8 març 2016

SENTÈNCIA FERMA PER LES CONTESTES DELS VERSOS DELS DIABLES DE SITGES O ENTENDRE, NI QUE SIGUI JUDICIALMENT, QUE INJÚRIES, INSULTS I AMENACES NO TENEN RES A VEURE AMB LA SÀTIRA



Ara fa just un any de la publicació en aquest blog d'una opinió totalment meva sobre el tema de la demanda contra els versos dels Diables de Sitges, text que podeu recordar aquí.

Avui ja hi ha sentència ferma que  condemna al demandat a pagar 6.000 euros al demandant per "intromissió il·legítima al seu dret de l'honor", així com a publicar la sentència 4 vegades a l'Eco de Sitges.

Per altra banda, la demanda que el condemnat va interposar contra Ramon Artigas Poch en reclamació del suposat deute de 1.600 euros, fou desestimada íntegrament, amb expressa condemna en costes al, en aquest cas, demandant.

I pq dic ara això?, perquè a l'Eco de Sitges i al Diari de Vilanova han fet una lectura imprecisa i equivocada sobre el tema, ja que la reclamació de quantitat no va ser sobreseida, com es diu a l'Eco, ni arxivada com diu el Diari de Vilanova, sino que va ser totalment desestimada. I pel que fa a la publicació de les "respostes de la discòrdia" a l'Eco del dia 26 de febrer va ser una decisió del diari i no del condemnat, com diuen al Diari de Vilanova, ja que aquest el que ha de publicar no són les contestes, sinó l'encapçalament i el "fallo" de la sentència. 

I, en la meva opinió, el més erroni de les opinions que s'han  publicat, i que veritablement pot fer molt de mal a aquesta "manifestació ancestral" que tanta gent diu que vol salvar i protegir, entre els que jo m'hi incloc, són les diverses lectures que alguns fan d'aquesta sentència. 

El títol de l’article a l’Eco de Sitges "La sentència del cas Artigas salva la festa i protegeix la sàtira", com el del Diari de Vilanova, "La justícia respecta la sàtira dels diables", són afirmacions obvies ja que per molt que s'hagi intentat portar el tema per aquest camí, la sàtira mai va ser portada a judici. 

La sàtira, que hauria de ser la veritable protagonista dels versos dels diables durant la Festa Major, no es pot confondre, pq no té res a veure, amb els insults,  injúries i amenaces que una persona, amagada sota una capa de Llucifer, amb una intenció totalment personal i privada, aboca sobre un ciutadà del poble que res té de personatge públic. Amb la lectura de les contestes que aquesta persona ha expressat durant cinc anys, us en podeu fer una idea, ja que en elles la sàtira brilla per la seva absència.




Que quedi molt clar. La sàtira no es va portar a judici, sinó que van ser els insults, les amenaces i les injúries les que van ser demandades, i ara, condemnades.

Així doncs, la sàtira mai va estar "en perill" per aquesta demanda, i com queda clar a la sentència: “lo que se está enjuiciando... una cuestión estrictamente privada que carece de transcendencia popular y que, por lo tanto, lejos de responder a una finalidad satírica o a un ánimo iocandi, por el contrario responde a un ánimo espurio de resentimiento o venganza por parte del Sr. Artigas Masdeu, quien no tiene ningún reparo- todo lo contrario, se aprovecha de ello durante cinco años- en utilizar el personaje festivo de Llucifer como instrumento de escarnio y ataque directo contra un familiar con el que tiene una disputa o discrepancia económica, y un manifiesto sentimiento de resentimiento”.





Aquí, els que, en la meva opinió, posen veritablement en perill la sàtira a les festes populars, i a Sitges en concret, són les entitats públiques i privades, i alguns vilatans a títol personal, que sota el paraigua de la primacia d'un mal entès “dret a la llibertat d’expressió”, i no pas el dret a l’honor d’una persona, no tenen cap problema a l’hora de donar suport públicament, fins i tot arribant a personar-se en la demanda, amb el que això hauria suposat en cas de que haguessin arribat fins al final del procès, a una persona que insulta, amenaça i injuria públicament a un altre vilatà, que amb valentia i convenciment dels seus drets, decideix denunciar els fets, amb la seguretat que no sols la raó, sinó també la justícia, l’assisteix. 

Per cert, unes entitats i persones de caràcter públic i polític  que en el seu moment van fer rodes de prensa, declaracions públiques, tuits, retuits, notes de premsa, comunicats, juntes, taules rodones, propostes d’actes de conciliació pagats per tots els ciutadans, etc... per tractat el tema del “suposat perill" en que es trobava la sàtira i de retruc les festes populars, i que a dia d’avui, i amb una sentència ferma sobre la taula, encara no han fet ni una declaració sobre aquesta decisió judicial  que demostrat que un ciutadà de Sitges va ser insultat, injuriat i amenaçat en un espai públic i mitjançant un micròfon pagat per tots. Ja no cal ni parlar ni d'una simple trucada a demandant  per tal de donar, ni que sigui hipòcritament però com a gest d'educació, el seu suport institucional.




Entenc que per alguns polítics hi ha ciutadans de primera i altres de tercera, i que hi ha moltes vegades que aquests polítics confonen o volen fer confondre a la resta de la ciutadania, actuar per bé de la comunitat quan el que realment fan és actuar per bé d'una amistat personal, executant decisions polítiques que poden afectar, ja sigui econòmica o judicialment, a tots els altres ciutadans.

Així doncs, i em reitero, la sàtira com a tal no ha estat en perill per una demanda totalment lícita i lògica, però amb aquesta sentència, el que sí que queda clar és que ara els versos dels diables de Sitges, i de tot arreu, han de retornar  i centrar-se en la sàtira, un art difícil de dominar i que necessita de ments clares i intel.ligents, i deixar de banda el camí dels insults, les injúries i les amenaces. Ara tenim una primera sentència, que ja ha creat jurisprudència i tots estem avisats... i quan dic tots, em refereixo a tots: Generalitat, Ajuntaments, Agrupacions, persones a nivell personal, etc....perque us puc assegurar que no tothom coneix, estima i respecta tant la festa com els que, injustament, hem estat acusats de posar-la en perill. Ja us ho dic... en alguns casos el llop (amb banyes) el teniu dintre, barrejat amb les ovelles....

I com deia Rafael Font i Farran en un article publicat a la Punta  l’any 1928, que podeu llegir aquí: “Si per casualitat us heu fixat en els diables d’uns anys encà, segurament haureu notat que els seus versos han seguit una trajectòria descendent per passar de les humorístiques composicions d’abans matisades totes d’un finíssim sentit irònic, però mai insultant, en les que es satiritzava graciosament les costums, les modes, els fets polítics, les incidències de partit, i tota l’actualitat d’aquell temps, sense referir-se, però a ningú en concret; fins als descarats insults d’avui dia, dels que val més no parlar. És necessari que davant el trist espectacle que els diables proporcionen cada anys es faci sentir una general protesta de tota la gent de Sitges que ha de sentir-se ferida en el més íntim del seu orgull de bons sitgetans, i també és necessari que aquesta pesada broma que ja dura massa, i que enguany s’ha intensificat encara més, s’acabi a la fi d’un cop..”

I aquí acabo aquest tema, enviant una salutació, la darrera, a tots aquells coneguts que m'he creuat pel carrer i /o jutjats (al qual, per cert, només hi he anat una vegada a la meva vida), i no han sigut capaços, ni/o educats, ni/o valents, de mirar-me a la cara.... no cal que ho tornin a fer... queden saludats de per vida.

1 comentari:

  1. Aunque no escriba por aquí; aunque parezca que no esté; aunque tan siquiera se me recuerde, estoy desde hace al menos seis años. En cada escrito y en cada reivindicación.
    Bien por reivindicar.
    Mí niña: las cosas, todas, tienen precio. El ser humano, dignidad. Cuando te vendas pasarás a formar parte de las cosas, y con ellas del precio. Mientras reivindiques, y reclames el valor moral de los hechos...sera ser humano, persona.
    Te sigo, aunque no lo aparente por los escritos.
    Salut

    ResponElimina