27 de març 2007

EL CAMPANAR DE SITGES I EL SEU ORIGEN VILANOVÍ

Els campanars han estat sempre el símbol d’una vila, ja que aquests són el primer referent constructiu que veiem al acostar-nos al nucli urbà.
Aquesta és una afirmació que en el nostre poble hem pogut constatar des de molt petits, ja que Sitges, és una de les viles mediterrànies que s’ha distingit per tenir una de les esglésies més dibuixades i fotografiades de Catalunya.
Amb la visió de la parróquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges, un edifici destacat per la seva bellesa i per la singularitat de l’espai que ocupa, van apareixer les primeres questions. Quina importància tenia artística i arquitectònicament? D’on havia sorgit la idea d’aquest campanar octogonal? Quins eren els seus referents constructius?
Així doncs la búsqueda de respostes a aquestes incognites ens ha portat fins a aquest intent de desennolicar una troca, el cap de la qual ha resultat trobar-se a molts pocs quilómetres del nostre punt de partida.

L’origen dels campanars
Les restes més antigues que s’han trobat d’un campanar daten de l’any 1200 a.C. i les situem a l'Iran. Aquesta construcció prehistòrica tenia la funció d’espantar els mals auguris i els esperits malignes que assediaven els poblats. Ja en l’epòca romana, quan una persona moria les dones s’els hi feien tocar les campanes per desitjar una millor vida eterna al difunt, costum que s’ha conservat fins a l’actualitat entre diverses cultures com la cristiana.
Però l’origen més directe dels campanars de les esglésies modernes les trobem en els primers segles en que el cristianisme es va expandir per tot Europa. Els representants de l’església van buscar una manera eficaç per poder avisar al poble de quan començaven les oracions als temples. Així doncs van posar les campanes en la part més alta de l’edifici religiós, el que fins aquell moment havia tingut la funció de torre de guaita per vigilar els possibles atacs a l’església o al poble.
Els primers campanars tal i com els entenen actualment els trobem en l’arquitetura romànica, construccions de base quadrada que es situaven al costat de l’èsglèsia, ja fos unides a l’edifici principal o adjacents, de manera que semblaven voler defensar les petites esglésies que els flanquejaven.
En l’arquitectura gòtica les estructures dels campanars pateix un interessant canvi. Aquestes belles torres construides principalment entre els segles XIII i el XV, marquen unes solucions estructurals característiques del gòtic català com són la planta octogonal en substitució de la quadrada, amb terrasses als pisos superiors.
Els estils han anat variant amb els segles fins arribar a l'época del Barroc, tipologia arquitectónica que veurà en el campanar un punt molt interessant per desenvolupar la seva idea de crear un gran edifici de culte.
L’Historiador de l’Art Joan Ramon Triadó fa una encertada descripció sobre els campanars barrocs que van ser construits a gran part de Catalunya durant la segona meitat del segle XVIII: "De base quadrada, es converteix en octogonal en un segon cos d'estructura simple, al qual s'afegeix un pis amb finestrals amb arcs de mig punt coronat amb una galeria balustrada i un darrer pis d'amplada menor amb coberta de cúpula encimbellada per una esfera".

La influència del campanar de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú (1670).
Entre la gran quantitat d’edifícis religiosos que es van construir durant el periode que enmarca l’estil barroc, hi han moltes caracterísiques arquitectòniques i estilístiques que es poden trobar en diversos edificis.
Tenim gairebé la certesa total de que la majoría dels campanars barrocs catalans de torre octogonal tenen el seu model original en el campanar de l'església parroquial de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, construcció que va ser trassada l’any 1670 per Fra Josep de la Concepció. A partir d’aquest any són molts els mestres d’obres que van triar l’esvelta construcció vilanovina com a exemple a seguir per al disseny dels campanars que acompanyarien les noves esglésies, principalment els erigits a partir de 1750. Conegut com el Tracista, Fra Josep de la Concepció (Valls 1626- Nules, València,1690) va ser el mestre d’obres més reclamat durant el XVII, i el seu nom el trobem en el disseny d’obres d’arreu de Catalunya i Espanya. La seva feina no només es centraba en els edificis religiosos sinó que també treballà en obres militars i civils de Barcelona, Madrid, Balaguer, Mataró, Tortosa o València.
Tornant al campanar de Vilanova i la Geltrú, tot i la originalitat de les formes d’aquesta construcció, un es pregunta d’on va treure la idea Fra Josep. Podría ser que ell ja hagués vist un campanar similar en algún altre lloc, visió que li permetría arribar a aquesta solució. Diversos estudiosos han marcat l’església parroquial de Santa Eulalia d’Esparraguera, com a punt de partida de Fra Josep de la Concepció. En questa construcció destaca el campanar de més de 60 metres d’alçada, una obra iniciada l’any 1587, tot i que el campanar es va iniciar l’any 1630 i finalitzà en 1636.
Tenim constancia documental de que durant l’any 1670, Fra Josep de la Concepció va visitar diverses vegades la ciutat d’Esparraguera ja que en aquell moment ell va rebre l’encarreg de realitzar el retaule major de dita fàbrica, una de les obres més monumentals de que es van idear a Catalunya en aquella época.
Tot i la coincidència estética i arquitectónica entre aquestes dues contruccions, existeix el document d’un contracte signat el 25 de gener de 1681 entre la vila d’Esparraguera i el mestre de cases Bartomeu Soriano, per a realitzar unes obres sobre el campanar, construcció ja existent. Aquest mateix mestre d’obres consta que va estar treballant en el campanar de Vilanova entre els anys 1693 i 1701. Així doncs davant d’aquest dada ens tornem a preguntar si Fra Josep de la Concepció va poder inspirar-se o no en el campanar d’Esparraguera, o Bartomeu Soriano va agafar la idea del de Vilanova i la Geltrú.
Pel campanar de Vilanova, Fra Josep de la Concepció presentà el dibuix del campanar el 29 de juliol de 1670. La primera pedra es va col.locar el 8 d’octubre del mateix any, però les obres no comencen fins al mes de setembre de 1671. La falta de diners va fer que les obres no es realitzessin de forma seguida i que patíssin diverses paralitzacions al llarg del anys. En diveros punts del campanar hi figuren dates diferents que indiquen el procés de la seva construcció. A sobre la porta trobem carreus gravats amb dates com 1674, any en que es produí una de les paralitzacions de les obres. Durant el gener de 1701 la construcció arriba arran de la balustrada, acabant-se les obres del campanar el 13 de maig de 1705.
Actualment, la torre apareix totalment deslligatda de l’edifici de l’església, com si fos un cos independent, avançada respecte la façana i disposada a la seva banda esquerra. Una hipotesi sobre aquesta separació parla de que el enderrocament de la vella església de Sant Antoni l’any 1790 hauria provocat l’enderreriment de la façana de l’església principal amb l’objectiu de poder crear una plaça davant del temple. Per la rapidesa amb que es va construir el primer tram del campanar, sense haver deixat assentar els fonaments, fa que aquest estigui inclinat a l’est de forma molt visible. L’ultim pis, també de secció octogonal, però de dimensions més reduides, està cobert amb cúpula, coronada per una esfera de pedra que fa de base a un àngel de coure.
Beli Artigas Coll
Publicat al Butlletí de la Societat El Retiro "la Palla", Sitges, Nadal 2006

1 comentari:

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Molt interessant!
Gràcies per enllaçar-me l'article, no l'hauria descobert ni llegit.
Salutacions.

Publica un comentari a l'entrada