25 maig 2015

QUAN CREUS QUE ÉS POSSIBLE.... DONCS JO CONREARÉ UN CLAVELL ÚNIC. CORPUS SITGES 2015


El 13 de febrer de 2014, fa un any i "pico", vaig rebre un missatge de l’Eduard Tomàs, membre de la comissió de Corpus, on em preguntava si tenia idea d’on podia trobar una fotografia de la catifa del primer tram del carrer Jesús, de l’any 1968. Vaig posar-me a remenar totes les pàgines a les quals acostumo a buscar informació, fotos o només pistes per anar estirant del fil.... però res de res.... no hi havia manera.... fins que fa uns dies vaig rebre una trucada, que agraeixo enormement, de l’Edu on em deia, amb una il.lusió brutal a la veu: la tinc, l’he trobat, i no només una, sinó moltessssss!!!!!!!! Així doncs, l’exposició que s’inaugurarà aquest dissabte 30 de maig a la seu del Grup d’Estudis Sitgetans, serà complerta: es podran veure totes i cada una de les sobre les 65 catifes que any rere any, des de 1950,  han lluit al primer tram del carrer Jesús. 



Però Corpus a Sitges també és sinònim d’exposicions de clavells i aquesta és una tradició que va més enllà de l’any 1929, amb l’organització de la primera Exposició Nacional de Clavells, mostra que aquest any arriba a la seva 76era edició. Però no podem oblidar que ja l’any 1918 s’organitza a Sitges la primera Exposició Internacional de Clavells. 

Al diari El Sol, de Madrid, el dia 26 de maig de 1918 ja anuncien: Concurso de claveles. Barcelona 25 (11.30n)- Em el inmediato pueblo de Sitges se celebrará en breve un concurso de claveles” 

A La Unión Ilustrada del 3 de juliol de 1919 llegim l’article Batalla de Flores: “Al mismo tiempo, por estos días, se ha celebrado en Madrid una exposición de rosas y en la provincia de Barcelona una exposición de claveles. La exposición catalana tuvo por escenario aquel rincón pintoresco de Sitges, que es un prodigio de hermosura.”



Un exemple és l’ampli i complert article que li dedica  a aquesta tradició Artur Rigol a la revista mensual D’ací d’allà del mes de juny de 1920, és a dir, fa 95 anys. Les Flors i el Jardí íntim. L’exposició de Clavells de Sitges comença dient: 



La blanca Sitges (no podríem anomenar-la sense acompanyar el seu nom de l’adjectiu acostumat) ha volgut lluir una vegada més una de les seves gràcies: la gràcia dels seus famosos clavells; d’aquests clavells sense els quals seria impossible imaginar-se-la. Però no eren els clavells, com de costum, lluint llurs tons vermells o roses sobre les blanques parets, o fent gama multicolor en el terrat o en el pati: ara els hem vistos tots plegats competint entre ells llur bellesa

D'aquest mateix any 1920 són les fotos que podeu veure aquí. 

A l’article també es fa referència a que aquesta passió dels sitgetans per conrear els clavells ha portat a pensar, aprofitant el clima idoni de la zona,  en instal.lar establiments hortícoles per aconseguir en un futur proper una important indústria del cultiu de les flors. 

Ens explica que la data més antiga que es tenia (aquell 1920) del conreu dels clavells és del segle XV, i que el seu “promotor” fou el conreador René, originari de Nàpols, que va anar a la Provença, especialment a Aix, per fer-hi uns jardins. Aquest, enamorat pels clavells que neixen espontàniament a Nàpols, els va voler conrear a França.

Jo no entenc de clavells, hauré de preguntar a l’Ignasi, el meu amic expert en el tema, però aquest comentari irònic que fa Rigol sobre “impossibles” colors de clavells, avui, al segle XXI, si no existeixen, aviat existirà: 

“Sobre els clavells, com sobre les altres flors, s’han dit procediments de conreu que ara fan riure al més llec. Olivier de Serres, un escriptor francès antic, en una obra seva anomenada Théâtre de l’Agriculture et mesnage des champs, diu que poden tenir.se clavells de color verd empeltant.los sobre llorer, i de color blau empeltant-los sobre les xicoires. Suposem que ell no n’havia fet la prova, i fins ens fa pensar que era un jardiner de ploma, i no d’estisores, aixada i ganivet”

L’article segueix donant una llarg llista d’espècies de clavells, dividits en dos grans grups. Els clavells rebentadors, de flors molt grosses que de tants pètals que tenen rebenten el calze, i  de colors que van del blanc pur al vermell quasi negre i al morat quasi blau; i els clavells de tipus americà, de flors no molt grosses i de tons tendres com el salmó, el groc, el ros i el blanc. Alguns amb noms dels clavells, del tipus que siguin, són molt originals: el  clavell granadí o de Ratafia, els flamencs, els fantasia lionesos, els de tija de ferro, del país, el de tot l’any, els xinesos, els de poeta.... 



Per acabar amb aquest article tan tècnic, l’autor ens explica quins són els passos a seguir els “amateurs” per conrear els nostres clavells, unes nocions que he volgut copiar per si algú s'hi anima: 

“Comptades han d’ésser les persones que no sàpiguen què cosa és un esqueix. No és res més que un brot de clavellina arrencat de la balnta amb una estiregassada. Una vegada arrencat s’escapçarà de les fulles. Es tindran caixons o terrines amb sorra ben fina de riu, i a uns 4 centímetres en quadro es plantaran els esqueixos. Els jardiners els planten més espessos; però els aficionats que no han de fer-ne tanta quantitat, fent-los amples podran arrencar-los amb una mica de terra i serà més fàcil la represa. 



L’època millor per a fer els esqueixos és de desembre a març. Les varietats del país van molt bé fetes a l’hivern; (...) En el nostre país van bé els esqueixos a l’aire lliure, a terra o en terrines i caixons; però si és  possible fer-los un châssis, com el de la figura, al fons del qual hi haurà fems no molt podrits que daran escalfor, i al damunt una capa d’uns 20 centímetres de sorra fina, arrelaran més fàcilment gràcies a la calor del fons i a la que s’hi concentrerà a les hores de sol. 

Si es fan a l’aire lliure caldrà regar sovint; si es fan en l châssis, no tant, car un excés d’humitat podria dur a la podridura. 

Una vegada arrelats els esqueixos , es plantaran a terra o en testos. La terra serà ben adobada, amb fems d’estable, i ben flonja. 

Les clavellines no volen molta aigua, però els agrada ésser ruixades per damunt. Les exposicions assolellades són les que més els convenen. 

Perquè les flors siguin ben grans cal que les plantes siguin joves i que cada tija no porti més d’un clavell.”

Upps!!! jo ja vaig molt tard per a presentar-me al concurs de clavells d’aquest any, però amb aquesta guia ja no tinc excusa.... però que durant els anys vinc del segle XX Sitges tenia ja bona fama com a “productors” de clavells  és l’anunci que es publica a la premsa del moment, com a Nuevo Mundo de Madrid el 22  de juny de 1928 on ens indiquen que als magatzems G. Truffaut de la Plaça del Born de Barcelona es poden adquirir: “Claveles de lujo del establecimiento Floreal de Sitges, único en España, con grandes invernadero dedicados exclusivamente al cultivo del Clavel. Variedades Malmaison, Inglesas, Gigantes de Niza y Americanas.”  Aquest era el gran planter de Rafael Llopart i Vidaud, un dels fundadors l'any 1918 d'aquella primera exposició de clavells a Sitges. 



1 comentari:

  1. Uoooo!!! Com em mola aquesta entrada!!! Realment ha valgut molt la pena tot el que m'ha aportat la recerca i sí, el punt final de trobar LA FOTO, ja ha sigut el "novamas" ;P
    Realment i com es diu "s'ha de persistir" i jo per sort sóc moooolt cabeçut... jajaja! Mira que encara em quedaven un parell més d'opcions per trobar la foto... Però ei! De les 3 fotos del Postius que no hi ha hagut manera que em deixessin consultar a l'arxiu fotogràfic no m'oblidaré eh? Cada any penso seguir preguntant fins que finalment obrin el fons i les pugui aconseguir...
    Que sí, entenc que la dimensió i els recursos els limitin però que un fotògraf cedeixi la seva obra i quan es vol fer una consulta super-concreta no s'hi pugui accedir... és que la base de la situació no està bé i no pot ser que sigui així...
    Sigui com sigui, a veure què et sembla la expo, és molt limitada de recursos però poder veure els 65 anys així tots junts és un luxe! ;)

    ResponElimina