7 oct. 2014

UN CONCERT DEL VIOLINISTA WERNER AL PRADO DE SITGES.




Entre els meus punts febles, culturalment parlant, hi ha la música clàssica i tot el que a ella l’envolta. Una “incultura” musical que, familiarment, queda sobradament compensada amb el “sabelotodo musical” del meu germanet ;-). Però avui, amb aquestes línies, el superaré i és per aquest motiu que li dedico l’article, una mica llarguet, i que espero poder ampliar si algú em pot donar més dades sobre el protagonista!!

Un cop més, buidar els diaris sitgetans amb l'objectiu d'acabar algun dia la meva tesis doctoral, m'ha suposat "perdre" algunes hores buscant informació sobre un nom que, lluny del meu estudi, em crida l'atenció. 

Al setmanari sitgetà  La Punta del  dia 3 d’octubre de 1926 es publica una crònica sobre un concert que va tenin lloc al Casino Prado Suburense el dimecres 29 de setembre d’aquell mateix any.


“Concert Werner. El concert donat el dimecres resultà un exitàs, assistint-hi nombrosa i triada concurrència, que escoltà amb religiós silenci i fruïció el selecte programa. En presentar-se en Werner a l’escenari del Prado, vestit amb irreprotxable elegància, com un artista gentleman i mundial, amb xamosos clavells, ben sitgetans, al trau del frac, esclatà una sorollosa ovació d’adhesió i simpatia, alegrant-se tothom que el gran virtuós del violí, segueixi sa carrera triomfal, sempre ascendent. 
Tot el programa, compost de la més triat en el gèneres, (Wiemanski, Chopin, Sarassate, Schumann, Paganini, etc.) fou sorollosament aplaudit i executat amb una pulcritut i colorit admirable. El mestre Torrents, acompanyà molt bé al piano.
El Sextet Mozart, tocà vàries peces selectes de son repertori, mereixent generals aplaudiments la selecció del Tanhausser i Le Calife de Bagadad, demostrant ésser un conjunt ben disciplinat i força estudiós digne de tota lloança.
Fou una vetlada triomfal i que deixà grat record, essent molt felicitat l’iniciador en Joaquim Bosch, que tan amorosament s’ha imposat la noble tasca d’acollir a n’en Werner, avui tan popular a Sitges, i donar-lo a conèixer aquí i a fora, amb tota la serietat i polidesa que és menester. Sabem que es tenen proposats concerts a moltes ciutats catalanes i a Barcelona, tot desitjant resulti una profitosa campanya artística”

La crònica va acompanyada per un dibuix del violisnista Werner realitzat per Joaquim Mir i que hem publicat aquí. Però qui era aquest violinista que seguia, amb aquest concert al Prado, la seva carrera triomfal? I que hi tenia a veure Joaquim Bosch en tot això? I pq en Mir fa aquest dibuix?

Theodor(Teodor, Teodoro, Theodor...) Werner va néixer a Amsterdam, Holanda, l’any 1863. El seu primer violí li van regalar els Reis quan acabava de complir tres anys, i als set ja va començar els recitals per les capitals d’Holanda i de Bèlgica, mentre seguia els seus estudis amb el professor Franz Coenen al conservatori d’Amsterdam. Va serguir els seus estudis a Berlín on va estudiar amb Joseph Joachin i on va coincidir amb altres alumnes com Fernando Arbós, John Kruse, Kreisler, Marteua, etc. 

Acabada la seva formació musical es va traslladar a Londres on va obtenir un gran èxit. Durant el mes de maig de 1888 va realitzar tres concerts al Crystal Palace de Londres. Durant aquests anys Werner va realitzar recitals en diverses cases privades de l’alta societat anglesa, així com al Palau de Buckingham, on va ser cridat per la Reina Victòria i pel Rei Eduard, una experiència que va repetir al palau de l’emperador Frederic III d’Alemània i davant de la Reina Guillermina d’Holanda, la qual sembla ser li va regalar el violí marca Guadagnini que portava durant els seus recitals per Catalunya.

Als 32 anys, sent ja un violinista reconegut i vivint rodejat de luxe, es va casar amb una noia de classe alta pertanyent a una família irlandesa. 
  
Entre els seus grans amics va comptar amb músics com Wagner, Strauss o Rubinstein.

Va viatjar per tota Amèrica on va ser el primer professor de violí al Conservatori de Filadèlfia. També va treballar com a mestre a Alemània i a Rússia. Va fer concerts per tots els països d’Europa i a Austràlia.  

Amb l'esclat de la Gran Guerra Europea, durant la segona dècada del segle XX, Werner va visitar moltes de les ciutats Españoles, realitzant concerts al Conservatori de València durant els anys 1917 i 1918, i a Madrid davant dels Reis d’Espanya i per a la infanta Isabel. Durant el mes de juny de 1918 va donar un concert a l’hotel Ritz de la ciutat.

A Barcelona durant el mes de desembre de 1916 va tenir que ajornar una actuació a la Sala Mozart per una indisposició greu del violinista; així com també va actuar al Palau de la Música Catalana. El 19 de febrer de 1917 Werner va realitzar un concert a la seu del “Círculo, Juventud, y Agrupación Escolar Tradicionalista” situada al carrer de Portaferrissa, número 13 de Barcelona. Un concert que complementava la presentació de la tómbola benèfica anual que organitzava la “Conferencia de Nuestra Señora de Montserrat” . A finals del mes de febrer de 1917, al Cercle Catòlic de Reus va donar un magnífic concert del que en van sortir cròniques a la premsa madrilenya.

Durant el més de juny de 1919 es troba a Balaguer on actua al Teatre Principal, així com a Cervera i Mollerusa i on l’acompanya com a pianista Nadal Puig i Busquets, el compositor, pianista i organista nascut a Balaguer que es convertirà en un dels grans amics de Werner. 

Fins aquí tot ens fa creure en que Werner vivia en un món d’èxits, luxes, grans viatges, molts aplaudiments i reconeixements.... i una vida molt interessant com a gran violinista. Però el 9 de juliol de 1923 al diari madrileny La Acción es publica una notícia que trenca els esquemes. 

Villanueva y Geltrú, 9. Desde hace varios días llamaba la atención del vecindario la presencia de un seujeto harapiento y de aspecto extranjero que dormía en la playa, bajo las barcas. 
El músico de esta ciudad, don Francisco Monserrat, entabló relación con el extranjero, y este dijo ser el violinista holandñes Teodoro Werner, que recorría España y que hacía vida de vagabundo, 
Por si se trataba de una suplantación, vinieron de Barcelona varios artístas, y el holandés dio un concierto íntimo, en el que demostró ser un verdadero artista.
El vecindario hace objeto de grandes atenciones al artista vagabundo”

El 13 de juliol de 1923, al Diario de Tarragona es publica una notícia molt semblant. 

“Comunican de Villanueva y Geltrú que desde hace días llamaba la atención en aquella población la preséncia de un individuo harapiento y de aspecto extranjero, que dormía en la playa debajo de las barcas. A varias personas que le interrogaron dijo ser el violinista holandés Werner, que corría España y que hacía de vagabundo.
En efecto; ante algún público dió un conciernto en el que demostró ser un verdadero artista.
El vecindario hace objeto de grandes atenciones al viajero.”

Que li va passar a Werner per acabar en aquesta situació? Que feia a Vilanova? Se’n va sortir d’aquest sotrac?

Doncs Werner, ric i famós, va decidir iniciar una vida bohèmia massa lligada a la beguda. De Balaguer, on va viure uns anys, el músic es va traslladar a Vilanova on s'hi va instal.lar un temps. A la seva targeta de visita el violinista hi posava com a direcció la població catalana així com la seva ciutat d'origen, Amsterdam.  

Werner va cridar l'atenció a personatges de la cultura vilanovina entre els quals destaca Joaquim Mir, que des de principis dels anys vint s'havia instal.lat a la capital del Garraf, el qual realitzà un interessant retrat a l'oli del violinista. Aquest quadre, que té molt en comú amb el dibuix que es publica a La Punta, ens mostra el protagonista vestit de manera informal, amb una camisa blanca, i amb tres objectes característics del músic holandès: ulleres, violí i una copa amb vi o cava.... Només una diferència entre l'oli i el dibuix: la manera de vestir del violinista. 


Però Werner, que seguia amb la seva mala salut, també va viure uns mesos a Sitges. 

Abans de la notícia del concert al Prado, la primera referència de Teodor Werner a Sitges apareix a la Punta del 20 de juny de 1926.

“TEODOR WERNER. Tenemos la satisfacción de comunicar que este célebre violinista, que se halla en el Hospital de esta villa, está ya convaleciente, mostrándose muy agradecido de las atenciones que recibe tando de las Hermanas como del pueblo de Sitges.”

Un mes més tard  a la Punta, 25 del juliol de 1926 es torna a parlar del violinista amb bones notícies :

“TEODOR WERNER: Completamente retablecido y rejuvenecido, ha salido del Hospital de San Juan Bautista este ilustre violinista, habiendo dado el domingo un selecto concierto en el local de la Asociación Vini-vitícola.
El convecino D. Joaquin Bosch Vinyals, dando pruebas de gran altruismo y afectuosidad, lo hospeda en su domicilio”

Joaquim Bosch Vinyals era un contratista sitgetà, que realitzà diverses obres a Sitges, com per exemple, l'ampliació del Mercal a principis del mes d’agost de 1927. Home molt relacionat amb la cultura, fou vicepresident  de l’Agrupació Tradicionalista de Sitges. Cunyat de Manuel Montaner Soler, director del setmanari La Fita, publicació de la mateixa agrupació i en la que Bosch hi escriu diversos   article i versos de temàtica religiosa, firmant com a Terciari Franciscà. 

Recuperat, o això ens sembla, el 29 de setembre d’aquell mateix 1926 Theodor Werner va realitzar el gran concert al Casino Prado de Sitges, acompanyat al piano pel mestre Torrets i pel Sextet Mozart. 

A aquest concert el van seguir d’altres a Tarragona durant els mesos de gener i febrer de 1927; ja durant el mes de març està a Balaguer, on participa en el Concert del 1er Centenari de Beethoven, organitzat per Nadal Puig i Busquets, el que era ja el seu gran amic, i a principis de maig va actuar al Teatre Viñas de Lleida.

Però tot i els molts concerts realitzats pel violinista, les cròniques dels quals ens mostren el gran èxit que van obtenir,  el 15 de juliol de 1927 Puig organitza una subscripció popular amb l’objectiu de recollir diners per a què Theodor Werner, que es trobava sense recursos, pogués marxar de Balaguer. On? no ho sabem. Imaginem que estava molt malalt i que deuria volguer tornar a la seva ciutat per passar els darrers moments de la seva vida. Però no va estar a temps, ja que pocs dies més tard ingressar a l’Hospital de Lleida, on va morir el 23 d’agost de 1927 als 63 anys, just un any després de l’exitós concert a Sitges. 

La seva mort va tenir ressò a la premsa local i nacional. Als números del 24 i el 25 d’agost de 1927 el diari madrileny El Sol publica la notícia sobre la seva mort. 

“Lerida 23. (10 n.)- Ha fallecido en el hospital el notable violinista holandés D. Teodoro Wener. Se encontraba en ésta desde hace unos meses. Desempeñó la plaza de profesor en Canadá, Valdicia, Londres, Dublín y Belín, y actualmente había perdido las facultades mentades; pero aún revelaba su genio de artista. En vista de la situación en que se encontraba el Sr. Werner, el Ateneo Leridano costará los funerales y en entierro. (Febus).

I el 4 de setembre de 1927 la La Punta, setmanari que havia seguit la seva estada a Sitges, també en publica una notícia.

“En el Hospital de Santa María, de Lérida, ha fallecido Teodoro Werner, el insigne violinista holandés que, como recordarán nuestros lectires, fué huésped de esta villa durante los meses de septiembre y octubre del año anterior, habiendo publicado La Punta su retrato en la edición del 3 de este último mes, con motivo del memorable concierto que dió en el Prado. La prensa de Lérida y de Barcelona ha publicado sentidas biografias del malogradro artista. D.E.P.”

Va morir amb el suport de Puig, el qual es va fer càrrec de recollir els objectes personals que va deixar el músic holandès. Unes ulleres, que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, on hi ha dipositat el Fons Nadal Puig Busquets. En el llibre Compositor i costumari musical de Balaguer, escrit per Frances Amorós, es diu, erròniament, ja que tenim clar que va morir a l'hospital de Lleida, que Werner va morir en una mísera fonda prop d'Igualada, deixant  el violí i un deute. Amorós diu que el propietari de la fonda es va posar en contacte amb Puig, el qual va anar a pagar els deutes i va recuperar el violí, instrument que va guardar durant anys, fins que en va fer donació al Monestir de Montserrat, on es guarda actualment, valorat en 20 milions de l'època, un 120.000 euros actuals... A l'espera de poder confirmar aquesta darrera dada, deixo aquí aquesta referència al violinista Teodor Werner.


Res, aquí ho deixo..... però amb una petita anotació per a la vostra agenda!! Els dies 22 i 23 de novembre, Sitges, població amb una gran vocació musical, tornarà a ser la seu del 22è Concurs de Música de Cambra i de Cant Josep Mirabent i Magrans, una oportunitat única per viure, gratuïtament, experiències musicals tan importants com la que van viure diversos sitgetans aquell 29 de setembre de 1926 amb el concert de Werner. 

No us ho podeu perdre.... ah, i de pas, preguntar-li al meu "sabelotodomusical", organitzador-director del concurs, si ja sap qui fou Werner... 

4 comentaris:

  1. Ludwig Bon Vent-oh-miravent7 d’octubre de 2014, 16:03

    Puig i Busquets, Nadal
    Balaguer (Noguera), 31 octubre 1901 – Barcelona, 1 gener 1996

    Apunts biogràfics
    Durant 50 anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins al 1986 en què es retirà. De sempre havia portat una vida immersa en el món de la música.
    De jove, a Balaguer, ja el trobem com a fundador i director de les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana; Banda Municipal, Banda Popular; cobla La Comtal Bergusiana. I en aquesta cobla, com a instrumentista de tible.
    Entre la seva composició musical destaquen les obres religioses amb el protagonisme de l’orgue, que va ser el seu instrument preferit d'ençà que, d’infant, va pertànyer a l’Escolania de Montserrat. També va destacar en la instrumentació per a cobla d'un bon nombre de ballets populars. Signà, habitualment, Nadal Puig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer de tot, dir-li que el seu cognom m'encanta.... buscaré si tenim alguna relació familiar!!! Moltes gràcies per la seva apartació i ampliació al meu text. Crec que la figura de Nadal Puig deu ser interessant de revisar... ja veurem!! una abraçada!

      Elimina
  2. Wolf Amadeus Amadeiis Moritz Damm7 d’octubre de 2014, 16:23

    Un model d’artista bohemi que valora Xuriguera des de la revista Lleida és del violinista Teodor
    Werner amb motiu de la seva mort a Lleida. Vegeu el seu article “Un record a Teodor Werner”, publicat
    al número 55 (10-IX-1927), pp. 14-15, i que és reproduït a La Veu de Sabadell el 30 de setembre del
    mateix any. També Vida Lleidatana se’n fa ressò a través de l’article d’Antoni Bergós, “En la mort de
    Werner”, aparegut en el número 34 (15-IX-1927)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf..... i que dir del seus cognoms sr.Wolf!!! m'ha sigut difícil arribar a l'hemeroteca digitalitzada de les terres de Lleida. Ho he intentat però veig que vostè ha tingut més paciència que jo....intento buscar les dades i ampliar l'escrit.... Moltes gràcies i algun dia fem una (o dues, o tres...) cerveses per posar en comú el tema! una abraçada

      Elimina