15 set. 2016

TOTS ELS CAMINS A SANTA MARIA DE RIPOLL EM PORTEN FINS A GAUDÍ? 3era PART D'UN MATEIX ESTUDI



Fotografia del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Autor desconegut. (AFCEC)


Amb aquest article d’avui torno a quatre anys enrere, segueixo amb un tema que ja vaig tractar en dos textos publicats en aquest blog durant els mesos d’abril (Enredar la troca. Gaudí vs. Francesc Rogent) i de desembre de 2012 (A la mort de Joan Bassegoda. L'altar del monestir de Ripoll i Gaudí) i on em preguntava sobre la possibilitat que l’arquitecte Antoni Gaudí fos un dels professionals que van participar en la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll. 

Per a arribar fins a aquesta “suposició”, pq ara per ara segueix sent una suposició, vaig necessitar topar-me casualment amb una notícia que publicava La Vanguardia del 20 de març de 1889: 

“El arquitecto D. Antoni Gaudí se ha encargado de las obras del altar mayor de la iglesia de Santa Maria de Ripoll que se está restaurando”.

La mateixa nota que un dia més tard també apareixia a la premsa gironina, La Nueva Lucha

Al diari La Dinastia del 4 d’abril de 1889 es repeteix el que s’havia publicat uns dies abans: 

“Aplazado para el venidero año la ceremonia de consagración del cenobio de Santa Maria de Ripoll. El altar mayor de esta basílica será obra del arquitecto don Antonio Gaudí. Se destina para sufragar los gastos correspondientes al coro del mencionado altar, que recordará el magnífico que había existido, el donativo de la Reina Regente, con otras cantidades ofrecidas por personas amantes del arte y de las tradiciones de nuestra tierra”. 

La nota va tenir el seu ressò en els dies següents en altres publicacions espanyoles com El Ripollès (24/3/1889), La Voz del Pirineo (30/3/1889), El Possibilista (31/3/1889) o La Dinastia (04/04/1889).

Potser va ser un error, però tampoc he trobat cap altre nota en la que l’arquitecte Gaudí, en aquells anys en ple auge de la seva carrera professional,  rectifiqui aquesta notícia, un fet que potser no ens serveix per donar total credibilitat a la notícia, però em fa pensar que no la podem deixar de banda.

Fotografia de Joaquim Morelló, realitzada abans de 1912 del baldaquí a l'altar Major. (AFCEC)

Dos anys més tard al setmanari El Siglo Futuro del 29 de setembre de 1891  una nova nota atribueix l’altar major al “jove arquitecto Sr. Rogent”, autor també de l’altar del Sant Crist en una de les set capelles del creuer. Revisant l'hemeroteca puc dir que aquesta notícia no va patir el mateix efecte "tsunami" que la que atribuïa l'altar major a Gaudí, tot i que si que hi ha moltes notícies que ens parlen de la col.laboració de Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898), autor també de la conversió de les velles casetes de pescadors sitgetanes en el reconegut Cau Ferrat de Rusiñol,  en les obres de restauració del monestir de Ripoll. 


Fins aquí em vaig quedar a desembre de 2012, fa gairebé 4 anys. No us nego que aquells dies hi vaig seguir donant voltes, però poc a poc ho vaig anar abandonant fins que fa pocs dies, i buscant informació sobre un altre tema diferent, vaig trobar noves dades que segueixen relacionant a Antoni Gaudí amb el disseny d’aquest altar major, encara que sigui de manera indirecta. 

A La Veu de Montserrat de l’1 de desembre de 1888, tres mesos abans de la notícia a La Vanguardia sobre l’autoria de Gaudí en el disseny de l’altar, llegim una crònica sobre les obres de restauració del monestir de Ripoll. En aquesta  tracten la visita del bisbe a les obres, juntament amb l’arquitecte director Elies Rogent, i els joves arquitectes Rogent i Amigó, un grup d’especialistes que van estudiar els escassos fragments de mosaic del segle XI que es conservaven i així “assolir una reconstrucció aproximada (per al quadrat central del creuer), un encàrrec que se li va fer a l’artista Sr. Pellarín, autor de mosaic de la cripta de la Sagrada Família de Barcelona”. 

Pocs dies més tard, a la mateixa La Veu de Montserrat es publica una nova nota, repetida en 6 de gener de 1889 a Lo Catalanista:

“En lo Monestir de Ripoll van seguint las obras, encar que s’ha reduhit ja la brigada de treballadors. Lo frontó s’està acabant y ab ell quedará terminada la restauració de la massa del edifici. (….) Pracitcadas ja las excavacions necessarias en lo presbiteri, pera descubrir tots los vestigis de las primitivas iglesias de Ripoll, y no haventse troba mes que las pesulturas que ja mencionarem días passats, s’ha precedit á terraplenar tot lo sal del crehuer, pera colocarhi’l paviment de mosaich, reproducció del antich que hi havía del temps de Abat Oliva. Aquest mosaich ja te qui’l costeja, y sa execusió’s confia al artista Pellarin, que te acreditada sa pericia ab paviments com lo de la cripta de la Sagrada Familia de Barcelona”.  (sic.)

L’artista Luigi (Luís) Pellarín fou un expert en l’art del mosaic romà. Procedent  d’Itàlia, possiblement membre de la família del reconegut mestre mosaistic Pietro Pellarin, de Friuli, Piemont, va arribar a Barcelona durant la década dels 80 de segle XIX. Aquí realitzà diversos treballs entre els quals destaca la col.laboració amb l’arquitecte Joan Martorell realitzant els paviments de l’església de les Saleses al Passeig de Sant Joan de Barcelona. 

Segons afirmava el Dr. Joan Bassegoda, Antoni Gaudí, deixeble, col.laborador  i amic de Martorell, també va participar en el disseny d’alguns punts d’aquest projecte, realitzant el disseny  de l’enteixinat central del sostre de l’església. Fou el mateix Martorell qui va recomanar a Gaudí com a nou director de les obres del Temple expiatori de la Sagrada Família, projecte que va agafar oficialment el 3 de novembre de 1883, substituint en el càrrec a Francesc de Paula Villar, el qual ja havia deixat a mig fer la cripta de la basílica, espai que anys més tard seria decorat amb mosaics realitzats pel mateix Louis Pellarín.

Mosaics cripta Sagrada Família

Mosaics cripta Sagrada Família

Mosaics cripta Sagrada Família


També es creu que l’any 1888 Pellarín fou l’encarregat de realitzar els treballs de mosaic pel pavelló reial, actualment conegut com a Palauet Albéniz, de l’Exposició Universal de Barcelona.  Aquell mateix any Pellarín també consta com un dels expositors espanyols que van participar en aquesta gran fira on va obetenir una medalla. 

Sobre aquest artesà hem trobat poca informació i cap fa menció a la participació d’aquest en el paviment de Santa Maria de Ripoll. Les poques referències s’han publicat a la tesi doctoral “La Rinascita dell’arte musiva in epoca moderna in Europa. La tradizione del mosaico in Italia, in Spagna e in Ingliterra” de l’històriadora de l’art italiana, la Dra. Ottobrina Voccoli, presentada l’any 2010 a la Universitat de Barcelona; i al llibre Tessel.la a Tessel.la. Els mosaïcistes del taller de Sant-Yago Padrós, d’Ana Ferández Álvarez, publicat l’any 2010 per la Fundació Torre del Palau.   

Així doncs, fàcilment Antoni Gaudí i Luigi Pellarin, col.laboradors de l’arquitecte Joan Martorell,  podrien haver treballat conjuntament en la reforma de l’altar i del paviment de Santa Maria de Ripoll…. una afirmació que encara es pot veure amb més possibilitats de ser real si introduïm un altre personatge molt lligat a la vida i obra de Gaudí.

A El Siglo Futuro i a La Iberia del 21 de gener de 1890 i al Diario oficial de avisos de Madrid del 22 de gener de 1890 es publica una notícia que introdueix aquest nou protagonista: 

“Según dicen en Barcelona el opulento capitalista don Eusebio Güell ha regalado para ser colocadas en el baldaquino del monasterio de Ripoll dos magníficas columnas de alabastro oriental que proceden de las canteras que dicho señor posee en Garraf. Las comunas son de una sola pieza y miden 12 palmos de altura”

Al  Eco de Sitges del 9 de febrer de 1890 es publicava: 

“Don Emilio Güell ha regalado cuatro magníficas columnas de alabastro oriental, procedentes de las canteras que este acaudalado propietario posee en las costas de Garraf con destino al altar mayor de la iglesia de Santa María de Ripoll. Estas columnas que son de una sola pieza de unos 2,50 metros de alto, han sido labradas por el señor Ventura”. 


Els marbristes Ventura Hermanos, amb tallers a Ronda Sant Antoni número 70 i Carrer de Muntaner número 6 de Barcelona, van ser els grans col.laboradors de Gaudí en la realització dels treballs de marbre del Palau Güell de Barcelona, obra realitzada entre 1886 i 1888.  Igual que les columnes regalades per Eusebi Güell a Santa Maria de Ripoll, la majoria de la pedra utilitzada per a la decoració del Palau Güell, on també trobem “alabastre oriental sanguini” a  parets i elements estructurals de l’edifici, procedien de les pedreres que el propietari tenia al massís del Garraf. 

L'alabastre oriental és una tipologia d'alabastre calcari, molt translúcid i que permet ser polit. Un exemple prodria ser aquestes columnes... però no són les que busquem i no sabem ben bé com estaven treballades.... 

A la Monografia de la Casa Palau y Museu del Excm. Sr. D. Eusebi Güell y Bacigalupi, publicada pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1894, trobem un catàleg d’especialitats artístiques, i dins del capítol d’escultures ens descriu:

“En altre del corredors (vestíbul del entressol) hi ha guardadas tres columnas de alabastre oriental, de la pedrera de Garraf, notables com á pessas de gran dimensió (prop de 3 metres).” (sic.)


Unes característiques similars, per no dir exactes, a les columnes que van col.locar a Santa Maria de Ripoll……

També van ser els germans Ventura els encarregats de realitzar l’any 1884 l’altar de marbre per a l’església de Portbou, projecte realitzat per l’arquitecte Joan Martorell, ja anomenat en aquest article. Joan Bassegoda, i posteriorment Xavier Jove, també tenen la teoria que Antoni Gaudí va col.laborar un cop més amb el seu mestre en aquest projecte gironí….

Així doncs no seria gens desencaminada la hipòtesis que Eusebi Güell hauria encarregat al taller Ventura l’elaboració de les columnes de marbre que Antoni Gaudí hauria dissenyat per a l’altar major de Santa Maria de Ripoll. Però a dia d’avui no tenim cap document que ho certifiqui. 

Foto de l'altar realitzada per Jaume Biosca 1919 (AFCEC)

El dissabte 17 de juny de 1893, pocs dies abans de la inauguració es diu:

“Lo Sr. Vives de Barcelona, escultor en marbre, ha enviat ja a Ripoll la part de l’altar major que se li havia encarregat, y juntament hi ha enviat també les quatre làpides de marbre treballades y gravades amb molt d’art”.

Es tracta d’unes peces realitzades pels escultors Vives i Albareda de Barcelona. Un any abans, a La Vanguardia del 14 d’octubre de 1892 ja es publica una notícia sobre algun d’aquests elements artístics destinats a Ripoll: 

“Hemos tenido ocasión de ver en el taller que para labrar mármoles tienen los escultores señores Vives y Albareda en la calle de Floridablanca esquiba a la de Villarroel, dos preciosos sarcófagos que, con planos del arquitecto señor Rogent, han construido por encargo de la distinguida familia de Prats y Roquer, con destino a una capilla que será instalada en el histórico monasterio de Ripoll.

Foto realitzada l'any 1927 per Carles Fargas (AFCEC)

El dia 2 de juliol de 1893 el bisbe Josep Morgades va beneir el nou altar major, tot i que les obres de restauració no estaven acabades i van seguir durant uns quans anys més. 


A l’estudi de Maria Pilar Soler sobre el Cimbori de Ripoll, publicat l’any 1990, s’assegura que Gaudí va assessorar a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble seu, sobre on era el millor lloc per situar el baldaquí que Rubió havia dissenyat per al monestir, decidint que aquest hauria d’estar al centre del creuer de la basílica. La peça, que va ser destruïda durant la Guerra Civil, estava envoltada per cinc bells tapissos realitzats per Joan Llimona, obres que es van salvar i que actualment es conserven restaurades. L’altar major de la Basílica de Santa Maria de Ripoll, amb el baldaquí i els plafons de Llimona, fou inaugurat el dia 28 d’abril de 1912 amb una solemne missa.


Com eren les columnes d'alabastre oriental que van regalar  Eusebi Güell? Quan van desaparèix? Pq Gaudí va opinar sobre on posar aquest baldaquí? Com és que se li va encarregar a Joan Rubió aquest projecte? Doncs segueixo deixant el tema obert... seguirem!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada