Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2007

PASSA EL TEMPS I RES CANVIA !!!!!!!

Fa molts mesos que tenia el meu blog una mica abandonat, però per sort la “normalitat” ha tornat a la meva vida i ja és hora de que torni a escriure.
Primer de tot dir que acabarà el 2007 i que la meva intenció de fer una exposició sobre l’arquitecte Josep Maria Martino abans de finalitzar l’any en que es commemora el cinquantenari de la seva mort, no haurà estat possible. Però com que crec que Martino es mereix un reconeixement públic espero que puguem fer una exposició durant l’any 2008. Buscaré la manera de fer una mostra amb la dignitat que l’arquitecte noucentista i les seves obres es mereixen. Potser l’Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni no tenen pressupost per a realitzar una exposició i un catàleg ( no gaire extens i sense grans pretensions editorials) sobre la vida i l’obra de Martino, però crec que els nostres polítics i les personalitats encarregades de defensar el nostre patrimoni artístic i cultural tindrien que fer un “mínim” esforç per buscar els diners que …

JOSEP MARIA MARTINO I ARROYO, UN ARQUITECTE NOUCENTISTA

Avui, 7 de gener de 2020, faig un petit afegit a aquest article de 2007, ja que 13 anys més tard el blog segueix el seu camí, i Josep Maria Martino s'ha convertit en un dels protagonistes més recorrents en aquest lloc. Així que si voleu anar coneixent les històries d'algunes de les cases que va realitzar l'arquitecte a Sitges, us recomana que aneu cap al final, cap a les píndoles Terramar, articles publicats durant els darrers 2018 i 2019, en motiu de la celebració del centenari del projecte urbanístic de Terramar .

---------------------------------------------------------------------------------

Quan ja estem a punt de superar amb èxit l’Any Rusiñol, molts es deuen preguntar qui serà el protagonista del que queda d’aquest 2007 i dels propers anys. Sitges deu gran part de la seva fama mundial a diversos personatges que al llarg dels segle i a través dels seus actes o presències han fet del poble un referent cultural, artístic i urbanístic d’arreu del món. Amb la celebració d…

Donar la raó als bojos i als tontos

Feia dies que no escrivia res al blog, però és que durant les darreres setmanes les qüestions domèstiques se m’han girat una miqueta i he anat de bòlid. Però fins i tot durant els moments d’inactivitat “blogistica”, el meu cap no ha parat de donar voltes.
Els meus darrers article publicats a l’Eco de Sitges, Patrimoni de la humanitat??? (17 de febrer de 2007) i Ens ho mereixem!!! (31 de març de 2007), ja he rebut els primers comentaris.
Tot i que crec que la gent segueix passant olímpicament dels problemes urbanístics i patrimonials que afecten el nostre poble, aquesta vegada he aconseguit que com a mínim una desena de persones hagin llegit el meu article, i aquí no hi incloc la meva família directa. Hi ha dies que em sento com El Quijote lluitant contra els Molins. Em fa l’efecte que visc en un món “d’il·lusos” en el que només hi ha uns pocs habitants: jo i algun altre “boig”.
Pel que fa al primer article, els comentaris han estat variats i fins i tot originals. El primer ha vingut d’un…

M'agrada el Blau (resposta al meu article "Ens ho mereixem")

Sí, m'agrada el blau. Sempre s'ha dit que era un color de Sitges, cantat pel poeta David Jou i immortalitzat pel fotògraf Joan Iriarte. I, haig de dir, que m'ha encantat l'edifici del carrer Joan Tarrida, amb la seva façana blava, un blau suau, encantador, que subjuga. És clar tothom té la seva opinió. Quan vaig assabentar-me d'aquest afer, vaig anar a mirar-li. No n'hi ha per tant, ni molt menys. De temps ens hem adonat que menyspreem, més o menys, massa realitzacions que es fan. Creiem que no hem de ser tant així. Si som savis, no volguemser-ho tant. Per exemple, ja fa molts anys que les suntuoses mansions de Can Gorgas i de Can Sans, com a can Bori, potser, s'aquell estil modernista, no ho recordem prou, allà al passeig de La Ribera, davant el mar, van ser enderrocades. Va ser un cop llastimós al Sitges artístic, emulador del molt que es veu de bonic quan surts a fora. Per mi hi ha per criticar altres obres, - no acostumo a criticar- que s'han accept…

ENS HO MEREIXEM!!!!!!

La setmana passada vaig llegir a la columna de Vicenç Morando que la façana de l’hotel Sant Joan al carrer Joan Tarrida l’han pintat de color blau. Davant d’aquesta evidència més que clara només se’m passa una expressió pel cap: “ENS HO MEREIXEM!!!!!”.
Ja fa anys que enumero els continus atemptats arquitectònics que s’estan carregant una part important del nostre patrimoni, i la meva sensació és que aquest no importa a ningú, ja que ni l’Ajuntament ni el poble fa res per impedir-ho.
Tot i la repercussió visual que pot tenir la façana blava, hem de dir que aquesta no és la pitjor acció que s’ha fet sobre el patrimoni arquitectònic de Sitges, doncs en aquest cas amb una nova pintada de blanc el problema ja queda solucionat. Passa que com que des de l’administració pertinent no s’ha fet res per impedir aquest tipus d’actes, la gent es pensa que Sitges és el ”llunyà oest de la Mediterrània” i que tothom pot fer el que vol amb les seves propietats, sense pensar que aquestes no només formen p…

ARTICLE DE VICENÇ MORANDO A L'ECO DE SITGES

En la columna setmanal que publica Vicenç Morando a l’Eco de Sitges del 24 de març de 2007 llegim:

“ Divendres 16 de març: Efectivament, l’antiga façana de l’hotel Sant Joan, al carrer Joan Tarrida, ha estat pintada de blau. No és un blau elèctric. Més aviat em fa pensar en aquella tonalitat del cel de pessebre que compràvem a metres quan erem petits. M’imagino el que deuen pesar les famílies sitgetanes que viuen davant mateix, i me’n faig el càrrec. El resultat del maquillatge és un crit a la insensibilitat vers l’entorn i la tradició, que valdria la pena reconsiderar, per part de qui s’escaigui la reconsideració. Han passat uns quants anys des del cas del mal anomenat “Palauet Robert” del carrer Sant Gaudenci” – del qual no se n’ha canviat absolutament res, malgrat els renecs que provocà en el seu dia- i Sitges continua vivint episodis singulars d’incoherència normativa. Només així pot explicar-se com a un costat del carrer Parellades ha hagut de mantenir-se dempeus una façana sense …

JA ARRIBEM TARD PER FER DEL 2007 L’ANY J.M. MARTINO?

Quan ja estem a punt de superar amb èxit l’Any Rusiñol, molts es deuen preguntar qui serà el protagonista del que queda d’aquest 2007 i dels propers anys. Sitges deu gran part de la seva fama mundial a diversos personatges que al llarg dels segle i a través dels seus actes o presències han fet del poble un referent cultural, artístic i urbanístic d’arreu del món. Amb la celebració de l’Any Rusiñol, se li ha retut l’enèsim homenatge a un artista que ha tingut una importància rellevant dins de la història del nostre poble, però hem de deixar molt clar que abans, durant i desprès de Rusiñol, Sitges existia i van ser molts més els que van aconseguir fer d’aquest vila costanera una de les principals poblacions mediterrànies.
La llista de personalitats que s mereixen un reconeixement per part del poble de Sitges és llarga, i creient que tots els nominats tenen la seva importància. Però des d’aquestes línies proposo fer justícia a un dels arquitectes amb més obres dins del catàleg del patrimo…

JA ARRIBEM TARD PER FER DEL 2007 L’ANY J.M. MARTINO

Quan ja estem a punt de superar amb èxit l’Any Rusiñol, molts es deuen preguntar qui serà el protagonista del que queda d’aquest 2007 i dels propers anys. Sitges deu gran part de la seva fama mundial a diversos personatges que al llarg dels segle i a través dels seus actes o presències han fet del poble un referent cultural, artístic i urbanístic d’arreu del món. Amb la celebració de l’Any Rusiñol, se li ha retut l’enèsim homenatge a un artista que ha tingut una importància rellevant dins de la història del nostre poble, però hem de deixar molt clar que abans, durant i desprès de Rusiñol, Sitges existia i van ser molts més els que van aconseguir fer d’aquest vila costanera una de les principals poblacions mediterrànies. La llista de personalitats que s mereixen un reconeixement per part del poble de Sitges és llarga, i creient que tots els nominats tenen la seva importància. Però des d’aquestes línies proposo fer justícia a un dels arquitectes amb més obres dins del catàleg del patrimo…

Carta enviada al Sr. Salvador Tarragó director de SOS Monuments

Sitges, novembre de 2006

Apreciat Sr. Salvador Tarragó

Em dirigeixo a vostè, per demanar la seva col·laboració i la de l’associació SOS Monuments, en una “lluita” que des de fa uns anys sembla que porti individualment i que darrerament tinc la sensació de que no arribaré a guanyar mai.

La meva voluntat per conservar el Patrimoni Arquitectònic de Sitges sembla interessar a molt pocs, i tot i els meus intents (en forma d’articles), per implicar el poble en un fet més que evident, com és la pèrdua d’importantíssims edificis del nostre patrimoni arquitectònic i artístic, sembla que això no vagi amb ells.
Des de la meva posició com a membre independent dins del Consell de Cultura de Sitges he realitzat un estudi sobre la necessitat de conservació del patrimoni arquitectònic sitgetà (documents que li adjunto en aquest missatge), que proposa la implicació d’aquest consell a l’hora d’atorgar llicencies sobre edificis que estiguin dins del catàleg del patrimoni.

A Sitges hi ha molts edificis històr…

CAL SEGUIR CONSERVANT EL NOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC!!!!!

Pel més de juny de 1976, en el marc del Congrés de Cultura Catalana nasqué el SERPAC (servei per a la protecció del patrimoni arquitectònic català) grup integrat per itel.lectulas, arquitectes i històriadors catalans, que sempre va demostrar un gran interés per Sitges. Actualment compleix 30 anys, i han estat moltes les intervencions que han promogut per a la conservació del nostre patrimoni.
El SERPAC va lluitar per aconseguir un catàleg que assegurés la protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya, classificació que ha contribuït a la conservació d'aquests monuments de l'arquitectura, un anhel que ha ajudat a Sitges a tenir en els seus edificis un dels principals al·licients per al turisme cultural que cada cop més visita la nostra vila.
Si el poble de Sitges pot presumir de tenir un dels millors conjunts arquitectónics de Catalunya, es dèu en gran mida a la intervenció del SERPAC que quan l'any 1977 una de les cases més emblemàtiques del Passeig de la Ribera de Sitg…

CONSERVACIÓ DE LES FAÇANES

Des de fa uns mesos, en El Eco de Sitges s'han publicat articles i cartes al director que fan referència a la necessitat de canviar alguns dels criteris en els que es basa la catalogació dels edificis que conformen el patrimoni arquitectónic de Sitges.
Potser si que sobta que s'hagi de conservar una façana que per a molts no té cap bellesa ni cap importància histórica. Són diverosos els comentaris que ses poden sentir de la gent, ja siguin autoctons com visitants, que passa per davant de la casa del Carrer Parellades, on fins fa molt poc hi havía la coneguda botiga La Dasca, i que queden asturats en observar l'impresionant muntatge que s'ha aplicat per contenir la façana de l'edifici. Com és que han de mantenir aquesta paret? Però si no té res? Si és lletja?.....
Com aquestes, són moltes les frases que podríem anar incloent.
Si, potser no es tracta d'un exemple de casa eclecticista, historicista, modernista o noucentista. Potser és una simple casa entre mitjeres, …

MÉS VAL UNA BOFETADA A TEMPS QUE.....

PERQUÈ AQUESTA S’HA DE CONSERVAR?
Des de fa uns mesos, en El Eco de Sitges s'han estat publicant una sèrie d’articles i cartes al director que es preguntaven sobre el perquè de la conservació d’algunes façanes a la vegada que feien una referència directa a la necessitat de canviar alguns dels criteris en els que es basa la catalogació dels edificis que conformen el patrimoni arquitectònic de Sitges.
Potser si que sobta que s'hagi de conservar una façana que per a molts no té cap bellesa ni cap importància històrica. Són diversos els comentaris que es poden sentir de les persones, ja siguin autòctones com visitants, que passen per davant de la casa del carrer Parellades, on fins fa molt poc hi havia la coneguda botiga La Dasca. En primer lloc queden astorats al observar l’impressionant sistema de contenció que s'ha muntat per contenir la façana de l'edifici, i davant de la neutralitat d’aquesta, es fan en alt un seguit de preguntes que per desgràcia sempre es queden sense…

L'ARQUITECTURA MODERNA A SITGES

Situació arquitectònica a principis del XX.
Sitges sempre ha destacat per la seva relació i suport, a els àmbits més moderns i avantguardistes de la cultura europea.
El període d’esplendor econòmic viscut a Sitges durant la segona meitat del segle XIX i primers anys del XX, es va veure reflectit en un important moviment constructiu. La figura dels “americanos” va ser un punt fonamental en l’evolució urbanística que es va produir a la nostra vila. Cada època i cada moment té els seus estils arquitectònics: el Neoclassicisme, l’Eclecticisme, el Neogòtic, la nova arquitectura del ferro o el Modernisme.
Cap a 1918 es comencen a construir a Sitges edificis que podríem encabir clarament dins de l’estil Noucentista. Però el més destacat d’aquest anys, és la idea de crear una ciutat-jardí a la zona sud de la vila, el Park de Terramar.
No ens aturarem a parlar d’aquest període, ja que, gràcies al llibre d’Isabel Coll, L’arquitectura de Sitges. 1850-1930 i a molts articles publicats a diversos núme…