31 oct. 2014

TOTS SANTS, TEMPS DE VISITES. MARTINO-MARÈS vs CAPDEVILA-JOU




Arriba Tots Sants, aquell dia que els cementiris s’omplen de gent que, potser només una vegada a l’any, visiten les tombes on reposen els seus familiars o amics. Fins fa un temps, aquestes ciutats, pobles, viles... dels morts, eren espais reservats al culte, al record i al recolliment, però darrerament, amb el “boom” de les visites guiades, els cementiris s’han convertit en “destinacions” obligatòries per a vius amb interessos artístics, culturals i patrimonials.

Des dels inicis de la història, l’elecció de com i on (així com el quant, que no quan, que en principi no ho podien preveure), construir la darrera “casa” en la que es viuria durant tota l’eternitat, ha estat una decisió important per als futurs “habitants”, a la vegada que aquestes propietats ens serveixen a generacions futures per a tenir dades sobre la persona o la família allà enterrada. La majoria de les vegades, el nivell social i econòmic del promotor, quedava clarament reflectit en l’elecció de l’estil, mida, material, etc, utilitzat per a la construcció del panteó o tomba. 

Els cementiris, com les grans ciutats, esdevenen un important catàleg arquitectònic i escultòric on hi podem trobar obres dels grans arquitectes i escultors que de cada un dels moments i estils que conformen la història de l’art.



El cementiri de Sitges no n’és cap excepció, i des de la seva creació en ell s’hi han anant construint panteons i tombes molt interessants, encàrrecs de personatges que per un motiu o altre, han sigut protagonistes de la història del poble o fins i tot del país. Un passeig pel nostre cementiri pot esdevenir una experiència artística molt interessant i amb la qual podeu entendre molt millor la nostra història més recent! 

Elies Rogent, Cros i Sagnier són alguns dels arquitectes representats al cementiri, així com els escultors Reynés, Vallmitjana, Fluxà, Llimona o Clarassó. 

I com ja hem dit, l’arquitectura del cementiri és un reflex de l’arquitectura del poble,  i si un dels grans arquitectes que van treballar a Sitges fou el noucentista Josep Maria Martino, és evident que la seva obra també té presència al cementiri. 

A finals de 1923 va rebre l’encàrrec de construir, per a la Sra. Soledad Mirabent i Soler, viuda de Ramón, la construcció d’un panteó on enterrar definitivament el cos del seu marit, Manuel Ramon Mirabent, mort a Barcelona el 2 de novembre de 1921, i enterrat a Sitges en una tomba provisional. 

L’arquitecte va presentar diversos i variats projectes per al panteó de Manuel Ramon, uns dibuixos que es conserven a l’arxiu del Col.legi d’Arquitectes de Barcelona. Alguns d’aquests esbossos mostren uns possibles panteons molt exagerats, i els diversos canvis evoluciones fins al projecte definitiu.








L'elecció de la senyora Mirabent va ser un panteó aixecat amb escales i amb una construcció arquitectònica que, a manera d’altar, realça el panteó. En aquest espai, hi trobem un interessant Sant Crist a la Creu, una escultura de bronze de tamany real, realitzat per Frederic Marès (1893-1991), així com dues torxes, també de bronze, situades a banda i banda. 


Complementa aquesta obra un interessant  treball decoratiu del mateix Marès en els diversos elements de marbre que conformen el panteó, així com els relleus que completen l’escena de Crist, unes figures en les quals s’hi representen la Verge Maria, Maria Magdalena i Sant Joan, als peus de la creu. L’any 1929 Martino va realitzar un nou panteó a Sitges, el de la família Benazet.

L’obra d’execució del panteó Ramon es tenir lloc durant el 1924, i el dia de Tots Sants d’aquell any el nou Panteó va cridar l’atenció entre els visitants al cementiri, tal com queda constància a la Punta del 9 de novembre. 

El Mundo y la Villa
Durante este año se han construido dos espléndidos panteones, propiedad de las familias de don Manuel Ramón Mirabent, y de Brassó. El primero es proyectado por el arquitecto Sr. Martino y el otro por D.C. Capdevila; todos dos de grandioso efecto y excelente gusto artístico. 








Però durant l’any, i com també es llegeix a la nota, un altre panteó va cridar l’atenció.   Es tracta de la tomba de Jaume Brassó, en la que hi destaca la bella figura femenina de Pere Jou, una magnífica peça de marbre que va ser esculpida al taller del marbrista barceloní Carles Capdevila. 





Tal com explica David Jou i Mirabent, nét i biògraf de l’escultor, fou Capdevila, que aquell any 1915 es trobava treballant a les obres del Maricel de Sitges, dirigides per Miquel Utrillo, el que va proposar Pere Jou per a la realització de petites obres escultòriques

Carles Capdevila Nogués, escultor amb taller al carrer de la Plateria 53 de Barcelona, actualment carrer de l’Argenteria, va ser company de Jou a Belles Arts, moment en que es van convertir en bons amics, fins al punt de compartir durant un temps, el taller de Capdevila a Barcelona.

Doncs res, aquí us deixo anotades dues tombes més, interessants exemples que completen el magnífic catàleg arquitectònic i escultòric del cementiri de Sitges. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada