13 nov. 2015

"MATAR NINGÚ", PRIMERA NOVEL.LA DE FLORENCI SALESAS


Normalment, una novel.la la presenta un altre novel.lista, o un crític literari, o un expert en literatura, o una personalitat de prestigi en el món de les arts que reuneix a la seva solapa un o algun altre guardó que l’acrediti com a tal......

Però en el món dels “normals” també hi cap el meu, el del Florenci, i fins i tot el del Jojó, protagonista del llibre que presentem avui, un món on no tot el que es considera “normal” és el que s’ha de complir o fer (i sinó pregunteu als de la Cup i Junts pel Si), i és per la sort de viure en aquest món no tan normal, que avui tinc l’honor de, tot i no ser una novel.lista (per ara), ni una crítica literària a sou (però si lectora amb vista, com passarà amb aquesta novel.la), ni una experta en literatura comparada, ni una personalitat amb guardons, presentar la 1ª novel.la del Florenci Salesas Pla. 

Fa uns anys, en època de guerres patrimonials, entre batalla i batalla, i aprofitant els pocs moments d’alto al foc que disposàvem, les converses de trinxera ens servien per conèixer els nostres companys de lluita. Un d’aquests era en Florenci, autor d’originals texts, de muntatges audiovisuals sorprenents i que em va confessar que estava acabant d’escriure una novel.la....

Com a tothom, la vida és una tómbola o un carnaval, i en aquells dies en Florenci no era el Florenci d’ara.... enteneu-me bé, no era ni millor ni pitjor, només dic que no era aquest Florenci d’avui, feliç, tranquil, confiat, enamorat i suuuper actiu!!! 

Així que aquell dia, i com si es tractés d’una pre-Cèlia, amb el sentit més “amical” del terme, em va sortir la meva vena pesada i li vaig donar tots els meus ànims  que serguir amb aquest projecte literari.... la seva resposta va arribar aquella mateixa tarda en forma de mail amb un “document adjunt”. 

Confesso que ara per ara és l’únic llibre que he llegit en dispositiu electrònic.... i si el vaig seguir va ser perquè em va encantar, em va enganxar!!!!! Però ara, uns anys més tard, i amb la relectura de la novel.la actual,  me n’adono que el que vaig tenir a les meves mans va ser una “novel.la en ple conflicte adolescent” (joventut, força, frescor, emoció... i tb dubtes, negacions, contradiccions..) , i que amb la paciència i guia del Florenci s’ha convertit en “tota una novel.la” digna mereixedora de ser publicada en paper per una destacada editorial que ha reconegut  professionalment  el que jo vaig poder apreciar com a amateur fa uns anys... que era un petit tresor.

Ja he dit que res és “normal i com veien en aquesta presentació tampoc he seguit el guió de qualsevol presentació del llibre: Qui, que, com......o nom, verb i predicat... he començat per darrera.... però com diuen, l’ordre dels factors no altera el producte..... o si.... pq el com, el verb, és molt important en aquest cas:

Mirar, escolar, imaginar, pensar, idear, investigar, llegir, preguntar, documentar, ESCRIURE, corregir, modificar, refer, llegir, rellegir, fer llegir, acceptar opinions, refer, llegir, rellegir, presentar, guanyar, agradar, emocionar, interessar, EDITAR, esperar el llibre, olorar el llibre, llegir el llibre editat, regalar, promocionar, presentar, esperar (opinions, crítiques..),.... DORMIR..... per tornar a mirar, escoltar... i trobar noves idees per a una següent novel.la..... Com podeu veure un procés llarg i complicat que no surt sempre com tu vols... una novel.la té vida pròpia.

Escriure una novel.la jo ho entenc com una necessitat vital.... ESCRIURE és per alguns una necessitat vital, però decidir presentar la novel.la per a que aquesta sigui publicada, jo ho veig com un acte de valentia i generositat. Valentia pq amb la presentació pública del fruit de la teva “necessitat vital” t’exposes als altres, a crítiques  bones i a dolentes, a opinions d’amics i d’enemics, a suposats reconeixements en els personatges......

Doncs en Florenci ha fet conscientment aquest acte de generositat i valentia, amb un interessant llibre que tracta temes durs i difícils per alguns, incomprensibles per a altres, amb situacions que poden ser molt actuals i amb personatges que poden suposar diversos sentiments vers ells.....

Un dels temes que pot servir com a lligall de molts dels conflictes que es troben a la novel.la  com els pares, mitjançant paraules, accions, mirades, decisions, omisions, etcs...... influim en la vida, caràcter, eleccions, accions, decisions mirades, omisions... dels nostres fills....

En Jojó, protagonista del llibre,  és un nen com molts altres nens,  amb una mare, un pare, uns amics... i amb els anys amb una o diverses parelles.... que d’una manera o altra l’han anat guiant per la vida que li ha tocat viure....unes personalitats diferents i divergents que han fet d’ell l’home que necessita explicar les seves vivències per poder continuar aquest camí de la vida, i que ha trobat en la generositat i capacitat d’en  Florenci la millor manera de fer-ho.

L’entorn, les vivencies, la família, els amics, els amors, el poble on has nascut, la ciutat a la qual has marxat a viure, els estudis triats, els viatges, les trobades inesperades, les paraules perdudes al vent, els consells que no vas voler escoltar però que d’una manera o altre tornen, les manies, les il.lusions, els enganys, les traicions i la força de voluntat... etc.... fan a les persones ésser únics.

Doncs seguint per aquesta presentació arribem al QUI ha escrit aquesta novel.la. Podem explicar del Florenci Salesas Pla el que diuen les “biografies oficials”. Nascut a Sitges l’any 1962, il.lustrador, autor i productor de diverses sèries de  dibuixos animats com Atrezzo, autor de llibres infantils amb biografies de diversos personatges, cinèfil apassionat, autor del llibre de mini contes “Èquili Quà” i creador de música electrònica, publicant diversos discs de cançons diverses, entre les quals destaco la peça més comentada a casa meva, Las zapatillas suecas. No surten gaire a les biografies “oficials” els escrits que publica al seu bloc, ni els seus acompanyaments musicals i recitals en certàmens de poesia,  tampoc el seu paper estel.lar als Pastorests del Casino Prado, ni el seu art a l’hora de ballar amb unes maraques a les mans.....

Però com dèiem, en Florenci és el resultat de ser fill d’en Florenci i l’Angelina, germà de l’Angelina, pare de l’Adrià i de l’Helena,  parella de la Cèlia, amic del seus amics, i enemic.... de ningú... és fruit de múltiples experiències, dels consells del pare (incloent-hi els concursos de fer el Pi), dels patiments de la mare, de la complicitat de la germana, de l’orgull mutu dels fills i d’una passió poètica amb la Cèlia......
En definitiva, en Florenci és l’autor d’una petita joia, aquest llibre “Matar ningú”  que avui he pogut presentar gràcies a les converses de trinxera. Un llibre que us demano que un cop llegit, el rellegiu, ja que amb aquesta segona lectura recuperareu i descobrireu molts detalls que, per la necessitat de seguir avançant en la vida del Jojó, se’ns queden pel camí, amb la sort que aquest el podem refer tantes vegades com vulguem!!! No us perdeu el magnífic vocabulari que utilitza en Florenci... i sobretot, reflexioneu sobre com poden influir les vostres paraules, accions i reaccions en els que us envolten. 

Felicitats Florenci pel llibre! Espero, i se, que no serà l’únic i que tindràs la generositat de prestar-nos noves històries.... i et recomano que, quan trobis alguna pedra al teu camí, sempre segueixis aquest pensament d’en  Jojó que jo ja m’he fet meva : “d’alguna manera s’han de desfogar els mediocres: mentre no em tapin el paisatge, endavant”. 


3 comentaris:

  1. Mil gràcies per la feina tan fina que has fet, no només de la novel·la, sinó del seu autor, un seguiment amb una visió personalíssima, que fuig del tòpic, propera, amical i tendra (és clar!) però més tècnica del que es pugui pensar. Ja no sé ni que dic. Sóc a dalt un cummulunimbus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. florenci , vas anar a sant raimon de penyafort?

      Elimina