18 febr. 2016

L'ANY RAMON CASAS, SITGES I EL PITJOR ACCIDENT D'AUTOMÒBIL A LES COSTES DEL GARRAF. COSES D'ABSÈNCIES, ANIVERSARIS I COTXES


Ja fa un mes i mig que es van complir els 150 anys del naixement, al carrer Nou de Sant Sant Francesc de Barcelona, de Ramon Casas i Carbó el dia 4 de gener de 1866. Aquest esdeveniment es veu que es celebrarà amb l’organització d’un Any Ramon Casas arreu de Catalunya, que per la tardança en la presentació de l’agenda d’activitats, intueixo que deu tractar-se d’una decisió una mica sobtada, ja que normalment el dia important i central dels Anys Commemoratius és el de l’aniversari que es vol celebrar. Però potser en aquest cas la idea dels seus organitzadors és la celebració l'any 2017 dels 151 anys del naixement de Casas, un número que és cap i cua i ja ho diuen, porten bona sort. Pq imagino que millor passar-se de llarg,  ja que commemorar els 84 anys de la seva mort el pròxim dia 29 de febrer potser és una mica bèstia, no? Res, ja ho diuen (i segur que també ho pensa des del cel dels pintor Alfred Sisquella), més val tard.....




També em sobta que aquest Any Ramon Casas tingui el seu punt neuràlgic i organitzatiu a Sitges. Vist o dit així no sembla una cosa tan noticiable, tot al contrari. Molts ho poden trobar molt normal: Sitges, el bressol del modernisme, el poble que Santiago Rusiñol, després de veure unes obres de Ramon Casas que tenien Sitges com a escenari, va voler visitar i del que en va quedar tan enamorat  que va decidir instal.lar-hi el seu taller museu, el Cau Ferrat. El mateix poble que anys més tard prendria a Charles Deering, el qual també va tenir a Casas com a Cicerone durant la seva visita a Sitges, convertint-se en un dels seus “compinches” en la construcció del gran Palau Maricel. Com també per proximitat documental, ja que  de Sitges és també la doctora en Història de l'Art, Isabel Coll, la  principal estudiosa de l'obra de Ramon Casas, autora de diversos llibres, entre els que destaca el darrer que tracta la relació entre Deering i Casas, obra que no s'ha "pogut" vedre a la nova llibreria dels museus de Sitges, situada a la "renovada" casa de Ramon Casas.


Però Sitges també és el poble que va tenir uns quants governants, pocs vilatans, i alguns, però masses, intel.lectuals locals, que van veure en l’enderroc de la que actualment coneixem com a casa Rocamora, edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció, una oportunitat per construir el museu del segle XXI. Un grup de persones amb poder de decisió i d’opinió pública que no van fer res per impedir l’enderroc de la casa d’hivern del conjunt de Maricel, la mateixa casa que Deering va regalar al pintor Ramon Casas com a agraïment a la seva “gran vida conjunta”. Un grup de persones que van trobar normal que aquest enderroc tingués  com a únic objectiu la reconversió de la casa en una estructura de ferro i formigó que suportés el brutal pes de la passera de vidre que es volia posar a la façana marítima i que serviria per unir en un sol edifici el Cau Ferrat i el Maricel de Mar. Un grup de persones que uns anys més tard, i amb molt més poder de decisió i acció que quan es va iniciar el projecte de reforma i estaven a l’oposició, van ningunejar totalment la idea proposada per la Plataforma SOS Sitges, de retornar a la casa enderrocada i reconstruïda sense cap gràcia, una mínima dignitat, convertint-la en el Museu Ramon Casas, en agraïment a un dels artífexs de la creació del Sitges actual que encara omple la boca, i els llibres, de molts. Quants pobles matarien per tenir el més mínim fil per enganxar-se a aquesta oportunitat? 

Ara que hi penso, potser aquesta decisió sobtada per organitzar un Any Casas és un acte de penitència de Govern, Diputació, Ajuntament i Museus de Sitges, per exculpar (amagar) la seva  intervenció, aprovació, financiació, immobilitat i/o acceptació en l'enderroc de la casa sitgetana de Ramon Casas.... 



Però mentre esperem l’agenda d’esdeveniment de l’Any Ramon Casas, sí que us puc dir, per coneixement de causa i pq fa molt de temps que s’hi treballa intensament, que dins de pocs mesos al Cercle del Liceu de Barcelona s’inaugurarà una exposició en la qual es podran veure bellíssimes obres del pintor Ramon Casas, en les quals hi haurà una gran protagonista. La Júlia, el gran amor de la seva vida…. un amor que compartia amb la seva passió pels cotxes, els quals ara seran els veritables protagonistes del meu article…





PASSEIG DE GRÀCIA, 96. 




Ramon Casas i Gatell i Elisa Carbó i Ferré, pares de Ramon, Elisa i Montserrat Casas i Carbó, van encarregar el 29 d’agost de 1892 a l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa la construcció d’una casa al passeig de Gràcia número 6, que al cap de pocs anys va ser modificat pel número 96, de Barcelona. El final d’obres és del 10 de maig de 1894. Entre els permisos sol.licitats destaca el permís de 1894 per construir tres tribunes amb miradors a la façana principal de l’edifici. Un edifici de planta baixa, entresòl i quatre pisos, que esdevindria la casa de la família, i en la que el pintor Ramon Casas hi tindria el taller i la vivenda, fins que, un cop morta la mare l’any 1912, es traslladà a la seva casa del carrer de Descartes del barri de Sant Gervasi, per viure amb la seva parella, Julia Peraire. 

En el mateix solar, en el número 94 del Passeig de Gràcia, el mateix arquitecte va construir l'any 1898 la casa Codina, per encàrrec de Josep Codina i Elisa Casas Carbó, que es traslladà a viure al costat dels pares, tot i que no va ser un veïnatge molt llarg, ja que Ramon Casas i Gatell, el cap de família, va morir el 4 de març de 1898. Posteriorment, el 30 d’octubre de 1901, el dol passà a l’altra casa, amb la mort de Josep Codina Prat, i el dia 10 de novembre de 1912 mor Elisa Carbó, la matriarca, deixant via lliure a Ramon Casas per viure, per fi, la seva vida amb Júlia Peraire.  Però les morts a la família van seguir amb la de Montserrat Casas el 18 de març de 1922, i la de la seva filla Catalina Nieto, casada amb el senyor Rocamora, el 23 de gener de 1923, que morí a la casa que havia sigut de l’àvia al número 96, deixant dos nens molt petits, els quals, a la mort de Ramon Casas, van heretar entre altres coses, la casa que aquest tenia a Sitges. 




Com hem dit, la casa del número 96 va seguir sent vivenda familiar fins anys després de la mort de Catalina Nieto, ja que l’any 1934 aquest pis va ser llogat a la gran dissenyadora de moda Asunción Bastida per convertir-lo en el seu taller i botiga, funció que va coincidir amb els origins de botiga Vinçon a la planta baixa, botiga que amb els anys acabaria ocupant aquest pis principal. Els altres pisos, així com els locals de la planta baixa,  també va ser llogats des de finals del segle XIX. Entre els llogaters que van tenir hi ha   noms més o menys anònims com Francisco de Lara Fontanillas, Magí Vives Guilera. També el consolat de Mònaco i el de la República Dominicana, amb el cònsol Enric Deschamps o nobles com Maria de Ezpeleta, marquesa vidua de Amparo. 

També els locals van tenir una gran vida. L’any 1896 Claudi Rialp hi posa, juntament amb Antoni Utrillo i Viadera, les gràfiques Utrillo i Rialp, espai en el que s’hi van realitzar diverses exposicions d’art, i on es van imprimir revistes com La Ilustración Artística, així com cartells modernistes, alguns del mateix Ramon Casas, el qual l’any 1900, juntament amb Miquel Utrillo, també hi té la seu de la revista Pél i Ploma. Aquells mateixos anys, Joan Romeu Escofet hi tenia el despatx de la seva fàbrica de ceràmica hidraulica. 


Però si hi ha un tema que em sobta dels negocis que es van posar als locals d’aquesta casa és la dels molts cotxes i motos que s’hi van arribar a vendre. M’imagino a Ramon Casas, un dels fundadors l'any 1906 del Real Automòbil Club de Cataluya, com deuria gaudir cada dia admirant aquestes novetats.




El seguiment a la premsa dels anuncis que s’hi anaven publicant, ens ajuden a fer una ràpida història de com van anar evolucionant els models, els gustos i les necessitats d’aquests vehicles. 


Façana de la casa Vilardell a Pg. de Gràcia


Durant la primera dècada del XX Ramon Vilardell Llordachs, i el seu soci, Agustí Llanas i Antonia, hi va instal.lar la seva botiga d’automòvils. Durant el mes de juliol de 1911 es ven un automòbil de la marca Panhard and Levassor de 24 HP, tot i que l’anunci el publiciten com un Panhar et Levassar.  


Un Panhard et Levassor de 24HP

L’any 1913 un Ochehir, marca que no trobo enlloc… a saber si era aquest el veritable nom. L’any 1916 es ven una motocicleta Rudge 3 1/2 HP per 1200 pessetes; l’any 1917 una motocicleta amb sidecar Royal Enfield 6HP nova; el 1918 una moto Indian, etc…





Els dos socis de la casa Vilardell van morir, per causes diferents,  amb un més de diferència,  desaparicions que van suposar el trapàs de la casa Vilardell a altres com els socis Oliveres y Casacuberta que l’any 1925  tenen la botiga la marca Diatto; l’any 1927 venen Citroen, Torpedo i Farman, el 1928 Donnet, el 1929 l’empresa es diu Llusà S.A i tenen l’exclusiva de la marca d’automòbils Panhard and Levassor, i l’any 1930 Marmon……i parem en aquí, quan mor Ramon Casas, el 29 de febrer de 1932, ara fa 84 anys.  














FA 100 ANY D’UNA CATASTROFE AUTOMOBILÍSTICA A SITGES

Motos i cotxes, una combinació que ens porta a unir aquest edifici del Passeig de Gràcia 96 amb Sitges. 

El 16 d’abril de 1916 cap a les 6.30 del matí un cotxe va sortir del local que l’empresa Vilardell tenia al Passeig de Gràcia 96 per dirigir-se a Sitges a gaudir de les curses de motos amb sidecar que la reconeguda penya Rhin organitzava al poble del Garraf. Al cotxe hi anaven 6 persones. Conduia el xofer professional de la societat Vilarder, Manuel Benito Camps de 22 anys, acompanyat per un dels mecànics de la casa, Rafael Añé Solanes; Agustí Llanas i Antonia, de 37 anys, un dels organitzadors de la proba i soci de la casa Vilarder, el germà d’aquest, Ricard Llanas, i dos amics, Josep Serarols, de 31 anys, i l’Enric Llaudet Soler de 29 anys. 

El grup, igual que molts altres aficionats barcelonins de les curses, van creuar la ciutat per agafar la carretera de les costes, una via que poc tenia de seguretat. L’aglomeració de cotxes, motos i gent, juntament amb les males condicions que es trobava la carretera, va fer que a les vuit del matí, a la corba que es coneix com el Pas de la mala dona, el cotxe que portava aquestes sis persones, es veies implicat en un greu accident que va suposar la mort de quatre dels seus ocupants: l’Enric Llaudet, l’Agustí Llanas, el Josep Serarols i Manuel Benito. 



La notícia de l’accident va córrer com la pólvora tant per Sitges com per Barcelona, i de bon matí ja hi havia gent a la porta de la casa Vilardell esperant notícies sobre tal desgràcia.  Al dia següent es publicaven cròniques a molts diaris espanyols i catalans, donant moltes dades sobre els fets. 

Antonio Llanas va quedar ferit molt greu i va ser portat a casa el Doctor Benaprés a  Sitges, el qual no va poder fer res per salvar-li la vida. Els morts van ser deixats a l’Hospital de Sitges on se’ls hi va fer l’autòpsia. El cos de Llaudet va ser traslladat a Barcelona en tren per ser enterrat allà, i els altres tres van ser enterrats al cementiri de Sitges el 19 d’abril, en mig d’un gran homenatge tant d’amics i familiars dels finats, com del poble de Sitges que va sortir al carrer per mostrar el dol a la comitiva.  





Aquesta decisió d’enterrar als tres homes a Sitges, persones a les quals no he trobat cap relació familiar amb el poble, és un dels meus dubtes. No va ser un fet temporal, ja que l’any següent, al cementiri sitgetà es va realitzar un acte de commemoració que va recordar els fets. Però els cossos encara segueixen a Sitges un segle més tard? Ja us ho diré….. pq aquest cap de setmana aniré a veure si trobo una de les "làpides bellament decorades i esculpides" que ja es van col.locar a les tombes aquells dies tan tristos.... ah, i de pas aprofitar per buscar els noms dels protagonistes de l'article anterior, els pobles pescadors sitgetans que van morir en el naufragi de 1881.

I fins aquí, aquest article... amb el proper, secrit ja fa temps, i a punt de ser rematat, ja comença a ensenyar les banyes i el ceptrot..... ;-)) 







3 comentaris:

  1. Felicitats!
    En sembla que l'automòbil accidentat es un Hispano-Suiza 15-45 HP (mes conegut con Alfonso XIII), carrossat con a "torpedo". Per si volies saber-ho.
    Un altre cop, brava!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel teu comentari!!!! si q mirades les fotos dels HS AlfonsoXIII y se parece!!! como tengo la matrícula miraré si encuentro el
    modelo.. q seguro q has acertado!!!! un abrazooooo

    ResponElimina
  3. accidents a les costes... quin filon !

    ResponElimina