20 de febr. 2007

ESTUDI PER A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE SITGES

Fins l’any 1975 no hi havia cap llei que regulés el que es tenia que conservar, i com s’havia de fer. Va ser pel més de juny de 1976, en el marc del Congrés de Cultura Catalana quan nasqué el SERPAC (servei per a la protecció del patrimoni arquitectònic català) grup integrat per intel·lectuals, arquitectes i historiadors catalans, que sempre va demostrar un gran interès per Sitges.
El SERPAC va lluitar per aconseguir un catàleg que assegurés la protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya, classificació que ha contribuït a la conservació d’aquests monuments de l’arquitectura, un anhel que ha ajudat a Sitges a tenir en els seus edificis un dels principals al·licients per al turisme cultural que cada cop més visita la nostra vila.
Durant els anys de postguerra van desaparèixer algunes de les cases més significatives de Sitges. Amb la llei del patrimoni del 1976 semblava que aquesta etapa de destrucció ja s’havia superat i que l’estètica de Sitges es podria conservar dins d’uns límits lògics, però anàvem molt equivocats. Com ja se sap, tot i existir la llei de conservació del patrimoni també deu existir la trampa, i des de 1975 han caigut alguns edificis que es creien imprescindibles per al conjunt històric i artístic del nostre poble. Un dels casos més flagrants va ser la desaparició de la casa del Cap de la Vila, que des de 1905 ocupava la farmàcia de Josep Ferret i Robert.
Des de fa uns anys l’aplicació de les lleis que marquen les bases principals per a la conservació del patrimoni sembla que ha s’ha aplicat de manera més exigent, però aquest control més exhaustiu a l’hora de concedir llicències d’obres sobre immobles catalogats, no ens ha lliurat de la pèrdua d’edificis de gran interès arquitectònic.
No podem oblidar el cas de dues cases racionalistes construïdes al Passeig Marítim, dues obres catalogades que han estat derruïdes. Ens referim a la Casa Casbó Suqué, “el Barco”, dissenyada l’any 1934 per l’arquitecte Mitjans i enderrocada a finals dels noranta. Número d’identificació 382 en el Catàleg del patrimoni arquitectònic de Sitges i nivell de protecció II. En la fitxa es diu: manteniment estricte del volum, l’envolvent i els paràmetres de façana.
Actualment l’edifici que podem veure és un còpia ampliada i molt diferent a la casa original.
L’altra casa que va ser enderrocada durant el mes de setembre de 2005 és la a la que la Nurillar, una interessantíssima construcció de 1934 realitzada per Francesc Alemany.
Nº d’identificació 372 i amb un nivell de protecció III. En la seva fitxa marca: Manteniment del volum, elements i color de la façana.
Al terreny que ocupava aquest edifici es troben els fonaments d’una obra que des de fa uns mesos i per l’existència de diverses infraccions urbanístiques i per no respectar el projecte presentat, es troba interrompuda per ordre de l’Ajuntament.
Actualment hi ha molts edificis de gran importància arquitectònica i patrimonial que per raons molt diverses poden desaparèixer en poc temps. Ens referim a una sèrie de construccions disperses en el terme municipal de Sitges i que des del Consell de Cultura veiem la necessitat de demanar a l’Ajuntament que faci TOT el possible per aturar la situació degradant en que es troben aquestes interessants cases.
A continuació farem un llistat amb alguns dels edificis que per motius ben diferents, creiem que es troben en una situació de “perill”, per la qual cosa està pendent d’una actuació patrimonial urgent per part de l’administració corresponent.

CASA J. MASSÓ MATALÍ. Protecció nivell IV. Número d’identificació: 193
Carrer de les Parellades, 2 amb el Cap de la Vila
Any 1850- ampliació 1883
Casa situada en un lloc estratègic del poble, el Cap de la Vila. La construcció necessita una restauració de la façana, actuació que no només influirà en l’estat de conservació de l’edifici, sinó que millorarà l’estètica de les cases que l’envolten.
- En la fitxa del catàleg diu: Conservació del volum i restauració de la façana.

CASA MATEU JACAS FORMENT Protecció nivell IV Número d’identificació: 205
Port Alegre, 2
Any 1852
Aquest edifici es troba des de fa molt de temps en un estat de conservació tant degradant de ruïna que sembla impossible que no s’hagi fet res per impedir que la construcció es perdi definitivament. Com a mides de protecció (patrimonial i personal), només s’han col·locat alguns elements de retenció per impedir la caiguda a terra de pedres i balcons procedents de la façana.
- En la fitxa del catàleg diu: Manteniment del volum, conservació estricta de la façana.

CASA JAUME SUÑÉ JUNCOSA Protecció nivell IV Número d’identificació: 116
Carrer Illa de Cuba,15
Any 1881
Mestre d’obres: Jaume Suñé Juncosa
Edifici que tot i no estar exteriorment en un alt nivell de degradació tot i que necessita una important acció de restauració.
- En la fitxa del catàleg diu: conservació estricta.

CASA SALVADOR FONT I DALMAU Protecció nivell IV
Carrer Major, 45
Any 1898
Arq.: Salvador Vinyals i Sabaté
Importantíssima casa, obra del mateix autor que realitzà l’actual edifici de l’ajuntament, que al llarg dels anys ha viscut diversos intents de restauració o reforma, però cap d’aquestes accions ha arribat fins al final.
S’ha de fer un esment a la part posterior de l’edifici, la que es veu des de l’Hort de Can Falç. Des d’aquesta visió encara és més evident l’estat interior de la casa, amb la conseqüent degradació d’elements decoratius que s’han perdut per la falta d’actuació per salvar la construcció.
- En la fitxa del catàleg diu: conservació estricta de la façana.

CASA JOAN ROBERT I BRAUET Protecció nivell IV Número d’identificació: 231
Carrer de Sant Bartomeu, 28
Any 1911
Edifici restaurat en els darrers anys tot i que la façana actual està pintada de blanc, un to que no s’adequa al color ocre pedra original, que trobem en les cases que l’envolten.
S’hauria d’instar als propietaris d’aquesta finca a tornar a l’edifici el seu color original per tal d’aconseguir una unitat estètica al conjunt urbanístic.
- En la fitxa del catàleg diu: Conservació estricta de la façana i restauració dels revestiments de la planta baixa.

CASA VILELLA, (LA RESIDÉNCIA HELVÈTICA)
Nivell de protecció III Número d’identificació: 366
Passeig Marítim
Arquitecte: Joan Rubió i Bellver
Any 1919
Estil noucentista amb influència de l’art àrab en els arcs del primer pis.
En aquests moments l’edifici es troba en un punt de degradació que no només posa en perill la integritat de la construcció, sinó que també de les persones que s’hi acosten.
S’ha de demanar la restauració d’aquest edifici i mentre aquesta actuació no es porta a terme s’han d’aplicat totes les mides necessàries per a que un eventual despreniment de parts de la façana no produeixi cap dany personal.
- En la fitxa diu: manteniment de la façana principal i la coberta podent-se actuar amb precaució sobre les altres façanes.

ESGLÉSIA RELIGIOSA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ
Carrer de les Parellades, 66
Any 1900
Arq. Gaietà Buigas Monravà.
Tot i que a l’actualitat l’edifici que es conserva és simplement la capella de l’església, la façana principal es troba en un estat deficient, situació que es veu incrementada pel fet de que l’abandó de l’edifici l’ha convertit en un abocador de tot tipus de deixalles per part dels visitants a la nostra vila.

Davant de tots aquests edificis que es troben en un greu perill de conservació, des de fa un temps tenim constància de la possibilitat de perdre una interessant casa que per la seva qualitat arquitectònica, és considerada un peça fonamental pel patrimoni del nostre poble.
Ens referim a la Casa J. Ferret de Querol, construïda l’any 1890 en un lloc estratègic de Sitges, el Cap de la Vila. Aquest edifici feia conjunt urbanístic amb la casa de Francesc Robert i Camps, i amb la de la farmàcia Ferret, edifici iniciat l’any 1905 amb unes ampliacions realitzades l’any 1916. El conjunt de cases va desaparèixer a mitjans dels anys vuitanta i en el seu lloc es va construir un dels edificis més inadequats, urbanística, arquitectònica i estèticament del nostre poble.
Tot i aquesta gran pèrdua es va poder mantenir una casa familiar, construcció de 1890 amb un estil eclèctic que li dona un gran valor arquitectònic a l’edifici.

CASA J. FERRET I DE QUEROL Nivell de protecció V Nº d’identificació: 187
Carrer de les Parellades, 3
1890
“Edifici de planta baixa i pis. La façana està formada per dos eixos verticals, cada un amb tres obertures, en les quals es veu la voluntat de donar una jerarquització als pisos.
En destaca el primer, el qual està format per dos balcons decorats amb abundants elements ornamentals eclèctics: pilastres amb capitells compostos emmarcant les obertures i llindes sobre les quals se situa una potent cornisa amb dentellons i antefixes. En aquest punt també destaca un ric motlluratge, el qual, seguint la línia del pla de façana, serveix per unir les dues obertures, així com per formar una divisió horitzontal. En el segon pis es troben dues obertures rectangulars, emmarcades per senzilles pilastres i connectades per una motllura. L’edifici acaba amb una sortida cornisa amb permòdols i està coronat per una senzilla barana.”[1]

- En la fitxa llegim: Conservació de la façana. Reordenació de la planta baixa, recuperant les proporcions dels buits i retirada dels expositors i refer la façana del passatge amb la possibilitat d’obrir-hi obertures. En cas d’afegir-hi un pis, el segon pis tindrà la mateixa alçada que el primer, traslladant-se l’actual segon pis al tercer.
En cas de substituir-se l’edificació per una de nova s’haurà de complir les normes de composició donades en aquest Pla Especial, l’alçada regulada d’aquesta nova casa serà la mateixa que s’obté per aplicació de la disposició anterior d’aquesta fitxa.

Així doncs ens veiem obligats de posar en dubte la necessitat de derruir la casa Ferret de Querol del Carrer de les Parellades, 3, per tal de construir un nou edifici amb una façana “igual” a la de la casa original. Es tracta d’una resolució que pot semblar assonant amb altres decisions preses recentment des de la regidoria d’urbanisme, com va ser la que obligava a conservar la façana original de la Casa Dasca, número d’identificació 194 i nivell de protecció IV en la seva fitxa llegim: conservació de la façana i reordenació dels buits de la planta baixa. Es podrà pujar una planta conservant la tipologia dels buits i la coronació.
La reforma d’aquest edifici amb l’obligació de conservar la façana, va incitar a un intens debat arquitectònic i urbanístic dins de la societat sitgetana.
Els sitgetans tenim l’obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perden part de la nostra identitat com a poble. Hem de tenir clar que la llei ens acompanya en aquest difícil camí i que amb una mica de voluntat i coratge, aconseguirem que, com a mínim, el nostre centre històric no torni a tenir pèrdues irreparables com les succeïdes fins als anys vuitanta.

Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg del Municipi de Sitges. Normes urbanístiques. Sitges, juny de 1989

Aquest catàleg es pot consultar en les oficines de la regidoria d’urbanisme de Sitges, situades al Polígon Mas Alba.

NIVELLS DE PROTECCIÓ

II- Es dóna aquest tipus a aquells elements i edificis importants per si mateixos o per la seva situació en el teixit urbà, en els que es remarcable el volum exterior i algun afecte de la parcel·la que els envolta.

[....]

IV- Es dóna aquest tipus de protecció als edificis entre mitgeres amb façanes notables per l’ús de certs materials, tècniques i/o elements constructius i les tècniques compositives.
El Pal Especial protegeix els elements característics més significatius de la façana o dóna disposicions per recuperar els elements o la composició original.
En alguna casa es permet un augment del volum actual construït tal i com es descriu a la fitxa normativa corresponent per tal de mantenir l’actual visió de la façana.

V- Es dóna aquest tipus de protecció a aquells edificis i elements de característiques molt similars a les del tipus IV, però en els que el Pla Especial, fitxa de les modificacions a realitzar a les façanes (formació de noves obertures en situacions determinades, complement de certs elements constructius per millorar condicions de simetria o altres). També s’inclouen aquelles construccions que aportin al conjunt les característiques definitòries de l’esmentat conjunt (ús de certs materials, nivells de coronament dels edificis, us de certes nombres compositives, altres), però que poden modificar-se o fins i tot ser substituïdes per altres edificis que, tot i complir amb el que determina el Pla Especial ( i especificat a la fitxa corresponent a cada conjunt) milloren les condicions d’aquest.
[.....]

Art. 8: No es podran enderrocar total o parcialment els immobles catalogats ni realitzar obres de reformes que afectin elements protegits, excepte en els casos autoritzats per aquesta normativa.

Art. 11: Per realitzar obres de restauració, consolidació o intervenció en edificis catalogats s’haurà de presentar el projecte detallat que, a més a més de la documentació necessària en tot projecte d’obra, contindrà una memòria històrica de l’edifici, aixecament detalla, documentació fotogràfica, plànol i memòria demostrant la idoneïtat de les obres proposades.

Recopilació de les lleis fonamentals per a la Conservació del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic a Catalunya.

En el Els municipis i el patrimoni arquitectònic. Compendi legislatiu comentat, publicat l’any 2003 per la Diputació de Barcelona, la seva autora, Raquel Lacuesta fa un importat recull de les principals lleis referents a la conservació. Com a exemples destacats a la Llei d’Urbanisme trobem diversos articles com els següents:

Els municipis tenen l’obligació de protegir i conservar el seu patrimoni arquitectònic, com a part integrant dels béns culturals de Catalunya.
Aquest precepte emana de dues lleis:
- La Constitució espanyola, llei fonamental de l’Estat, aprovada el 27 de desembre de 1978.
Art. 46: Els poders públics tenen l’obligació de “garantir la conservació i de promoure l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya, i dels bens que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat”.
Art. 148.3, 16 i 22: Les comunitats autònomes poden assumir competències en matèria de : urbanisme, patrimoni monumental d’interès, vigilància i protecció dels seus edificis i de les seves instal.lacions.
Art. 149.1.1.28: L’Estat té competència exclusiva en matèria de defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació.

- L’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre.
Art. 9.5 i 9: La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de: patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic; i ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
Els instruments legals amb què compten els ajuntaments per protegir i conservar aquest patrimoni són:

A) La Llei del patrimoni cultural català 9/1993, de 30 de setembre (LPCC).
B) La Llei d’urbanisme 2/2002, de 14 de març de Catalunya (LUC)
C) La Ley reguladora de las bases del régimen local 7/1985, de 2 d’abril (LBRL)
D) El Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), aprovat pel Decret 2/2003, de 28 d’abril
E) La Ley del patrimonio histórico espanyol 16/1985, de 25 de juny
F) El Texto refundido de las Disposiciones vigente en materia de régimen local, aprovat per Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril
G) El Reglament del patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d’octubre
H) El Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, aprovat pel Decret 78/2002, de 5 de març
I) El Decret 175/1994, de 28 de juny, de l’u per cent cultural.

Gaudeixen de la categoria de BCIL (Béns culturals d’interès local) tots els béns radicats a Catalunya que en el moment d’entrar en vigor de la LPCC 9/1993 (Llei de Patrimoni cultural català) estaven inclosos en catàlegs de patrimoni arquitectònic incorporats en plans urbanístics i els que estan inclosos en el Catàleg del patrimoni cultural català. [...]

Passen a tenir categoria de béns catalogats els béns inclosos en catàlegs de patrimoni arquitectònic de qualsevol terme municipal incorporats en plans urbanístics aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC 9/1993, sense tenir declaració expressa de BCIN (Béns culturals d’interès nacional) o BCIL.

Els BIPCC (Béns integrats del patrimoni cultural català), tant si han estat declarats BCIN o BCIL o tant si estan catalogats o no, formen part del patrimoni cultural català.

Els BIPCC: Són tots els béns del patrimoni cultural català, hagin estat o no objectes de declaració o de catalogació, que reuneixen els valors descrits a l’art. 1 de la LPCC. Constitueixen, per extensió, els restants béns integrants del patrimoni cultural català (cap. III de la LPCC) i són susceptibles de ser inscrits a l’Inventari del patrimoni cultural català (art.60 de la LPCC).
Correspon a l’Administració de la Generalitat l’elaboració i manteniment de l’Inventari del patrimoni cultural català, que ha de comptar, pel que fa a la salvaguarda de la seva integritat, amb altres administracions públiques (consells comarcals i ajuntaments).

Els BCIL: la competència per a la declaració d’un immoble com a bé cultural d’interès local correspon al ple de l’ajuntament ( en municipis de més de cinc mil habitants) i al ple del consell comarcal ( en els municipis de fins a cinc mil habitants). L’acord de declaració d’un BCIL ha de ser comunicat al Departament de Cultura, perquè en faci la inscripció en el Catàleg de patrimoni cultural català (LPCC, art.15 i 17).

Els BIPCC: L’art. 18, capítol III, de la LPCC, considerada com a béns integrats del patrimoni cultural català tots aquells elements immobles o mobles que no han estat objecte de declaració monumental ni de catalogació, però que reuneixen els valors descrits a l’art. 1. Aquest conjunt d’elements formen part del patrimoni cultural català i, tot i que la LPCC no fa esment exprés a l’organisme al qual en compateix la qualificació com a BIPCC, es pressuposa que són els ajuntaments i consells comarcals, motu proio o a proposta d’altres institucions o entitats públiques o privades, qui en sol·liciten al Departament de Cultura la inscripció en l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya.

Els BIPCC: Mitjançant una fitxa descriptiva, elaborada per les administracions públiques o per institucions o entitats privades, el bé immoble podrà formar part de L’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya (LPCC, art. 18.1 i art.60).

El Departament de Cultura de la Generalitat o els ajuntaments poden obligar als propietaris dels immobles declarats BCIN o BCIL a l’execució de les obres que siguin necessàries per a preservar-los, conservar-los o mantenir-los en bon estat (LPCC, art. 67.1).

OBLIGACIONS DELS PROPIETARIS I DEL MUNICIPI

- Segons l’art. 21 de la LPCC, tots els bens integrats del patrimoni cultural català (BIPCC) han d’ésser conservats pels seus propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors, que tenen, a més, l’obligació de facilitar informació sobre l’estat dels béns i sobre la seva utilització quan els ho demana l’administració.

- Els ajuntaments tenen l’obligació de suspendre qualsevol obra o intervenció en un BIPCC que no sigui declarat BCIN i informar-ne al Departament de Cultura. Si no ho fa, el mateix Departament pot impedir les obres i adoptar les mesures necessàries per a l’efectivitat de la suspensió (LPCC, art. 23.1).
Els ajuntaments tenen també potestat per suspendre la tramitació de la concessió d’una llicència d’obres, per tal de preservar els valors culturals d’un bé immoble i de proposar al Departament de Cultura la incoació d’un expedient per declarar-lo BCIN (LPCC, art. 23.2, 52 i 77).

- Els ajuntaments han de notificar al Departament de Cultura i als interessats les llicències urbanístiques que afecten elements declarats BCIN (LPCC, art.34.5). Igualment han de comunicar al dit Departament les mesures de prevenció a adoptar per evitar danys a tercers quan d’immoble es trobi en mal estat de conservació (LPCC, art. 34.6).

- L’Administració de la Generalitat o els ajuntaments han d’ordenar als responsables de danys causats il·lícitament a immobles declarats BCIN o BCIL les reparacions necessàries per restituir el bé al seu estat anterior, independentment de la sanció que correspongui (LPCC, art. 69).

- L’expropiació forçosa d’un immoble es pot aplicar en el supòsit que els propietaris no hi facin les obres que siguin requerides per a la seguretat de les persones o que estiguin determinades per plans, normes o projectes de caràcter històric, arqueològic o artístic (LUC (Llei d’Urbanisme 2/2002, de 14 de Març, de Catalunya) art.104.1e. tercer).”


- Els propietaris tenen l’obligació de reparar els seus edificis en les condicions que exigeixen la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les construccions i les instal·lacions, encara que aquests estiguin fora de l’ordenació (LUC, art.102.2).

- Els propietaris estan obligats a conservar i rehabilitar les condicions objectives d’habitabilitat dels habitatges (art.189.1). Això implica, per tant, mantenir en bones condicions tots aquells edificis de la seva propietat que formin part d’un catàleg o d’un inventari. L’incompliment d’aquest article faculta l’administració per actuar en els edificis protegits a càrrec del propietari, i a imposar multes coercitives (LUC art. 190.1 i 4).

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sitges, any 2006. En la redacció del nou Pla General s’hi incorpora el Pla Especial del Patrimoni en la seva totalitat com a annex del propi POUM, fent referència a la conservació del caràcter, la regulació del pati d’illa i el catàleg.

L’Inventari del Patrimoni Cultural Català, articles 15, 16 i 17, estableix l’obligatorietat i les condicions en les que s’executaran les obres de conservació, restauració i millora dels edificis que s’estiguin deteriorant i corri perill la seva integritat.

El Codi Penal de 1995, actualitzat l’any 2003 també fa menció a la conservació del patrimoni:
-Art.321: “Los que derriben o alteren edificios singularmente protegidos por su interés histórico, artístico, cultural o monumental serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años, multa de doce a veinticuatro meses y, en todo caso, inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a cinco años”.
- Art. 408: “La autoridad o funcionario que, faltando a la obligación de su cargo, dejare intencionadamente de promover la persecución de los delitos de que tenga noticia o de sus responsables, incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años”.
[1] COLL MIRABENT, Isabel: Arquitectura de Sitges, 1800-1930. Ajuntament de Sitges, Sitges, 2001

Beli Artigas Coll, desembre 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada