26 nov. 2015

EL SETÈ CENTENARI DE JAUME I EL CONQUERIDOR: GAUDÍ vs PUIG I CADAFALCH

En un dels darrers posts del bloc feia referència a les inscripcions, en lletres gòtiques, col.locades a la façana principal de la casa Terradas, casa de les Punxes de Puig i Cadaflach, un edifici que aquests darrers dies ha estat protagonista d’un reportatge de José Ángel Montañés al diari El País

Sobre aquestes paraules escrites en un filacteri de pedra artificial, i en les que hi llegim  "Haver no te prou a nuyl hom si no l'espleta" (sic), em vaig fer algunes preguntes. En el darrer moment, i gràcies a una qüestió que em va comentar Montañés sobre la relació entre Gaudí i Puig i Cadafalch, vaig trobar la resposta al meu dubte, una explicació que deixava només embastada al final del text. 

Per què l’elecció per part de l’arquitecte d’una frase extreta d’una de les pàgines més recondites del Llibre dels Feits de Jaume I el Conqueridor? i l’altre, Gaudí i Puig i Cadafalch tenien relació?

Al setmanari madrileny El Sol del 8 d’abril de 1927 es publicava un petit article que sobre el títol “La Acrópolis Barcelonesa. Una idea de Gaudí”,  explica com un dia de 1907, mentre Antoni Gaudí dirigia les obres del “palacio Milá” va rebre la visita de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, en representació del Comitè constituït per a la commemoració l’any 1908 del setè centenari del Rei Jaume I el Conqueridor, amb l’objectiu de sol.licitar de Gaudí una idea pel monument commemoratiu i que fos ell l’encarregat de dur-lo a terme. 

Diuen a l’article que Gaudí  va contestar que, a judici seu, no hi havia millor lloc per a aquest monument que la plaça del Rei, amb l’agrupació monumental dels seus edificis, davant dels quals, al llarg dels darrers anys, s’hi havien col.locat altres construccions que tenien mínima importància i que haurien de ser suprimits o adaptats de manera adequada. Gaudí pensava en un grup escultòric del Rei Conqueridor i dels seus grans homes situat davant de la porta del Palau, a les gradas, a un costat al fons de la plaça.

A la revista Arquitectura, també de Madrid, de febrer de 1928 es publica “Gaudí. Fragmentos de una Biografía”, referent al llibre Gaudí de Ràfols publicat per l’editorial Canosa. En ell també es parla del projecte de Jaume I i de la resposta que li va donar Gaudí a Puig i Cadafalch:

“¿No están ahora reformando la ciudad? Es, pues, la mejor coyuntura para tornar la Plaza del Rey al ambiente de cuando por ella pasaba el soberano. Derriben las casas que se han adosado a la iglesia de Santa Agueda, derríbense igualmente las que quedan en la calle de la Tapinería, y constrúyase una gran escalinata que comunique la Plaza del Rey con la gran vía nueva. Para que la plaza histórica nos hable aún más intensamente del gran rey, junto a la puerta del palacio, se podría situar un grupo que representase a Jaime I con su corte y hombres de armas”


El mateix Rafols segueix escrivint: 

Carrer Tapineria abans de la reforma
"Lo que inspiraba el proyecto de Gaudí era el amor por la vieja grandeza histórica; para realizarlo dignamente, se necesitaba un hombre de su genialidad y su amor patrio; los ponente no debieron estar muy conformes con este plan, pues aunque hubo algunas relaciones oficiosas entre Gaudí y el Municipio, el arquitecto no llegó a concretarlo gráficamente, si se exceptúan algunas líneas suyas sobre fotografías y postales donde esbozaba los derribos a efectuar para dejar huecos los arcos en los muros de la Tapinería, una plaza ante ellos, las cubiertas necesarias en la Seo y en el Mirador del Rey Martín y la forma en que deberían terminar superiormente los campanarios de la Catedral y de Santa Agueda. Tanto la reforma de esta parte de la ciudad proyectada después por Puig i Cadafalch, como la que hace poco presentó al público el arquitecto Juan Rubió y Bellver, responden al tenor del pensamiento de Gaudí. El espacio libre que éste indicó en uno de sus croquis, es la plaza a que se ha dado el título de Berenguer, el Grande.”

El 24 de febrer de 1908, un cop acabada la sessió del Congrés, els diputats de Solidaritat Catalana, els senyors Cambó i Puig i Cadafalch, van visitar al Sr. Maura per parlar de la possible col.laboració amb el govern en l’organització de les festes per celebrar el Centenari del Rei Jaume. (El Liberal, 25 de febrer de 1908).

Els preparatius anaven a tot vent, i el 30 de maig el Sr. Borafull (sic.) va entregar a l’alcalde per a l’exposició històrica del setè centenari de D. Jaume I, diversos documents, segells i codisses, entre ells el testament que va firmar el Conquistador el dia 6 de maig de 1232 a Tarragona i el 1er de Gener de 1242 a Barcelona i el 25 d’agost de 1272 a Montpeller (El Siglo Futuro, 1 de juny de 1908).

Durant la tarda del dia 27 de juny de 1908 a Barcelona es va celebrar la cerimònia d’inauguració de les obres del monument al rei Jaume I el Conqueridor, proposat en motiu dels setè centenari del naixement del rei Conqueridor. Entre els promotors i organitzadors d’aquesta commemoració hi havia personalitats destacades del panorama polític, econòmic i cultural de Barcelona com els senyors Josep Puig i Cadafalch, Güell y Bacigalupi, Lluis Ferrer i Vidal, Carreras i Candi, Francesc Bofarull, Pere Maristany, Bassegoda, Moliné i Brases i Valentí. 

A la crònica del moment s’explica que, desprès de reunir-se les  personalitats citades al despatx de l’alcalde, es van dirigir en comitiva, precedits per la Guàrdia Municipal i la banda de l’Ajuntament, a la Plaça del Rei, on estava previst aixecar el monument. 

A la plaça del Rei els esperava el governador civil, el president de l’audiència, Sr. Muñoz; el president de la Diputació provincial, Sr. Prat de la Riba, amb els diputats Srs. Bartrina i Ràfols; el canonge Dr. Barraquer, congressistes i representants de diverses entitats culturals, polítiques, econòmiques, etc....

Durant l’acte hi va haver diversos parlaments. El primer fou el del secretari de l’Ajuntament que va llegir els acords de l’Ajuntament referents al monument; el primer era del 26 de maig de 1907, on s’explicitava que l’objectiu del monument era “perpetuar les glòries del gran rei conquistador.”

A aquest va seguir Josep Puig i Cadafalch, que va parlar en substitució del president de  comissió organitzadora, el Sr. Abadal, que aquell dia es trobava indisposat. Puig i Cadafalch va demanar que la inauguració del monument fos el més aviat possible, ja que aquest havia de convertir-se en “el santuari del pensament de nostra generació, que és el pensament de la terra i de la raça, el qual, des de fa milers d’anys, furga per imperar per la força pròpia de les seves virtuts”. Discurs que va ser rebut amb grans aplaudiments. 

Un cop acabats els parlaments la comitiva, amb la banda com a fil musical, van anar per la Baixada de la Presó fins al carrer Tapineria, per descobrir la placa commemorativa que estava col.locada en un antic mur de la casa número 21. Les inscripcions eren les següents:

Una corona comtal amb la xifra MCCVIII i en cada un dels costats es llegia: Al rey Jaume son poble en MCMVIII. Reliquia y penyora de gloria”. 
(El Siglo Futuro (Madrid), 29 de junio de 1908).

Al setmanari madrileny El Mercurio del dia 1 de juliol de 1908 es publica una crònica de l’acte festiu, així com tres fotografies de l’acte. 

El sabado 27, a las diez de la noche, empezó a desfilar por las vías de Barcelona la cabalgata histórica conmemorativa del centenario del Rey don Jaume por el siguiente orden:

Guardia municipal montada, á las órdenes del Sr. Mendiola; grupos de bailes regionales, los xiquets de Valls, copla aragonesa y sardanas, todos ellos vestidos a la usanza típica de su país y acompañados de músicas; entidades con las banderas y banda municipal; detrás de éstas cerraba la primera parte un magnífico carro de la Sociedad El Tibidabo, al cual daba escolta el grupo de la Liga de Catalunya y más batidores municipales.

La segunda parte, que podríamos llamar cívica de la cabalgata, la formaba un artístico carro alegórico de los Juegos Florales, tirado por ser magníficos caballos con gualdrapas rojas u escoltado por atributos de las Bellas Artes. Adornaban la magnífica alegoría varias hermosas mujeres, simulando las musas, y una espléndida iluminación. Acompañaban esa carroza varios grupos de los coros de Clavé y un hermoso grupo de La Veu de Catalunya.

La tercera parte era la que respondía al recuerdo de la época de Jaime I, y la encabezaba una banda de trompetas de Micer Ferrer; le seguía un carro-atributo de guerra llamado Ariete, servido por soldados vestidos a la usanza de la época y alumbrado con antorchas, y detrás de éste una gran torre de asalto adornada con banderas y también montada por soldados. Eran los carros con que el Ejército ha contribuido a la cabalgata.


A un vistoso carro de la Sociedad de Obras y Construcciones seguía un campanario románico y otro gótico, plateado el primero y dorado el segundo, y detrás el carro-tienda de D. Jaime, tirado por cuatro magníficos bueyes blancos guarnecidos de gualdrapas y servido por almogávares, quienes también alumbraban con antorchas.

Escoltaban esta tienda 25 jinetes en trajes de la época; detrás el carro mesnada del monarca, en el que iban mujeres y hombres ricamente vestidos; cinco camellos servidos por almogávares, peones con palmas doradas y banderas de los condados, y por último el gran carro de la Comisión, tirado por seis caballos enjaezados con mantas catalanas. En la cima llevaba, dentro del templete, la estatua del rey D. Jaime, rodeado por mujeres ricamente vestidas.

Daban guardia a este hermoso vehículo cien jinetes vestidos a la época, los cuales cerraban la cabalgata.

Con inusitada pompa, concurriendo el elemento oficial y cuanto algo vale y significa en Barcelona, se ha celebrado la inauguración, en la plaza del Rey, de las obras del monumento que ha de erigirse a Don Jaime el Conquistador.
La ejecución está encomendada al Sr. Gaudí, el insigne y originalísimo arquitecto del grandioso templo a la Sagrada Familia y del Palacio del señor Güell, entre otros edificios.

La revista Ilustració Catalana va didicar el número del 5 de juliol de 1908 al  VII Centenari d’en Jaume I. 

Dies abans, a la Vanguardia del 28 de juny de 1908, ja es publica un complert article, “Inauguración del Monumento al rey Don Jaime I”, on també descriu com van anar els diversos actes organitzats per a la gran festa. Al final d’aquest  text és quan es parla directament del monument projectat per Gaudí:


Como hemos indicado, no se trata de levantar un monumento, sino de descubrirlo. 

El señor Gaudí ha concebido la idea de desembarazar en los muros de aquellas casas de la Tapinería tres arcos de medio punto colosales y que habrían de conducir a la plaza del Rey,  constituyendo una monumental entrada a la ciudad vieja.
Los arcos, una vez alumbrados, serán decorados con azulejos de dibujo gótico y darán acceso a la citada plaza por medio de una gradería adecuada.
Para que ese gran portalón tenga la debida visualidad serán derruidas las casas del otro lado de la Tapinería hasta la Gran Vía en construcción, y así se ofrecido como homenaje a la memoria del gran Rey una obra monumental que conduzca a la venerada plaza, que podría considerarse como el arca santa de las tradiciones catalanas.”

Sobre aquest projecte en parla Joan Bergós al llibre Gaudí, l'home i l'obra. "No és qüestió de fer-li un monument de pedestal i estàtua, perquè tant com el rei contemporani seu, Lluís IX de França, el sobrepassà en santedat, el nostre monarca el superà en seny polític. 
El monument hauria d'ésser la mateixa plaça del Rei: completar en punxa el campanar de santa Àgata i posar damunt del carener tres copes plenes de fruites que serien el Vasa honorabile, el Vas spirituale, el Vas insigne devotionis, en honor de la Mare de Déu. I sota, al centre de la plaça, un obelisc com un gnom, que assenyalés a terra, de mosaics, les principals gestes del rei Jaume". 


Tot i el suport del poble i de les institucions per realitzar aquesta modificació de la plaça del Rei, per raons desconegudes, finalment aquest projecte de Gaudí, del qual no se’n conserva, per ara, cap document ni dibuix, no es va realitzar tal com havia pensat el gran arquitecte. Però pocs anys més tard, i estant Gaudí encara en actiu treballant en la construcció de la Sagrada Família, es va iniciar el projecte  d’ordenació del barri de la Catedral i de la Plaça del Rei, un gran projecte que tenia entre els seus principals objectius la futura obertura de Via Laietana. Fou Puig i Cadafalch l’encarregat de dirigir aquesta urbanització, així com l’autor de la remodelació, reforma i neteja de la plaça del Rei, realitzant una actuació que recordava molt la idea que havia presentat Gaudí aquell anys 1907. 

I em pregunto. Va tenir alguna relació directa Gaudí amb aquest projecte? Va donar algun consell a Puig i Cadafalch? Doncs res, torno a acabar un article amb més preguntes i dubtes….. així que, seguirem!!!


1 comentari: