19 de febr. 2007

PATRIMONI DE LA HUMANITAT???????


Al igual que ja va escriure Vicenç Morando en la seva columna de la setmana passada, jo també estaria encantada en que el Cau Ferrat fos declarat patrimoni de la humanitat, tal i com es va suggerir per part d’alguns dels participant al simposi organitzat per parlar sobre la figura de Santiago Rusiñol, conferències que van tenir lloc a Sitges del 25 al 28 de gener.
Tot i aquesta afirmació no em puc estar de fer alguns comentaris sobre la “Gran Proposta”. Com pot ser no siguem capaços de conservar el nostre patrimoni arquitectònic i cultural, i si de posar tots els medis polítics i econòmics per fer d’un únic edifici la clau de la nostra identitat?.
Crec que abans d’atrevir-nos a fer propostes tan agosarades com la que ens ha inspirat aquest article, ens hauríem de replantejar el poble com a un tot i no com a un nucli format per individualitats. No serviria de res declarar el Cau Ferrat patrimoni de la humanitat, si tot el que envolta aquest edifici desapareix poc a poc. Sitges com a poble artístic és el que és per ser un gran conjunt urbanístic, creat o ideat, abans, durant i desprès de l’arribada de Rusiñol. Evidentment, tal i com es va dir al simposi, l’artista modernista va ser un punt fonamental per al reconeixement mundial del nostre poble, però no podem oblidar que al llarg de la història moltes altres personalitats han tingut i tindran una influència destacada en la composició actual de la nostra vila.
Exemples clars d’aquest poc interès per conservar el patrimoni arquitectònic de Sitges els trobem en l’estat degradant en que es trobem importantíssims edificis de la nostra vila. Aquesta situació desoladora, que ja he denunciat des de les pàgines d’aquest diari i des d’articles publicats a la revista “La Palla”, sense que aquests texts hagin aconseguit sensibilitzar ni a ciutadans ni a polítics, ja que no s’ha fet res per minimitzar l’estat ruïnós, afecta a edificis de totes les èpoques com la casa Salvador Font de Dalmau, coneguda com Telègrafs, del Carrer Major (1898) de Salvador Vinyals; l’església del Patronat (1900), de l’arquitecte Gaietà Buigas; la Casa Vidiella, coneguda com la Residència Helvètica, dissenyada per Joan Rubió i Bellver al Passeig Marítim l’any 1919 i diverses construccions firmades per Josep Maria Martino, el gran oblidat de l’any 2006. Així doncs hem de ser conscients de la necessitat de conservar tot el patrimoni de Sitges i no espais puntuals.
Posats a parlar d’utopies, seria important demanar que es declarés el conjunt de Sitges com a patrimoni de la humanitat i potser amb aquest acte aconseguiríem conservar alguns dels edificis que han anat desapareixen i que per molt que s’hagi denunciat no s’ha fet res per impedir-ho.
En el suplement de culturas de la Vanguardia d’aquesta setmana es parla de l’arquitectura de Tel Aviv, ciutat mediterrània que va veure com el seu impressionat conjunt arquitectònic, inspirat en el moviment Bauhaus, era declarat patrimoni de la humanitat l’any 2004. Es tracta d’edificis racionalistes construïts durant els anys trenta i quaranta del segle XX, en els que destaquen les línies pures, sense ornamentació, amb gran finestrals, on dominen les formes cúbiques i les cantonades cilíndriques....... Sitges també va tenir exemples importantíssims d’aquesta arquitectura d’avantguarda, cases com la Casa Casabó, El Barco (1934-35) de Francesc Mitjans o la Nurillar (1934) de Josep Alemany, que han estat enderrocades per diverses raons encara no explicades.

Beli Artigas Coll

Publicat a L'Eco de Sitges,

16 de febrer de 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada