17 juny 2015

EL QUE HAURIA POGUT SER. NO CAL AMPLIAR EL LLIBRE NEGRE DE SITGES


“Telegrama urgente Pedro Coll, Delegado obras Ayuntamiento.
25 febrero 1970
Barcelona sobre movimiento de arenas perdóname atrevimiento y sugerencias. 
Saludos= Miguel Utrillo
SRL 25 Sitges Madrid

Enterado pleno hoy ayuntamiento alrededor concesión posible puerto sector Maricel sugiero obres conciencia te dice stop una cosa es la necesidad de hacer un puerto deportivo o no tan necesario para el porvenir de Sitges muy otra las construcciones que vista maqueta le acompañarían stop te ruego demás leas informe arquitecto diputación. “

Només obrir la carpeta negra de l’avi, la qual ja havia tingut fa uns anys el seu protagonisme en aquest bloc, hi trobo dos papers. El primer, un de color blau, un telegrama enviat per Miquel Utrillo Vidal a Pere Coll Hill, amb el missatge que us he copiat al principi de l’article. I el segon, un plànol datat el 25 d’abril de 1968, en el que l’empresa Europort i el Consultorio Bureau Etudes Pierre Conti  presenta per a un futur Port Esportiu a Sitges, imatge que il.lustra l’inici del text.  



Entre el plànol i el telegrama han passat un any i deu mesos.... temps suficient per a que una persona pugui arribar a desesperar-se davant de la possibilitat de realitzar-se tan magne projecte com el que es volia fer a Sitges: la construcció d’un port just sota del Baluard  de l’església i de la façana de mar del Cau Ferrat i el Maricel de Mar, un projecte que si s’hagués arribat a fer haria esdevingut un veritable cop pel patrimoni, el paisatge, el turisme, etc... de Sitges. Però com tot, en aquell moment també va tenir els seu avaladors i els seus detractors.... una situació político-social que em recorda molt, massa, a la que Sitges ha viscut darrerament amb el projecte de reforma, remodelació.... destrucció, dels Museus Cau Ferrat i Maricel. 




Però entre el projecte de construcció d’un port esportiu a Sitges i la reforma, remodelació....dels museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges, com a mínim hi ha una diferència, en la meva opinió, molt important. Que en aquella ocasió van ser moltes les veus, els llàpis, els articles... que es van alçar per tal de denunciar el que s’estava proposant des de l’Ajuntament.  

El 3 de maig de 1968, l’arquitecte municipal de Sitges, Jose Antonio Martino, fill de Josep Maria Martino i Arroyo, va emetre dos informes. Un feia referència a l’avant-projecte de port esportiu presentat per la societat ORTESA. Aquest proposava un port al sector d’Aiguadolç, “casi centrado con el acceso de este sector sobre el Ferrocarril y con el Centro Cívico”. Aquesta empresa justifica quins eren els seus motius per situar el port en aquest sector: “llenar una antigua aspiración de Sitges, dotar a esta zona de un puerto deportivo (a fin de aumentar el nivel del turismo) y perturbar lo menos posible la fisonomia y estructura de la población”. Finalment, aquest fou el projecte que es va realitzar, i que és l'actual port d'Aiguadolç. 

L’altre informe de Martino el fa sobre l’avantprojecte de la societat EUROSPORT.S.A. Aquests proposaven un port “apoyando por su vértice N. en el Baluarte  (al pie del campanario de la Iglesia), aunque este vértice se ensancha hasta alcanzar todo el frente que va desde el centro del espigón de La Punta hasta el baluarte Vidal y Quadras. (...) Con esta disposición el Puerto se apoya bajo el acantilado presidido por la Iglesia, Maricel y Cau Ferra, y se extiende hacia E y O formando una especie de bahías o ensenadas frente a las playas de la Ribera (entre el 2ºy 3º espigón) y de San Sebastián. 

El mateix Martino destaca que l’impacte del port projectat sobre la fisonomia urbana de Sitges serà molt notable. La clásica silueta de La Punta des de la Ribera (que podria considerar-se com un signe distintiu més característic de Sitges) ja va ser modificat amb el primer espigó. Però va continuar com extrem d’una silueta. 

Però entre els documents que no anomena Utrillo, ja que es tractava d’una carta personal i manustrita, destaco la que l’arquitecte municipal Juan Antonio Martino envia a Pere Coll el 4 de maig de 1968. En ella llegim:

"Amic Coll:
Ahir, de casualitat, vaig tenir notícies de que en Garau, jefe de Costes, no veu malament que es pugui passar oficialment els projectes als Ajuntament corresponents. T’ho dic per si interessa demanar aquest tràmit de “vista i audiència” (un més).
Confidencialment et puc dir que a C. P d’Urbanisme no veuen bé el port sota La Punta i Maricel. Se m’ha sugerit la posibilitat de que l’Ajuntament demanés que es passi oficialment a informe de la Comissió Provincial, a efectes de la repercusió urbanística. 
Vosaltres mateixos, feu el que creieu convenient. 
Una abraçada. 
P.D. A la memòria he interessat una sèrie de punts interessants."

Els dos avantprojectes són enviats a Bartomeu Lluch Alsina, enginyer de camins, canals i ports, amb despatx al carrer Carrencà, 24 de Barcelona. El dia 8 de maig, aquest presenta un informe de 5 pàgines en el que compara els dos projectes. 

Sobre el projecte de port a peu del Cau Ferrat es diu: “el proyecto no merece más que alabanzas de todo tipo. (...) La ubicación no creo que constituya ningún inconveniente sinó que más bine produce indudables ventajas. La colocación al pié de un acantilado, no afea en absoluto el paisaje como puede comprobarse visitando los puertos de Arenys de Mar, Blanes, Sant Feliu de Guixols o Montecarlo.”

Qui diu Montecarlo diu Bilbao.......

I com a conclusions, diu:

 “A mi entender el puerto de ORTESA no tienen sentido alguno si se plantea como puerto al servicio de la población, por su ubicación, sus dimensiones y los defectos técnicos apuntados, y sólo es admisible como puerto particular de la Urbanización Aigüadolç, única zona de la población con la que tiene acceso directo.

Creo que el Ayuntamiento de Sitges, debe apoyar la construcción del Puerto SOHGREA, pero exigiendo un estudio completo de los movimientos migratorios de las arenas, la ejecución de los espigones de defensa de la playa comprendida entre Maricel y la Piscina y finalmente, un control de los volúmenes y la calidad de las edificaciones que pueden construirse sobre los terrenos ganados al mar, con la ejecución de tan importante obra.

Però mentre l’Ajuntament de Sitges, societats i enginyers van seguint els seus passos per decidir quin era el projecte més idoni pel poble, diversos sitgetans posaven el crit al cel.... i el primer va ser Miquel Utrillo que va publicar un article a Solidaridad Nacional el 26 d’abril de 1968. L’article S.O.S de Miguel Utrillo para “salvar el paisaje” de Sitges. Aquest envia un telegrama des de Saragossa. En aquest llegim:

 “Respetuosamente le pido ayuda en nombre tradición cultural de Sitges impidáis monstruosidad que con excusa hacer un puerto deportivo pretenden taparnos para siempre silueta iglesia y luego especular con venta de los terrenos resultantes perdóneme el atrevimiento de la sugerencia muchas gracias-Miquel Utrillo."


Aquest retall és el primer que forma part del recull de premsa de la carpeta negra, articles, cartes, etccc publicades a revistes i diaris del moment, i que també podem trobar al llibre que va escriure Miquel Utrillo, El libro negro de Sitges, publicat a Madrid durant el mes de febrer de 1970, una data que coincideix amb el telegrama enviat a Pere Coll, i que ens senyala clarament que el tema del port encara no s’havia acabat de decidir. 

El segueix un altre publicat al Tele-Expres el 27 d’abril. Tota una pàgina firmada per José A. de Echarri titulat El perfil de Sitges, amenazado. En ell es parla de “transformació monstruosa” que farà que els veins de Sitges estiguin disposats a impugnar el projecte de referència per tots els mitjans legals que tinguin a l’abast. El periodista es pregunta quina serà la postura que de la Diputació Provincial, “que siempre se ha mostrado tan celosa respecto a la estructura de esta zona como propietaria de los dos museos enclavados en la misma, exigiendo características especiales a cuantas edificaciones se llevaban a cabo en sus alrededores”. 

El mateix firmant assegura que “la opinión general de la población de Sitges, es la de que un puerto deportivo resultaría un aliciente más para el turismo de la villa y una de sus grandes aspiraciones, pero siempre que su construcción y sus proporciones no comprometan la personalidad paisajistica de su litoral. (...) Proyectos como este sí que quizás puedan resultar provechosos para la población de Sitges, pero nunca uno tan disparatado como el de desbaratar la actual personalidad del Cau Ferrat y de la población costera de Sitges.”

El mateix dia i també a Tele-Exprés, Sempronio escriu Tempestad en el litoral. Ell també titlla el projecte de monstruositat.... i acaba el seu article amb un desig que jo, anys més tard, també vaig tenir: 

“Confío en que le pueblo de Rusiñol y de Utrillo, de las Fiestas Modernistas, del Cau Ferrat, de la estatua del Greco, de Maricel, del Museo romántico, de “L’Amic de les Arts”, de las calles recoletas y encaladas, de la maravillosa Ribera, del pintor Sisquella y del escultor Jou, de la ermita del Vinyet y de los jardines de Terramar, se levantará como un solo hombre para evitar tamaño atentado a su alma y a su belleza”. 

La lluïta veinal, el fort moviment en contra que hi va haver a la premsa del moment, el suport de grans noms com l'arquitecte Joan Bassegoda, el qual va saber com moure els fils, i el convenciment del que alló que es proposava era una bogeria, van aturar el projecte. 

Algunes vegades, durant la "lluita" per aturar la destrossa del Cau i del Maricel, algú em recordava la figura del meu avi. No negaré que em venia al cap aquest projecte de port impulsat i defensat per ell, i pensava... que hauria dit ell? més de 30 anys després de la seva "proposta", hauria format part de la Plataforma SOS Sitges? No ho se, i per desgràcia no ho podré saber mai..... però ja ho diuen, "de tal palo tal astilla", i en el meu cas, potser millor dir: " de tales palos tal astilla", pq entre pares i avis deu n'hi do.... 




També ha sigut durant aquesta setmana quan he rebut una invitació per firmar una petició 3.0 que demana a la Generalitat de Catalunya, propietària d'aquest "port" sitgetà, que aturi el projecte. En pocs dies aquesta pàgina ha rebut més de 615 signatures, i estic segura que els propers dies en rebrà moltes més. 

Però per aturar aquesta "nova ideal lluminosa", projecte que alguns defensen amb la "cantarella" de que així hi haurà més turistes i que les botigues, bars i restaurants vendran més, (sense recordar la impossibilitat de caminar per Sitges un dia qualsevol d'estiu, així com les escasses bosses "de començos sitgetans" que carreguen aquests turistes),  necessiten el suport de molta més gent. Està demostrat, i ho tenim recent i proper, que quan un poble, una societat, un grup de gent,  s'uneix per lluitar per una bona causa, l'objectiu s'aconsegueix. Això si, no és fàcil, ni agradable, s'ha de tenir clar que moltes coses ( i persones) s'hi posen en contra, que et poden (i t'acusaran) de fer-ho per un benefici propi o per alguna raó obscura que no poden entendre... però us ho asseguro, val molt la pena lluitar pel que un creu just i necessari.... i us ho diu una que fa pocs mesos escrivia que no mouria un dit mai més per cap causa patrimonial, ni que pintessin la Punta de mil colors! ;-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada