3 des. 2015

UN DIA A LA TRINITAT DE SOLER I TASIS O COM VEURE SITGES AMB UNS ALTRES ULLS

Sitges, Platja de Sant Sebastià, vespre del 2 de desembre de 2015. By Beli

Hi ha dies que la teva pròpia vida et reconcilia amb el món. La vida és la família, la parella, la feina, els amics, les converses, les trobades, els records i les lectures. Una d'aquestes darreres, trobada com sempre que em dóna per remenar les hemeroteques, ahir em va tornar al cap quan, seguda en el banc de la torreta, sola i amb un silenci trancat únicament pel remor de les onades vaig poder entendre que hi ha maneres de mirar diferent, que situacions que no t'agraden, que et fan sentir malament, que no porten a res, queden aturades davant de la bellesa d'un instant. I aquesta lectura també em va fer adonar que hi ha persones que quan tenen la sort de poder gaudir d'un paisatge, d'un instant, d'un recó tan bell, tenen la capacitat i la generositat de compartir-lo, ja sigui mitjançant un text, una foto o una mirada. 

Una d'aquestes persones va ser un jove Josep Soler i Tasis, nascut a Sitges l'any 1876, 10 anys abans que el seu pare Josep Soler i Cartró fundés l'any 1886 l'Eco de Sitges. Soler i Tasis, pare de Josep Soler i Soler i  avi de Josep i Ramon Soler Fernández, actuals directors del setmanari, va dirigir l'Eco entre l'any 1942, quan es va reprendre la publicació del setmanari, aturat durant la Guerra Civil Espanyola, coincidint amb la mort del seu fundador l'any 1938, fins a la seva mateixa mort l'any 1955. 

Banc de la torreta. Vespre del 2 de desembre de 2015. By Beli

Roland Sierra, en el seu Diccionari Biogràfic de Sitgetans, explica que tot i que des dels 17 anys col.laborava amb el seu pare en la confecció i redacció del setmanari, el seu primer article, firmat amb nom i cognom, va ser publicat al mateix Eco de Sitges durant el mes de juny de 1897, titulat "Un dia a la Trinitat".  Aquest mateix article es va torna a publicar tres anys més tard al setmanari barceloní Catalunya Artística del 15 de novembre de 1900, un text que és el que em va caure a les mans fa pocs dies i que va permetre "viatjar" a un Sitges molt diferent al que tenim actualment.... o no! 

Soler i Tasis tenia 20 anys quan va escriure aquest article l'any 1897. Les seves paraules ens dibuixen un jove  alegre, culte, amb passió, amb amor pels seus amics, amb ganes de fer coses, de saber-ne més, de donar a conèixer als altres el que a ell li fa ser feliç, amb un sentiment d'estima i respecte pel que l'envolta, què al final no és res més (que ja és molt) que el paisatge que conforma Sitges. 

Us deixo l'article, que a la versió de Catalunya Artística anava acompanyat d'aquest interessant gravat. 




UN DÍA Á LA TRINITAT(1) (sic)

Al despuntar el dia ens estavam sentats á La Punta de nostra hermosa Ribera, allí entremitx aquellas rocas que besan 1'aygua contemplant entrada de la marinada que fa blavejá’l mar ab tarnassols com si á dins de 1'aygua hi hagués esmeraldas y or fos ab visas de mareperla; la fresca’ns amorosía la cara ab fregadís suau com seda, que ben segú Deu nos la enviava per'aconhortarnos ab
l’aleteig deis serafins de la seva gloria... Las barcas se gronxavan ab reposat desmay, las onadas anavan y venían entretenintse calsant y descalsant nostra platxa, y's respiravan olors tan salabrosas que devían eixir deis jardins que'1 mar té amagats dessota 1'aygua.

A las sis del dematí ja’ns trobárem reunits en aquellas magestuosas escalas els companys de fatigas: un floret de jovent que dava gust veure. Després de fer la mañana, emprenguérem marxa cap ála pintoresca ermita de la Santíssima Trinitat, passant per Sant Sebastiá, pels Molins, pel detrás del Mas d' en Puig, fins arribar al cap-de-munt d'aquella montanya que'ls resplandents raigs del sol comensavan á il.luminar... La farigola escampava sa flayre que's barrejava ab la del romaní, y las ginestas,destacant sobre la verdor de las matas sa groguenca flor, semblavan enticuelas boscanas...Pujárem aquells turons de ca la Forn acomUnpanyats per las poéticas cansóns d'amor que’1s aucellets cantavan desde son niu com si volguéssin saludar als caminants d'aquells entorns.


¡Quina matinada més hermosa! El sol brillava ab tot explendor; 1'oreig era frésch y’1 cel blau sens, un núvol; las flors de la montanya escorrian la rosada de la nit, y'1 cotoliu s'enlayrava refilant á gran altura... Caminant sempre per camins de zic-zac, saludats per la brisa del mar y la flayre perfumada de la montanya, semblava que s' estigués en un altre mon, lluny de las tristesas y misérias, sentint solsament el murmurar del Mediterrá; algún crit d'un carreter que passava per la carretera obligant al pobre animal que fassi més vía; el brandeig de las plantas que tot just se movían; las conversacións que feyan eco y semblava realment que un’ altra colla'ns escarnis las paraulas íntimas... Sens' adonarnos, caminant boy distrets y plens d'aquella alegría que se sént al trobarse en mitj de tanta bellesa, ja éram al retom desd‘hont se comensa á veurer la ermita de la Trinitat.

Un cop dalt de l’ermita y després de reposar llarga estona per sas encontradas, que son realment admirables y deliciosas, ens trasladárem á la casa de l’ermitá, qui’ns arreglá un esmorsar; després sortírem al terradet, desde'1 cual la vista s'hi recreya admirant tanta hermosura... ¡Qué bonich es al despuntar l’alba contemplar desd’aquest altíssim turó la sortida del sol!... ¡Aquell mar inmens, tan manso y quiet en los días de bonansa, y tant brau y
tan fréstech é imponent cuan braman els temporals!... ¡Qué recorts tristos y alegres á la vegada omplan mon pensament!... Lo mateix que diverteix creuharlo pescant la fluixa, ens horroritza en días de tempesta!... Si ovirém la campinya no hi ha res més pintorésch que’l fondo de Vallcarca, las montanyas de Campdessens y cal Amell; y si ovirém al Mediterrá, els ulls no se'n cansarían may de mirar tanta inmensitat; sembla talment que l’ermita sigui colocada sobre’l1 mar y las onas la fassin somourer com una gran nau... ¡Qué delitós es contemplar desde la coberta d'aquet barco tant escelent panorama!... D'allí s'ovira clarament desde la punta del Llobregat fins el cap de Salóu com també la silueta de Mallorca.

Posta de Sol. Platja de Terramar. Dissabte 28 de novembre 2015. By Beli
Després, á la cayguda de la tarde emprenguérem altre volta marxa cap á casa: cap á Sitges, cap á la vila blanca!... No sabíam com ferho per deixar aquella enlayrada joya dels sitgetants, ahont tot respira poesía y amor; el sol doná l’última llambregada á la terra y com si tot ho trobés al seu lloch, recolsava son cap explendent entre una munió de núvols vermellosos, y aclucava l’ull ab tot descans... Els aucellets cantavan y movían bulla, las famellas triscavan per la verdissa y s'alsavan ab una herbeta seca al bech corrent á refer son niu... Y nosaltres arribárem á casa cuan la fosquetat havia fet desapareixer aquel'día preciós: aquel'día en que tot somreya y alegrava!...Y aquell cel blau s'havía convertit en un negre mantell plé d'estrellas que il.luminavan la blanca Sitges,y feyan recordar els ulls encisadors de nostra aymada.

La Trinitat. Obra d''Antoni Gelabert Alart.
 (En procès de restauració). Col. particular
(1) L'ermita de la Trinitat cau al Est de Sitges, al cim de la montanya, que avansant envera la mar forma la punta de la Ferrosa. S'hi puja per un cami en zic-zac que surt de la carretera de las Costas de Garraf, en el revolt de la Trinitat, ó be també per altre, obert novament desde’l fons de Vallcarca. La situació de 1'ermita es admirable, y expléndit el cop de vista. Aquesta ermita es molt antiga, tota vegada que en un document del any 1375 consta que ja hi havia ermitants, y 1'haverse trobat en aquells indrets una crea ab la imatge de la Trinitat fou la causa que se li erigis aquesta ermita. L'actual capella es moderna en sa major part, puig á últims del sigle passat s'ensolsi la teulada, y alashoras se reconstruhi, engrandintla al mateix temps. Durant aquets darrers anys s’hi han fet importants melloras qu'enriqueixen molt 1'edifici y actualment s’está construhint una carretera que podrá conduirhi ab carruatje cuantas personas se vulguin recrear a’n aquellas altura. 


Joseph SOLER TASIS

Sitges

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada