11 juny 2014

SITGES JA NO TÉ LA GRUA DELS MUSEUS! NI LA CASA ROCAMORA, NI LA FAÇANA DE MAR DE MARICEL, NI LA TARIMA DE 35cm AL PRIMER PIS DEL CAU FERRAT




  
Després de 4 anys col.locada en mig del Racó de la Calma, i convertida en la grua més odiada, no només per trencar durant tot aquest temps les fotos de milers de persones, algunes de les quals s'han convertit en expertes del retoc fotogràfic per tal d'eliminar-la, sinó també per la seva funció de retirar les runes d'edificis tan importants com la Casa Rocamora o de col.locar (i descol.locar) elements constructius tan brutals com algunes bigues de fusta (blaves) de l'antic hospital de Sant Joan o la ditxosa passera de la façana de mar del museu Maricel de Mar, aquesta estructura metàl.lica de color verd ja és història!!!


Aquest matí, i com podeu veure en aquesta meravellosa foto, en el lloc on aquests anys ha estat situat el peu de la grua, ja esperaven els primers sitgetans que el dissabte vinent 14 de juny podran veure tot el que s'ha fet, i desfet, allà dins.... ;-) Les parets emblanquinades a l'espera de rebre les obres d'art, els vidres recuperats, les rajoles acabades d'estrenar, el terra del brollador net com una patena, el canvi total de la casa Rocamora, amb a nova ubicació de la seva magnífica llar de foc, etc..., requereix que els visitants no es deixin les ulleres de sol i la brúixola a casa!!

No puc descriure clarament que sento davant d'aquesta recuperada "calma" en aquest espai patrimonial tan important del poble. En part sento tristesa per tot el que s'ha destrossat, gastat, perdut.... La principal destrossa i pèrdua: la Casa Rocamora, edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció (i no em cansaré de dir-ho) que ha desaparegut sota un nou edifici de ferro i formigó sense cap altre valor patrimonial que la façana de carrer que, miraculosament, es va conservar. 




També hem perdut les bigues de fusta pintades de blau que sustentaven el vell, (b)vellíssim, edifici de l'antic Hospital, posteriorment transformat en el Maricel de Mar. Per no parlar de la façana noucentista que ara sembla un holograma del que va ser. 



Desfetes que podeu veure en aquestes imatges que vaig poder fer el dia 11 d'octubre de 2011, la primera i única vegada que els membres de la Plataforma SOS Sitges hem sigut "convidats" a visitar les obres dels Museus. 

Així doncs, des de fa més de 30 mesos, la Plataforma SOS Sitges no té constància real ni cap explicació oficial del que s'ha fet als museus! Però si que sabem que aquestes bigues de fusta ara són de ferro...



Però també estic feliç pel que la lluita patrimonial ha aconseguit recuperar, salvar, restituir... espais tan importants com el primer pis del Cau Ferrat. Recordeu la tarima de 35 cm que es va col.locar i que eliminava bases de columnes i festejadors?





Doncs per sort algú ens va escoltar i es va buscar una nova solució que no trenqués l'estructura i la bellesa d'aquest espai. El resultat, pel que s'ha publicat a les webs de l'Ajuntament i del Consorci del Patrimoni de Sitges, és aquest!!!!




Així doncs dissabte que ve tothom podrà entrar finalment dins d'aquests edificis i comprovar tot el que s'ha fet per tal de condicionar-los al seu ús museístic. El que segur que sobtarà és l'aspecte de nou de trinca que tindrà tots els espais pels quals passejaran, una sensació que, en el cas del Cau Ferrat, no va tenir ni el dia que Rusiñol va obrir les portes del seu taller per primera vegada, ja que ell va reutilitzar materials, però crec que no hi ha res que el pas del temps no envelleixi... i només em queda esperar que quan, finalment els museus es tornin a obrir al públic, siguin moltes les persones que s'hi passegin, i així anar retornant la pàtina i la "solera" que algú va decidir que s'havia d'eliminar.... i si això triga molt a arribar, sempre ens quedarán les fotos antigues (i les no tan antigues), belles postals d'un Sitges que ja no existeix com les que il.lustren el llibre SITGES, que firmo amb Ignasi Rubí, i que avui ha sortit a la llum.... un llibre solidari que es mereix la seva entrada única i intransferible... demà la teniu, però aneu estalviant els 14,90 euros... ;-)

1 comentari:

  1. Des de fa uns anys tinc una “greu” obsessió per denunciar tots aquells actes -ja siguin urbanístics, vandàlics o simple oblit- que posen en perill el Patrimoni Artístic i Arquitectònic de Catalunya. La sortida diària al carrer amb la mare tenia una doble funció: la d’airejar-me i a la vegada fotografiar aquest bells exemples Arquitectònics. Ja diuen que els nens imiten les mares i jo no vaig ser cap excepció: tot el dia mirava cap amunt, ja anés amb la mare com amb qualsevol altre acompanyant.
    Van ser molts els que es van pensar que tenia un problema, però és aquí on va començar la meva obsessió per observar i apreciar l’Arquitectura.La Casa Rocamora,va ser la teva gran obsessió a patir d'ara "imprimirà caràcter" La principal destrossa i pèrdua: la Casa Rocamora, edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció (i no em cansaré de dir-ho) que ha desaparegut sota un nou edifici de ferro i formigó sense cap altre valor patrimonial que la façana de carrer que, miraculosament, es va conservar.Déu n'hi dó...!



    ResponElimina