28 maig 2015

CAN JAUME DE SITGES, O EL RECORD D'UN TEMPS QUE SEGUR "NO TORNARÀ"

Hi ha molts dies que, amb les "mans a la massa", em pregunto per què "perdo" el temps buidant arxius i recollint papers que potser no interessen a ningú. Però tb n'hi ha molt que em fa il.lusió remenar aquests papers que tinc guardats en una caixa, per poder contestar a les preguntes que em fan alguns dels meus amics-lectors. I avui és un d'aquests dies.....

Fa uns dies en Jaume Vidilla​ va publicar a facebook aquest retall de L'Eco de Sitges​ de l'any 2000 on hi apareix un article sobre la seva casa, can Jaume. A l'article s'hi donaven una sèrie de dades sobre el quan i el pq es va construir la casa, posant com a punt clau la grossa de la Loteria, que, segons s'explica allà, també va tocar al Jaumet de la Llet. 

Al retall del diari es publica una fotografia on es veuen unes cabres pasturant a terrenys del sector del Vinyet, i al text la daten i situen a l'any 1915 i darrere de la casa dels Srs. Peris Mencheta...... 

Primer aclarirem la foto, que va servir a Roland Sierra per il.lustrar un article,  de les cabretes! El xalet més gran és la casa Petit, actualment Hotel Subur Marítim, construïda per l'arquitecte A. de Ferrater l'any 1924. La casa que fou dels Srs. Peris Mencheta, obra de Josep Maria Martino, la va encarregar l'any 1928 el Sr. Duran Gelabert.

I tornant a la casa de Jaume Vidilla. Tot i que a la façana d'una de les cases del carrer Pintor Sunyer hi ha la data de l'any 1924, les primeres dades sobre la casa les trobem en un expedient d'obres que es conserva a l'arxiu. Amb data 10 de maig de 1926, Jaume Vidilla, amb un document firmat pel contructor Josep Carnonell, sol.licita que: "Siendo propietario de un solar lindante en la calle Prat de la Riba del Vinyet desea construir en el mismo una casa de planta baja acompañando para ello los correspondientes planos", un plànols firmats ja per J.M. Martino i Arroyo. 

 




Al setmanari sitgetà La Punta del 12 de juny de 1927 que publica la nota que durant la Sessió de l'Ajuntament del 7 de juny es va concedir permís a D.Josep Vidilla per fer obres a la seva finca del carrer Prat de la Riba, un terreny que en aquelles anys vint es trobava "allunyat" del centre del poble, i en el que el propietari hi tenia guardades les seves cabres. 

A l'expedient que va aportar a l'Ajuntament, Jaume Vidilla exposava: "Que habiendo adquirido el solar lindante con la casa de su propiedad sita en la calle de Prat de la Riba en cuya pared de cerca desea abrir un portal". 


Josep Hill escriu l'article "A peu pla" de 2012:

"En aquesta expansió urbanística i de caire senyorial, hi van quedar integrades un seguit de sínies i casones de gent treballadora, a frec de l’anomenat camí fondo. Al final aquells horts i sínies han acabat sucumbint a les pretensions de promotors i visionaris. De les poques que queden d’aquell Sitges camperol i ancestral, són les cases d’en Jaumet de la llet, les quals comparteixen veïnatge amb la casa de la Magina i d’altres construccions senyorials. El pare d'en Jaume Vidilla en aquest indret hi tancava les cabres i ell a hores lliures feia de músic. Que segons diuen, si s’hi hagués dedicat, tenia ofici i bones arts per haver anat amb les millors orquestres. La sonoritat que treia del saxo i del clarinet, encara és recordada pels qui van ballar al compàs de l’orquestra dels Iberos del Jazz que va formar i dirigir aquell gran músic del trombó que era en Magí Almiñana. Però totes les facultats que tenia per llegir i interpretar en Jaumet, també les combinava amb unes eloqüents excentricitats, potser les típiques d’artista. Així si els components de la formació acordaven anar tots vestits de negre per a una actuació, ell hi compareixia vestit de blanc de cap a peus i a l’inrevés si calia anar de blanc, ell de negre. Però, és el que dèiem, aquests rampells es veien compensats a l’hora de la veritat, quan la veterania d’en Jaumet suplia les deficiències d’uns músics joves que tot just començaven el seus periples musicals i que gràcies a l’empeny d’en Magí i als continuats assajos va aconseguir que l’orquestra quasi bé sones com una formada per músics professionals. En quant a la perfecció en Vidilla també hi ficava cullerada , de tal manera que quan un ballable no sortia prou bé, l’home opinava amb recomanable serietat :”nois, això s’ha d’assajar més”. Per això que no quedés, el director manava més temps d’assaig, però el saxofonista no hi acudia per emprenyamenta del mestre i de la resta de companys. I, per consegüent, reprimenda, d’aquest, al músic: “home,no vareu venir.... Resposta del recriminat: “Per què ?, si a mi ja em surt bé”. El cas és que les cases d’en Jaumet han prevalgut a qualsevol neguit de transformació, en mig d’un sector residencial."


Jaume Vidilla Vidal, nascut a Tivissa (Tarragona) l'any 1884, i casat amb Teresa Lleixa, nascuda al Perelló (Tarragona) l'any 1893 va ser pare de Hermenegilda, Josefa (1913-1938) i en Jaume, aquest últim,   saxofonista de la "Jazz Orchestre Mozart". 


Foto de Jaume Vidilla


Al facebook de Jaume Vidilla Jr. es publica aquesta foto i ell mateix comenta: "Un record d'un temps que segur "no tornarà", a la foto hi ha part de les cabretes del meu avi, acompanyades pel pastor Salvador i pasturant pel carrer anomenat llavors Camí Fondo del Vinyet, ara és el carrer Trinitat Catasús, l'any 1935".

Foto extreta del llibre L'Abans, on es veu l'orquestra Mozart,
 amb Jaume Vidilla al centre de la imatge, assegut, i amb el clarinet.

Jaume Vidilla Lleixa, conegut popularment com en Jaume o Jaumet de la llet, es va casar a la Parroquia de Sitges durant el mes de febrer de 1932 amb Dolors Pla. Vidilla, músic expert, també tocava el clarinet, instrument que l'any 1933 li va ser robat després de l'actuació de Festa Major al Casino Platja d'Or. Aquest fet va ser notícia a El Baluart de Sitges del 10 de setembre de 1933, on també s'anunciava que: " a fi de poguer adquirir un altre instrument es prepara un benefici per a l'amic Jaume Vidilla, el notable professor de saxo". El benefici fou un sorteig en el qual sortí guanyador el número 382, del qual n'era posseïdora la senyora Conxita Tasis de Fuster. Però que van sortejar? 

Sobre en Vidilla, Joan Hill en parla en un recent article  

"En Jaume Vidilla, popularment conegut per en Jaumet de la llet, era el de més edat entre aquells joves que assajaven sota les ordres d’en Magí Almiñana, i davant d’un passatge que no sortia prou bé, en Jaumet era pragmàtic: “això s’ha d’assajar més...”.La seva opinió era compartida pels altres companys  que  quedaven per a l’endemà per tornar-hi a insistir. Però vet aquí que en Jaumet no hi compareixia, ell que havia estat  qui ho havia proposat. Quan es tornaven a reunir, ja en la seva presència, li recriminaven la seva absència, a la qual cosa els hi responia: “a mi ja em sortia bé”.

Retornem a l'edifici del carrer Prat de la Riba, que durant uns anys es va anomenar carrer Bruch,  cantonada amb el carrer Joaquim Sunyer. Aquest, dividit en dues construccions, és fruït del nou projecte encarregat per Jaume Vidilla i Vidal el 13 de maig de l'any 1930 a l'arquitecte Josep Maria Martino. 




Martino tenia que construir un pis sobre l'edifici ja existent de 1926, i  va dissenyar con si es tractes de  dos edificis de planta baixa i pis,  exteriorment idèntics, units per l'escala d'accés al pis superior, amb façana al carrer pintor Joaquim Sunyer, que en aquell moment encara no tenia nom. Tot i semblar dues cases, en origen, la que feia cantonada era l'habitatge familiar, i la del costat, tenia la funció de magatzem.


L'any 1931, el Sr.Vidilla va sol.licitar a l'anjuntament vallar la casa de la seva propietat al carrer Prat de la Riba, així com va encarregar a Martino la construcció d'un cobert annex a la casa de Prat de la Riba.

  


Durant el mes de juny de 1935 l'Ajuntament dóna un nou permís al Jaume Vidilla per obres d'ampliació al carrer Prat de la Riba.

Ah, i la grossa va caure a Sitges durant el Nadal de 1933!

1 comentari:

  1. Hola, em dic Josep Loredo, sóc músic i tinc un blog històric de Cobles, Orquestres, Orquestrines i algun Conjunt. Et volia demanar si tens possibilitat d'escanejar (i enviar-me a jlm_54@hotmail.com) la foto de l'orquestra (tota sola) i la pàgina sencera que surt al principi d'aquesta entrada (em sembla que és de L'Eco de Sitges, any 2000)
    A partir de la foto de més avall, la Jazz Orchestre Mozart, n'he fet una entrada al meu blog; et convido a veure en el següent enllaç les entrades que tinc fetes de formacions de Sitges:
    http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/search/label/SITGES
    Moltes gràcies !

    ResponElimina