21 gen. 2016

LES "NEGRESSES" BARCELONINES DE L'ESCULTOR FRANCÈS MATHURIN MOREUA.


Seguint amb el debat sobre la necessitat (obligació?) de salvar les antigues botigues que encara es conserven arreu de Catalunya, "exemplars" patrimonials cada vegada més difícils de trobar i en  nivell de perill d'extinció molt elevat, aquesta setmana La Vanguardia publicava un article sobre les cereries que encara es conserven al país, i entre elles parlava de la Cereria Subirà, situada al carrer Baixada de la Llibreteria número 7 de Barcelona. 

La casualitat, o causalitat, feia que a la meva agenda laboral d'aquesta setmana estigués visitar el local de la cereria Subirà per poder donar una ullada a les dues escultures femenines que custodien l'escala que domina gran part del local, unes peces que són exactament iguals a una altra que és el veritable objectiu del meu estudi. 

Es tracta, en tots dos casos, d'unes "torcheres", figures femenines que sostenen un fanal, que el seu origen era llum de gas, però que posteriorment, amb l’incursió del llum electric, van ser  arranjada per tal d’adaptar-se a les noves necessitats, i convertir-se en llums de "bombeta". 

Sobre la procedència d’aquestes figures que es conserven a la Cereria Subirà sabiem, per un article que va publicar el cronista Lluís Permanyer a La Vanguardia  el dia 11 de setembre de 1988 que: 

“De París fueron importadas las dos grandes figuras femeninas de hierro fundido que sostienen una luz sobre la cabeza y que vemos a los pies de la escalera.  (…) De la mano del gas y procedentes de Francia entraron en Barcelona los primeros elementos decorativos modernistas. (…..) Las citadas estatuas las importaba del país vecino la compañía de Gas Lebon”. 

Gravat de la botiga de roba de Pablo Depax, establiment que actualment ocupa la cereria Subirà.

Sabem que aquestes dues escultures ja formaven part de la decoració original de l’establiment abans que aquest fos reconvertit en cereria. Es tractava d'una botiga de roba que va ser oberta l’any 1847 al carrer Baixada de la Presó, número 7, actualment Baixada de la Llibreteria, pel comerciant Pau Despax i Lluís, el qual l’any 1881 encara la regenta, anunciant-la a La Ilustración Catalana com a “Magatzem de novetats. Articles de Señora”. L’any 1883, amb l’alcalde Frances Rius i Taulet, Despax és elegit regidor de la ciutat de Barcelona. Anys més tard, el negoci de Despax és traspassat a Joaquim Aldrich, el qual canvia el nom de l’establiment pel de La Argentina. 

Seu de Lebon a Barcelona
L’any 1840 el francès Charles Lebon (Carlos), va fundar la Sociedad Catalana de alumbrado de Gas, coneguda posteriorment com La Catalana, per tal de subministrar la ciutat de Barcelona, tenint com a gran seu, l'edifici del carrer Balmes amb cantonada Gran Via, al costat de la Universitat. A partir d’aquí la seva expansió va ser molt ràpida. L’any 1843 València, 1860 Alexandria i 1865 el Caire, entre molts altres llocs. Lebon també va crear la societat “Lebon and Cia” que oferia mobiliari i material necessari per a les instal.lacions elèctriques.

Al diari El Lloyd Español del 18 de març de 1864 es publica la notícia:

“Luces: Ayer mañana una comisión del Ex. Ayuntamiento acompañada de Mr. Lebon y del ingeniero industrial municipal, pasaron a examinar el terreno donde colocar el gasómetro (….) En nuestro puerto hay un buque cargado de tubos, farolas y demás útiles del alumbrado”. 

Retornant a les escultures. Tant l'escultura que es conserva en el vestíbul d'un edifici del carrer de la Lleona de Barcelona, com aquestes dues de la cereria Subirà, no tenen cap marca de fosa ni d'autoria que em pogués marcar un camí per a trobar l'autor. Però després d'uns dies de donar voltes i més voltes a les figures (literalment), i de gaudir observant bellíssimes obres d'escultors francesos del segle XIX que trobava a la xarxa, aquest matí he trobat la resposta a qui era l'autor de tan interessants peces policromades de ferro. 


El model que es va seguir per a la seva realització fou La Negresse, una obra del reconegut escultor francès Mathurin Moreau, autoria que ens permet entendre el pq, tot i tractar-se d’un element decoratiu seriat, gaudeixen d’una gran qualitat artística. 

L’escultura representa una figura femenina negra, de faccions i indumentària orientalista, una tendència estilística que va ser molt usual durant la segona meitat del segle XIX i de la que en trobem molts exemples en tots els camps de l’art i de la decoració, com poden ser les pintures de Fortuny o les escultures  de Guillemin,  Toussaint, etc…












Caricatura de Mathurin Moreau apareguda
en una revista francesa l'any 1870.
Mathurin Moreau, nascut a Dijon el 18 de novembre de 1822 i mort a París el 14 de febrer de 1912, va ser un reconegut escultor gràcies a les seves obres de caràcter decoratiu. Les seves obres les trobem en diverses localitzacions franceses, principalment a la capital. Algunes són obres molt clàssiques, tot i que la seva reivindicació com escultor la podem trobar en el gran conjunt monumental que trobem davant del Museu d'Orsay a París i que representa els continents. Moreau és l'autor de la figura d'Oceania, realitzada a la foneria Durenne.

La representació d'Oceania, al Museu d'Orsay, París.

La “Negresse” o les "negresses" barcelonines, estan realitzades en ferro fos amb pàtina de bronze a la foneria “Société Anonyme des Hauts-Fourneaux and Fonderies du Val d’Osne" localitzada a París. De tamany natural, tenen una alçada de 175 cm i van ser realitzades entre 1849 i 1879, quan Mathuin Moreau va cedir a aquesta empresa diversos models d’escultures seves per  que fossin seriades i venudes arreu del món. El mateix escultor es va convertir en  un directiu de la societat, una de les més imporants foneries del moment. 

A Barcelona, l’any 1866, l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias i pare d’Antoni Rovira i Rabassa, arquitecte de la casa del carrer de la Lleona, seguint el projecte d’ Idelfons Cerdà pel Pla d’Eixample, va fer que l’Ajuntament de Barcelona encarregués a la fosa Val d’Osne els fanals tipus Ville de París que es van col.locar a molts carrers de la ciutat, i també els fanals murals amb llanterna tipus Montmartre.  Així doncs, en aquells anys, els catàlegs de la casa de fosa Val d’Osne, a l'igual que la casa Durenne,  tenien una forta presència a Barcelona, i podem imaginar que també a l'estudi de la saga dels Rovira, per la qual cosa no és estrany que triessin un peça d’aquesta casa per decorar el vestíbul particular de la casa que el fill acabava de dissenyar. 

Però aquesta peça seriada va tenir un gran èxit. Algunes escultures, que havien decorat edificis particulars, ara han sortit a subhasta;  altres es mostren en espai públics, com per exemple als Jardins del Palau de Cristall de Porto, a Portugal i al Parque de Italia a Valparaiso, Xile. Encara en podem veure en edificis privats com  al vestíbul del Palau de l’Alhambra a Santiago de Xile o al Centro Cultural José Bonifácio a Gamboa, Rio de Janeiro.






Fins el dia d'avui a Barcelona només tinc localitzades les escultures del carrer de la Lleona i de la Cereria Subirà, però estic segura que n'hi ha altres exemples a cases de la ciutat.... a algú li sona haver-ne vist alguna? I per cert, com es deu traduir al català el nom del senyor Moreau, Mathurin...?




2 comentaris:

  1. Pots donar l ´adressa exacta del carrer de la Lleona on es troba l´escultura? Moltes gràcies per un article tant interesant. Si vols veure l´entrada del meu blog on anomeno el teu article, es aqiesta:

    https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com.es/2016/08/24082016-cereria-subira-ii-interior.html

    Merci!

    ResponElimina
  2. Perdona però veig q no es publiquen les meves contestes! ho torno a intentar per si encara t'interessa!!la direcció és carrer d la Lleona 6 . Gràcie i disculpa de nou

    ResponElimina