20 de febr. 2007

CONSERVACIÓ DE LES FAÇANES

Des de fa uns mesos, en El Eco de Sitges s'han publicat articles i cartes al director que fan referència a la necessitat de canviar alguns dels criteris en els que es basa la catalogació dels edificis que conformen el patrimoni arquitectónic de Sitges.
Potser si que sobta que s'hagi de conservar una façana que per a molts no té cap bellesa ni cap importància histórica. Són diverosos els comentaris que ses poden sentir de la gent, ja siguin autoctons com visitants, que passa per davant de la casa del Carrer Parellades, on fins fa molt poc hi havía la coneguda botiga La Dasca, i que queden asturats en observar l'impresionant muntatge que s'ha aplicat per contenir la façana de l'edifici. Com és que han de mantenir aquesta paret? Però si no té res? Si és lletja?.....
Com aquestes, són moltes les frases que podríem anar incloent.
Si, potser no es tracta d'un exemple de casa eclecticista, historicista, modernista o noucentista. Potser és una simple casa entre mitjeres, tot i que per aprofitar uns centimetres més, s'ha decidit que de dues cases s'en fa una de sola. Potser en aquest últim detall està una de les principals errades. Una casa no només és important per la seva façana, un poble aconsegueix conservar el seu encant si conservem tant els edificis espectaculars com els més senzills, i a la vegada més abundants.
Sitges posseeix un patrimoni arquitectónic impresionant. Ho reconeixem i n'estem molt orgullosos, tot i que moltes vegades no el conservem tal i com sería "just i necesari", però aquesta questió ja la varem tractar en un article anterior i tot i que ara "si que toca", no em voldría fer pesada.
Fins l'any 1975 no hi había cap llei que regulés el que es tenia que conservar, i com. Durant els anys de post-guera van desapareixer algunes de les cases més significatives de Sitges. Amb la llei del patrimoni semblava que això ja s'había superat i que Sitges podría conservar-se però anavem molt equivocats. Tot i existir la llei també deu existir la trampa i des de 1975 han caigut alguns edificis que fins i tot que no hi había cap mena de regulació habíen vist que eren imprescindibles. Un dels casos més flagrants va ser la ja més que comentada casa del Cap de la Vila, que des de 1905 ocupaba la farmacia de Josep Ferret i Robert, on és va construir un dels edificis més vergonyosos que tenim en el nostre poble. Jo diria que per sort, des d'aquest monstru urbanísitc no hem pogut veure una cosa pitjor.
Però des de que existeixen les bases per conservar el nostre patrimoni a Sitghes també s'han fet moltes animaledes.
Potser hens hem pres massa a pit el vers de Josep Carner que describia el nostre poble "blanc d'Espanya". No totes les cases a Sitges eren originariament de color blanc. La casa del carrer Sant Bartomeu cantonada St. Gaudenci no n'és pa sun exemple de casa blnaca. Com pots ser que encara no s'hagi instat als propieraris d'aquesta finca a tornar al bell edifici el seu color ocre original? que no van veure que les cases que l'envolten no tenen res a veure amb el que van decidir fer...?
Seguinyt amb els colors de les façanes també vull fer el contrari, reclamar el color blanc d'una casa que s'acaba de reformar al carrer Major. Es va conservar la façana aconseguint una uniformitat en el conjunt, però un cop més els permisos es van "despapelar" i a azquesta casa que s'hauría d'aver pintat de color blanc li van donar "la llicencia" d'una altra que havíen demanant el color groc. Com mpotr ser que destrossem el poble? com pot ser que no hi hagi unes lleis que regulin de forma clara con han de ser les reformes o les noves construccions que es realitzin tan en el nucli antic com en altres barris del nostre poble.
Referint-se a la dita de que "les cases blanques de Sitges i els ulls negres de les noies del poble" Miquel Utrillo deia a "La Voz de Sitges" del 25 d'agost de 1895: "decinme también que el color blanco hiere la vista; sintiendo muchísimo que así sea en todos aquellos que sin esto también se quejarían de cualquier otra cosa, debo declarar y declaro que, aunque malo, soy pintor, y que tras largo tiempo trabajando especialmente al sol
Però davant de les grans cases construides pels americanos en les Eixamples sitgetanes o les cases Noucentistes del sector de Terramar, no podem oblidar que Sitges també era un poble que económicament es sustentava per l'agricultura, la indústria del calçat i en menor proporció per la pesca. Tot i aquesta menor quantitat, es van construir uns barris de pescadors, anys un poble de pescadors de petites cases blanques, confortables i sensilles, també formen part del patrimoni arquitectónic que hem de conservar. Un conjunt de cases de pescador va desapareixer quan Mr. Deering, el millonari nord americà, va comprar les cases que hi había en el carrer de Fonollar, just sobre el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, on va ferconstruir el seu Palau Maricel. Tot i que varem guanyar un conjunt molt important i original, Sitges va perdre les petites cases emblanquinades de cara al mar que havíen servit d'aixopluc a families de mariners i pescadors.
L'any 1916 es va obrir el carrer d'Espalter i es van contruir un conjunt de cases barates.
A l'Antologia de Sitges de desembre de 1950, l'arquitecte Jorge Muntañola escriu un article titulat "Mi casa sitgetana y su arquitectura" en que dona unes bases de com creia ell que era l'arquitectura Sitgetana. "conjunto de elementos constructivos, decorativos y ambientales que en construcciones de Sitges se repiten insistentemente, no como arcaicos tipismos de lo que pudo ser la antigua Kissa o Cissa o el Castillo de Gigiis, sino como características vivientes y fragantes de las moradas de hoy".
Es refereix a "la armonía estructural y ornamental, que perfuma buena parte de las casas de Sitges, proporcionándonos un encanto de gracia y el confort de un ambiente de golosia espiritual".
Primera mitad del segle XVII, invasió de les forces napolitanes al servei de Felip IV, bombardeig i batalla naval que va destruir gran part dels edificis que envoltaven el castell. . L'actual Sitges surgeix durant el darrer terç del segle XVII.
Sitges poble de maniners i negocoants, però no de pescadors. Capitans de barco, y aventurers, americanos.
Les cases del carrer de la Devallada, Aigua, carrer Nou , Carreta i tacó, destaquen per els seus patis interiors que en el seu origen van ser ideats com a espai d'oci i per incrementar el rang dels habitants de les cases.

Beli Artigas, publicat a l'Eco de Sitges, 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada