17 ag. 2014

EXPOSICIÓ DE M.D RUBIÓ A LA GALERIA ÀGORA DE SITGES. UN OASI EN MIG DEL CAOS



El divendres 22 d'agost, a les 19.30, poques hores abans de que sonin les primeres gralles i petin els 21 morterets que marquen l'inici de la Festa Major, a la Galeria Àgora de Sitges la María Dolores Rubió inaugura la seva nova exposició. 

Em fa molta il.lusió aquest esdeveniment, ja que després de molt anys com a "fan" de la Malo, aquesta va tenir la gran generositat de demanar-me la redacció del text que acompanya el catàleg digital de la mostra, una moderna versió de catàleg que s'arriba mitjançant un codi QR.

Així que si divendres voleu gaudir de la Joie de Vivre abans de començar la "Gran Guerra" que pot arribar a ser la Festa Major, us espero a l'Àgora.... i si preferiu anar-hi passat festes, i així poder relaxar-vos, doncs l'expo està oberta fins a finals de setembre..... no ho dubteu, és un regal pels sentits....


En aquests dies calorosos d'un agost que ja s'acaba, en un Sitges que es troba en el moment de més bullició de l'any i quan el soroll de la multitud impedeix gaudir d'aquella gran companyia que és la remor de les onades del mar, entrar a la Galeria Àgora i poder gaudir de la visió dels quadres de Maria Dolores Rubió, primera i única vegada que en aquest text anomenaré així a l'artista, és com trobar-se un oasi en mig del caos.

La Malo, o Maloles, la conec des que vaig néixer, i abans d'entendre i poder valorar la seva qualitat i capacitat com artista, primer ja em va captivar el món que l'envoltava. La seva mare, la Lolín, que coneixedora de la meva admiració vers els seus armaris, mai es va negar a la meva tafaneria infantil; la presència silenciosa del Dr. Rubió, el pare; la seva casa, plena de quadres i objectes màgics que omplien tots i cada un dels recons d'aquell univers tan personal; el seu jardí, pel que hi campaven lliurement els gats i gossos que més a prop he pogut gaudir; la seva habitació en la qual la Bárbara i jo vivíem mil històries, això si, sempre acompanyades per la petita Lola. Una perfecta posada en escena de la seva intensa personalitat que ara, davant d'alguns interiors que s'exposen a l'Àgora, se m'ha tornat a fer molt present.


Amb els anys i a mida que vaig anar sent conscient de quin era l'ofici de la Malo, aquesta fascinació per la persona es va traslladar al seu art, i avui, 40 anys després de la seva primera exposició a la Galeria Àgora de Sitges, i com a historiadora de l'art, tinc l'oportunitat de poder presentar aquesta mostra, en la qual, i tal com ja va succeir en aquell mes de setembre de 1974, la pintora ens presenta unes obres modernes que trenquen amb el que havia fet fins aquell moment.

Però fins a arribar a aquest estil tal personal, la Maloles ha treballat intensament durant més de quadre dècades, uns anys que ha dedicat amb total convenciment a la seva passió, la pintura. Des d'aquells primers paisatges de joventut, quadres plens de llum en els que quedava clara la forta influència que sobre el seu art havien exercit els seus primers mestres Sanvisens, Llácer o Puigdengolas, fins als intensos quadres que avui podem gaudir a l'Àgora, la pintora ha anat experimentant una evolució, que no pas una revolució, tant pel que fa a la tècnica com a la temàtica.


Després de més de 25 anys pintant a l'aire lliure, trobant en els paisatges propers de Sitges, Sant Pere de Ribes o Menorca la seva font d'inspiració, la Malo semblava que necessités acotar una mica més el seu espai pictòric, donar-nos a conèixer mons més petits i personals. Uns d'aquests quadres que entenc com a punt d'inflexió en la pintura de la nostra protagonista, són els que durant els primers anys del segle XXI va fer a casa de la meva àvia Montserrat. Recordo la Malo, amb el seu cavallet i pinzell en mà, situada estratègicament en diversos punts del pis, disposada a captar, amb tots els matisos possibles, uns interiors que, no per ser-me molt coneguts i familiars, em van sorprendre gratament, convertits ja en unes obres vibrants, plenes de força i llums, trencadores, plenes de vida..... modernes i atrevides.


Molt atrevides i en les que queda reflectida la seva gran capacitat cromàtica a l'hora de combinar colors, una qualitat pictòrica que li permet crear deliciosos contrastos tonals. També l'aplicació de teles i papers de diversos colors i textures, utilitzant la tècnica del collage, incrementa aquesta sensació cromàtica, i serveix per donar molta més força a les pintures. En definitiva, obres d'un gust exquisit que mostra a través de la bellesa de les coses més senzilles.


La Malo, durant tots aquests anys que separen els seus inicis fins a l'actualitat ha treballat tots els aspectes de la pintura, fins a convertir-se en una reconeguda artista capaç de dominar múltiples tècniques i de pintar pensant en el que ella necessita expressar, amb la llibertat que suposa veure's deslligada de tota influència i/o obligació.


Durant aquests primers anys del segle XXI, l'obra de Malo ha anat evolucionant amb la mateixa velocitat que ho fan les noves tecnologies, tot i que la seva capacitat d'observació, ha aconseguit captar uns paisatges i uns espais on sembla que aquesta societat actual de la immediatesa no ha tingut la possibilitat d'entra-hi. En les darreres obres, la sensació de calma i pau d'un món d'estiu, de joie de vivre, a paraules de la mateixa Malo, que s'ha aturat en el temps per poder disfrutar dels petits plaers de la vida, s'aconsegueixen mitjançant vives i vibrants pinzellades que proporcionen un intens i emocionant esclat de llum i color.


Davant d'aquesta nova exposició, només em queda agrair a la Malo que, un cop més, i mitjançant el que ella millor sap fer, comparteixi amb tots nosaltres aquesta recerca de l'art per l'art, aquesta bellesa de les petites coses, aquest misteri silenciós dels moments d'intimitat, unes sensacions de felicitat que l'artista ens permet gaudir gràcies a la revelació generosa dels seus recons més personals, d'un món senzill i bell, ple d'espais on es fa real la veritable joie de vivre. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada