major, passant per la Capella del Patronat, etc..
Així doncs potser ja és hora que el poble de Sitges reclami la necessitat de conservar el que és seu, i demanar a les entitats pertinent que facin alguna cosa (actuar i no prometre) per assegurar el futur del nostre entorn, part fonamental de la singularitat de Sitges.

Beli Artigas Coll
El Eco de Sitges, 30 de març de 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada