7 set. 2016

EXPOSICIÓ "ENRIC GALWEY A LA GARRIGA" O COM ELS XAVIERS ET FAN ENTRAR A LA "SECTA GALWEYANA"

Retrat d'Enric Galwey realitzat per Ramon Casas.

El dimecres 14 de setembre de 1927, a la Vanguardia es publicava la següent notícia:

“La Garriga.  En el salón del “Céntric Club” se inauguró una escogida exposición de cuadros del artista don Enrique Galwey.
Con este fin los socios de dicho centro y en homenaje al artista organizaron un escogido repertorio de festejos.
Se vio concurridísimo de distinguida colonia veraniega, tanto de la localidad como de los pueblos vecinos.
La exposición viene siendo muy visitada.”



Doncs aquest divendres 9 de setembre de 2016, 89 anys després, alguns  dels  paisatges que Enric Galwey i Garcia (Barcelona, 1864-1931) va realitzar durant les seves moltes temporades a la Garriga, tornaran a ser exposats a la població. Aquest cop el lloc triat no és el Céntric Club, sinó que serà a la Sala Andreu Dameson, a la Plaça Dachs.  

Em costa començar aquest article….tinc masses coses a dir, masses idees per posar en clar, i molta gent a qui donar-li les gràcies….. així que potser millor que comencem pel començament.

Fa tres anys en Xavi Triadó, amic, fill d’amics i mestres, company de carrera, 99% culé per convicció i 1% per portar la contraria al seu pare, historiador de l’art….  va morir deixant molts buits, masses, entre molta gent, moltíssima. En aquell moment per a molts el món va semblar que s’aturava, que res podia continuar, que davant de pèrdues com aquestes la vida perdia el seu sentit…. però per sort, i per llei de vida, VIDA, anaven  equivocats i sempre hi ha persones, objectius, il.lusions, projectes…. que fan que la vida dels que queden continuï el seu camí, sense oblidar mirar de tant en tant enrere…..

Aquesta exposició “Enric Galwey i la Garriga” és  l’exemple de hi ha projectes que, tot i semblar que quedaven aturats  amb la mort d’en Xavi, finalment es converteixen en una realitat gràcies a l’amor i generositat dels seus pares i germà, a l’amistat i complicitat d’amics com en XavierVidal-Folch i  a la bona disposició d’entitats com l’Ajuntament de la Garriga.

L’exposició que s’inaugura divendres és un pas més, un nou pas, diferent però a compassat, que segueix  els que va iniciar en Xavier Triadó, acompanyat de la passió de  l’altre Xavier, en Vidal-Folch, en l’estudi del pintor barceloní Enric Galwey i Garcia. Una investigació que va quedar a mig camí i que entre tots intentarem que arribi al cim, allà on els núvols semblen esdevenir el darrer obstacle per arribar al nostre objectiu.



Però el primer ascens ha estat costós, difícil, ple de temors, silencis…. i per seguir es necessita agafar aire, posar les coses clares, deixar-ho tot a la vista…. i que millor que començar amb aquesta exposició en la quual es podrà conèixer millor quina ha estat l’evolució pictòrica de Galwey al llarg dels seus quadres garriguencs, uns paisatges boscosos, d’una verdor exultant, a vegades angoixant, que sembla impedir el pas de la llum i l’aire, comparteixen espai amb  altres obres d’una atmosfera més obertes, més lluminoses  i en les que els núvols es converteixen en els grans protagonistes.

Entre la mostra de 1927 i l’actual, a la Garriga se n’han organitzat tres més durant els anys 1941, 1969 i 1982, fet que evidencia el respecte que aquesta població té vers Enric Galwey, el qual va començar a freqüentar-la a partir de 1886 quan la seva tia, Maria de las Nieves Galwey, comprà al poble una propietat que reformà i readaptà a les seves necessitats, una casa que es coneixia com a Torre Nieves.



 Aquest edifici, actualment desaparegut, podria ser una de les cases que es veuen en el gran quadre que serveix per il.lustrar el cartell anunciador de l’expo, una obra d’aire noucentista, plena de llum, com els paisatges de Sunyer, Mir, Rusiñol, etc…  una obra diferent que ens serveix per allunyar, ni que sigui durant uns instants, la idea de Galwey simplement  com pintor  seguidor de Vayreda i  màxim representant dels paisatges de l’escola d’Olot.

Com he dit, aquesta exposició és un punt i seguit a l’estudi iniciat per Xavi Triadó i com a tal necessita un petit respir per continuar la història de Galwey amb sentit i coherència. Confesso que jo no era una gran coneixedora de l’obra, i encara menys de la vida d’Enric Galwey, però la passió que m’ha transmés Xavier Vidal-Folch, així com la il.lusió i respecte que ell demostra en la continuïtat de la feina iniciada pel seu amic, ha fet que en molt poc temps m’hagi convertit en una nova seguidora, i totalment convençuda, de la “secta Galweyana”…

Falta un llarg camí d'investigació i recerca per arribar a conèixer amb tot detall l'obra i la vida de Galwey, un fet que suposa que cada dia que passa descobrim i coneixem noves dades que amplien i completen les que hem pogut documentar fins a dia d'avui. Un treball continu, viu i ple de sorpreses que té en aquesta exposició una oportunitat per fer que més gent entri a formar part d'aquest club de fans de Galwey. 

Així doncs, aquí deixo aquest primer text sobre Galwey, amb la recomanació que, si podeu, us escapeu a la Garriga per poder conèixer les obres de l’artista, i de pas passejar per aquesta bella población plena de joies arquitectòniques que ens recorden el destacat protagonisme  que va tenir durant el segle XIX i XX entre les famílies benestants de Catalunya.

El proper ja serà un altre d'aquells rotllos que acostumo a penjar en aquest blog.... però amb la voluntat de seguir amb el coneixement d'aquest gran pintor que per coses de la vida he començat a investigar i estudiar.

Gràcies a tots!!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada