12 gen. 2016

COPS DE VENT QUE PODEN CAPGIRAR EL MÓN. LA CAIGUDA DE LA PALMERA DE SITGES



Després de passar 10 dies en plena muntanya, allunyada, ni que sigui per voluntat o creença pròpia, del món més mundà, tornar a la rutina costa molt!!! I com més grans ens fem, encara deu costar més!!!! Però quan es torna amb il.lusions renovades, com és la proclamació de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat de Catalunya, i amb la certesa de que ja has entrat plenament a la quarantena i que la teva vida no ha patit cap sotrac, més enllà de les conseqüències físiques del relax, aquest dur camí de la tornada es fa una mica menys feixuc. 

Foto de Mia Muntanè


Foto de Mia Muntanè
 Mentre escric aquestes línies a Sitges cau l’altíssima palmera de la rectoria. Facebook en va ple, i jo no m’hi puc estar per intentar trobar resposta als dubtes que allà s’hi presenten. La primera. Ha fet mal a algú? Per sort, no. Ha caigut fent soroll, destrossant dues motos, entre elles la de l’alcalde, però quedant en això, com correspon a un element vegetal que durant mooooolts anys ha format part del skyline de Sitges, a la vegada que ha servit de recer per a moltes generacions de Sitgetans. On quedem a la sortida d’ofici? A la Palmera. On berenàvem a la sortida de catequesis? A la Palmera. On jugàvem amb els del casal de la Parròquia? A la Palmera. Cap a on dirigiem la mirada quan feia molt de vent? Cap a la palemera..... Així doncs, la Palmera ha volgut acabar els seus dies sent la protagonista de la portada de l’Eco de Sitges, però un cop més, tenint cura dels sitgetans i buscant el moment idoni per caure. 


Però tot i que fa temps que aquesta era la “crònica d’una mort anunciada”, només cal llegir aquest article de Vicenç Morando a l’Eco l’any 2013, no per sabuda és trista… però una tristesa que ha de durar pocs minuts… com una de les grans palmeres efímeres del castell de focs de Festa Major i com deixava escrit al facebook:



“Va!!!! que no ha passat res! Que es tracta d’una nova etapa a nivell mundial!! Una infanta davant del jutge, un nou president de la Generalitat de Catalunya, i avui una nova palmera per Sitges! Així que ja ho sabem, en plantem una de nova i que la vegin créixer les noves generacions!”

L'ombra de la Palmera a la paret del Maricel, actual Arxiu Històric.

Plantar-ne una altra i que quedi constància clara de quan s’ha plantat, ja que si el nou exemplar té una vida tan llarga com aquesta acabada de desaparèixer, els futurs “facebookeros” quan aquesta nova palmera caigui, puguin saber amb seguretat els anys que  té! 

La Ilustración Artística, setembre de 1907

Foto de cap a 1909. Al fons els edificis del futur Maricel encara no s'han remodelat. I a primer terme, a la dreta, veiem una palmera acabada de plantar? potser la cedida pel senyor Boniquet?






Pel que fa a l’actual palmera, pq encara queda el llarg tronc de la finada, hi ha diverses dates que ballen sobre el seu origen. Que si té 110 anys, 107, 106, 115…….. ??? Sebas Giménez Mirabent primer va senyalar que l’any 1909 la va plantar Bartomeu Ferret. Posteriorment proposem que potser es tracta de la palmera cedida per Josep Boniquet (odontòleg professional i pintor amateur casat en segones núpcies amb una sitgetana)  durant el mes d’agost de 1909. Però la nota publicada a El Baluard de Sitges aquell agost de 1909 ens ho posa una mica més difícil: “Cedida per Joseph Boniquet, ha sigut plantada una hermosa palmera darrera el monument que al inolvidable Dr. Robert s’aixeca a la Plassa de la Constitució d’aquesta Vila”.

La palmera, encara sense la font i amb el Dr. Robert al Fons. c. 1908
Gràcies a l’ampliació feta per Josep Maria Alegre d’una foto del dia d’inauguració del monument al Dr. Robert, 24 d’agost de 1907, a la plaça de l’Ajuntament, ja es pot apreciar l’existència d’una petita palmera al mateix lloc on està l’actual. 






Finalment, o potser és millor dir, fins aquest moment…. la dada més fiable és la que ens torna a donar en Sebas treta d’una nota de l’Eco de Sitges del 8 d’abril de 1900, quan es va arreglar el parterre de davant de la rectoria, i en Xic de l’Esca, nom que rebia Bartomeu Ferret, hi va plantar una palmera…. i més després d'aparèixer aquesta fotografia de 1904, en la que ja veiem la palmera, petita, però ben assentada... és a dir, que pot fer ben bé 4 anys que està plantada..... Res, com sempre, seguirem buscant resposta al tema!!!!





(Passades unes hores de la publicació de l'article, i escoltat a ràdio Maricel la història sobre la palmera explicada per Ignasi Mº Muntaner, encara liem una mica més la troca. Al Baluard de Sitges del 18 d'octubre de 1908 llegim: 

"El dilluns de la setmana que acaba de transcór­rer fou plantat un hermós arbuste dels denominats «fénix» junt al monument del Dr. Robert, per la part de la Iglesia parroquial. Ab dita palmera, que ha sigut cedida pe '1 com­patrici D. Joseph Vías y Camps, quedará molt embellida la perspectiva de la figura de aquell gran patrici".)

I com seguia escrivint abans de la caiguda de la palmera, tornar a escriure “literalment” costa, però no tant com tornar a la rutina. Tot i que durant aquest darrer mes no he actualitzat el bloc, el meu cap no ha parat d’escriure “virtualment”. Es tracta de pàgines i pàgines que fins aquest moment ocupen gran part del meu cervell... així doncs que per deixar espai a noves idees, la meva manera de fer neteja és abocar en aquestes línies part del que m’he anat autodictant. 


Fotos d'Àlex Ferret del skyline de Sitges fa dos dies i el d'aquest matí sense la palmera. 


I per no perdre el costum, el primer post de l’any el dedico a revisar el compliment o no dels propòsits que em vaig fer per l’any 2015, per així poder fer-me una idea més coherent de quins són els propòsits que m’haig de marcar per aquest nou any 2016. 


Pel 2015 em proposava complir els 40,  i us puc assegurar que aquest l’he aconseguit!!! També demanava la felicitat dels que m’envoltaven, i crec que poc o menys, aquest, tot i diversos entrebancs que s’ha anat creuant pel camí, també s’ha aconseguit. O com a mínim, jo he sigut molt feliç amb totes les persones que estimo i que m’estimen, aconseguint el meu propòsit “egoista total” de l’any 2015, únic propòsit que em torno a fer per aquest 2016. 


En definitiva. Us desitjo un molt feliç 2016 a tothom, un any que comença fort i que ens demostra que, per molt que hi hagi moments de dubtes, la vida, com va dir Charles Chaplin, és una obra de teatre que no permet assaigs.  Que tot i que alguna cosa sembli impossible d'aconseguir, en el darrer moment la vida, ja sigui  política o personal, pot fer un gir inesperat i molt important; que per un cop de vent la visió d'un poble, com el nostre, pot viure un canvi radical; i que la caiguda de la més vistosa, aparent i moguda retorna el protagonisme a la més formosa, magestuosa i representativa.... la nostra estimada Punta!

Aquí deixo la primera entrada d'aquest any, la que ja fa 428 al bloc, i que ens porta cap al seu 8è any..... quantes coses que encara podrem i ens falta saber!!!!

1 comentari:

  1. Brava! Com sempre.

    La meva contribució a la memòria de la palmera a:
    http://luissoravilla.blogspot.com.es/2016/01/murio-la-palmera-torta.html

    Un plaer llegir-te.

    :)

    ResponElimina