14 febr. 2015

QUAN "CHICAGO" VA VISITAR DEERING AL PALAU MARICEL. THOMAS TALLMADGE I GRACE RAVLIN A SITGES.

Durant la primavera de l'any 1921 l'arquitecte i històriador de l'arquitectura Thomas Eddy Tallmadge (1876-1940) va fer una estada a Sitges i va visitar el palau de Charles Deering, al qual ja coneixia de Chicago. 

Durant els primers anys del segle XX va obtenir una beca d'estudis que li va permetre realitzar el primers dels molts viatges que fins 1931 va fer per terres Europees, estades que li van servir per estudiar l'arquitectura anglesa. A ell també se li deu el terme arquitectònic de l'Escola de Chicago de Frank Lloyd Wright, gràcies a un article que va publicar l'any 1908. 

D'aquest viatges per Europa es conserven els quaderns plens de dibuixos, plantes, detalls... que sempre portava a sobre. I és en un d'aquests quaderns on trobem els dos dibuixos, datats al 5 de maig de 1921, que són el testimoni de que ell va estar a Sitges. 

El primer es un apunt del gran saló gòtic de l'antic Hospital, convertit en menjador de Charles Deering. 



Menjador del Maricel de Mar durant els anys en que Charles Deering va estar a Sitges

Destacable també aquest bonic apunt de la Punta des de les escales petites. 


Aquest mes de maig de 1921 la família Deering ja portava uns mesos instal.lada a Sitges amb la voluntat de quedar-s'hi definitivament, però també fou durant aquests primers mesos de 1921 quan es comencen a fer evidents i públiques les desavinences entre Deering i Utrillo, una falta de confiança i una traïció que faria que Mr. Deering decidís marxar per sempre de Sitges i emportar-se amb ell tota la seva col.lecció d'art... però aquesta ja és una història explicada al llibre d'Isabel Coll Charles Deering and Ramon Casas. Una amistad en el arte.

Durant l'estada a Catalunya Tallmadge va sentir una gran admiració per l'obra de Gaudí, fins al punt de publicar un interessant article sobre el temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona a la revista "The Western Architect"  durant el mes de març de 1922. 


Tornem a principis de maig de 1921 quan Tallmedge va estar a Sitges. Possiblement durant aquesta visita a la casa dels Deering també va poder compartir espai amb la pintora Grace Ravlin (1873-1956), també nascuda a Chicago. O potser ella ja havia marxat i no van poder parlar de la seva estimada ciutat?

Miss Ravlin era amiga de la senyora Deering, la qual la convidà a passar uns dies a Maricel, mentre exposava les seves obres a les Galeries Layetanes de Barcelona, una mostra que s'inaugurà el 12 de febrer de 1921 i en la que compartia sala amb els pintors Manuel Feliu De Lemus i Ginés Capdevila.  L'exposició, si fem cas de les cròniques que es van publicar durant aquells dies, va cridar l'atenció dels crítics.

A La Veu de Catalunya del 16 de febrer de 1921 apareix la primera crítica sobre aquesta pintora. 

"Aquesta exquisida pintora americana ens mostra una magnífica sèrie de notes africanes, on el seu pinzell es revela exquisit i sensible a les emocions de la llum i del moviment. 
Les prestigioses siluetes moresques sobre els murs blancs que tota una escola (on Fortuny sobresortia) va acreditar, reviuen amb nous aspectes de la seva veritat, copsats per l'afinada receptiva dels esperits moderníssims. 
Grace Ravlin, pinti moros o no en pinti, pinti mesquites o cases del Nord, serà sempre una pintora, i això vol dir que l'art no és en les coses exteriors considerades com anécdota, sinó en la substància que en elles hi ha."



El Diluvio del 25 de febrer de 1921 Eusebi Corominas escriu: 

"Galerías Layetanas. Ofrecían marcado interés estos días últimos los salones de las Galerías Layetanas. Cuadros de miss Grace Ravlin atraían la atención por su carácter y modo de ejecución. Los paisajes de Marrakesh, Tánger y Tetuán por si solos tienen cierto poder sugestivo. La especial disposición de los poblados moros, las agruapaciones en los mercados, el carácter de los trajes, el sol brillante que refulge en variedad de tonos y colores, prestan a las composiciones de la señorita Ravlin una distinción especial que las hace simpáticas. Esta artista crea impresiones en las telas por medio de grandes manchas, preocupándose más de los efectos que de la precisión."



I al diari La Publicidad del 26 de febrer de 1921 Rafael Benet publica una crítica interessant sobre l'exposició i l'artista. 

"Exposición de miss Grace Ravín (sic.) En las Galerías Layetanas esta pintora norteamericana expone una serie de bodegones y paisajes. Una retina muy fina, sumamente sensible, nos deleita con su visión del color. Toda una gama de grises-coloridos llenos de matiz, juegan en estas telas tan deliciosamente femeninas, en estas telas, casi siempre mates como una perla. Esta personal y moderna visión que miss Grace Ravlin tiene de las cosas del mundo, está hecha de impresionismo francés, de sensibilidad femenina ya acaso de aristocrático acento anglo-sajón, puramente británico, más que americano.
La pintura de esta singular artista no tiene graves intensidades, pero es sumamente agradable, agradable desde un punto de vista completamente inteligente, completamente espiritual. Sis bodegones reflejan toda la intencionalidad de los "fauves", pero también, la perfumada y civil elegancia de un espíritu femenino (....)"

Possiblement, una d'aquestes Natura Morta de Miss Ravlin va formar part de "l'Exposició històrica d'Art Sitgetà" que va tenir lloc al Casino Prado de Sitges durant el mes de setembre de 1925.



Però com sabem que Miss Ravlin va estar a Sitges? Doncs per una article que publica Leonor Serrano de Xandri a El dia grafico que posteriorment repeteix El Baluard de Sitges el 30 d'abril de 1921. A "El Hada del Marycel" Serrano ens explica amb molt de detall la seva visita al palau dels Deering a Sitges, fent un gran elogi a la  senyora de la casa, i és aquí quan diu:

"Ella hospeda en Maricel a la interesantísima pintora Miss Ravlin, expositora hace poco en las Galerías Layetanas. Ella, en fin, no desdeña en servir de guia, con sus luminosas explicaciones de consumada artista, a los humildes visitantes que nos acogemos a su gentil hospitalidad..."

Segur que la senyora Deering era una gran amfitriona i que tothom se sentia ben rebut a casa seva, però imagino que el "mal rotllo" que es vivia en aquells primers mesos de l'any 1921 entre les parets de Maricel no deuria passar inadvertits pels seus ostates... però la bellesa del lloc, les màgiques vistes i la serenitat del mar segur que ho feia oblidar tot. 


També ens queda clar aquesta estada amb la direcció triada per Miss Ravlin en el catàleg de L'exposició d'Art de Barcelona de l'any 1921 organitzada per la Junta de Museus de la ciutat. Les obres número 71, Gerro de Flors, i 72, Flors, Miss Grace Raulin (sic.) es troba exposada juntament als grans artistes del moment. L'altre representant de Sitges fou Pere Jou, del carrer Parellada (sic) 7, amb dues escultures de fusta, Noies dansant i Lleidatana. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada