11 gen. 2015

I ELS PROPIETARIS DELS DOCUMENTS DE SANTIGO RUSIÑOL I EL CAU FERRAT DE SITGES ELS TENIEM MOLT A PROP



Poques vegades, o gairebé mai, he actualitzat alguna de les pàgines d'aquest bloc. Sempre he fet una altra entrada en la qual faig un link a la pàgina esmentada, però avui, després de la meva primera visita a la reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges, crònica que ben aviat ja tindrà el seu propi text al bloc, veig la necessitat de deixar en aquest article, o millor dit, en aquesta crida, un petit apunt que l'actualitzi.

En primer punt: els papers que es buscaven ja no cal que els busquem més, es troben exposats al nou museu. Així doncs el propietari, que té la sort de no llegir aquest bloc meu, és el Consorci del Patrimoni de Sitges... és a dir, el poble de Sitges. 





Doncs s'ha complert l'objectiu inicial d'aquesta crida, que era la d'adquirir els papers per tal que entressin a formar part del patrimoni de Sitges. El que m'agradaria saber és si aquests documents van ser adquirits al propietari que els va obtenir a la subhasta o si el nostre "contrincant" a la subhasta va ser el mateix Consorci, fet que suposaria que dues entitats públiques sitgetanes i amb la mateixa finalitat, haurien estat "pujant" pels mateixos documents amb el que això suposa d'increment econòmic. Espero que com que es tracta d'una compra amb diners públics es pugui saber que s'ha pagat per ells. 

I res, aquí deixo aquesta actualització del tema, i em poso a treballar en el post sobre el que avui he vist, sentit i viscut, durant la visita als "nous" museus de Sitges. 

____________________________________________________________________________________________________________

Article del 8 de maig de 2014. 

Crida als propietaris d'uns documents de Santiago Rusiñol i el Cau Ferrat de Sitges. O el joc de les subhastes



Durant el mes d’abril de l’any passat (2013), la pàgina web de subhastes Todocolección va treure a la venta un interessant lot de documents, dibuixos i esbossos de plànols realitzats per l’arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa per al projecte del Cau Ferrat de Sitges. 




L’Ignasi Rubí, amb el que comparteixo l’afició (vici) de buscar i compartir fotos i documents antics que tinguin alguna relació amb Sitges, em va avisar de l’existència d’aquest lot, i confesso que el petit tresor em va cridar molt l’atenció i que vaig pensar a invertir part dels meus estalvis en comprar els documents. Però després de pensar una mica i de comentar el tema amb l’Ignasi vàrem creure que el més assenyat era que aquests documents els tingués el poble de Sitges, és a dir, que fos l’Ajuntament de Sitges la que adquirís el lot. Es va parlar amb l’alcalde, el Sr. Forns, que va entendre aquesta necessitat, i que, un cop comentat el tema amb la regidora de cultura, ens va donar el permís per  “pujar” pel lot. Però ja se sap que això de les subhastes per internet és com un joc, i a vegades es guanya i aquesta vegada el lot es va vendre per més de 751 euros, que era la nostra darrera puja. 

Uns pensareu... - ufff!!! sort que no van poder-lo comprar, pq les coses no estan ara per gastar-se 751 euros-. Altres, tot al contrari...- però pq no van anar fins al final?-. Doncs jo em qüestionava i em qüestiono les dues posicions, i potser per això no tenim els documents. 

Però us asseguro que em sap molt de greu no haver pogut veure i estudiar amb atenció els documents originals, així que explicat el tema, demano que si la persona que va adquirir aquest lot llegeix per causalitat aquest bloc, fet potser massa utòpic, que li agrairia poder veure i escanejar els documents i així poder-los conservar a l’arxiu de Sitges. Però mentre això no passa, publico aquí les fotos, no gaire dolentes i si molt valuoses, que es van penjar aquells dies a la pàgina Todocoleccion.  

Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) era el primer fill del reconegut arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897), un dels principals arquitectes catalans, fundador i primer director de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Per les seves aules van passar els principals protagonistes de la història de l'arquitectura catalana del segle XIX i XX com Antoni Gaudí o el seu fill, Francesc Rogent. 

Aquest darrer, al que ja li vaig dedicar un extens article en aquest mateix bloc, text que podeu llegir aquí, va obtenir el títol d’arquitecte a finals de juny de 1887 amb un excel.lent, tal com es publicà a La Vanguardia el dia 1 de juliol. Des d’un primer moment Francesc va poder treballar en importants projectes que dirigia el seu pare: Parc de la Ciutadella, Monestir de Ripoll, Castell de Monsolís o el Frontó Condal i el Cafè Colon a Barcelona. Just quan l’arquitecte començava a despuntar, i un any després de la mort del seu pare el 21 de febrer de 1897, Francesc Rogent moria a Barcelona el 12 de febrer de 1898 als 37 anys. 

Però un dels projectes més reconeguts de Francesc Rogent és el Cau Ferrat de Sitges (1893-1894), del que en portà la direcció facultativa juntament amb el mestre d’obres Jaume Sunyer i Juncosa.

Pati de Sitges, obra de Rusiñol que actualmet surt a subasta a la
Sala Balclis de Barcelona

Durant el mes de novembre de 1891 Rusiñol va passar uns dies a Sitges per, seguint el camí dels seus amics Meifrèn i Casas un mes abans, pintar els patis blaus, els  paisatges, interiors... i conèixer la gent del poble. Després de passar mig any a París, pel mes de juny de 1892 Rusiñol torna a estar a Sitges, on s’instal.la a la Fonda Carcolse. 

Sitges des del Vinyet, obra de Rusiñol actualment a subhasta a Setdart

Fou durant aquesta segona estada llarga a Sitges quan Rusiñol decidí comprar-hi una casa on poder crear una casa taller. Aquesta la va trobar en un dels llocs més bells del poble, al número 25 del carrer de Sant Joan, sobre les roques del mar. Com demostra un dels plànols que es troben en aquest lot de documents, una planta de la casa, per Santigo Rusiñol, amb data de desembre de 1892, en aquest moment l’artista ja va mostrar la seva voluntat de comprar-la i convertir-la en la seva casa-taller de Sitges, però hi havia un fet que allargava els tràmits, i és que la casa era propietat de “Déu nostre Senyor”. 

Mentre aquests tràmits s’anaven realitzant, Rusiñol, amb la seguretat de que en poc temps tot es solucionaria i la casa seria seva, va encarregar el projecte de “restauració, condicionament i remodelació” de Can Falua al seu amic Francesc Rogent, el qual dissenyà un interessant edifici eclèctic, que es va convertir en el bressol del Modernisme català i que actualment es troba en un intens (per dir-ho d'alguna manera) procés de restauració.

Can Falua, nom que rebia la casa, fou propietat de la senyora Maria Crusats i Artigas,  la qual al morir a Sitges l’any 1825, va deixar-la en testament a “Déu nostre Senyors” per a què es llogués i amb els diners obtinguts pagar misses en sufragi de la seva ànima i les dels seus avantpassats. No se quant de temps ni quantes misses es van pagar, però quan Rusiñol es va mostrar interessat en adquirir la vivenda, es van haver de realitzar diversos tràmits per tal de poder modificar les condicions, així com “trobar” quí era el marmessó de “Déu nostre Senyor” per poder vendre la casa. Finalment, el 30 de juliol de 1893, i davant del notari Felip Font i Falp, Rusiñol va adquirir la cada a l’església, i ja va poder iniciar les obres.

Pocs dies abans de firmar la compra, el 23 de juliol de 1893, Rusiñol ja havia entrat a l’ajuntament una sol.licitud per a la llicència d’obres per a remodelar la façana de la seva casa del carrer Sant Joan 25, col.locant-hi un finestral artístic, que consistia en una de les finestres gòtiques de l’antic castell de Sitges, edifici que havien enderrocat anys abans, i del que Rusiñol havia volgut conservar i recol.locar a la seva casa, diversos elements arquitectònics i ornamentals. 

Tornant a la planta datada a desembre de 1892, que correspon a Can Falua, en ella podem veure una distribució de la planta primera de la casa. Sobta la presència de la torre circular de la façana de mar en el cantó contrari a la que tots coneixem. 


 En uns altres dels dibuixos apareix el gran finestral de la planta baixa del Cau, la que dóna directament sobre el mar, el de la sala brollador, i sembla que la primera idea va ser construir-hi un balcó sobre el mar, solució que finalment no es va realitzar.

Planta de la Sala Brollador, amb el dibuix de les escaletes d'accés,
i del balcó al mar.
Alçat de la façana de mar, amb el projecte de balcó

Però al poc temps, la casa li queda petita, i Rusiñol decideix ampliar-la comprant l’edifici del costat, la coneguda com a Can Sense. Aquest cop els tràmits van ser més ràpids, i el dia 20 de maig de 1894 Rusiñol va adquireix a la senyora Dolors Batlle Romagosa la  petita casa contigua. 

Un petit a part per explicar alguna cosa de Can Sense, dades que tinc gràcies als estudis d’Àngels Jordà i Alsina. L’any 1855 en aquesta casa del carrer Sant Joan 27 de Sitges i vivia Isabel Vilanova i Guimerà, la qual estava casada amb Josep Mata. La parella van tenir una filla, Josepa Mata i Vilanova, que marxà a Cuba on se li perd la pista (per ara). Davant d’aquest fet, la senyora Isabel Vilanova, que morí l’any 1862, deixa com a marmessó de les seves propietats a Josep Batlle Pasqual, el qual l’any 1866 lloga la casa a Josep Gabarra Milà, pagès de Sitges conegut com en Sense. D’aquí el nom popular. Com que no se sap res de la filla ni hereus de la senyora Vilanova, la casa passa a mans de Dolors Batlle Romagosa, filla del marmessó de la família, la qual el 20 de maig de 1894 vent per 1000 pessetes la casa de baixos i pis a Santiago Rusiñol.

Un dia més tard, el 21 de maig de 1894, Rusiñol ja sol.liciata a l’ajuntament de Sitges llicència d’obres per a ampliar el Cau Ferrat, unint els dos edificis  del carrer de Sant Joan, i modificant la façana de les cases.  L’expedient d’obres es completava amb un plànol datat a 1 de juny de 1894 i firmat pel director de les obres, l’arquitecte Francesc Rogent. 

La Voz de Sitges, 3 de junio de 1894. Esta semana ha comenzado el derribo de la casa comprada hace poco por nuestro distinguido amigo D. Santiago Rusiñol, cuya casa linda con la que ya posee desde mucho tiempo y nombra con Can Falua. 
Según nos ha manifestado, al edificar la nueva casas ambas tendrán comunicado en vasto salón el primer piso que destina para la colección de hierros viejos del Cau -Ferrat que de Barcelona trasladará a esta Villa.
Felicitamos al Sr. Rusiñol por su proyecto y porque tendremos ocasión de admirar objetos artiquísimos y otros que si son más modernos, en cambio son de gran mérito artístico, así como obras pictóricas de celebrados artistas, algunas de ellas inspiradas en creaciones de su pincel.

Entre els documents subhastats en trobem un que podem constatar que el 26 de maig de 1894, i a nom de Santiago Rusiñol, es fa un important encàrrec de pedra de Roda: tres arcs, repísses, mènsules i motllures. 


Dues factures dels jornals i de les matèries de 1894

També que les opinions, decisions i necessitats exposades per Rusiñol van ser molt important a l’hora de dissenyar el Cau Ferrat. En un plànol veiem la planta baixa de la nova casa, amb la cuina, dormitori, despatx....

En aquest plànol podem veure la planta baixa total del Cau Ferrat, amb les diverses habitacions, la gran llar de foc amb la cuina, així com diferents dibuixos d'alçats. 

Entre els documents hi ha dos dibuixos diferents per a les encavallades del primer pis. Un de molt més clàssic, amb arc de mig punt, i un de neogòtic, amb el drac com a mènsules, que és el que es va triar com a definitiu. 





També la disposició de les finestres en els dos pisos, així com el disseny d’unes cortines que havien de tapar la llum del primer pis.

Dibuix de la finestra del primer pis, fet  per Rusiñol a Sitges fet durant el mes de maig de 1894




Molt interessant la nota que escriu en aquest document sobre la façana del primer pis: "Estudiar bien los hierros que tengo para repartirlos en panoplias, dejando sitio.... Indicame bie panoplias en el plano".

I sobre la façana a carrer, a 1) "reja cuadrada que tengo en el estudio". 2) ventana cuyas piedras tengo en Sitges, 3) rejita pequeña hierro que tengo en el estudio. 3) vidrios de colores oscuros en las dos ventanas (...)

Això ens mostra clarament que aquests documents del fons Rogent, són els dibuixos, papers, notes.... que Rusiñol enviava al seu amic arquitecte pq aquest els apiqués al projecte. 



Però entre els documents més interessants, hi ha un recull de dibuixos de les portes i objectes de ferro que Rusiñol tenia encara al seu cau de Barcelona i que ell vol portar a Sitges i col.locar-les a les seves noves estances: arques, làmpades, fanals, reixes, portes, canoobres... Aquestes peces, actualment formen part de la col.lecció del Cau Ferrat. 








 A la dreta, dibuix de Rusiñol, amb les mides, de la porta de ferro que està col.locada al Cau Ferrat. 






En definitiva, es tracta d'una documentació molt important de Rusiñol, que per diverses causes, però sense cap mala voluntat ni intenció, no ha pogut entrar a formar part del patrimoni de Sitges, però si que forma part de la col.lecció d'algun afortunat que el va poder comprar. 

Seria interessant poder consultar amb més detall, per tal de poder acabar de realitzar aquest petit estudi sobre la història del Cau Ferrat de Sitges, i encara que em faci pesada,  reitero que si tinc la sort de que la persona que posseeix aquest tresor llegeix algun dia el bloc i em vol fer aquest "regal" i privilegi de poder estudiar els documents, aquí estaré esperant!!!

2 comentaris:

  1. Jo ja et vaig dir que havíeu d'anar a fons amb aquest tema. Documentació així hauria d'estar en mans del Cau Ferrat i com és lògic l'administració ha de pagar el preu de mercat com el paga quan encarrega obres de manteniment de la xarxa de clavegueres, dels carrers o d'on sigui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar!!! ja saps quina era la meva voluntat... i burra de mi, q ja m'hi estic acostumant, encara els buscava....i els tenien, molt calladets, els mateixos q jo creia q els tenien q tenir..... 😳😳

      Elimina