15 des. 2014

L'ESFINX DE VILLA D'ESTE, UN QUADRE DE SANTIAGO RUSIÑOL RETROBAT



Fa poc, en una col.lecció privada, vaig poder gaudir d’una obra de Santiago Rusiñol que, fins a dia d’avui, no havia estat catalogada ni publicada. Es tracta d’un oli en el qual s’hi representa un recó d’un frondós jardí, un espai buit a primer pla en què la llum s’hi reflecteix amb total llibertat. Una escala envoltada d’alts xiprers i en la qual destaca la presència d’una esfinx, escultura de pedra amb cos de lleona  i bust de dona. Tot i que els propietaris el van adquirir com a Jardí francès, la llum que inunda aquest espai ens evoca un paisatge molt mediterrani, fins al punt de poder ser confosa amb la llum de Sitges. 



Però l’ull i el coneixement de l’experta (que no sóc jo), unit a l’obsessió d’una servidora, ens va portar a trobar la localització exacta d’aquesta pintura de Rusiñol: el replà de l’escala que porta al conegut passeig de les Cent Fonts als jardins de Villa d’Este a Tívoli, Itàlia. 



El 15 de setembre de 1922 Santiago Rusiñol va viatjar cap a Itàlia amb la intenció de passar una llarga temporada pintant els jardins que envolten les ciutats de Roma i Florència. L’artista, que en aquest primer viatge va comptar amb la companyia del seu amic de Xàtiva, el pintor Josep Guiteras de Soto, al jardí del qual hi va estar pintant pocs dies abans, en un primer moment s’instal.là a Tívoli per treballar als jardins de Vil.la d’Este. Posteriorment també va passar uns dies pintant a Frascati, on gaudí de la bellesa dels jardins de les vil.les Torlonia, Aldrobani i Falconieri. 


Durant aquest viatge per terres italianes, Rusiñol va escriure, sota en pseudònim de Xarau, una sèrie d’articles que amb el títol genèric de “Des de Itàlia” va anar publicant al setmanari L’Esquella de la Torratxa. A l’article que publica el 3 de novembre de 1922, “L’albergo”, Rusiñol parla de Tívoli i al referir-se als jardins de Vil.la d’Este escriu:

“Al ésser-hi, a fora, allí al darrera, se sent un brugit funerari, són els xiprers de Villa d’Este. Els xiprers més alts de la Itàlia i les cascades més famoses. Un escolta i no pot dormir, sentint enveja de l’hostaler”.


El 10 de novembre de 1922 publica “Villa d’Este i els fascistes”:

 “..però el que dona nom a aquesta Villa són especialment els jardins, compostos de tres elements: els llorers, els xiprers i les fonts, combinats amb tanta armonia, que mai l’aigua ha estat ombrejada més solemial i mai l’ombra d’uns arbres han vista una aigua més dignemanet reflexada. “Villa d’Este” que tant com veure´la s’ha d’escoltar. Aquí salta una cascada d’una amplària de trenta pams; allí brollen cent fonts posades de rengle, fent-ne brollar cent més a sota d’elles; més lluny un estany dibuixa els núvols que van passant  silenciosos, i aquest silenci sols el troba el murmuri i el cant de l’aigua i alguna anglesa silitaria, que sembla escorre’s com una ombra”.


I a la crònica del 27 d’octubre de 1922 La terra dels xiprers, llegim: 

“i per fi, als jardins de Villa d’Este, on els xiprers són ja monuments, obeliscs immensos de verd fosc, fites immenses i llegedàries.  (....) S’han de veure els xiprers de Fièsole, els de l’Aventino, els del Palatino, els de la Vil.la Adriana, els de Frascati, i sobretot, els de Villa d’Este, per a conèixer-ne la majestat. Aquests darrers, sobretot, no tenen ponderració. Són campanars de vellut fosc, són fantasmes immensos del jardí, són obeliscos de verdor, són monstres de simetria i proporcions i d’ample bellesa, són els xiprers seculars d’aquesta bellíssima Itàlia”.



Aquests primers jardins, pintats a Villa d’Este van ser presentats a principis de l’any 1923 a la Sala Parés a l’exposició conjunta amb Ramon Casas i Clarassó. Rusiñol va presentar les obres pintades a Itàlia juntament amb els quadres del jardí de Guiteras a Xàtiva i el darrer que va pintar a Granada, localitats en les que Santiago Rusiñol hi va estar abans de viatjar a Roma. A L’Esquella de la Torratxa del 19 de gener de 1923 trobem una crònica de la mostra: “Comença pels jardins rusiñolescos, i et quedaràs amb un pam, al menys, de boca oberta, davant de la traça incommensurable del nostre celebrat Tiago: fixa’t bé amb Els Xiprers de Villa d’Este, arrencats del Tívoli autèntic abans que hi passés en Serrallonga; amb aquella Fontana monumental que ni de debó faria tant de goig; amb L’escala de les cent fonts, cent vegades més meravellosa que la famosa escala de Jacob, i amb aquell Brollador amarat de sol, capaç de tornar la força i la salut a un malalt crònic, i per últim amb El safareix tranquil i seré, curull de llot adormit i de poesia desperta, d’aquella tan difícil de trobar per qui no ve de mena d’artista de cap d’ala.” 





Com ja hem dit, Rusiñol va viatjar acompanyat de Josep Guiteras, el qual també va realitzar diverses obres amb aquells jardins com a protagonistes, com aquesta datada l'any 1922. 


Quadre de Guiteras

Quadre de Rusiñol, "Xiprers de Villa d'Este" que ha sortit a subhasta a Balclis el 10 de març de 2015

 A La Vanguardia del dia 20 de gener de 1923 llegim: 

“De su estancia en Tívoli (Italia) trajo el primero de esos artistas (Rusiñol) unas cuantas telas, en las cuales reproduce aspectos de aquellos sugeridores jardines italianos que tan inefable gracia. Pero a estos escenarios les prestó Rusiñol algo suyo: visión e interpretación peculiares; aquel punto de melancolía que de sus producciones pictóricas trasciende, aun cuando en ellas se dé con gayas flores, con aguas cantarinas y con el sol avivador de los verdes. Aterciopelados y suntuosos, graves por lo general, son los que en esos lienzos predominan. Y con estos cuadros pueden ser contemplados, además, un Jardín de Granada, La Fuente de los cipreses, El lavadero y un Patio de Játiva. El encanto que acierta a dar el pintor en los Jardines de España, se desprende también de estos últimos en los cuales, como en toda su reciente labor, diríase que el artista, al colocar ante el natural el caballete con la tela en la que va a pintar,  ve ya de antemano la resolución técnica, y así, sin esfuerzo, la aplica sobre seguro. Por eso no adviértense desfallecimientos ni rectificaciones; por lo menos, no saltan a la vista”. 


Un any més tard, durant la primavera de 1923, Rusiñol torna a Tívoli, aquest cop acompanyat pel pintor Joaquim Terruella Matilla (1891-1957). D’aquesta estança és el petit dibuix que firma Terruella a Roma, Frascati, l’any 1923 i que aquests dies surt a subasta a la casa barcelonina Balclis per un preu de 350 euros.  Un bon regal per aquest Nadal.....



A La Vanguardia, en un article del 23 de juny de 1924 sobre l’Exposición Nacional de Arte a Madrid, celebrada en aquell moment, Rusiñol presenta tres quadres: Jardí de Xàtiva, Vil.la Torlonia i Vil.la d’Este. 

El Imparcial, del 3 juliol de 1924 es publica un article sobre l’Exposició de Belles Arts a Madrid en el que llegim: 

El Santiago Rusiñol de los poéticos jardines de España merece en justicia una alta consideración, aunque las últimas muestras de su arte adolezcan de mecanización y pese en ellas la sequedad del color. A Rusiñol se le deben exquisitas emociones y una orientación beneficiosa. La “Villa Torlonia (Frascati)», la «Villa d'Este (Tívoli)” y el “Jardín de Játiba», prolongan los ecos de melodías que un día inundaron nuestro espíritu con inefables dulzuras.”


La Fontana de la Villa d'Este, Col. particular, obra exposada a la mostra "Rusiñol i la pintura europea", a Sitges i Aranjuez, 2006
Durant el mes de desembre de 1924, a l’Exposició Internacional de Venècia, al Pabelló d’España també s’hi poden apreciar algunes obres de Rusiñol. Es tracta d’uns “suntuosos jardines de Villa d’Este, en Tívoli, tan llenos de encanto y de poesía, con sus cipreses seculares que se pierden erguidos en la bóveda celeste y sus cien fuentecillas que cantan el dulce lenguaje de las cosas que fueron bellas y lo serán siempre. El cuadro evoca aquel marco divino en el que pasearon platicando el cardenal Bembo e Hipòlito el Estenso”,  (La Época, 23-12-1924, article firmat per Clio). 

Així doncs, d’aquesta primera estada de Rusiñol a Tívoli l’any 1922 tenim catalogades les obres que exposa a la Sala Parés durant el mes de gener de 1923: Xiprers de Villa d’Este, Fontana, L’Escala de les cent fonts, Brollador i Safareix

A l’exposició de Belles Arts de Madrid, juliol 1924, Villa d’Este; i a l’Exposició Internacional de Venècia, jardins de Villa d’Este.



Villa d'Este, 1923, Col.particular. 

El pare Josep de C Laplana en el seu llibre, Santiago Rusiñol: el pintor, l’home, diu que durant aquella estada de 1922 a Villa d’Este, Rusiñol va pintar vuit quadres, obres a les que hem d'afegir les que realitza durant la primavera de 1923. En el catàleg raonat del mateix Laplana, es cataloguen set obres obres realitzades a Tívoli durant aquest dos anys:

-Vil.la d’Este, 1923, Col. particular. Exposat Sala Parés 1924 com Els xiprers de vil.la d’Este, a Madrid i a Venècia
-Cascada de Vil.la d’Este, 1923, Col. particular, exposat a Sala Parés 1924
-La fontana, 1922, Col. particular, exposat a Sala Parés 1924. 
-Els xiprers de Vil.la d’Este, 1922, en lloc desconegut, exposat a Sala Parés 1924
-El cavall marí, 1922, en lloc deconegut,exposat a la Sala Parés, 1923. 
-L’escala de les cent fonts, Col. particular, exposat a la Sala Parés, 1923
-L’escala, 1922, de la col.lecció del Museo Nacional de Bellas Artes de Cuba

 Ara toca seguir investigant per acabar de localitzar el quadre i poder-lo datar amb més exactitut... 1922 o 1923? Ja explicaré!


AMPLIACIÓ a dia 9 de març de 2015: A la subhasta d'art Balclis de Barcelona, demà 10 de març surt a subhasta el quadre "Els xiprers de Villa d'Este" 


2 comentaris: