30 oct. 2015

A CASA MEVA I AL SEGLE XXI POSARIA: AL MEU BLOG JO ESCRIC EL QUE EM ROTA. TERCERA PART DE LA CASA TERRADAS O DE LES PUNXES



Mosaic de Virgili i les Muses a Tunísia

Ja ho diuen, la inspiració ve quan menys t'ho esperes.... o quan més il.lusió et fa donar resposta a qui et fa una pregunta.... i si aquest dubte ve de part del gran Lluís Permanyer, no puc fer res més que demanar a totes les muses que baixin per ajudar-me!!!

I es veu que avui les muses també devien tenir per davant un dia "tonto" com el meu, amb els tres nens per casa gràcies a les festes de lliure elecció,  o els hi ha fet pena el meu plan de "matí al parc cridant pq no es matin dalt de l'arbre", i s'han apiadat de mi ajudant-me a llegir el que vaig ser incapaç de desxifrar ja fa un any quan vaig publicar dos articles sobre la Casa Terradas, coneguda com a casa de les Punxes de Barcelona, una obra importantíssima de la història de l'arquitectura modernista catalana, obra de Puig i Cadafalch, que actualment es troba en un intens procés de reforma i renovació. 

En el primer article mostrava el retrat de Josep Puig i Cadafalch  que hi havia "esculpit" en pedra artificial a la façana posterior de l'edifici, així com explicava la història de la família propietària de les tres cases.

En el segon text descrivia els diversos elements simbòlics que omplen les façanes d'aquest edifici, però ja deixava clar que em faltava desxifrar el que deia a les dues inscripcions amb lletra d'estil gòtic que decoren amb pedra la façana que donava a l'avinguda Diagonal. 







La primera inscripció, que a les images de dalt he dividit el dues fotos pq així és més fàcil llegir, és la que està sobre la porta del número 420, que correspon a l'entrada principal de la casa que pertanyia a la germana Àngela Terradas. En aquesta hi llegim, dins d'un filacteri, una dita popular que té diverses maneres de ser expressada, però sempre amb el mateix significat: la independència i llibertat de fer el que es vol quan estàs a casa teva. 


"Dintre sa casa cada hu es mes que'l rey" (sic)


L'altra inscripció, centrada a la façana total del conjunt d'edificis, i sobre porta del número 418, on vivia la germana Josepa Terradas, el tema ja no és tal popular. Hem de pensar que a la casa de Josepa i del seu marit, el doctor Francesc Xavier Parés i Bartra, també pertany el plafó ceràmic amb el rellotge de sol i el text de Virgili, així com el panell ceràmic en el qual s'hi representa Sant Jordi matant el drac, situat a la façana posterior del carrer Rosselló. 


Com ja havia explicat en els altres articles, cada un dels tres edificis que conformen la casa de les Punxes tenia una de les germanes com a propietària, i la decoració simbòlica de les façanes anava acord amb el nom o gustos de cada una d'elles. 


Pel que fa a la Josefa, aquest simbolisme no feia tanta  referència al seu nom, tal i com passa amb l`Àngela i la Rosa, tot i que si que hi trobem els pinacles decoratius de pedra artificial en els quals s’hi representa la vara florida de Sant Josep, sinó principalment als seus sentiments catalanistes i a la seva àmplia cultura. Al pis principal de la casa de Diagonal 418 hi vivia Josefa amb el seu marit, el doctor Francesc Xavier Parés i Bartra, els quals s’havien casat el 26 de novembre de 1904, en plena construcció de la casa. El Dr Parés era un gran viatger, realitzant periòdicament conferències al Centre Excursionista de Catalunya, explicant aquestes aventures. 




Tot i que la seva esposa, i propietària de la finca, va morir a Barcelona el 26 d’abril de 1920, sent encara molt jove i sense fills, el Dr. Parés va seguir vivint a la Casa Terradas. A La Vanguardia del dia 11 de setembre de 1928 indiquen que el Dr. Parés és inspector de sanitat i viu a l’Avinguda Alfons XIII 418, nom que rebia en aquell moment l’Avinguda Diagonal, la mateixa en la que anys abans van col.locar aquesta inscripció que no és casual.




En aquesta creu formada per una vara de flors creuada per un altre filacteri amb inscripcions, s'hi llegeix una frase, si més no, complicada d'entendre:

       "Haver no te prou a nuyl hom si no l'espleta" (sic)


Es tracta d'una de les frases que escriu Jaume I el Conqueridor en el Llibre dels feits, tb conegut com a Crònica de Jaume I i que trobem mig amagat en el punt 147 dels Plans de guerra contra el Rei de Castella. 






La traducció, seguint el context del passatge de Jaume I, ve a dir que "el tenir (riqueses) no serveix a cap home si aquestes no les reparteix."

Molts d'aquests proverbis o refranys del Llibre dels Feits han entrat a formar part de la tradició oral de comunitats diverses, com és el cas d'Aragó en la que hi trobem: "car las  riquezas non aprovechan res a ninguno si no las espleita". 

Actualment ni la paraula espleta ni espleita la trobem en cap diccionari, però sí que ens trasllada al verb anglès SPLIT, que significa  dividir, compartir.... 

El coneixement i elecció d'aquesta frase per tal de presidir un lloc tan destacat de la casa, té al darrera la persona del mateix arquitecte Puig i Cadafalch, el qual en aquells anys ja començava a pensar en un dels actes culturals i socials més importants que va viure Barcelona l'any 1908. La celebració del XII Centenari de Jaume I el Conqueridor. Però aquest tema ja el parlaré al proper article del blog.


6 comentaris:

  1. Mont-serra-t Jornalera, bessona de la seva bessona pendonera i animista31 d’octubre de 2015, 20:53

    Olé i un deu en Paleografia Beli !!, Em trec el barret i la ploma enlairo davant la teva persistència que et du cent anys enrera i d'allà et catpulta a l'edat mitgeva.
    NO sé si estas al tantu de la premsa lucal, però sembla ser que l'anterior arcalde ha trobat un nyap en la renovada biblioteca Santiagu Rusiñol, i potser t'han xiulat les orelles i no sabies ben be perquè.
    El fet de viure lluny del terrunyu no significa que cada divendres paris un ull damunt la premsa "segestrada" volia dir Subur-vana... o Sit-Jet-Ana.
    Va anar-se'n a fer la volta al món i a tornat al BOrn ( ben borni l'home i sense cap més feina que trobar nyaps al cap dels altres ). Un nyenu nou per la teva xixonera

    ResponElimina
  2. Apreciada Mont-Serra-t moltes gràcies.... no saps les vegades que em "capultaria" cap a un altre lloc per no haver de veure, sentir o llegir segons quines coses!!!!!

    No estava al "tantu" d'aquest article del senyor Jordi Serra Villalví (alcalde de Sitges entre el mes d'abril de 1979 i maig de 1983 i entre juny de 1987 i juny de 1995), ja que com molt bé sap, la meva il·lusió per passar els caps de setmana al terrenyu ja no és tanta com fa uns anys. La darrera (potser en tots sentits) lluita patrimonial en la que m'he embolicat m'ha servir per, entre altres coses, adonar-me de la hipocresia que domina part de la societat genuïna de la cultura i la política Sit-Jet-Ana.

    I la veritat, l'Eco darrerament només el ventilo, passo les fulles, acció simplement de costum infantil, adolescent i devoció "trentanyera" dels meus caps de setmana. Però fa tant de temps que no retallo una pàgina del meu apreciat, valorat i suuuuper necessari Eco del segle XIX i XX!!!! La carpeta "retalls Eco de Sitges" fa mesos que no l'obro..... Però des de la capital catalana m'ha picat el cuquet i he trucat als meus ancestres al pobl(r)e Sit-Jet i me l'han llegit.....

    La biodiversitat del terrenyu Sit-Jet-Aaaaa, per molts nous Subur-vans que hagin arribat aquests darrers anys, és molt petit i fàcil d'estudiar i reconèixer... Per sort o per desgràcia, encara ens coneixem tots i sabem de quin peu calça l'altra... i n'hi ha que amb els anys les sabates se'ls hi han fet grans i els hi estrenyen, i altres que els peus se'ls hi han encongit, i ensopeguen amb els sabatots que ja no dominen. Fa gràcia que ara, molts dels que s'alcen com a salvadors, defensors, analistes, etc... del patrimoni local, i que critiquen aquests pobres il·lusos que amb il·lusió, feina, temps, convicció i molt amor per terrenyu, van crear la Plataforma SOS Sitges, quan ells eren joves, ja que ara, i com explica el llibre de medi del meu fill petit, han entrat o estan a punt d'entrar a l'ancianitat, etapa vital en la qual es poden perdre algunes facultats com la memòria, o no van moure ni un dit per tal d'impedir, ni que fos amb la ploma o el llàpis, la destrossa patrimonial que va patir SITGES durant els anys 80 i 90, o en van moure molts per firmar les llicències d'enderroc de certs edificis.

    Doncs res, que a tot això, haig de confessar que no he vist la reforma de la biblioteca acabada, però que hi he anat en altres ocasions durant les obres de reforma.... Quan la tornin a obrir al públic hi aniré i ja donaré la meva humil opinió sobre aquest "nyap". Però no entenc, tot i que ho trobo totalment lícit, que el Sr. Serra critiqui una rampa, necessària per a poder donar accessibilitat a un espai públic i cultural (quant necessària és la cultura, la memòria, l'hemeroteca....), a la vegada que defensa un projecte de reforma dels museus de Sitges que proposava diverses rampes exteriors i interiors, totalment innecessàries per a l'accessibilitat de l'espai i que anaven contra les lleis del patrimoni. Però ja se sap, per gustos els colors, i com més edat, més rampes... així s'avança més ràpid i amb més comoditat t'apretin o et ballin les sabates.

    ResponElimina
  3. Mary Cielos Q horror!!7 de novembre de 2015, 12:40

    Vaja Beli, no mágrade aixós del faig el que em rota !! no nena no, ho trobo fora de lloc i una cosa una mica grossera i ordinária, Vaja que no costa res ser ben parlat no costa gens collons!! Uix ara he caigut jo mateixa en aquesta trampa !!, malament molt malament, les formes estan per complir les. i els deutes s-han de pagar, així ho han entes les autoritats municipals que estan tornant es diners que havien segrestat als pobres funcionaris .... I parlant de segrests, estic totalment en contra del segrest del full dominical , si senyors aixó clama al Cielo Mary !! ja ho se que el van rescatar i que ara les fulletes del ressó tenen un director que és com en Máas Capità de La Nau,,,, però va a la deriva. Que m'n dius Beli com acabara tot aixós, l-alcalde indepe a morir mentre que les parets del cementiriu cauen del descuit, els jutges volen volar el pont de can Girona i els premi Trinitat Catassus el guanyen dos germans, menys mal que no sson bessons !! Ah i l-aiguadolcs tindrà llotja i fira esoterica !! On arribarem Beli, al menys tu no blasfemis, ni diguis paraulotes que me sembla que tu ets una persona educada a escoles de pagu, es un comentari no t'ho prenguis maalamente eh ??

    ResponElimina
  4. Aiiiiiii Mary Cielos.... amb ho fineta que vaig ser amb aquet títol... rotar és un verb interessant... que dóna molt de joc!!! així que de grossera i ordinària només una miqueta.... amb el que podria haver dit!!! Però "visto lo visto" penso que a Sitges podriem posar un cartell a les entrades del poble on poses: "Benvinguts a Sitges, on tothom fa el que li rota"....

    ResponElimina
  5. Maleni d'Utrillo, portera de baños i servicios púbicos10 de novembre de 2015, 17:43

    Hola Maribeli, me puede traducí este hedicho de l'arcade eh? es que no acabo de entender a lo que se refiere si son los baños del Pik Ni o los del sementerio...

    Edicte de l'aprovació inicial del Projecte per les obres d’adequació i millora dels banys públics de la platja de Sant Sebastià de Sitges
    Mitjançant el qual es fa públic que per acord de la Junta de Govern Local, de data 21 d’octubre de 2015, es va aprovar inicialment el Projecte per les obres d’adequació i millora dels banys públics de la platja de Sant Sebastià de Sitges, amb un import d’execució de 89.580,41 € (IVA inclòs), i restant l’aprovació definitiva condicionada al període d’informació pública pel termini de 30 dies des de l’endemà de l’última publicació oficial, de conformitat amb l’article 37 del ROAS.

    Durant aquest termini la documentació esmentada es podrà examinar a les dependències del departament de Serveis Urbans de l’Ajuntament de Sitges, ubicat al carrer de les Pruelles, núm. 1, Polígon Industrial Mas Alba, de 9 a 13.30 hores, a fi i efectes que es puguin presentar al•legacions i formular les observacions que es considerin oportunes.

    En cas de no presentar-se al•legacions ni reclamacions durant el termini d’informació pública del Projecte per les obres d’adequació i millora dels banys públics de la platja de Sant Sebastià de Sitges, esdevindrà aprovat amb caràcter definitiu sense necessitat d’adoptar un nou acord.

    El que es fa públic per a general coneixement i als efectes procedents.

    Davant meu,

    El Batlle,
    Miquel Forns i Fusté

    El Secretari,
    Fernando Aragonés Seijo

    Sitges, 26 d’octubre de 2015

    A partir d'ara tindrem uns banys públics a la platja de Sant Sabastià !! quin una ens espera ??

    ResponElimina
  6. http://dolcacatalunya.com/2015/06/22/fracaso-monumental-de-la-fiesta-homosexual-de-la-anc-per-un-pais-nou/

    ResponElimina