4 maig 2016

PÍNDOLES PER l'ANY RAMON CASAS 2: LA SENYORETA B O ÀNGELS BURÉS DE JUNCADELLA



Seguint amb les píndoles de l'any Ramon Casas, avui ens centrem en un quadre realitat pel l'artista l’any 1907.  Ramon Casas va pintar aquest “Retrat de la Srta. B”, oli sobre tela de grans dimensions, 255x258 cm, que es va exhibir a la V Exposició Internacional de Belles Arts celebrada a Barcelona aquell mateix any. El gran oli es mostrava en una sala decorada per Miquel Utrillo,  juntament amb quadres de Santiago Rusiñol, i altres obres del mateix Casas, com un estudi pel “Retrat del Rei Alfons XIII”, el “Retrat de la Senyora Baladia” i  la  “Sargantain”.
 

Sobre La Sargantain, retrat de Júlia Peraire que pertany a la col.lecció del Cercle del Liceu, no puc explicar res de nou que no s’expliqui en el catàleg de l’exposició “Júlia, el desig”, que s’inaugurarà aquest  9 de maig al mateix Cercle del Liceu. De Teresa Mestre,  Sra. Baladia, de la qual Ramon Casas en va fer dos retrats,  també s’ha escrit molt, per ser ella la protagonista de la “Ben Plantada” d’Eugeni d’Ors. I el Rei Alfons XIII també el coneixia tothom...Però, qui era la Senyoreta B.?

Doncs la senyoreta B era Àngels Burés Regordosa, filla de Francesc Burés i Borràs i Eulalia Regordosa Soldevila, coneguda com Doña Li, els quals també tenien altres dos fills, Esteve, mort a Barcelona sent molt jove l’any 1914, i Francesc Burés Regordosa, mort l’any 1946 sense deixar descendència. 

El pare de l’Àngels era Francesc Burés Borràs, reconegut industrial textil procedent de Manresa i hereu de la casa Burés Hermanos. L’any 1900 Francesc Burés adquireix una gran solar a la cantonada del carrer d’Ausias March i carrer Girona, i encarrega a Francesc Berenguer el projecte de la que seria la seva gran casa familiar. Com que Francesc Berenguer no havia aconseguit el títol d’arquitecte, els plànols de l’edifici estan firmats per Miquel Pascual. 






Entre 1900 i 1905 a la casa hi van treballar els millors artesans i artistes del moment per tal d’aconseguir el programa decoratiu que havia ideat Oleguer Junyent, realitzant ell mateix les pintures murals que decoraven les parets de menjador principal de la casa, mal anomenada, potser per les pintures que decoren les parets de l'habitació, com la sala dels nens.








Gaspar Homar va ser l’encarregat de realitzar els mobles i els treballs de fusteria, principalment al menjador de la casa, on destaca la bellíssima llar de foc en la qual, mitjançant un acurat treball de mosaic, s’hi representa una escena del conte de Hansel i Gretel, realitzat juntament amb Joan Carreras, l’escultor que també elaborar uns panells que representen els esports de moda entre la burgesia, i en entre els quals hi apareix l’equitació, un esport molt en voga en aquell moment, tal i com es demostra en el retrat de Casas;  també hi va treballar Pau Roig Cisa, pintor que dissenya els mosaics de terra. 




Important és el treball del pintor i escultor Antoni Coll i Pi, autor de diverses escultures, com l’ós bru que trobàvem al peu d’escala, al vestíbul de la casa, amb una làmpara agafada entre les seves urpes, així com també són d'ell algunes de les pintures murals que decoraven el pis principal, com el sostre de la sala de música. 



Els treballs de vidre, especialment la gran claraboia del vestíbul i els finestrals del principal, eren obra d’Antoni Bordalba.  



I com podeu veure en aquest fotografia realitzada a mitjans dels 20 per Carles Fargas i Bonell, membre del Centre Excursionista de Catalunya, el quadre de Ramon Casas de la senyoreta Burés va presidir el passadís de la casa, compartint espai i protagonisme amb un altre quadre del pintor, una "vista del claustre de Sant Benet de Bages", obra que està catalogada amb el num 637 del catàleg raonat realitzat per Isabel Coll i Mirabent. 




En aquest imponent edifici hi va viure la família Burés Borràs durant molts anys i del mateix Carles Fargas tenim fotografies com les que publiquem a continuació i en les que veiem la sala de jocs amb les copes, la capella interior o el tocador de la Sra Burés.







Els pisos superiors es van destinar al lloguer. Entre els llogaters més reconeguts hi trobem al polític i advocat Francesc Cambó, el qual l’any 1911 hi instal.la el seu despatx. Al dietari que escriu el mateix Cambó entre 1936 i 1940, i fent referència a la mort del també advocat Josep Roig i Bergadà, que ja l’any 1908 té el despatx al carrer Girona 18, principal 3ª,  llegim: “ El seu despatx del carrer de Girona nº18, en el mateix replà on vaig tenir el meu durant tants anys, tenia una porta de vidre de colors amb aquesta inscripció en lletres gòtiques: “Labor prima virtus”. 

Però aquest edifici no és l’únic que va construir la família Burés a Barcelona durant aquells primers anys del segle XX. L’any 1902 Ignasia Burés i Arderiu, tia paterna de Francesc Burés i sòcia d’aquest en la fàbrica tèxtil, i el marit d’aquesta, Antoni Salvador Safont, van encarregar a Juli Batllevell la construcció d’un edifici de vivendes al carrer de Casp, just al costat de la reconeguda Casa Calvet d’Antoni Gaudí. 



El constructor de la casa Antoni Salvador fou Enric Pi i Cabañas, soci i gran amic de l’arquitecte Batllevell, un tàndem que dos anys més tard, l’any 1904, tornen a treballar per a la família, aquest cop per a Antònia Burés, germana de Francesc, al carrer Ausias March 42-46, per a la que dissenyen una original façana amb dos grans arbres de pedra, uns pins que han portat a moltes especulacions, històries i autories encara no aclarides del tot. El matrimoni Torrens Burés vivia a la casa Torrens de Manresa, coneguda com la Buresa, però a la casa de Barcelona s’hi van instal.lar els seus fills, i avui encara hi viuen els descendents d’Antonia Burés, que estava casada en primeres nupcies amb Llogari Torrens Serra (1847-1915), i amb el que va tenir tres fills: Mº del Rosari, Francesc i Estevan. Abans de tornar a la família d’Àngels Burés, protagonista del quadre de Ramon Casas, faig un petit incís per referir-me a la relació entre Antonia Burés i Sitges. 


A Sitges la senyora Burés, casada en segones núpcies amb Conrad Subirà Tàpies, llibreter de Manresa (1863-1926) va passar llargues temporades a la platja Sant Sebastià, a la casa que porta el nom del seu segon marit, realitzada l'any 1920 per l'arquitecte Bernat Pejoan Sanmartí (1864-1926). A la façana de la casa encara es conserva el Sant Antoni de ceràmica. 




L’any 1931 encarrega a l’arquitecte Josep Danés Torras la construcció d’un xalet, Villa Antònia, a l’Avinguda Sofia cantonada amb el carrer Mossen Llopis. 



Tornem a Àngels Burés. La noia va néixer a Manresa l’any 1888,i morí l’any 1972 als 84 anys. L’ny 1905 la família es va traslladar a viure a la capital catalana on  s’havien fet construir la gran casa  al carrer Girona 12-18, xamfrà amb carrer Ausias March 42-46. Conèixer la història d’aquesta família em fa dubtar sobre l’any en que es va realitzar la decoració de la coneguda sala de nens, ja que aquell any 1905 els fills Burés Regordosa no eren tan petits com per tenir una sala de jocs. Àngels ja tenia 16 anys, i els altres dos no se n’allunyaven gaire d’aquesta adolescència....



L’any 1907 va ser important per a la família Burés i especialment per a la filla. A principis del mes de febrer de 1907 Maria dels Àngels es va casar amb l’advocat Josep Maria Juncadella i Robert. La ceremònia va tenir lloc a la capella particular de la recent estrenada casa, i presidida pel Bisbe d’Urgell, el Dr. Benlloch. Els pares de la núvia van convidar amb un dinar. Una foto, que demostra el reconeixement social de la parella, es va publicar a La Ilustració Catalana del 17 de febrer de 1907.

Així doncs, si el quadre va ser pintat l’any 1907, com indica a la firma, podria tractar-se d’un regal de casament? El quadre ens mostra una noia de vint anys, una bella jove moderna, serena valenta i amb idees pròpies. No es retrata asseguda en una còmoda cadira, ni de peus en un espai burgès, tal i com apareix a la foto del casament,  ella tria ser pintada dalt d’un majestuós cavall, una solució pictòrica utilitzada per Ramon Casas l’any 1905 amb el retrat eqüestre del Rei Alfons XIII, obra que també estava exposada en la mateixa Exposició de Belles Arts. 

Però abans d’acabar l’any, el 10 de novembre de 1907, moriria el patriarca de la família, Francesc Burés. La mare va continuar vivint a la casa del carrer Girona amb els seus fills, en aquell moment solters. Però i la filla? Potser la nova parella, que va tenir dos fills, Josep Maria i Francesc, es va traslladar a viure amb la mare?  Si fos així, podria ser que la bella sala dels nens es decorés a principis de la dècada de 1910, anys quan van néixer els fills de la parella Juncadella Burés. Potser va ser un encàrrec destinat als néts de la senyora Eulalia Regordosa?

Aquesta idea podria recolzar-se per l’amistat que Francesc Burés i la seva mare Eulalia Regordosa tenien amb artistes del moment, entre els que podem destacar el mateix autor del projecte de decoració de la casa Burés, l’escenògraf Oleguer Junyent (1876-1956). Durant el mes de setembre de 1914 Francesc Burés Regordosa, juntament amb el seu cosí Mariano Recolons Regordosa i el mateix Junyent, va formar part del grup que van realitzar una excursió a Núria, acompanyant al Bisbe d’Urgell, el Dr. Benlloch, el mateix que va casar la germana uns anys abans.  

Per a Oleguer Junyent el tema de Hansel i Gretel no li era desconegut. Durant la primavera de 1907 al Teatre Principal de Barcelona es va presentar la versió catalana del conte de Humperginck, una versió adaptada per Joan Maragall, “Ton i Guida”, que va comptar amb l’escenigrafia del mateix Junyent i del seu soci i company, Vilomara. Entre 1908 i 1909 Junyent va realitzar la volta al món, viatge que li va permetre conèixer tots els estils artístics que dominaven el panorama cultural del moment. 

També Junyent fou amic, company de viatge i conseller artístic de Francesc Cambó, recordem que també un dels llogueters d’un dels pisos de la casa Burés. 

Acabant….  al pis principal de la casa Burés hi va viure Eulalia Regordosa fins a la seva mort, que tenir lloc a Camprodon l’any 1931. La filla, Àngels hi va seguir amb la seva família. Els fills Josep Maria, casat des de 1934 amb Mercedes Salisach, escriptora que fou Premi Planeta l’any 1975, i Francesc, casat un any més tard amb Encarnació Tusquets, va crear les seves famílies i van marxar a altres cases. A mitjans de la década dels 40 va morir el seu marit, Josep Maria Juncadella. Ella, la noia que havia retratat Ramon Casas l’any 1907, va seguir vivint en aquella magnífic habitatge fins a la seva mort el 2 de febrer de 1972 als 84 anys. 



A partir de la mort d'Àngels la casa va començar a seva decadència, ja que ella va ser la darrera habitant. Passats uns anys de dubtes, la casa va ser comprada l’any 2007 per l’Ajuntament de Barcelona per 26 milions d’euros amb l’objectiu de convertir-la en una centre d’interpretació del Modernisme, projecte fallit que va suposar que un any més tard fos venuda a la Generalitat de Catalunya per tal d'instal.lari oficines (si en voleu saber més, us deixo l'article de José Ángel Montañés al País).  Poc a poc es va anar deixant, uns anys de degradació que ha suposat un gran deteriorament de la casa, una degradació que es pot apreciar en les fotos del blog Recuerdo Abandonado. Un procés que sembla que s'ha aturat, ja que des de l'any 2014 l’edifici és propietat d'un fons britanic que ha iniciat la reforma, remodelació i restauració de la casa Burés …. el temps dirà si l’edifici retornarà a la seva bellesa original o si es tracta d'un altre exemple de desfeta patrimonial.  

2 comentaris:

  1. Hola. Fantastic!!! Voldria demanar-te si pots posar-te en contacte per MEIl al : albert_87_casas@hotmail.com
    Salut!!!!!!

    ResponElimina