20 de febr. 2007

L'ARQUITECTURA MODERNA A SITGES

Situació arquitectònica a principis del XX.
Sitges sempre ha destacat per la seva relació i suport, a els àmbits més moderns i avantguardistes de la cultura europea.
El període d’esplendor econòmic viscut a Sitges durant la segona meitat del segle XIX i primers anys del XX, es va veure reflectit en un important moviment constructiu. La figura dels “americanos” va ser un punt fonamental en l’evolució urbanística que es va produir a la nostra vila. Cada època i cada moment té els seus estils arquitectònics: el Neoclassicisme, l’Eclecticisme, el Neogòtic, la nova arquitectura del ferro o el Modernisme.
Cap a 1918 es comencen a construir a Sitges edificis que podríem encabir clarament dins de l’estil Noucentista. Però el més destacat d’aquest anys, és la idea de crear una ciutat-jardí a la zona sud de la vila, el Park de Terramar.
No ens aturarem a parlar d’aquest període, ja que, gràcies al llibre d’Isabel Coll, L’arquitectura de Sitges. 1850-1930 i a molts articles publicats a diversos números Xermada, (per exemple en els 4,6,8 o 22), on es fa un repàs per l’arquitectura sitgetana d’aquesta època, tenim suficient informació.
L’arquitectura moderna a Sitges
Mentre Sitges es trobava en ple moviment noucentista, un esperit renovador començava apercebre's en l’àmbit cultural més avantguardista de la població.
Durant el mes de març de 1928, es va presentar a Sitges, el Manifest Groc, firmat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà, i Sebastià Gasch. En ell es posava en qüestió la cultura tradicional catalana, i també feien una important referència a l’arquitectura del moment, la noucentista, que “consideraven falsa i amb excessiva decoració”.
Aquestes noves idees venien clarament influenciades per la persona de Charles Edouard Jeanneret (La Chaux-de-Fond , Suissa 1887), anys més tard conegut mundialment com Le Corbusier, i realçades per la visita que aquest gran arquitecte modern, va fer a Catalunya en el mes de maig d’aquest any 28.
Durant 15 i 16 de maig, Le Corbusier, que havia estat viatjant per España, va arribar a Barcelona, cridat per l’arquitecte Rafael Benet i per l’encara estudiant d’arquitectura, Josep Lluís Sert.
Le Corbusier, juntament amb el pintor Ozenfant, va fundar i dirigir la revista L’Esprit Nouveau (1920), punt fonamental per a conèixer els ideals de l’arquitectura moderna que es començava a donar durant aquest primers anys de la segona dècada del S.XX.
L’arquitecte no era un desconegut en els cercles culturals i arquitectònics catalans, ja que Sert i Bonet havien fet tot el possible per divulgar les idees estètiques i constructives que defensava l’arquitecte suís.
La causa final d’aquesta visita de Le Corbusier a Barcelona, van ser les dues conferències que tenia que impartir a la Sala Mozart de la capital catalana. Conferències que van tenir un fort ressò en la premsa catalana, i a partir d’aquest moment, l’arquitectura moderna i els problemes i avantatges que aquesta comportava, es van convertir en una constant en els diaris i revistes de l’època i d’anys posteriors.
Le Corbusier va visitar diversos espais de Barcelona, i també va passejar pels llocs més turístics de Catalunya. Així doncs, l’arquitecte arribà a Sitges, vila que en aquell moment es trobava en ple creixement urbanístic. Les obres de la Ciutat-Jardí de Terramar, i les construccions que s’estaven aixecant en el Passeig Marítim, varen ser el que Le Corbusier es trobà durant aquesta breu estada al nostre poble.
D’aquesta visita en tenim constància a les pàgines de L’Eco de Sitges. En ell hi trobem un article del 20 maig de 1928;
“Crónica Local. Visita honrosa. El lunes estuvo en Sitges el ilustre arquitecto Le Corbusier, autor del discutido proyecto del Palacio de la Sociedad de Naciones en Ginebra. Le acompañaron varios admiradores de Barcelona, apreciando cuanto de notable encierra nuestra villa y festejando la gira con un gran banquete en el Parc-Hotel de Terramar. El famoso arquitecto elogió la urbanización de los paseos de la Ribera y algunos edifícios, sobretodo los jardines de Terramar, constándonos regresaron a Barcelona los expedicionarios muy satisfechos de su visita a Sitges.” (sic)

També trobem articles a La Punta La Punta, 27 de maig de 1928 en que:

“Le Corbusier a Sitges. Aquest eminent arquitecte visità fa pocs dies la nostra vila i extraiem de “La Veu de Catalunya” les següents declaracions:
A Sitges, Le Corbusier sentí l’esperit de la nostra terra, davant el gran balcó del mar, davant la blancor i la netedat de la seva llum i la força del seu paisatge. Fins aquells cartellets de ceràmica blanca “No embruteu les parets. La netedat és una senyal de civilització”, no passaren desapercebuts al teoritzador del nou ordre de la ciutat, i, sobretot, no li passà desapercebut com l’ordenació era absolutament tinguda en compte.
També s’adonà de l’anomalia que representa un monument al Greco – el místic i el visionari – en aquella vila joiosa – sense drama. Jo li feia avinent que a la Blanca Subur existia un grup avantguardista, el qual venia d’un míting afirmatiu de tots els “istes”. De com l’amic Gasch havia parlat moltes vegades amb entusiasme i coneixement de les idees del gran arquitecte. De com “Els 3” (Dalí, Gasch i Montanyà), havien llançat als quatre vents un manifest, en el qual posaven en un mateix paràgraf el nom de Le Corbusier i el d’André Breton.
L’arquitecte somrient, ens deia: -“ Es veu que la distància pateix les diferències”. (sic)

Però aquestes cases unifamiliars que es realitzaven a Sitges durant els anys 20, no tenien res a veure amb les construccions funcionalistes i racionalistes que ja havia projectat Le Corbusier a França; la casa La Roche-Jeanneret a Paris (1923) o el Pavelló de l’Esprit Nouveau a l’Exposició d’Arts Decoratives de Paris (1925), totes elles excepcionals exemples de les noves idees de l’arquitectura moderna: línies pures, formes geomètriques, sense decoració a la façana, finestres allargades, molta importància a la llum natural, interès per una millor higiene, utilització de nous materials constructius com el ciment armat i el ferro.......
Mentrestant, a Sitges, J.M. Martino realitzava cases totalment “passades de moda”, si tenim en compte el nou ideal constructiu que promulgava Le Corbusier a través dels seus edificis i dels seus llibres sobre art i arquitectura. El noucentisme de Martino quedava molt allunyat d’aquestes idees trencadores del moviment funcionalista i racionalista.
Però Catalunya, i especialment Barcelona, no es va lliurar d’aquests aires renovadors que corrien per el món cultural i artístic. La visitat de Le Corbusier va ser molt important, i a partir d’aquest moment, a la nova generació d’arquitectes catalans se li va obrir un nou camp arquitectònic. El moviment noucentista va donar pas a una tendència renovadora, el funcionalisme o racionalisme.
L’any 1929, Barcelona també va veure néixer un grup d’arquitectes que basaven els seus projectes en el moviment modern, ens referim al G.A.T.C.P.A.C., (Grup d’Arquitectes i Tècnics catalans per a l’Arquitectura Contemporània) associació formada per arquitectes catalans de diverses generacions com Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Germà Rodrìguez Àrias o Antoni Bonet.
La Casa Casabó-Suqué. El Barco
A Sitges tenim pocs exemples d’aquest nou moviment arquitectònic, però aquest fet sembla no importar gens, ja que ni l’Ajuntament (ni govern ni oposició), ni els propis veïns, han sigut capaços d’impedir la destrucció d’un edifici únic. Ens referim a la casa Casabó- Suqué, més coneguda com el Barco, al Passeig Maritim, construïda l’any 1934 per Francesc Mitjans, en aquell moment estudiant d’arquitectura. El projecte d’aquesta casa el podem trobar en l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, tot i que està firmat per un altre arquitecte, ja que Mitjans no va acabar la carrera d’arquitectura fins l’any 1939.
Avui, la casa que podem apreciar no és l’original, doncs a finals dels noranta, aquesta va ser enderrocada il·legalment, ja que es tractava d’un edifici catalogat des de feia anys. Hem de remarcar la feina de l’arquitecte, que seguint els planells del primer projecte, ha reconstrucció la casa, i ha aconseguit, tot i les variacions sofertes per les noves necessitats dels propietaris actuals, mantenir l’ideal fonamental de modernitat que promulgava Mitjans.
Així doncs, la primera construcció, era una casa unifamiliar rodejada per un gran jardí, i dividida en dos nivells. La planta principal, amb impressionants vistes al mar, estava destinava als propietaris, i la inferior al servei.
Seguint les noves condicions de l’arquitectura moderna funcionalista promoguda per Le Corbusier, la casa, de planta quadrada, estava coberta per un sostre de formigó, que sostinguda per petits pilar d’acer, volava cap a l’exterior permeten la creació de terrasses integrades en la vivenda. Les finestres allargades, que proporcionaven una gran entrada de llum, adquireixen el gran protagonisme d’aquest joc de cubs blancs, esdevenint l’única decoració de la façana.
L’interès per la per la higiene, per la funcionalitat, per les noves màquines,...... va fer que els arquitectes moderns veiessin en les construccions de grans vaixells, els seus millors exemples. Les baranes de tub, algunes finestres d’ull de bou, recolzades per elements nàutics, com són els “salvavides”, va fer que popularment, la casa fos anomenada “el Barco”.
A partir d’aquest moment, Sitges va veure com les seves construccions esdevenien de formes molt més pures, sense decoracions a les façanes, i amb un aire fortament mediterrani.
J.M Sostres i J. A. Coderch, va ser els arquitectes encarregats de recollir la torxa de l’arquitectura moderna, que l’any 1928 portà Le Corbusier a Sitges.
Dels anys quaranta i cinquanta tenim alguns exemples molt importants com la Casa Casacuberta (1945), la Casa Josep Mirabent (1945) o Casa Catasús (1956), totes elles construïdes per Coderch a Sitges.
Però aquí entraríem en l’estudi d’un nou corrent arquitectònic, així doncs, en posteriors articles ja ho intentarem tractar.

Beli Artigas Coll, publicat a la revista La Xermada, Ajuntament de Sitges, nº 27, estiu 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada