7 jul. 2016

CARTA AL PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT PER l'ANY RAMON CASAS



Apreciat President Carles Puigdemont.
Des que ahir vaig llegir les seves paraules en l’acte  d’inauguració de l’any Ramon Casas, per cert, un acte que arriba una mica tard, quan algunes de les principals exposicions ja han tancat, com la del Museu del Modernisme de Barcelona, o estan a punt de tancar, com la de cartells al Reial Cercle Artístic de Barcelona o la de Júlia el desig al Cercle del Liceu,  hi ha una de les seves declaracions que em retrona al cap i li vull explicar el perquè:
“Hem d’estar a l’alçada del llegat de Ramon Casas, compromès amb la modernitat i la responsabilitat social”.
Doncs, tot i la meva intenció de fer-li cas, i més per l’afecte i respecte que, des del primer moment, tinc vers la seva persona i per la seva valentia a l’hora d’acceptar aquest repte en el qual es troba immers, em sap greu però aquest cop no puc. I no és perquè no vulgui, sinó que arribem tard, molt tard o massa tard, per complir el que vostè ens demana… estar a l’altura del llegat de Ramon Casas…..
Per què dic això?                                                                      
La primera raó
Aquest acte de presentació, així com les seves paraules, van tenir com escenari el monestir de Sant Benet de Bages. Al meu entendre tota una hipocresia (no seva, sino dels organitzadors), ja que no podem oblidar, o jo no puc oblidar, que just ara farà tres anys, la fundació Catalunya Caixa la Pedrera va treure a subhasta unes 200 obres d’art procedents de la col.lecció que Ramon Casas va anar creant al monestir de Sant Benet. Evidentment es tracta d’una fundació privada que pot fer el que vulgui amb les seves propietats, però el silenci i ostracisme amb el que es va portar aquesta venta em fa que pensar. Així com tampoc trobo que sigui un exemple de conservació del llegat de Ramon Casas, i menys quan la part venedora és una fundació que té com a base i reclam la difusió cultural.
La segona
Aquesta venda de la col.lecció de Ramon Casas fou només la gota que va fer vessar el vas pel que fa a les perdues sofertes pel llegat de Ramon Casas.
Fa cinc anys, a Sitges, un altre dels llocs protagonistes de l’Any Ramon Casas, es va enderrocar la que actualment coneixem com a casa Rocamora, casa d’hivern de Charles Deering i que forma part del conjunt del Maricel de Mar. Quan Deering, per desavinences amb Miquel Utrillo, va decidir abandonar Sitges i emportar-se amb ell la seva gran col.lecció d’art,  la va regalar al seu gran amic Ramon Casas, el qual, juntament amb la seva esposa Júlia, va fer-hi diverses estades i va pintar-hi interessants quadres.
Doncs bé, tot i ser un edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció,  i tot i la lluita d’alguns per tal d’impedir aquesta desfeta patrimonial, la casa de Ramon Casas a Sitges, va ser enderrocada per tal de convertir-se en un nou edifici de ferro i formigó sense cap altre valor patrimonial que la façana de carrer que, miraculosament, es va conservar.
 Però en l’acte d’ahir també hi van participar,  fent intensos elogis sobre la figura de Ramon Casas, membres del govern actual i representants institucionals que, en aquells durs moment de lluita per intentar conservar la casa Rocamora i modificar desastres com el que va tenir lloc al Cau Ferrat,  ocupaven altres conselleries o encara no formant part dels ens públics,  i no van moure ni un dit quan se’ls hi va demanar la seva opinió, ajuda o un simple gest de suport (i no em refereixo a vostè, que en aquells moments prou feina tenieu a Girona intentant que no es carregués d’un “PLUMAsso” tot el vostre patrimoni noucentista).
Uns representants públics que ara busquensota les pedres maneres d’homenatjar a Ramon Casas, i no van escoltar, i molt menys acceptar, la proposta feta des de la Plataforma SOS Sitges de crear a la “nova” casa Rocamora el museu Ramon Casas, i així  minimitzar la pèrdua que suposava l'enderroc de l’edifici. Una proposta que tenia com a objectiu, no sols “disculpar-nos” per la nostra desídia, sinó també aprofitar les oportunitats culturals que suposaria tenir, en un mateix espai, tres museus claus per entendre i explicar la història cultural més recent del nostre país: Cau Ferrat amb Rusiñol i el Modernisme, Museu Ramon Casas, per ser ell qui va portar a Sitges Rusiñol, Utrillo i posteriorment a Deering, multimilionari americà propietari del que hauria pogut ser el tercer museu, el Maricel, exemple de Noucentisme….

I acabant amb unes altres paraules seves:
“Hem de veure quin és el nostre rol com a generació compromesa amb la modernitat, la cultura i la mirada cap a l’exterior i intentar que, en un futur, també algú pugui dir que hi va haver una generació de catalans capaços de fundar nous clàssics”….
Doncs també li haig de dir que, desgraciadament, aquest “mandat”, ara per ara, i tot i que ho hem intentat, sembla que tampoc el podem complir.
Però President, no defallirem!….  amb el temps, i a base de “cops”, he arribat a la conclusió que el veritable respecte a l'art i al nostre patrimoni es demostra des de baix, des de la raó, des de la lluita pels teus ideals sense esperar res a canvi, per l’estima vers la nostra cultura, el nostre poble, el nostre país.  I si algú prefereix no baixar arran del poble i mantenir un protagonisme més institucional, com a mínim que valori la feina dels altres i no pas l’amagui o la faci seva.
Costa assumir-ho, però tots ens fem grans i les generacions que ens segueixen sembla que pugen amb nous valors…. o això vull pensar i amb aquesta idea educo els meus fills. En estimar, valorar, respectar i lluitar pel que creuen que és just i necessari.
I fins aquí el motiu del retronar de les seves paraules al meu cap. Espero que, si arriba a llegir aquesta carta, entengui els meus dubtes sobre aquest merescudíssim any dedicat al pintor Ramon Casas, així com també li asseguro que, sempre que pugui i no sigui massa tard, intentaré fe-li cas en les seves recomanacions per aconseguir aquell país lliure que tots tan anhelem.
Atentament

Beli Artigas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada