Aquest és el meu primer bloc i des de ja fa més gairebé 8 anys, és la millor manera que tinc per deixar anar tot allò que em passa pel cap.
Tot i que intento centrar una mica els meus continguts i buscar en la crítica constructiva de l’art, un fonament essencial per a la realització d’aquesta pàgina, l'actualitat mana, i moltes vegades el tema tractat s'escapa d'aquest objectiu primitiu. Però no vull de cap de les maneres fer una “crítica d’art convencional”.
Jo sóc historiador de l’art, i he basat els meus estudis en el coneixement de l’art modern, principalment en l’arquitectura del segle XX. És a dir, d’art contemporani no en tinc ni idea…..
El meu naixement va coincidir amb la tesina de la meva mare, estudi que es basava en la catalogació del edificis sitgetans. La sortida diària al carrer amb la mare tenia una doble funció: la d’airejar-me i a la vegada fotografiar aquest bells exemples arquitectònics. Ja diuen que els nens imiten a les mares i jo no vaig ser cap excepció: tot el dia mirava cap a munt, ja anés amb la mare com amb qualsevol altre acompanyant. Van ser molts els que es van pensar que tenia un problema, però és aquí on va començar la meva obsessió per observar i apreciar l’arquitectura.
Així doncs, des de sempre, primer d'una manera i ara d'una altra, tinc una “greu” obsessió per denunciar tots aquells actes (ja siguin urbanístics, vandàlics o simple oblit….), que posen en perill el patrimoni artístic i arquitectònic del nostre país, una obsessió que em va portar a crear la Plataforma SOS Sitges, que tenia com a objectiu denunciar les il·legalitats que s'estaven realitzant en les obres de reforma, remodelació.... i destrucció, dels edificis del Cau Ferrat i el Maricel de Sitges. La lluita, tot i que alguns no ho volen veure igual, va servir per aturar aquell primer projecte i modificar-lo per tal d'adequar-lo, en el que era possible després de la destrossa, a llei del patrimoni. Podeu saber més d'aquesta acció al blog www.plataformasitges.blogspot.com
Aixa doncs, vull que aquest bloc, un espai totalment personal i intransferible, també us pugui ser útil com a mitjà de denúncia dels casos d’agressió patrimonial que tingueu més propers. L’experiència em demostra que podem lluitar individualment, però que junts tenim més força, o si més no, ens animarem els uns als altres.
CRITICARt
