27 abr. 2016

PíNDOLES PER L'ANY RAMON CASAS. ¡A LOS TOROS!




"Quien empieza como él ha empezado, ha de llegar donde sólo llegan los elegidos"
 (La Ilustración Artística, 1887)

Enguany Catalunya celebra els 150 anys del naixement del gran pintor Ramon Casas  i seguint el darrer article, el que fa referència a una obra que està atribuïda a  Casas que crec que es tracta d'una obra de Lluís Graner, així com el de l'accident de cotxe a les costes del Garraf, avui torno a les   petites "píndoles" sobre temes "menys transcendentals" relacionades amb Casas, articles que es poden completar amb altres publicats en aquest bloc com la història de la casa de Ramon Casas a Sitges, o la subhasta de part de la col.lecció d'art que Casas tenia a Sant Benet.



Així doncs, i esperant que poguem arribar a trobar resposta a certes qüestions, avui començo amb aquesta magnífica obra que s'exposa actualment al Museu del Modernisme de Barcelona a l'exposició "Ramon Casas . La vida moderna".


Foto publicada a El Periódico

Es tracta d'un quadre de grans dimensions, 205 x 453 cm, que forma part de la col.lecció Fundació Vila Casas, i que sota el títol de ¡A los toros! ser pintat l'any 1886 per un jove Ramon Casas, que acabava de complir els 20 anys.



Un gravat de l'obra va ser publicat a La Ilustración Artística el 17 d'octubre de 1887 i si us fixeu amb les dues fotografies que us penjo, podeu adonar-vos que hi ha algunes diferència.... o més aviat, que falten trossos del quadre.







Al gravat ens presenta un quadre de composició més clàssica que la que hem conegut aquests darrers anys. Així doncs, Ramon Casas sembla que al pintar el moment de l'entrada de gent a la plaça de toros del carrer de Goya de Madrid, edifici de maó d'estil neo-mudejar que es va construir l'any 1873 i que va ser enderrocat l'any 1934, no es va oblidar de plasmar la façana principal d'aquest edifici que en aquell moment era tota una novetat. Aquesta voluntat de no tallar l'edifici, i el fet que al voltant no hi havia gaire construccions, l'obligava a dedicar una gran part de l'espai superior de la tela a pintar el cel que emmarca aquell moment tradicional tant taurí. 




Però el quadre no va ser només tallat per dalt, i una mica per l'esquerra, sinó que per la dreta també podem veure que hi falta un tros. La persona que va tallar el quadre, seguint les ordres de la senyora que acabava d'heretar l'obra per tal que aquesta pogués encabir-se en una paret del seu pis barceloní, va vigilar molt de no tallar ni la firma ni l'any, fet que va suposar que la figura femenina que es dirigeix a unes ara inexistents cases, quedi partida per la meitat, així com una mica del carro. 

Res, unes brutals mutilacions que podem atribuir, per no fer-ho al poc respecte per l'art, al fet que tots, rics i pobres, marquesos i gent del carrer, hem acabat vivint en pisos massa petits per poder tenir quadres tan impressionants com aquest.... 

Però tornant al quadre, que com podem veure gracies al gravat que conservem, originalment  no era "tan modern" com el considerem ara, amb aquests atrevits "talls" de l'espai, la crítica del moment ja hi veu la gran qualitat d'aquest jove pintor quan el presenta a la Sala Parés aquell any 1886 i al Salon des Champs Élysées a París l'any 1887. 



Fotografia de l'actriu Mme Judic
Des de feia un temps Casas ja havia pintat diverses escenes taurines, molt de moda en aquells anys de finals del segle XIX. especialment a França, on alguns dels seus millors pintors, com Edouard Manet, també el van triar per als seus quadres. Fins i tot, actrius franceses com Mme Judic, en va adquirir un. 

Però tot i les bones crítiques pictòriques, Ramon Casas no es salva de l'"estocada torera" que li fan des de la Ilustración Artística per la seva afició als toros "Casas siente decidida predilección por el espectáculo nacional... ¡Es una verdadera lástima".  Una afició que el porta a autoretratar-se entre els assistents a la Plaça de Madrid...



Doncs sí, en aquest punt em costaria entendre a Ramon Casas, però tot i que potser algú pot pensar que les famoses "lligues anti taurines"  és cosa d'ara, us puc assegurar que venen de lluny. Fins i tot, a finals del segle XIX es va organitzar una manifestació a Barcelona per aconseguir una "Catalunya civilisada! (sic)" i entre els organitzadors hi havia un tal Peraire... us sóna el cognom de Peraire? Doncs aquest serà tema per una altra píndola



Per saber més sobre Ramon Casas, "Ramon Casas. Una vida dedicada a l'art", d'Isabel Coll Mirabent. El Centaure Groc, Barcelona 1999. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada