7 oct. 2016

NO TOT ÉS GAUDÍ. L'ARQUITECTE FRANCESC BERENGUER I L'ESCULTOR JOSEP MARIA CAMPS I ARNAU AUTORS DE L'ALTAR DE L'ORATORI DEL SANTÍSSIM SACRAMENT DE SANT JOAN DE GRÀCIA.

A la  Plaça de la Virreina, just al davant de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia, trobem la Font de Ruth, una escultura realitzada l’any 1948 per l’artista barceloní Josep Maria Camps i Arnau.  

Aquests darrers dies, i amb motiu del  2on Congrés Mundial sobre Gaudí que té lloc a la Universitat de Barcelona, i al que he tingut la sort de poder assistir, s’ha parlat molt sobre “el nou edifici” d’Antoni Gaudí. Segons va exposar en una ponència el Sr. Josep Maria Tarragona, un dels biògrafs del gran arquitecte i defensor d’aquesta nova atribució, la capella del Santíssim Sacrament de Sant Joan de Gràcia, una obra que fins avui pocs coneixíem i que ara està en boca de tots, és una obra de Gaudí i no pas de Francesc Berenguer i Mestres. 

Per fer aquesta afirmació el Sr. Tarragona diu que no té documents que ho acreditin, però que està segur que no és obra de Berenguer i que és de Gaudí i “aporta” 12 proves però per començar només parlaré de la 2º que van anotar a El Periódico. 

En aquesta segona “prova” diu que a l’arquitectura religiosa de Gaudí destaca per la profusió d’àngels, i més al voltant del tabernacle. Els tres cors d’àngels, un total de 29, creen un retaule únic i vistós. Contrasta amb els de Berenguer, qui posa únicament dos àngels a l’altar major del mateix Sant Joan de Gràcia i en el de Sant Josep de la Muntanya”. 



Recordem que l’altar de la capella va desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola, ja que la construcció de la capella va ser iniciada cap a mitjans de l’any 1909, just quan va succeir la Setmana Tràgica a Barcelona. Tot i que l’església va quedar molt tocada, aquesta capella sembla que encara es trobava en una fase molt inicial.  No va ser fins el mes d’octubre d’aquell 1909 quan es van tornar a dir misses a Sant Joan. 

Al setmanari El Siglo Futuro del 13 d'agost de 1909 llegim un llistat de les esglésies que van ser cremades durant aquesta revolta, i sobre Sant Joan de Gràcia llegim: "se puso la primera piedra en 22 de abril de 1878. Es de una sola nave bastante elevada, y tenía altares de hermosa ornamentación. La capilla del Sacramento tenía una bóveda cuajada de pequeños azulejos, formando artístico mosaico. Ha quedado también en muy mal estado".

Altar desaparegut de l'oratori de Sant Joan de Gràcia. 


Per saber com era l’altar d’aquesta capella, per conèixer la quantitat d’àngels que la decoraven, com estaven disposats, etc.... El Sr. Tarragona es basa en una fotografia que forma part de l’arxiu que Josep Maria Camps i Arnau i que podem trobar a la Càtedra Gaudí. Unes imatges que es completen amb les que conserven la família de Camps, al dors de les quals hi ha escrit per ell mateix "projecte de Francesc Bereguer, realització de Josep Maria Camps i Arnau". 

Important el nom de Josep Maria Camps i Arnau, que fins aquest moment, i en cap de les notícies publicades a la premsa, ha sorgit. 

(Les dades que escric a continuació, han estat modificades avui dia 18 d'octubre de 2016, gràcies al missatge enviat al blog pel Sr. Joaquim Camps, nét de Josep Maria Camps i Arnau). 

Nascut el 29 d’octubre de 1879 al barri de Sarrià, de molt jove Camps es va traslladar a viure, juntament  amb la família,  al poble de Gràcia, on els pares van obrir una herboristeria al carrer Planeta 41, local on anys més tard un dels 4 fills dels Srs. Camps, Lluís, hi va posar la seva botiga de Pianos i Pianoles. Joan, músic i mestre de capella de l'esglèsia de Sant Cugat, i el que aquí ens ocupa, Josep Maria, l’escultor, va tenir el seu taller  al carrer Montseny 77, i ell va viure al carrer Torrent de l’Olla 90 i finalment al mateix carrer però al número 100 on va morir l’any 1968.





Josep Maria Camps i Arnau va estudiar amb el pintor Ramon Martí Alsina i amb Pere Carbonell a l’Escola de Belles Arts “La Llotja”,  i amb l’escultor Agapit Vallmitjana i Barbany. Començà el seu aprenentatge al taller d’imatgeria Garcia, i al de Pere Carbonell. 

Obra de Josep Maria Camps
Josep Maria Camps fou un dels primer col.laborador de Gaudí (Reus o Ridoms, 25 de juny de 1852- Barcelona, 10 de juny de 1926 ) al taller de la Sagrada Família  i posteriorment treballà amb altres arquitectes com Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914), Josep Maria Pericas o Rubió Bellver, amb el qual va realitzarà Llucmajor, Mallorca, l’escultura a l’infant Jaume, fill de Jaume III, aguantant el cos sense vida del seu pare i una bandera de l’antic Regne de Mallorca (1927). 

Pietat, de Josep Maria Camps



Home de profunds ideals religiosos, Camps va estar molt vinculat als Lluïsos de Gràcia, entitat de la qual en fou president durant els primers anys del segle XX, així com al Centre Moral i Instructiu del carrer Ros de Olano, antigament conegut com a carrer de les Gràcies. Aquesta entitat cívica fundada l’any 1869, té la seva seu en un original edifici dissenyat l’any 1904 per un altre membre destacat de l’entitat,  Francesc Berenguer i Mestres, col.laborador de Gaudí que per raons personals i econòmiques, no va obtenir mai el títol d’arquitecte, tot i exercir com a tal durant molts anys. 

Façana del Centre Moral, edifici dissenyat per Francesc Berenguer. A la façana veiem un relleu que podria ser obra de Josep Maria Camps.



Si veiem l'estat actual d'aquest edifici ens adonem que el relleu de la porta ha desaparegut. 

L’any 1907 Josep Maria Camps es va fer soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat de la qual en formà part activament fins a la seva mort i en la que coindicí amb Antoni Gaudí. 

La trajectòria escultòrica la podem dividir en dues etapes. La primera, que va des dels seus inicis a principis del segle XX fins a la Guerra Civil Espanyola, anys durant els que es van destruir gran nombre de les seves obres. L’any 1912 va obtenir la tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts amb l’obra Àgatha. A la Fundació Balmesiana també hi trobem diverses obres d’aquesta primera etapa de l’escultor, entre les que hi ha un àngel de bronze.  

La segona etapa és la que va des del final de la Guerra Civil Espanyola, que ell retorna a l’activitat, fins a la seva mort. 

Pel que fa a Francesc Berenguer i Mestres, que ja he dit que no va obtenir mai el títol d’arquitecte, aquest repartia el seu treballa entre el despatx de l’arquitecte municipal de Gràcia, Miquel Pascual Tintoré, i el d’Antoni Gaudí, així com trobava el temps per realitzar els projectes que se li encarregaven a ell directament. Era en aquestes ocasions quan Pascual Tintoré  li firmava a Berenguer els projectes que rebia.

Un d’aquests projectes fou el que va rebre de Francesc Burés Borràs, reconegut industrial textil procedent de Manresa i hereu de la casa Burés Hermanos. L’any 1900 Francesc Burés adquireix una gran solar a la cantonada del carrer d’Ausias March i carrer Girona, i encarrega a Francesc Berenguer el projecte de la que seria la seva gran casa familiar.  Els plànols de l’edifici estan firmats per Miquel Pascual. 

Entrada de la Casa Burés, i capella de Sant Joan de Gràcia, amb els arcs carpanells.

D’aquest edifici vull destacar dos punts. El primer són els arcs carpanells que Berenguer dissenya per a l’entrada principal de la casa Burés, una estructura que ens recorda molt a la utilitzada en la capella de Sant Joan de Gràcia, i que no és una “geometria” utilitzada exclusivament per Gaudí, sino que hi ha molts palaus barcelonins del segle XVI en el que el trobem present, així com en obres modernistes destacades com poden ser els arcs d’entrada a la façana del Palau de la Música de Domènech i Muntaner.   

Pel que fa als escrits el llatí que trobem al sostre fets amb mosaïc i trencadí, com el de "Tibi dabo claus regni caelorum", aquest mateix el trobem a la cúpula de Sant Pere del Vaticà. 


I l’altre punt a destacat és la petita capella particular que va dissenyar per als Srs. Burés un espai reduït en el qual també hi va col.locar dos àngels amb les ales obertes que recorden als que posteriorment es van triar per a l’altar de Sant Joan Baptista. 



No sabem qui va ser l’autor de la decoració d’aquesta capella, com tampoc de les escultures que decoren algunes de les sales principals, unes noies “angelicals” amb posicions semblants a les realitzades per Camps durant aquells primers anys.... Potser és una hipòtesis agosarada, però podria ser que Berenguer comptés amb Camps per a realitzar aquestes escultures.

L'any 1954, al número 18 de Cuadernos de Arquitectura, José Manuel Infiesta escriu un article sobre Francesc Berenguer, i de la capella diu fent referència a les obres que va realitzar a Gràcia:

"..algunas capillas y altares de diversas iglesias, entre las que descuella la capilla del Santísimo Sacramento en la iglesia de San Juan que, suprimido en una reforma posterior un coro de ángeles que rodeaban el altar, que era su aspecto más interesante, guarda todavía profusa decoración en azulejo que, bajo dibujo suyo, ejecutó el italiano Mariano Maragliano."

Tot el que ens diu Infiesta és important i ens ajuda a entendre algunes de les coses que es diuen dels àngels de l'altar..... que no van ser cremats ni destruit, sinó que van ser retirats en una reforma posterior....

En aquest mateix article, Infiesta transcriu un text de Ràfols:



Deu anys més tard, 1964, el gran arquitecte David Mackay tb escriu un article sobre Francesc Berenguer, publicat al núm. 58 de la revista Cuadernos de Arquitectura, on també cita a Berenguer com autor del projecte de la capella de Sant Joan. 

Josep Maria Camps i Arnau i Francesc Berenguer van ser íntims amics i col.laboradors, en projectes com  l’Oratori de Felip Neri de Gràcia i la de Sant Joan . 


Josep Maria Camps l'any 1955 durant l'expo del Club Excursionista,
mostrant els seus diversos projectes per altars realitzats al llarg de la seva carrera.

Durant el mes de novembre de 1955, amb motiu dels 75 anys de l’escultor, el Club Excursionista de Gràcia li va organitzar una gran exposició retrospectiva. Al setmanari Destino de novembre de 1955 apareix la notícia de l’exhibició. “Gracia homenajea a otra figura. José Mº Camp Arnau, escultor” on llegim:

 “Cuando Camps-Arnau empezó a trabajar por su cuenta, sus obra tuvieron un carácter monumentalista, hasta abandonar este tipo de creación para dedicarse a la imaginería y a la escultura aplicada a la arquitectura. En este sentido su colaborador más íntimo fue don Francisco Berenguer, autor de los proyectos de diversas edificaciones sitas en Gracia de donde era hijo. Camps-Arnau ha profesado siempre un afecto extraordinario por Berenguer y su memoria. Berenguer, por su parte, acató la dirección y maestría de Antonio Gaudí a cuyas órdenes estuvo siempre o casi siempre”. 

Uns anys més tard, a  La Vanguardia del 14 de maig de 1976, Joan Bassegoda Nonell escriu l’article “50 aniversario de la muerte de Gaudí. Una casa, un médico y un pintor” en la que, entre altres temes ralacionats amb el barri de Gràcia, diu: 

“Las honras fúnebres de Clapés (Aleix) se celebraron en la misma parroquia de Sant Juan de Gracia, la misma a la que acudía Gaudí todos los días, según refiere Mercedes Cubero, que recuerda la figura menuda del arquitecto arrodillada en un reclinatorio, aislado de los demás fieles, en la capilla del Sacramento que decoró su discípulo y colaborador, Francisco Berenguer Mestres (1866-1914) con escultura de José María Camps Arnau (1878-1968), miembro también, este último, del Cercle Artístic de Sant Lluc.
La capilla del Sacramento de San Juan de Gràcia fue muy maltratada por los revolucionarios de 1936, pero, después de la guerra, fue restaurada con cuidado”. 

Hem de pensar que per a Antoni Gaudí aquesta no només era la seva parròquia, on anava a resar cada matí en el camí de casa seva al Park Güell fins a la Sagrada Família, sinó que va ser el temple triat per celebrar el funeral de la seva estimada neboda, Rosa Egea de Gaudí, morta a Barcelona el dia 11 de gener de 1912. Un any més tard, la missa de record per la mort de Rosita es torna a fer a Sant Joan de Gràcia.  

Dos anys més tard, el 8 de febrer de 1914, va morir Francesc Berenguer Mestres i la seva missa funeral també va tenir lloc a la parròquia de Sant Joan de Gràcia, i més concretament, com queda clar a l’esquel.la, a la capella del Santíssim Sacrament.  

Joaquim Camps, també escultor com el seu avi, recorda en el missatge que ens envia en aquesta article  que Josep Maria Camps explicava que va coincidir amb Gaudí a casa de Berenguer el dia de la mort d'aquest i que Gaudí, molt enfadat cridava: "M'han tallat el braç dret!!"

Però la relació entre Gaudí i el mossèn de la parròquia, tal i com recordava Camps, no era gaire bona. Així doncs em fa difícil pensar que Gaudí pogués treballar lliurement en la decoració i construcció de la capella. A Vivir Gaudí de La Vanguardia  del 26 de febrero de 2002 llegim:

“A Gaudí le encantó la idea del papa Pío X de que el pueblo participara en los cantos litúrgicos y quiso que se implantase en su parroquia de San Joan, en Gràcia. El párroco, Salvador Barone, le puso obstáculos. Gaudí dijo: "entonces, nosotros pediremos a Nuestro Señor que se lo lleve a usted cuanto antes; así empezarán a desaparecer los obstáculos y la reforma irá más deprisa". La anécdota fue referida por el reverendo Baldelló a Martinell. En la Setmana Tràgica, Gaudí aconsejó al rector de Sant Joan, reverendo Brasó, medidas para contrarrestar el anticlericalismo y el sacerdote contestó: "Para esto no sirvo". Gaudí replicó: "Entonces espere a que le maten también a usted y en su lugar pondrán a otro que servirá". La anécdota se la contó a Martinell el escultor Camps Arnau”

Salvador Barone Rovira era el mossén de la parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia durant aquells anys 1901-1914, i també soci del Centre Moral i Instructiu.  Abans de Salvador Borone, el “coadjuntor” de Sant Joan de Gràcia entre 1895 i 1897 fou mossén Salvador Bové, nascut a Reus el 17 de juny de 1869,

Seguint amb la possible autoria de Gaudí en la capella de Gràcia, aquest matí durant el Congrés Gaudí, s’ha dit que l’any 1915, durant la inauguració de la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, es van poder veure els dos àngels que Gaudí va col.locar a banda i banda de l’altar principal de la cripta, uns àngels que eren la resta dels que hi havia a la capella de Sant Joan Baptista de Gràcia i que Gaudí va salvar de la crema durant la setmana tràgica. 

Interior de la Cripta Güell, amb els dos àngels a costat i costat de l'altar


Una afirmació que no em quadra del tot, ja que sembla ser que aquells dies tràgics de 1909 la capella del Santíssim no estava acabada, i per tant poc es podia cremar.... Però si mirem la primera foto de l’altar de la Cripta, la més antiga, s’hi aprecien dos àngels, però la seva ubicació, així com les seves grans ales, em recorden més a les dels àngels de la capella Burés que als de la capella de Gràcia. 


Ara, en aquesta altre imatge, posterior a la primera, i realitzada abans de la Guerra Civil, els àngels que apareixen a l'altar no són els mateixos que en la primera foto, i les ales tenen una altre direcció. Així com també desapareix la Creu i veuen una figura de Crist. 




Finalment, tenim aquestes fotografies/postals de Zerkowitz (una colorejada) de 1958 on l'altar torna a ser diferent, també hi ha dos àngels i la posició  de les ales d'aquests sí que coincideixen amb les dels àngels de l'oratori de Gràcia. No serà que durant la reforma que va patir l'oratori de Sant Joan, algú vo donar aquests dos àngels a la Cripta Güell?





Detall dels àngels de l'altar de l'Oratori de Gràcia


Després de la Guerra Civil, Camps va rebre moltíssims encàrrecs per restaurar o restablir les imatges religioses que havien sigut cremades o destruides durant les revoltes. Així doncs, trobem obres seves en moltíssims pobles de Catalunya. 

A Sitges també tenim exemples importants de l’obra de Camps. La primera va arribar al poble de manera indirecta. Ens referim a  la xemeneia d’alabatre que en un primer moment es va col.locar a la Sala de Presidència del Palau de la Generalitat a Barcelona i que durant l’any 1935 va ser traslladada al Palau Maricel de Terra a Sitges, on segueix actualment presidint el saló d’Or d’aquest edifici. 

Les altres són les escultures que l’any 1940 va realitzar per al Retaule de Sant Pere de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges, la Punta, unes imatges que substitueixen les escultures del S.XVII que van patir els efectes de la Guerra Civil. Camps va realitzar les escultures de Sant Pere, a la fornícula central; la de Sant Josep amb el nen Jesús, i la d’Antoni de Pàdua amb el Nen Jesús, situades a banda i banda. 



Però també és obra de Camps la figura de Santa Tecla (1947-48)  aquest imatge tan estimada pels sitgetans que cada 23 de setembre, faci sol o pogui a bots i barrals, la treuen en processó pels carrers de la Vila.  Això ho escriu Ramon Ribera a l’article “L’obra escultòrica de Josep Mº Camps i Arnau a l’església parroquial de Sitges”, dins de la Xermada, Revista Municipal de Cultura Popular, Sitges; Num. 33, tardor 2003. 

Doncs res, dins aquí l'explicació sobre el que se sap, el que és té constància escrita, o el que podem veure gràcies a fotos antigues, de l'ara tan coneguda capella del Santíssim Sacrament de l'església de Sant Joan Baptista de Gràcia, una obra que, fins que no tinguem documents que ho deixin clar, segueix sent un projecte de Francesc Berenguer, el qual va col.laborar amb un dels seus grans amics, l'escultor Josep Maria Camps i Arnau, autor dels bells àngels que omplien l'altar. 

Detall del desaparegut altar del Monestir de Ripoll
S'ha de seguir investigant, i potser dins de poc apareixen documents que recolzin la versió del Sr. Tarragona sobre l'autoria de Gaudí,  però falta trobar-los, com a mi també em falta trobar més dades sobre la possible col.laboració de Gaudí en el disseny de l'altar major de Santa Maria de Ripoll, un altar simple, però sense àngels. 

Ja veurem si en el proper Congrés Mundial sobre Gaudí podem donar més llum al tema!!!

Seguim!!!!

3 comentaris:

  1. Excel·lent estudi!
    Tema més que interessant.

    ResponElimina
  2. Sóc nét de Josep Maria Camps Arnau i el que dic a continuació es basa en el record oral de la família i en l'arxiu fotogràfic de JMCA.
    Vull puntualitzar algunes coses que apareixen al seu article. JMCA no va tenir cap germà capellà anomenat Josep Baptista. Tenia un germà anomenat Joan que era músic.
    Ni Francesc Berenguer ni JMCA varen tenir res a veure amb l'església de Sant Miquel dels Sants (C/ Escorial)ja que es va construir després de la guerra civil. En aquesta església només hi ha un Sant Crist de JMCA.
    Posseeixo diverses fotografies de l'altar de la capella del Santíssim de l'església de st. Joan, fetes per JMCA, en què, al darrera hi ha escrit per ell mateix "projecte de Francesc Berenguer, realització de JMCA". No sé si això es pot considerar un document. D'altra banda JMCA no va treballar mai per Gaudí, excepció feta del temps que va treballar al taller de la Sagrada Família. Però va treballar molt amb Francesc Berenguer, l'autor de l'esmentada capella, segons JMCA.
    Francesc Berenguer va dibuixar molt per a Gaudí. Algun dibuix el va fer 14 vegades fins a deixar-lo com Gaudí volia. Per tant, estava molt familiaritzat amb "l'estil" de Gaudí i podia "fer-ne ús".
    Vull afegir una anècdota. El meu avi va coincidir amb en Gaudí a casa d'en Berenguer el dia de la mort d'aquest. Encara recordo el meu avi explicant que aquell dia en Gaudí estava molt enfadat i cridava "¡M'han tallat el braç dret!". Heus aquí la consideració en què Gaudí tenia en Berenguer.
    Penso que cal reconèixer la vàlua i els mèrits dels col·laboradors del geni, i que això no desdiu dels mèrits d'aquest. És un mèrit elegir bons col·laboradors. D'això n'hi ha bons exemples a la Història de l'Art.

    Joaquim Camps, escultor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sr Camps, moltíssimes gràcies pel seu missatge!!! corregiré el text avui mateix i disculpi les incorreccions! Estaria encantada de poder parlar amb vosté sobre el seu avi! si li sembla bé m'envia un mens a beliartigas@hotmail.com i jo et truco? Moltes gràcies de nou

      Elimina