16 març 2015

16 DE MARÇ DE 1939 I L'INICI D'UNA NOVA ETAPA DE LA HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA DE SITGES-


El 16 de març de 1939, just avui fa 76 anys, trobem la primera sol.licitut d’obres entrada a l’Ajuntament de Sitges després de la Guerra Civil Espanyola, una data que podem tenir com a tret de sortida per a una nova etapa de la història de l'arquitectura de Sitges, en la que hi destaquen noms d'arquitectes com J.A. Coderch, Manuel Valls, J.M. Sagnier, Albín, Muntañola, Ayxelá, Pere Benavent, Puig Boada, Sostres....., així com encara hi trobem projectes d'arquitectes que havien tingut un gran protagonisme abans de la Guerra com el mateix J.M. Martino o Ferrater.

Aquesta primera sol.licitut d'obres diu: 

“Enrique Mitjans Julià, mayor de edad, natural y vecino de esta villa, en la Calle de Bonaire, 26: que a consecuencia del bombardeo que precedió la liberación de Sitges el día 22 de enero de este tercer año triunfal, quedó gravemente perjudicada la casa número 15 de la calle del Agua de propiedad del exponente, al extremo de hacerla inhabitable, por lo cual le precisa su reparación.....”. 

Foto extreta del bloc de Guillem Carbonell. Aquestes rajoles es trobem a la façana de la casa del Carrer de l'Aigua. 


El divendres 20 de gener de 1939 Sitges va ser bombardejada per les tropes franquistes, i dos dies més tard, el diumenge 22, entraven els Nacionals a Sitges donant per finalitzada una guerra civil de tres anys. “Sitges va quedar abandonat a la seva sort” escriu Ramon Planas a les seves Memòries. Però d'una manera o altra la vida havia de continuar. 


Aquí no explicaré que va passar durant aquests anys de Guerra, ja que hi ha interessants estudis i llibres que tracten aquests anys i fets, però us recomano escoltar la “taula rodona”, un tresor, que va propiciar Ràdio Maricel l’any 2009 amb motiu dels 70 anys del final de la Guerra. En aquesta converça hi ha un moment en el que els cosins Mercè Sella i Samuel Barrachina, avui els dos desapareguts, parlen del dia que mor l'avi,  el reconegut mestre d'escola Esteve Barrachina Benages. Doncs aquest va morir a Sitges el 27 de gener de 1939, quatre dies més tard d'aquest fatídic bombardeig, tot i que, per la situació que es vivia aquells dies, el funeral es va celebrar un mes més tard.  

Amb el final de la Guerra també hi hauria alguna alegria. Així que a la llista publicada el 2 de febrer de 1939 a La Vanguardia sota el tètric títol de "Los resucitados de Montjuich. Primera lista de las personas que se hallaban detenidas en las cárceles rojas de Barcelona y que fueron liberadas merced a la rapidísima maniobra ordenada por el Generalísimo...", en el número 193 hi trobem el nom d'un sitgetà: "Salvador Picas Pigos, 24 años, Sitges (Barcelona), carpintero. Detenido el 27 de enero de 1938, alta traición".

Anys més tard, i per sort sense danys personals, s'han trobat alguns d'aquests obusos tirats sobre Sitges durant aquells tràgics primers dies de 1939. Exemple és aquesta bomba que es va trobar a la vinya de l'Hospital de Sitges durant el mes de febrer de 2011.  I ja més recentment, a mitjans de 2013, es van fer explotar alguns artefactes que es trobaven submergits a la costa de Sitges.

Però retornant al tema de “tornar a la normalitat”, hi podem afegir la necessitat de recuperar, refer, reformar, acondicionar les cases ensorrades durant els bombardeigs caiguts sobre Sitges aquells dies “de l’alliberació”, així com durant els anteriors atacs, entre els que destaca el del 18 d'agost de 1938, a la llicència del 16 de març en van seguir altres amb les que podem fer un mapa d'on van caure les bombes a Sitges aquell dia: a la casa  de Cristobal Butí al carrer de l’Aigua 24; al Carrer Major 15, la casa de Vicente Sales; al Passeig de la Ribera 12; i fins i tot a l’avinguda Sofia, al xalet del senyor Hector Sacchetto, que “manifiesta que en la casa de su propiedad en Sitges, conocida como Torre Nadal, colindante con la finca de Torre Blanca, también de su propiedad, cayó en los últimos días de la dominación roja, un obús que perforó la cubierta y ocasionó otros desperfectos.” 

L’any 40 es segueixen demanant llicències de reforma per desperfectes de la guerra, que ens demostren el gran abast d'aquests. Per exemple, Manuel Vidal i Quadras sol.licita  “practicar obras en la finca denominada “Can Pere Pau”, cuya casa fue perjudicada por el ejercito rojo, abriendo una ventana y practicando reparaciónes interior”. Aquesta casa es troba prop de la Riera de Ribes, i actualment forma part del recinte del club de Golf Terramar. 

Així doncs la vida continuava, i els sitgetans mostraven la necessitat de recuperar, en el que fos possible, la seva vida anterior a la Guerra,  un fet gairebé impossible, ja que les conseqüències personals, econòmiques, socials i culturals van ser enormes, però que d'una manera o altra ho havien d'intentar. 

En aquesta voluntat de tornar a ser un poble actiu i capdavanter en la vessant associativa hi trobem la sol.licitut  de El Retiro, entrada a principis de 1940. Era un permís per a “no solo la reconstrucción del inmueble que posee en la calle de Angel Vidal nº13 de esta villa, sinó que aprovechando la misma, proceder a una ampliación y reforma de las dependencias destinadas a café y salas de socios..”.


Un projecte més gran, i que no es va acabar de realitzar, fou el de construir un Balneari a la platja de Sitges. El 22 de juliol de 1940, Antonio Garcia Munté, en nom de  Pabellón de Mar, la societat que presidia, va presentar els planols de la reconstrucció de l’edifici que va ser destruït uns anys abans per un incendi. Els alçats i plànols eren obra de l’arquitecte de Barcelona Isidre Puig Boada, deixeble de Gaudí, i director de les obres del Temple de la Sagrada Família entre 1966 i 1974. Es tractava d'un projecte ambiciós, amb intencions de retornar a Sitges la seva posició avantatjada dins del turisme de qualitat que havia tingut abans de l'esclat de la Guerra Civil. 





Com ja he dit, finalment el Balneari no es va construir, i potser amb aquesta decisió Sitges va perdre un interessant equipament, però mirant el planol de situació d'aquest, on està el Chiringuito? Doncs sembla que no estava contemplat, tot i que l'any 1943 l'arquitecte J.A Coderch va ser l'encarregat de reformar i ampliar aquest reconegut local.




Aquí comença un dels meus nous objectius per aquest 2015.... doumentar, catalogar i estudiar l'arquitectura de Sitges entre 1939 i ....... 

I com us podeu imaginar, des d'aquí us en faré partícips. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada