7 abr. 2014

"VIATGES D'ANADA I TORNADA"



Avui, abans de començar el muntatge, necessitava un Kit-Kat entre els dies de documentació, redacció i maquetació de l’exposició "Viatges d'anada i tornada", una de les activitats organitzades per les Joventuts Musicals de Sitges dins de la 2ª Setmana Catalunya-Amèrica i que tindrà lloc el proper 11 d’abril a Sitges a l'Estudi Vidal del carrer d'en Bosc. Un projecte que he alternat amb  la redacció dels textos per al llibre de fotos i postals, llibre solidari que estic realitzant amb, i gràcies, a la proposta de col.laboració que em va fer l’Ignasi Rubí, bon amic i autor del bloc El Sitges d’Abans. Però aquests segon projecte és mereixedor d'una entrada individual en el meu bloc, i avui només el deixo anunciat. 



EXPOSICIÓ:“VIATGES D’ANADA I TORNADA”
II SETMANA CATALUNYA-AMÈRICA

La promulgació del Decret de Lliure Començ d’octubre de 1778 amb el qual s’acabava el monopoli dels ports espanyols d’El Ferrol, Cartagena, Sevilla i Cadis, va ser el principal motiu del progrés de la navegació atlàntica de la marina catalana. La necessitat de disposar de pilots qualificats per a les rutes d'ultramar, va fer que a Catalunya es fundessin diverses escoles de nàutica. La més antiga i reconeguda fou l’Escola Nàutica de Barcelona, fundada a principis del segle XVIII; la Reial Escola Nàutica d’Arenys de Mar, que es va crear l’any 1779, i la de Mataró.

L’Escola Nàutica de Barcelona va ser la que més alumnes va tenir al llarg del segle XVIII, tot i que amb la fundació de les escoles d’Arenys i de Mataró la de Barcelona va perdre alumnes. En el període de 1770 a 1787, van ser 287 els alumnes matriculats a l’escola de Barcelona, un llistat que va ser recollit per Sinibald Mas, director i professor de l’escola durant aquells anys. Mirant les procedències geogràfiques dels alumnes, trobem en primera posició 70 alumnes de Barcelona (un 24,39%), seguit de 28 alumnes de Sitges (un 9,35%) i 20 de Vilanova (un 6,96%). 1

Entre els alumnes sitgetans de les escoles de nàutica catalanes trobem alguns dels nostres protagonistes com, per exemple, Bartomeu Brell (a) Bernardillo. Format a l’escola de Barcelona, treballava per a Rafael Masó i Pascual, sitgetà, propietari de la fragata Nueva Teresa Cubana, transportant amb el llaüt Vinyet les bótes de vi i malvasia des de Sitges a Barcelona per a carregar-les a la fragata que les portaria fins a Cuba. En un dels seus viatges, la Nueva Teresa Cubana portà el pare Antoni Maria Claret i Clarà, nomenat l’any 1849 arquebisbe de Cuba, que el 28 de desembre de 1850 embarcà a la fragata per anar de Barcelona a Santiago de Cuba, port al qual arribaren el 16 de febrer de 1851. Segons Emerencià Roig aquest vaixell era una de les naus amb més comoditats en aquell moment. La mateixa Vinyet era el llaüt encarregat de portar fins a Sitges la correspondència que, des de Cuba, arribava amb la Nueva Teresa Cubana. Cartes que servien per mantenir la relació entre els que havien marxat i els que es quedaven. 2

També cal esmentar Cristófol Sardà i Sariol (Sitges 1762-1829), un reconegut pilot que vivia a la Ribera de Sitges amb la seva esposa Maria Carbonell i Mestre. La parella va tenir dues filles, la Maria, casada amb Pelegrí Bori i Coll, i la Josefa, casada amb Rafael Riera Robert, aquest darrer, oncle del fundador del celler de malvasia de Sitges, Miquel Riera i Matas.

L’any 1812 Cristòfol va contractar Domènec Anglada i Elies com a patró del seu llaüt de tràfic de mercaderies San Cristobal. Aquest tarragoní, que s’havia exiliat a Vilanova durant la guerra del Francès, es va casar amb la sitgetana Tecla Dalmau. Domènec va morir a l’Havana el 23 d’octubre de 1817, deixant a Sitges l’esposa i els seus dos fills petits, Domènec i Teresa.

Un altre dels pilots fou Antoni Puig i Cassanyes, que es va formar a la Reial Escola de Nàutica d’Arenys de Mar. Ell i Magí Bori i Pagueras, cosí germà de la seva esposa Manuela Carbonell i Pagueras, van decidir marxar a Santiago de Cuba a fer fortuna. Magí Bori era cosí segon de Cristofol Bori i Olivella, cunyat de Facundo Bacardí Masó, fundador a Santigo de Cuba de la coneguda empresa de rom.

Possiblement també van ser pilots de Sitges els que governaven els vaixells que, en una ocasió o l’altra, van portar sitgetans a Cuba, a la recerca d’un futur mès pròsper, i que els van acompanyar en els viatges de tornada a la seva terra estimada. En Jaume Nuviola, que tot i tenir un ofici molt dolç –era xocolater–, no va tenir sort a la vida, els germans Manuel i Aleix Vidal i Quadras que van voler acabar els seus dies al poble que els va veure néixer, en Facund Bacardí i la seva família, escapant de les epidèmies que s’havien emportat la vida de dos fills petits a Cuba, també, anys més tard i en una situació molt diferent, la seva néta Mimí, que va gaudir dels estius sitgetans, els senyors Bartés Marsal, que deixaven la seva botiga La Perla del Cap de la Vila, per a visitar el seu fill Francesc, un home d’èxit a Santiago de Cuba, els Muntané Capdet que mai no van oblidar la seva terra, que visitaven sempre que podien, la saga dels Agustí Mestre, que han anat passant la seva història, de pares a fills, fins a l’actualitat, o el pintor i escenògraf Josep Vidal i Vidal, l’estudi del qual ocupem ara amb les històries, aventures i desventures d’uns pocs sitgetans que representen la vida de molts altres. Tot ells protagonistes de viatges d’anada i tornada, encara que moltes vegades aquesta darrera opció fos únicament possible i real en els seus somnis.



1 Roig, Emerencià; Sitges dels nostres avis. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges, 1994.
2 Fernandez, Robert; Sierco, Elena; Ensenyament professional i desenvolupament econòmic: l’Escola Nàutica de Barcelona. Barcelona, 1984.

2 comentaris:

  1. L'any 1775 és una data significativa de la meva feinada de recerca i estudi sobre la trajectòria de l'escola a Sitges.vista des d'una perspectiva local.La “Junta de Comerç” vers la “Societat Mercantil” i tanmateix la “ Societat Econòmica d’Amics del País” vers la “Pagesia Catalana”,en aquesta època de Carles III-.A Catalunya la Junta de Comerç (JC) defensava els interessos de la burgesia catalana en formació al segle XVIII,després de la mort de Felip Vè,que permetia més llibertat a alguns sectors socials a costa de renunciar a la llengua catalana com a vehicle escolar i cultural.
    N’hi havia objectius comuns entre la burgesia comercial,la industrial i la noblesa dirigent de la Monarquia,però serioses divergències entre l’estament nobiliari i la nova burgesia amb el handicap de l’aprenentatge de la llengua castellana pràcticament desconeguda pel poble català.Les Societats Econòmiques es dirigien més que res al món rural de la pagesia,mentre que les Juntes de Comerç obeïen a estratègies urbanoindustrials.

    ResponElimina
  2. "La Junta de Comerç" versus la "Societat Mercantil",és la resposable del Decret de Lliure Comerç que volia eliminar el monopoli mercantil dels ports de Sevilla i Cadis,tot un repte en favor de Catalunya i la marina catalana per a la navegació atlàntica,cosa que va afavorir-ne la creació de les Escoles de Nàutica catalanes.
    .


    ResponElimina