24 febr. 2015

NON SERVIAM..... SÀTIRA VR INSULT A SITGES





Ja fa mesos que guardo aquest article de Rafael Font i Farran  per a publicar-lo un dia com avui, que per casualitat falten just 6 mesos per a la Festa Major de Sitges.

Rafael Font i Farran (Sitges, 26 de maig de 1912-Auxerre, Borgonya, 19 de novembre de 2003) fou un destacat dirigent polític, advocat i periodista. Va ser membre d'Estat Català, de l'ERC, del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, del Partit Obrer d'Unificació Marxista i de la IV Internacional

L'any 1928, Font, un molt jove sitgetà i periodista de tan sols 17 anys, ja va ser capaç d'escriure amb una gran llibertat, coherència, sensibilitat i sitgetanisme, aquest article. Unes opinions i unes paraules difícils de millorar, i per aquest motiu avui me les faig totalment meves!!

La Punta, 8 de setembre de 1928


A l’entorn de la Festa Major

Poc podia pensar jo en escriure el meu anterior Comentari, publicat en l’edició extraordinaria de La Punta, que avui em veuria precisat a agafar novament la ploma per tornar a parlar el mateix tema, i encara menys ni podia sospitar que els termes en què hauria de redactar el present article no podrien ésser pas tan elogiosos con els de la primera vegada; més les circumstàncies així ho han volgut, i a elles m’atenc; fent constar, abans de tot, que aquest humul.líssim treball ha esta confeccionat solament amb l’intenció, potser una mica pretenciosa, d’esmenar un defecte.

Dèiem en l’al.ludit Comentari: “que la Festa Major, sota l’apariència d’una sèrie de festeigs i saraus, és quelcom més intens i més espiritual, quelcom inexplicable que vigoritza i dóna nova vitalitat als nostres esperits”. I evidentment a l’escriure això no incorríen pas en una exageració, sinó que al contrari deiem unes paraules que palpablement corresponien a una realitat. Més, ai las, en una cosa tan enlairada i sublim com la Festa Major de Sitges, hi ha hagut també, malauradament, una nota baixa i barroera que ha constrastat lamentablement amb l’ambient de delicadesa que la rodeja. Es tracta de les grolleries i indecències amb què el ball de diables ha amenitzat enguany les seves típiques evolucions.

Si per casualitat us heu fixat en els diables d’uns anys encà, segurament haureu notat que els seus versos han seguit una trajectòria descendent per passar de les humorístiques composicions d’abans matisades totes d’un finíssim sentit irònic, però mai insultant, en les que es satiritzava graciosament les costums, les modes, els fets polítics, les incidències de partit, i tota l’actualitat d’aquell temps, sense referir-se, però a ningú en concret; fins als descarats insults d’avui dia, dels que val més no parlar. És necessari que davant el trist espectacle que els diables proporcionen cada anys es faci sentir una general protesta de tota la gent de Sitges que ha de sentir-se ferida en el més íntim del seu orgull de bons sitgetans, i també és necessari que aquesta pesada broma que ja dura massa, i que enguany s’ha intensificat encara més, s’acabi a la fi d’un cop. Nosaltres no sabem si tothom estarà de conformitat amb aquesta actitud nostra, en tot cas dependrà de la posició moral de cadascú; més del que sí estem segurs, perquè hem pogut comprovar-ho, és de què l’efecte que aquestes recitacions produeixen en l’ànima dels que ens visiten per primera vegada és senzillament desastrós, i de què de resultes d’això el bon nom de Sitges en surt molt mal parat. De cap manera s’ha de consentir, doncs, que un ball dels més netament sitgetans i que al mateix temps és una de les coses més típiques i simpàtiques de la Festa Major, sigui transformada en una vergonya per a la mateixa i en un motiu de públic insult a persones la majoria de les quals són d’una honorabilitat completament fora de dubte. Cal, en vista d’això, emprar tots els mitjans necessaris per evitar en anys successius el desagradable cas que avui lamentem, i caldrà primer que tot que aquests desgraciats versos abans d’ésser llençats als quatre vents siguin previament revisats per alguna persona que tingui quiscuna noció estètica i una mica de bon gust

R.Font i Farran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada